Català - Castellano
Associa-t'hi! Noticia anterior
Noticia següent
Anna Fité, la dona que encomanava l’alegria de viure
30/9/2026
L
'escriptora, dramaturga i guionista sabadellenca ha estat recordada a La Setmana del Llibre en Català per col·legues i amics en un acte molt emotiu
El divendres vint-i-cinc de setembre, dins la programació de La Setmana del Llibre en Català, es va fer un homenatge a l’Anna Fité Salvans, escriptora, dramaturga i guionista que ens va deixar el passat gener. L’ACEC (Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya) i el GAC (Guionistes Associats de Catalunya) s’han volgut sumar a aquest homenatge per recordar l’Anna tal com es mereix.
Des de l’escenari del Passeig Lluís Companys, a l’altre extrem de l’Arc de Triomf, i amb una gentada impressionant, s’han reunit familiars, amics i companys, no tan sols per fer un repàs de la seva trajectòria professional, sinó per fer un retrat d’ella com a persona. Tothom coincideix a definir-la com una activista cultural, una dona que entomava els projectes amb l’alegria de viure.
L’acte va ser conduït pels escriptors Jordi Folck i Maite Carranza que van entrevistar diverses persones per mostrar-nos qui era l’Anna. Amb la veu del seu germà Jordi Fité vam descobrir l’Anna nena, belluguet imparable, caçadora d’aventures que auguraven un demà ple de projectes. Va créixer en una casa farcida de llibres i amb un pare que estimava el teatre amb passió. El seu company, el Jep Barceló, ens va presentar a l’Anna jove, la noia que va impulsar el primer taller de teatre infantil de la Faràndula de Sabadell, un taller que continua ben viu després de més de quatre dècades.
La seva primera publicació va ser una obra de teatre infantil titulada El somni del petit turquesa i que per a mi –permeteu-me aquest incís tan personal- té un significat molt emotiu perquè, a la representació escolar de cinquè de primària, la meva filla, la Berta Brichs, va interpretar el personatge protagonista. L’obra ha viatjat per moltes escoles, i l‘Anna, amb la seva generositat natural, els ha visitat i animat a llegir i a interpretar. Activitats com aquesta sí que fomenten el gust per la lectura, perquè l’entusiasme és el millor motor i l’Anna el tenia en estat pur.
El seu amor pels contes clàssics la va empènyer a idear el Festival Vet aquí Sabadell amb la il·lusió de convertir la seva ciutat en un lloc de contes on la lectura i els llibres ocupessin un lloc destacat. Un festival que va néixer fa deu anys i que continua ben viu. Va organitzar clubs de lectura de llibres juvenils per a adults, clubs de lectura per a joves, va col·laborar amb Cavall Fort, amb televisió de Granollers, va fer programes relacionats amb la literatura infantil a Ràdio Sabadell. Va ser presidenta del GAC, va formar part molt activa d’Escrivim (associacio d’escriptors infantils i juvenils).
La Laia Aguilar (guionista i escriptora) va fer un retrat de l’Anna guionista. Va formar part dels equips de guió de moltes de les sèries de TV3. En una ocasió, els productors, després que la feina ja estava molt avançada, van decidir convertir una sèrie de vuit capítols en només dos i ella, lluny de desanimar-se, va veure els avantatges que comportava el canvi.
La seva editora, la Pema Maymó, ens va parlar de l’Anna autora amb un munt de llibres publicats a La Galera i amb l’honor d’haver guanyat el primer premi Emili Teixidor amb El concert més animal. L’Anna i La Gallina Fina, la protagonista de la història, van viatjar per mitja Espanya visitant biblioteques, llibreries i unitats pediàtriques d’hospitals, per incentivar el gust per la lectura. Un bon exemple que ens mostra que l’energia de l’Anna era infinita!
Les seves històries sempre estan plenes de música i escriure cançons era la seva fal·lera. El gran projecte de l’Anna era fer un teatre musical infantil, al més pur estil Broadway, titulat Zoomwatts. El llibret ens qüestiona sobre què passaria si molts dels protagonistes dels contes clàssics s’escapessin de les pàgines dels llibres infantils. El músic i compositor Saki va compondre la música i ell mateix ens va explicar de quina manera van lluitar per fer realitat el projecte. Puc dir, de primera mà, que les seves amigues vam ser testimonis d’aquesta lluita. Un projecte, massa car, deien els qui l’havien de programar, però no es van fer enrere i després d’uns quants nos, el van retallar i adaptar a un format més econòmic que va acabar veient la llum al Temporada Alta i va fer una petita gira per Catalunya. Potser, algun dia, el Zoomwatts original,
Diuen que els homenatges s’han de fer en vida, però ella se n’ha anat quan ningú ho esperava i amb una pila de projectes encetats… Cal agrair als organitzadors que, per acabar, ens regalessin el recitat del poema Kit-Kat d’eternitat. La Maite Carranza va llegir-lo i la veu de l’Anna va volar per damunt de tots els llibres del Passeig Lluís Companys i es va enfilar damunt l’Arc de Triomf per dir-nos, un cop més, que cal viure amb intensitat.
Kit-kat d’eternitat
No érem res…/ Ni una espurna d’existència,/ni un bocí d’essència humana,/ni tan sols un bri d’alè. No érem res.
I de cop,/es carícies d’un desig/van dibuixar-nos la vida/al pensament de l’univers./Pols d’estels…
Llum fugaç!
Vam volar del cel dels somnis/al paradís terrenal,/amb permís de residència temporal…
I el joc és clar, no hi ha secrets:/Avui venim, demà marxem./Per això vull viure intensament./Sense preguntes ni retrets./
Assaborint cada tastet/del bufet lliure generós/d’aventures increïbles/que em regala cada dia.
Embriagant-me de rialles,/de mirades i cançons./Ballant la dansa fascinant/dels afortunats de viure.
I tinc molt clar que estem de pas./Que avui venim, demà marxem./Per això vull viure intensament/aquest kit-kat d’eternitat.
Fins que el cor,/farà el seu últim batec,/per tornar al cel dels somnis,/al silenci del no res.
Kit-kat d’eternitat
No érem res…/ Ni una espurna d’existència,/ni un bocí d’essència humana,/ni tan sols un bri d’alè. No érem res.
I de cop,/es carícies d’un desig/van dibuixar-nos la vida/al pensament de l’univers./Pols d’estels…
Llum fugaç!
Vam volar del cel dels somnis/al paradís terrenal,/amb permís de residència temporal…
I el joc és clar, no hi ha secrets:/Avui venim, demà marxem./Per això vull viure intensament./Sense preguntes ni retrets./
Assaborint cada tastet/del bufet lliure generós/d’aventures increïbles/que em regala cada dia.
Embriagant-me de rialles,/de mirades i cançons./Ballant la dansa fascinant/dels afortunats de viure.
I tinc molt clar que estem de pas./Que avui venim, demà marxem./Per això vull viure intensament/aquest kit-kat d’eternitat.
Fins que el cor,/farà el seu últim batec,/per tornar al cel dels somnis,/al silenci del no res.
Gisela Pou-Nuvol
Artícles relacionats :
30/9/2026
El divendres vint-i-cinc de setembre, dins la programació de La Setmana del Llibre en Català, es va fer un homenatge a l’Anna Fité Salvans, escriptora, dramaturga i guionista que ens va deixar el passat gener. L’ACEC (Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya) i el GAC (Guionistes Associats de Catalunya) s’han volgut sumar a aquest homenatge per recordar l’Anna tal com es mereix.
Des de l’escenari del Passeig Lluís Companys, a l’altre extrem de l’Arc de Triomf, i amb una gentada impressionant, s’han reunit familiars, amics i companys, no tan sols per fer un repàs de la seva trajectòria professional, sinó per fer un retrat d’ella com a persona. Tothom coincideix a definir-la com una activista cultural, una dona que entomava els projectes amb l’alegria de viure.
L’acte va ser conduït pels escriptors Jordi Folck i Maite Carranza que van entrevistar diverses persones per mostrar-nos qui era l’Anna. Amb la veu del seu germà Jordi Fité vam descobrir l’Anna nena, belluguet imparable, caçadora d’aventures que auguraven un demà ple de projectes. Va créixer en una casa farcida de llibres i amb un pare que estimava el teatre amb passió. El seu company, el Jep Barceló, ens va presentar a l’Anna jove, la noia que va impulsar el primer taller de teatre infantil de la Faràndula de Sabadell, un taller que continua ben viu després de més de quatre dècades.
La seva primera publicació va ser una obra de teatre infantil titulada El somni del petit turquesa i que per a mi –permeteu-me aquest incís tan personal- té un significat molt emotiu perquè, a la representació escolar de cinquè de primària, la meva filla, la Berta Brichs, va interpretar el personatge protagonista. L’obra ha viatjat per moltes escoles, i l‘Anna, amb la seva generositat natural, els ha visitat i animat a llegir i a interpretar. Activitats com aquesta sí que fomenten el gust per la lectura, perquè l’entusiasme és el millor motor i l’Anna el tenia en estat pur.
El seu amor pels contes clàssics la va empènyer a idear el Festival Vet aquí Sabadell amb la il·lusió de convertir la seva ciutat en un lloc de contes on la lectura i els llibres ocupessin un lloc destacat. Un festival que va néixer fa deu anys i que continua ben viu. Va organitzar clubs de lectura de llibres juvenils per a adults, clubs de lectura per a joves, va col·laborar amb Cavall Fort, amb televisió de Granollers, va fer programes relacionats amb la literatura infantil a Ràdio Sabadell. Va ser presidenta del GAC, va formar part molt activa d’Escrivim (associacio d’escriptors infantils i juvenils).
La Laia Aguilar (guionista i escriptora) va fer un retrat de l’Anna guionista. Va formar part dels equips de guió de moltes de les sèries de TV3. En una ocasió, els productors, després que la feina ja estava molt avançada, van decidir convertir una sèrie de vuit capítols en només dos i ella, lluny de desanimar-se, va veure els avantatges que comportava el canvi.
La seva editora, la Pema Maymó, ens va parlar de l’Anna autora amb un munt de llibres publicats a La Galera i amb l’honor d’haver guanyat el primer premi Emili Teixidor amb El concert més animal. L’Anna i La Gallina Fina, la protagonista de la història, van viatjar per mitja Espanya visitant biblioteques, llibreries i unitats pediàtriques d’hospitals, per incentivar el gust per la lectura. Un bon exemple que ens mostra que l’energia de l’Anna era infinita!
Les seves històries sempre estan plenes de música i escriure cançons era la seva fal·lera. El gran projecte de l’Anna era fer un teatre musical infantil, al més pur estil Broadway, titulat Zoomwatts. El llibret ens qüestiona sobre què passaria si molts dels protagonistes dels contes clàssics s’escapessin de les pàgines dels llibres infantils. El músic i compositor Saki va compondre la música i ell mateix ens va explicar de quina manera van lluitar per fer realitat el projecte. Puc dir, de primera mà, que les seves amigues vam ser testimonis d’aquesta lluita. Un projecte, massa car, deien els qui l’havien de programar, però no es van fer enrere i després d’uns quants nos, el van retallar i adaptar a un format més econòmic que va acabar veient la llum al Temporada Alta i va fer una petita gira per Catalunya. Potser, algun dia, el Zoomwatts original,
Diuen que els homenatges s’han de fer en vida, però ella se n’ha anat quan ningú ho esperava i amb una pila de projectes encetats… Cal agrair als organitzadors que, per acabar, ens regalessin el recitat del poema Kit-Kat d’eternitat. La Maite Carranza va llegir-lo i la veu de l’Anna va volar per damunt de tots els llibres del Passeig Lluís Companys i es va enfilar damunt l’Arc de Triomf per dir-nos, un cop més, que cal viure amb intensitat.
Kit-kat d’eternitat
No érem res…/ Ni una espurna d’existència,/ni un bocí d’essència humana,/ni tan sols un bri d’alè. No érem res.
I de cop,/es carícies d’un desig/van dibuixar-nos la vida/al pensament de l’univers./Pols d’estels…
Llum fugaç!
Vam volar del cel dels somnis/al paradís terrenal,/amb permís de residència temporal…
I el joc és clar, no hi ha secrets:/Avui venim, demà marxem./Per això vull viure intensament./Sense preguntes ni retrets./
Assaborint cada tastet/del bufet lliure generós/d’aventures increïbles/que em regala cada dia.
Embriagant-me de rialles,/de mirades i cançons./Ballant la dansa fascinant/dels afortunats de viure.
I tinc molt clar que estem de pas./Que avui venim, demà marxem./Per això vull viure intensament/aquest kit-kat d’eternitat.
Fins que el cor,/farà el seu últim batec,/per tornar al cel dels somnis,/al silenci del no res.
Kit-kat d’eternitat
No érem res…/ Ni una espurna d’existència,/ni un bocí d’essència humana,/ni tan sols un bri d’alè. No érem res.
I de cop,/es carícies d’un desig/van dibuixar-nos la vida/al pensament de l’univers./Pols d’estels…
Llum fugaç!
Vam volar del cel dels somnis/al paradís terrenal,/amb permís de residència temporal…
I el joc és clar, no hi ha secrets:/Avui venim, demà marxem./Per això vull viure intensament./Sense preguntes ni retrets./
Assaborint cada tastet/del bufet lliure generós/d’aventures increïbles/que em regala cada dia.
Embriagant-me de rialles,/de mirades i cançons./Ballant la dansa fascinant/dels afortunats de viure.
I tinc molt clar que estem de pas./Que avui venim, demà marxem./Per això vull viure intensament/aquest kit-kat d’eternitat.
Fins que el cor,/farà el seu últim batec,/per tornar al cel dels somnis,/al silenci del no res.
Gisela Pou-Nuvol
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
