Una nova servitud ha arribat a les nostres vides i és haver de diferenciar-nos de la intel·ligència artificial. Els professionals que utilitzem l’escriptura per a les nostres feines, consultors, articulistes, estudiants i professorat que la necessiten com a mitjà d’expressió tenim ara un nou límit que dificulta encara més el difícil art d’escriure: no ens podem assemblar als textos elaborats per la IA. Se’ns pot acusar de plagi, de suplantació, de no utilitzar la nostra creativitat... Figures com l’antítesi didàctica, tan utilitzada pels grans oradors, com aquella de Kennedy que diu “No preguntis què pot fer el teu país per tu; pregunta què pots fer tu pel teu país”, ara semblarien escrites per la IA. La famosa tríada o regla de tres que Juli Cèsar va fer memorable: “Veni, vidi, vici” (vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer) és una estructura molt pròpia de la IA. El quiasme o estructura en mirall “No preguntis per qui toquen les campanes; toquen per tu” del poeta John Donne utilitzada per Hemingway passaria a ser sospitosa de còpia de la IA. I els contrastos queden eliminats per ser el “tic” més freqüent de la IA: “No cal treballar més, cal treballar millor”. 

Imagineu-vos ara, despullats de figures lingüístiques, sense poder fer servir tampoc guions llargs com a signe de puntuació perquè són els que utilitza la IA, el temps i esforços que necessitem destinats a buscar artefactes que substitueixin aquestes fórmules clàssiques d’expressió que tothom ha utilitzat en algun moment de la seva vida.

El doctor en comunicació de la Universitat Pompeu Fabra Frederic Guerrero-Solé escrivia fa uns dies a LinkedIn que li semblava inadmissible que escriure bé pugui convertir-se en un desavantatge en l’àmbit acadèmic per les sospites que aixeca la perfecció dels textos que elabora la IA. Perquè el problema és que els bons estudiants, els que escriuen textos complexos, rics en vocabulari i sintàcticament perfectes, es veuen obligats a incorporar errors a propòsit o rebaixar el nivell de la seva escriptura si volen evitar sospites o directament ser acusats de còpia i suplantació.

El pensament de Guerrero-Solé encara aprofundia més interpel·lant-nos respecte a quina societat desacredita a qui es vol formar intel·lectualment, una concepció ja desapareguda a la universitat. Denunciava que aquest posicionament és, en realitat, un antiintel·lectualisme que fomenta el populisme en buidar la societat de pensament complex.

Crec que ja fa temps que estem instal·lats en aquesta que podríem anomenar “societat de la simplicitat”. Fa anys que els estudiants brillants no poden destacar a les seves escoles, instituts o aules universitàries i que s’estimen més la discreció o, fins i tot, rebaixar les seves qualificacions per no estar sotmesos a burles i escarni per part d’una majoria social que no valora l’esforç ni l’excel·lència (inclosos, lamentablement a vegades, els professors). Aquesta hegemonia de la mediocritat impacta tots els àmbits, no només l’acadèmic i, efectivament, coincideixo amb el professor de la UPF que propicia el populisme en desacreditar l’alumnat que escriu bé i impedir la possibilitat del desenvolupament intel·lectual i el pensament lliure. 

Ens confonem quan pensem que la IA és inhumana: al contrari, és el resultat de milers de textos literaris excelsos, també milers de mediocres, molts de vulgars. Ho inclou tot! Molts dels trets que avui s'atribueixen als escrits generats per IA no són en realitat invencions seves, sinó recursos retòrics clàssics –elaborats per persones– que fa segles que s'utilitzen en la literatura, la política, la publicitat i l'oratòria. Els models de llenguatge tendeixen a emprar-los amb molta freqüència perquè produeixen textos fluids, equilibrats i mostren pensaments complexos de forma intel·ligible i amena. 

Ens trobem, en conseqüència, davant d’una paradoxa: allò que necessitem per elaborar textos interessants i complexos no ho podem utilitzar per por de ser acusats de plagi de la IA. I això rebaixa el nivell lingüístic general, a més d’inhibir el desenvolupament intel·lectual dels qui seran els nostres futurs investigadors, artistes, empresaris i governants. Si a sobre contribueix a impulsar el populisme, cal trobar un nou model on utilitzar la IA no sigui impediment per expressar amb qualitat els pensaments i estimular el nostre estudiantat cap a l’excel·lència. No és una renúncia —és una necessitat.