www.acec-web.org
números publicats
hemeroteca
El butlletí de l'ACEC
inici >

< subscriu-te

versión en castellano >
 

núm. 43  /  26/6/2009

 

S

U

M

A

R

I

Diàriament, l'ACEC envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
subscriure-s'hi>


al sumari
Projecció i conseqüències de l’acord entre autors i editors

Per ANTONIO TELLO

El passat 8 de juny, l’ACEC, l’AELC i el Gremi d’Editors van signar un històric acord que consagra nous models de contractes d’edició i traducció i la constitució d’una Comissió d’Arbitratge. Concloïen així més de dos anys d’intenses negociacions orientades a posar al dia els instruments que regulen les relacions professionals entres escriptors, traductors i editors.

Aquest conveni va ser, personalment, el principal objectiu pel qual, fa sis anys, vaig presentar la meva candidatura a la junta de l’ACEC, convidat per la seva presidenta, Montserrat Conill, i pel llavors secretari general, José Luis Giménez-Frontín, les aportacions del qual a la negociació van ser en molts casos decisives; i per això la seva consecució és per a mi un motiu d’enorme satisfacció.

En la dinàmica de la indústria editorial espanyola, els abusos de posició dels editors i les seves extensions, els packagers, i la falta de consciència gremial dels traductors i, sobretot, dels editors sustentaven una realitat laboral tan complexa com perjudicial per a les dues parts, però en particular, per als autors, els drets del quals i, conseqüentment, les seves retribucions econòmiques patien un greu menyspreu.

Davant d’aquest panorama, la necessitat de corregir la situació era tan imperiosa com problemàtica. Estava clar que, tot i que l’ACEC és la principal organització col·legial d’escriptors i traductors de Catalunya, no podia afrontar en solitari una tasca tan complexa. Per això, la identitat d’interessos amb l’AELC, la nostra associació germana per a escriptors en llengua catalana, i l’empatia amb el seu president, Guillem-Jordi Graells, i amb Lluïsa Julià, van ser vitals per a conformar un front comú i una comissió negociadora cohesionada.

Si ara celebrem la signatura dels acords, que constitueixen més que la conclusió d’una etapa l’obertura d’un procés de negociació de gran abast, és gràcies a la prevalença d’un esperit constructiu a ambdues parts. En aquest sentit, la comissió d’editors va mostrar des del primer moment la seva comprensió dels problemes existents i la voluntat sincera per a resoldre’ls. Això va permetre que es creés un clima de mútua confiança que va afavorir el diàleg i la recerca, no sempre fàcil, de consens, als quals no van ser aliens Mario Sepúlveda i Jordi Casalmiglia, els assessors tècnics d’una i altra part.

Més enllà de les millores evidents introduïdes en els models de contracte d’edició i traducció, com la regulació de la cessió de drets per a altres modalitats editorials –llibre de butxaca, fascicles, etc.– i suports diferents als del llibre –radiofònics, cinematogràfics, digitals– i la seva devolució als autors en cas que, passat un determinat termini, l’editor no els utilitzi, i l’establiment d’un sistema de còmput unificat per a les tarifes, en particular de traducció, es van tractar dues qüestions molt importants per al futur.

En primer lloc, la creació d’un model per a “obra d’encàrrec”, una figura no contemplada en l’actual Llei de Propietat Intel·lectual, però que es pretén que sigui la base per a una futura reforma. Fins ara, els editors aplicaven a l’“obra d’encàrrec” el concepte d’“obra col·lectiva”, segons una interpretació forçada de l’article 8 de la LPI. Això suposava una flagrant conculcació dels drets d’autor i un perjudici econòmic greu per als autors. Atès que a l’“obra d’encàrrec”, l’editor és qui idea i desenvolupa el projecte editorial, l’única manera que tenia per a seguir controlant les obres d’aquest projecte era utilitzant el concepte d’“obra col·lectiva”, fet que significava treure als autors la titularitat dels drets a canvi d’un tant alçat, les quantitats del qual estaven (estan) lluny dels beneficis que generaven i del qual els autors en són beneficiaris en part proporcional. El reconeixement d’aquesta realitat per part de les dues bandes va permetre trobar una fórmula segons la qual en el contracte d’“obra per encàrrec”, l’editor mantindrà sempre la gestió de les seves obres però reconeixerà a l’autor la titularitat dels seus drets morals i patrimonials. La gran importància del model de contracte d’“obra per encàrrec” rau alhora en el fet que per primera vegada es reconeix l’existència de l’escriptor professional com a part activa bàsica de l’activitat editorial. Fins ara es donava el cas que era l’única indústria en què el seu “obrer especialitzat” no existia en la cadena productiva. Això ja no serà així. Tot i que en l’imaginari públic seguirà existint l’escriptor com a personatge més o menys exòtic que viu per amor a l’art, d’ara endavant l’escriptor cobrarà entitat jurídica com a treballador a qui la naturalesa del seu treball creatiu li reconeix els drets morals i patrimonials, amb l’efecte positiu que això té en la seva economia domèstica.

En segon lloc, els avenços aconseguits en aquesta negociació tenien el perill de convertir-se en paper mullat si no s’hagués plantejat la constitució d’una Comissió d’Arbitratge per a fer el seguiment dels contractes i resoldre per consens dels seus membres qualsevol conflicte que sorgeixi entre editors i escriptors i traductors. Aquesta comissió, que es reunirà com a mínim una vegada cada tres mesos, va néixer a partir de la voluntat del Gremi d’Editors i de les associacions d’autors –ACEC i AELC– de fer efectiva una polític pedagògica entre els associats i els agremiats orientada a minimitzar els mals usos i els abusos que es cometen a diari i que van en detriment d’uns i d’altres. Entre els autors i traductors perquè les males condicions de treball i retribució i l’escamoteig dels seus drets d’autor generen malestar i perjudici econòmic, i entre els editors, perquè els que compleixen correctament amb les seves obligacions i ofereixen productes de qualitat pateixen la competència deslleial dels que actuen de manera irregular. D’acord amb aquest principi, la Comissió d’Arbitratge institucionalitza les relacions entre el Gremi d’Editors i l’ACEC i l’AELC, amb la missió de fer el seguiment del compliment efectiu dels nous models de contracte d’edició i traducció recomanats i de resoldre professionalment situacions de conflicte abans que arribin a instàncies judicials, fet que suposa un estalvi notable de temps i de diner per a les parts i la creació d’un clima més harmònic i favorable per a la mútua col·laboració.

L’existència d’aquesta Comissió d’Arbitratge és, alhora, el punt de suport sobre el qual pivotaran les futures relacions de l’ACEC i l’AELC amb el Gremi d’Editors, que tenen el repte d’estudiar i consensuar en una nova ronda de negociacions les pautes bàsiques que han de reglamentar els anomenats drets digitals d’acord amb les possibilitats i condicionants tecnològics determinats pels nous suports –e-books– i canals de difusió i distribució –Internet, màquines expenedores,etc.

Com a secretari de la Comissió de Drets d’Autor veig imprescindible de cara al futur un enfortiment més gran de l’ACEC, integrant-hi tots els escriptors i traductors, i una participació activa d’altres actors del sector, com els agents literaris, per a afrontar amb garanties els canvis que susciten les noves tecnologies. Tot i que ara per ara aquests acords regeixen en el marc territorial de Catalunya, és factible suposar que per la seva importància històrica hauran d’exercir una gran influència tant a la resta d’Espanya com als principals centres editorials iberoamericans.


Bloc d'Antonio Tello


al sumari
Bolaños, Tello i Satz tanquen el cicle ‘Tr3s x Tr3s’


El cicle “Tr3s x Tr3s, poetes llatinoamericans de Barcelona”, coordinat per Dante Bertini, va oferir la seva última sessió el passat 22 de juny, a la Llibreria Bertrand de Barcelona. Arturo Bolaños, Antonio Tello i Mario Satz van protagonitzar la tercera de les jornades del cicle que, durant els tres primers dilluns del mes, ha reunit les veus d’autors importants de diferents països d’Amèrica Llatina, tots ells socis de l’ACEC. L’èxit d’aquestes lectures poètiques pronostica que puguin tenir continuïtat en un futur.

Dante Bertini, Neus Aguado i Cristina Peri Rossi van obrir la proposta, dilluns 8 de juny, amb una trobada que va atraure prop d’un centenar de persones, interessades en l’obra dels tres reconeguts poetes. El següent dilluns, la lectura poètica va anar a càrrec d’Edgardo Dobry, Rodolfo Häsler i Juan Pablo Roa, que se sumaven a l’objectiu del cicle: reunir autors llatinoamericans íntimament relacionats amb la ciutat de Barcelona. L’alta qualitat d’aquestes jornades literàries es va acabar de demostrar a la sessió del passat 22, en què Bolaños, Tello i Satz van mostrar la seva obra. La resposta del públic augura, segons avança Bertini, futures col·laboracions per a nous projectes.

al sumari
Torna la Festa de la Poesia a Sitges


Imatge d'un dels recitals de la primera edició de la Festa de la Poesia(Foto:Ajuntament Sitges)
Sitges acollirà per tercer any consecutiu la
Festa de la Poesia, els propers 3, 4 i 5 de juliol. Enguany, els set poetes homenatjats seran: Àlex Susanna, Núria Martínez Vernis, Josep-Anton Soldevila, Teresa Colom, Sebastià Alzamora, Rosa Lentini i Francesc Garriga.

La Festa de la Poesia a Sitges, ideada i dirigida pels dos poetes sitgetans Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran, convida cada any set poetes cabdals de la literatura catalana i organitza un seguit d’actes, amb els autors com a protagonistes, però amb la intenció d’involucrar-hi tot el poble. Es tracta d’un festival que recupera, alhora, algunes  de les activitats realitzades en la Festa de la poesia que acollia la mateixa vila l’any 1918, com la rebuda dels poetes amb una banda de música i una cercavila pels carrers. Diversos recitals acompanyats de música, exposicions, concerts, col·loquis i espectacles de màgia completaran el cap de setmana. L’acte de cloenda serà dissabte a la nit, als Jardins del Retiro, on els set poetes convidats llegiran els seus poemes i tindran com a mestres de cerimònia l’actor Abel Folk i l’actriu Anna Barrachina.

Els diferents actes programats per aquesta edició comptaran també amb altres poetes i artistes, com Kaloyan Kumanov, solista de l’Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona, i la seva directora, Pepita Perelló; els membres del col·lectiu Expedicció, Gemma Ferron, David-X i Eric; el Mag Hausson; la ballarina Sílvia Cuesta i els músics Carles Pérez i Xavi Plaza; i la soprano Mercedes Guinea. L’entrada a totes les activitats del festival és lliure i gratuïta. L’Ajuntament de Sitges i la Societat Recreativa El Retiro participen en l’organització de la Festa de la Poesia a Sitges, amb la col·laboració de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, la Institució de les Lletres Catalanes i el Consorci del Patrimoni de Sitges.


Programa de la 3a Festa de la Poesia a Sitges

Divendres, 3 de juliol

12 h.  Rebuda dels poetes, que arribaran tots plegats en minibús a la Plaça de l’Estació (com altres poetes el 1918, però aquells en tren) i  cercavila pels carrers del poble, encapçalada per la banda del Pensil. Al llarg del recorregut hi haurà una “balconada” popular (amb balconaires sorpresa) i una breu escala al Retiro.

13 h. Arribada a la Sala Gòtica del Museu Maricel, on s’inaugurarà l’exposició intimista Captura d’ànimes (la captura és nostra, i les ànimes... dels set poetes convidats).

19 h. Concert/col·loqui al Cau Ferrat. Recital de les peces predilectes de cada poeta, adaptades per a acordió i a càrrec del solista búlgar Kaloyan Kumanov, membre de l’Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona. Amb la col·laboració de Pepita Perelló, directora de l’OCAB. I en acabar, intercanvi d’impressions amb els poetes.

22.30 h.  El Saló d’Or del Palau Maricel acollirà el col·lectiu Expedicció, format per Gemma Ferron, David-X i Eric, tres éssers energètics que vénen des de París per festejar els poetes amb un viatge delirant a través d’imatges, música, textos poètics, beat-box... i amb instruments musicals creats o transformats per ells mateixos.


Dissbte, 4 de juliol

19 h. Tots al Museu Romàntic: el cèlebre i prestigiós Mag Hausson oferirà un bell espectacle de màgia en una de les emblemàtiques sales del Museu, amb els poetes com a espectadors rellevants. Però abans, el preludi d’una acció inèdita en la història sitgetana: set nines de la Sala de les Nines de Lola Anglada volen fotografiar-se amb els poetes! Com s’ho faran? I entre nina i nina... dos joves poetes, Edgar Alemany i Jahel Virallonga, oferiran alguns versos al públic i poetes convidats.

22.30 h. Acte de cloenda als Jardins del Retiro. Recital, en la veu dels seus autors, dels poemes dels poetes convidats. Els mestres de cerimònies seran l’actor Abel Folk i l’actriu Anna Barrachina. També participarà la ballarina Sílvia Cuesta els músics Carles Pérez a la guitarra i Xavi Plaza al saxo. (Amb la col·laboració especial d’Adrian Nicholson).

Diumenge, 5 de juliol

11.30 h. Adéu als poetes. Tothom qui ho vulgui podrà fer pinya i... un tast de malvasia als emblemàtics jardins de l’Hospital de Sant Joan, l’únic indret de Sitges on encara s’hi troben vinyes. Tot plegat, mentre sona la veu de la soprano Mercedes Guinea amb l’acompanyament de Salvador Monzó.  

12.30 h.  El cercle es tancarà a la Plaça de l’Estació, on el minibús de tornada esperarà els poetes.


al sumari
‘De ese roce vivo’, de Noni Benegas


Nora Catelli, Noni Benegas i Edgardo Dobry(Foto:Carme Esteve)
L’autora argentina Noni Benegas va presentar, el passat 16 de juny, el seu poemari De ese roce vivo, a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès. L’acte va comptar amb les intervencions d’Edgardo Dobry i Nora Catelli.

Noni Benegas, nascuda a Buenos Aires (Argentina) tot i que viu a Espanya des de 1977, és poeta i assagista, però també col·labora en premsa, realitza traduccions, dicta conferències a universitats nacionals i estrangeres i és membre de diferents col·lectius literaris i culturals. Entre 1980 i 1986 va viure a París i Ginebra, on va conèixer a José Ángel Valente, trobada que va tenir un paper molt important en la seva trajectòria poètica. Entre les seves obres, destaquen: Argonáutica (1984), La Balsa de la Medusa (1986), Cartografía Ardiente (1995), Las entretelas sedosas (2001), Fragmentos de un diario desconocido (2004) i De ese roce vivo (2009), reconegudes amb premis com el Platero de Nacions Unides, el Miguel Hernández i l’Esquío.


Galería fotogràfica

al sumari
Presenten un nou exemplar de ‘7 Miralls al Dau 1’


L'ACEC va acollir la presentació de la revista '7 Miralls al Dau 1'(Foto:Carme Esteve)
L’aula dels Escriptors de l’Ateneu va acollir la presentació del número 5 de la revista 7 Miralls al Dau 1, coordinada per l’escultor, pintor i poeta
Jordi Traperho. La publicació, de caràcter bianual –tot i que compta amb una versió electrònica mensual– inclou en l’exemplar del mes de juny un homenatge al poeta José Manuel de la Pezuela, autor destacat per la seva poesia visual. Parigi, Amàlia Sanchís, Layla París i Emili Trapero van participart en la presentació, amb la lectura de poemes inclosos a la revista, entre els quals van destacar els de Pezuela.

7 Miralls al Dau 1 és una revista experimental que recull articles de temàtiques diverses, però sempre relacionats amb les arts i les ciències, com són la pintura, la poesia, el cinema, la filosofia o l’antropologia, entre d'altres. Aquest número 5 se centra en la celebració del 102è aniversari del famós quadre de Picasso Les senyoretes d'Avignon, però també ofereix un reportatge sobre pensaments d’autors africans, amb fotografies de Parigi.


Galería fotogràfica

AGENDA D'ACTIVITATS

  Tronco, invisible, hielo: ¿cómo escribir la naturaleza? 1a. parte, on line 

Dilluns, 8 de juny, 19,00h.
La narrativa verde del futuro. Escribir la naturaleza, 2a. parte, on line 

Dimarts, 9 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Almas, desiertos, islas'' 

Dijous, 11 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''El último flâneur'' 

Dilluns, 15 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Una historia de hacerse mayor'' 

Dimecres, 17 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Dispersión y la confusión en la música de hoy'' 

Dijous, 18 de juny, 19,00h.

Encuentros on line ''Escribir una novela confinado'' 

Divendres, 19 de juny, 19,00h.

ACEC - Canuda, 6, 5è, 
08002 Barcelona
Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18
secretaria: secretaria@acec-web.org
redacció: redaccio@hydramedia.info