www.acec-web.org
números publicats
hemeroteca
El butlletí de l'ACEC
inici >

< subscriu-te

versión en castellano >
 

núm. 49  /  2/10/2009

 

S

U

M

A

R

I

Diàriament, l'ACEC envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
subscriure-s'hi>


al sumari
L’ACEC presenta les IX Jornades Poètiques

L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya ha presentat avui, 2 d’octubre, el programa de les IX Jornades Poètiques de l’ACEC, que enguany dedica al gran poeta Joan Maragall.

Montserrat Conill, presidenta de l’ACEC, Anna Caballé, secretària general de l’Associació, i els membres de la Comissió Coordinadora de les Jornades Poètiques, David Castillo, Josep Maria Micó i Miquel de Palol, han presentat, als jardins de l’Ateneu Barcelonès, la novena edició d’aquest certamen, “l’acte més rellevant que organitza l’ACEC cada any i una de les trobades culturals més significatives de Barcelona”, tal i com ha recordat Conill.

El gran poeta Joan Maragall serà el protagonista de les Jornades d’enguany, que se celebraran els dies 5, 6 i 7 d’octubre, a la Sala d’Actes del Museu Picasso de Barcelona. L’ACEC s’ha volgut avançar amb aquest homenatge a les activitats que se celebraran a tota Catalunya durant el 2010 i el 2011 per a commemorar el 150 aniversari del naixement del poeta i el centenari de la seva mort.

Des de la Comissió Coordinadora han ressaltat “l’aposta que l’Associació fa un any més per la qualitat de les conferències i les intervencions” i l’alt nivell d’aquesta edició. “El que ens interessa tractar especialment és la vessant de Maragall en contacte amb la cultura espanyola”, explicava Palol, vicepresident de l’ACEC. "Un dels aspectes que es destacarà és la vigència de Maragall pel que fa a la relació amb el seu país i, alhora, la relació amb el conflicte –en el sentit mes ampli de la paraula– entre la llengua catalana i la castellana". Per altra banda, Castillo ha afegit que "les Jornades també compleixen, com sempre han fet, amb la funció de ser un aparador de poetes en les dues llengües" i, en aquest sentit, ha volgut assenyalar la importància dels diferents recitals poètics que inclouen. Micó creu que "el fet d'escollir la figura de Maragall i els seus contactes amb intel·lectuals espanyols demostra la tendència d'aquestes Jornades de relacionar els escriptors de les dues cultures". Tots els membres de la comissió han tingut també paraules de record per a José Luís Giménez-Fontín, "realment el nostre referent i una peça clau en l'organització de les Jornades, que creiem que estaria content amb el programa d'enguany".

Les sessions es diferencien en tres grans blocs: La vigència de Joan Maragall, Maragall i els seus amics i Maragall i Unamuno. La conferència anirà a càrrec del Premi Nacional de Poesia Joan Margarit i les tres ponències sobre Maragall les faran l’autor granadí Antonio Jiménez Millán, Pere Maragall, nét de l’autor homenatjat, i el catedràtic de literatura Adolfo Sotelo.

La cita també inclourà la taula rodona “Els poetes de la contracultura”, amb la participació de David Castillo, Pau Riba i Joan Vinuesa. Com cada any, les Jornades es clouran amb un recital poètic, en aquest cas a càrrec de Marta Binetti, Marga Clark, Laura Frucella, José Florencio Martínez, Pura Salceda, Oriol Sàbat i Carlos Vitale. I s'ha de destacar també el recital de poemes de Margall que faran Teresa Colom, Anna Maluquer i Núria Martínez-Vernis.

Les Jornades Poètiques estan organitzades per l’ACEC, patrocinades per CEDRO, i reben la col·laboració de l’Institut de les Lletres Catalanes i el Museu Picasso.


Programa de les IX Jornades Poètiques en PDF.

Mireu el vídeo de l'acte de presentació.


al sumari
Els professionals parlen de l'ofici de traduir


Taula rodoa "L'ofici de traduir", del cicle "Traduir a la Tardor" (Foto:Carme Esteve)
El cicle “Traduir a la tardor”, coordinat per Lluís Maria Todó, va celebrar el passat 30 de setembre, al Palau de la Virreina, la seva primera jornada. Jaume Vallcorba, Daniel Fernández i Montserrat Conill van intervenir en una taula rodona que va tractar l’ofici de traduir.

Aquesta primera sessió del cicle es va centrar en l’aspecte professional de la traducció. Així, els participants, moderats per Olivia de Miguel, van parlar de temes com ara qui fa l’encàrrec de les traduccions, en funció de què, com es formen els traductors i com es valora la seva feina, tant en l’aspecte econòmic com crític. En aquest sentit, els ponents es van qüestionar, entre d’altres, les raons per les quals “traduir en aquest país és una activitat tan sacrificada, una vocació tan pobrament gratificada”.

Un programa complet
El cicle “Traduir a la tardor” és una iniciativa de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) i l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) per a parlar del fet de traduir des de diferents punts de vista. I s’emmarca en el programa d’activitats “Barcelona, ciutat de la traducció”, que l’Associació va iniciar a principis d’any, en col·laboració amb l’ICUB, per tal de garantir la presència del traductor literari en les programacions culturals de Barcelona.

“L’objectiu es fer visible el traductor, un dels elements imprescindibles en la llarga transmissió de la cultura i que molt sovint el lector, l’editor i el crític tendeixen a oblidar”, comenta Todó, que afegeix que “és de justícia que la seva feina sigui mínimament reconeguda en l’espai social”.

Tres sessions més completen el cicle: el proper 7 d’octubre, amb la ponència de Mario Satz “Barcelona, Toledo: ciudades de traducción” ; “La traducció dels clàssics”, el 14 d’octubre, amb la participació de Jaume Pòrtulas i Joan Sellent; i “Bilingüisme i autotraducció”, amb Carme Riera i Lluís Todó”.

Més informació

Descarregueu-vos el programa en PDF.


Galería fotogràfica

al sumari
“Diàlegs Poètics”, un nou espai de poesia


Carmen Borja, José Corredor-Matheos i Dante Bertini(Foto:Joan Roca)
El cicle "Diàlegs poètics", coordinat per Dante Bertini, va celebrar la seva segona trobada el passat dimecres 30 de setembre, amb Carmen Borja i José Corredor-Matheos com a convidats. La Llibreria Bertrand de Barcelona va acollir aquesta trobada, que va tornar a tenir tant d’èxit com la primera sessió del cicle, el passat 23 de setembre, que va comptar amb la participació de Pura Salceda i Enrique Badosa.

“Es tracta de reunir-nos per a compartir la paraula d’escriptors que ens agrada llegir en veu baixa, amb la nostra pròpia veu”. Així defineix Dante Bertini el nou espai de poesia a la ciutat. Així, “Diàlegs Poètics” reuneix dos autors que, a banda de la qualitat dels seus escrits, tenen estils diferents, fins i tot, segons indica Bertini, “pertanyen a mons paral·lels, no necessàriament convergents”. La intenció final, però, és l’entesa a través de la poesia, tal i com explica el coordinador de l’activitat, que diu: “Quan tots criden per a fer-se sentir tapant l’opinió dels seus propers, potser podem, des de la poesia, entendre’ns de manera sensible i afectuosa, sense necessitat d’estrèpits, insults o desqualificacions”.


Galería fotogràfica

al sumari
Mor l’editor Antonio López Lamadrid


Antonio López Lamadrid(Foto:Tusquets Editors)
Antonio López Lamadrid, una de les figures més rellevants i influents del món editorial espanyol, va morir el passat 21 de setembre, als 71 anys, víctima de càncer.

López Lamadrid era copropietari de l’editorial barcelonina
Tusquets, juntament amb la seva dona, Beatriz de Moura, des de 1977, any en què es va incorporar com a director comercial. Durant aquests anys, tots dos han aconseguit consolidar el segell, que enguany celebra el seu quarantè aniversari, com un dels grans a nivell europeu. Així, Tusquets ha publicat autors de l’alçada de Henning Mankell, Marguerite Duras, Haruki Murakami, Almudena Grandes, Milán Kundera i Jorge Semprún. També ell va ser el responsable de l’aparició de noves col·leccions com “La sonrisa vertical” i “Andanzas”, una aposta editorial que actualment supera els 700 títols.

Vinculat molt directament amb els autors de l’ACEC, López Lamadrid serà recordat com un editor que va lluitar contra els catàlegs editorials regits només pel rendiment econòmic i per la seva aposta clara per la qualitat, aconseguint així un prestigiós fons editorial de narrativa, poesia, història i assaig.

Les restes mortals d’Antonio López Lamadrid es van vetllar al Tanatori de Les Corts i el seu funeral va ser el 23 de setembre, a les 11.30 hores.

La mort d’Antonio López Lamadrid a la premsa:

Fallece Antonio López Lamadrid, el señor de Barcelona que se hizo editor (La Vanguardia)

Antonio López Lamadrid, gran editor y cómplice (El País)

Muere el editor con prudencia (Público)

Fallece Antonio López Lamadrid, copropietario de la editorial Tusquets (El Cultural, El Mundo)

Mor als 70 anys l'editor de Tusquets Antonio López Lamadrid (Avui)




al sumari
Antonio López Lamadrid, in memoriam

La mort de l’editor Antonio López Lamadrid esdevinguda dilluns, 21 de setembre, no es pot dir que fos inesperada. Desgraciadament per a tots els que el coneixien, els mateixos que l’admiraven pel seu senyoriu i la seva calidesa humana, la mort el venia rondant els últims temps, tot i la força amb què la va combatre. Però la va combatre com era ell, és a dir que quan va veure que la partida estava perduda, va acceptar el fet amb l’elegància de qui està acostumat a espavilar-se en múltiples, fins i tot difícils, situacions.

Davant les males notícies que li va donar el seu oncòleg el juny, l’editor li va comentar que, en tot cas, fessin tot el possible perquè no morís ell abans que la seva mare “perquè s’enduria un disgust”. I, efectivament, així va passar, per pura justícia (no crec que l’oncòleg tingués res a veure), que Marta Satrústegui va morir un mes després de la conversa, als cent anys, i poc abans que el seu fill. La segona cosa que li va dir a l’oncòleg és que no li agradaria morir-se a l’agost “perquè fastiguejaria l’estiu als seus amics”. I això, fastiguejar els altres, Antonio López Lamadrid no sabia fer-ho.

Són gestos que es van comentar públicament al seu funeral, perquè de vegades els detalls assoleixen una envergadura colossal. Són l’expressió de la força tant com de la feblesa d’una persona. En el seu cas revelen com en va ser de coherent l’actitud de López Lamadrid, fins al final, amb els patrons de conducta que ell s’havia senyalat per a ell mateix. Qui va ser el principal impulsor de l’important premi Comillas de Biografies, Autobiografies i Memòries, concedit per Tusquets Editors a partir de 1988, que va donar a conèixer textos essencials del memorialisme hispànic contemporani (Carlos Barral, Jorge Edwards, Carlos Castilla del Pino, Adolfo Marsillach, Jaime de Armiñán i tants autors més sense les biografies dels quals la nostra memòria recent seria infinitament més feble) va voler sortir d’escena amb discreció, sense molestar ningú. Se sentia satisfet amb la vida que havia portat, bona part d’ella al costat de Beatriz de Moura. Tots dos havien aconseguit superar una important sotragada a finals dels anys setanta i fer de Tusquets Editores una empresa admirable, de projecció internacional i, sobretot, una empresa humana. Que Antonio López Lamadrid, descendent directe del primer marquès de Comillas, no tingués la Creu de Sant Jordi, disponible per a tants pelacanyes, només diu sobre la comunitat en què va viure. No sempre la comunitat està a l’alçada de l’individu.


Anna Caballé
Secretària General de l'ACEC

al sumari
L’ACEC beca quatre sòcies per a l’Escola d’Escriptura

Lídia Álvarez, Roberta Raffeto, Goya Gutiérrez i Irene Gelpí han estat les guanyadores de les 190 hores becades per a estudiar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, que l’ACEC va sortejar el passat 18 de setembre.

L’Associació ofereix, per quart any consecutiu, la possibilitat als seus socis d’estudiar algun dels cinquanta cursos del
programa de l’Escola d’Escriptura. Enguany, les guanyadores han decidit realitzar els següents estudis: Lídia Álvarez, Guió de cinema (45 hores); Roberta Raffeto, Estadística en castellà (60 hores); Goya Gutiérrez, Estadística en català (60 hores); i Irene Gelpí, Conte Infantil (20 hores).


al sumari
La situació de la cultura catalana, a debat


Taula rodona per a parlar de la situació de la cultura catalana.(Foto:Sies.tv)
Anna Caballé, secretaria general de l’ACEC, va participar en el debat que Sies.tv va organitzar, el passat 22 de setembre, per a parlar de la situació de la cultural catalana, l’impacte de la crisi i el paper de les noves tecnologies.

La televisió a Internet Sies.tv va reunir el passat 22 de setembre, a la seu a Barcelona de la Societat d’Artistes Intèrprets o Executants, diferents representants de les entitats que aglutinen els principals creadors de Catalunya per a parlar sobre la situació actual de la cultura catalana, el paper de les noves tecnologies en la producció i distribució de la cultura i l’afectació de la crisi als diferents sectors. Van participar en el debat, que commemorava el segon aniversari d’aquest mitjà de comunicació: Anna Caballé, secretària general de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya; Antoni Mas, president de la Unió de Músics de Catalunya; Àlex Casanovas, vicepresident de l’Associació d’Actors i Directors Preofessionals de Catalunya; i Enric Ansesa, membre de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya.

Podeu veure el debat

al sumari
Poesia i noves formes d’art


Albert Tugues, Jorge de los Santos i Rodolfo Häsler(Foto:Carme Esteve)
El cicle “Encontres 080” va reprendre les seves sessions periòdiques el passat 18 de setembre, després de la pausa estiuenca, parlant de poesia i noves formes d’art, amb les intervencions de Jorge de los Santos i Rodolfo Häsler.

Un dels temes que va centrar la xerrada, coordinada per Albert Tugues, va ser el canon artístic, diferenciat al de la poesia. “El canon en l’art ha desaparegut perquè tot s’ho ha menjat el valor del mercat. No hi ha canon artístic, el que hi ha és una jerarquia econòmica, una cotització a l’alça”, comenta Tugues. La poesia, en canvi, “en ser minoritària, pot mantenir el seu canon estètic perquè no hi ha interessos econòmics, perquè el gust i la crítica no estan pervertits pel mercat”.

Häsler, que va llegir un escrit sobre la relació entre les dues disciplines, va remarcar que “la poesia no es mou per l’aparença, ja que no pertany a la societat de l’espectacle”. En aquest sentit, De los Santos va advertir del perill que les noves formes d’art caiguin en el pur espectacle. “S’ha de vigilar i ha d’haver-hi uns criteris perquè el món de l’espectacle no ho devori tot”, afegia l’artista.

Les cites del cicle “Encontres 080” passen a ser, a partir d’aquesta tardor, bimestrals. Així, la propera sessió serà el 19 de novembre i portarà per títol “Poesia llatinoamericana vs poesia espanyola”, amb Rosa Lentini i Edgardo Dobry com a convidats.


Mireu el vídeo a Youtube sobre una part de la sessió “Poesia i noves formes d’art”, realitzat per la pintora i poeta Julie Hermoso.


Galería fotogràfica

AGENDA D'ACTIVITATS

  Tronco, invisible, hielo: ¿cómo escribir la naturaleza? 1a. parte, on line 

Dilluns, 8 de juny, 19,00h.
La narrativa verde del futuro. Escribir la naturaleza, 2a. parte, on line 

Dimarts, 9 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Almas, desiertos, islas'' 

Dijous, 11 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''El último flâneur'' 

Dilluns, 15 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Una historia de hacerse mayor'' 

Dimecres, 17 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Dispersión y la confusión en la música de hoy'' 

Dijous, 18 de juny, 19,00h.

Encuentros on line ''Escribir una novela confinado'' 

Divendres, 19 de juny, 19,00h.

ACEC - Canuda, 6, 5è, 
08002 Barcelona
Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18
secretaria: secretaria@acec-web.org
redacció: redaccio@hydramedia.info