www.acec-web.org
números publicats
hemeroteca
El butlletí de l'ACEC
inici >

< subscriu-te

versión en castellano >
 

núm. 52  /  13/11/2009

 

S

U

M

A

R

I

Diàriament, l'ACEC envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
subscriure-s'hi>


al sumari
Selma Ancira qualifica la traducció com “un acte d’amor” en recollir el Premi Ángel Crespo


Selma Ancira va recollir el guardó en un acte celebrat el 9 de novembre(Foto:Carme Esteve)

L’acte de lliurament del XII Premi de Traducció Ángel Crespo a la reconeguda traductora mexicana afincada a Barcelona Selma Ancira va generar, el passat dilluns 9 de novembre, a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès, una accentuada expectació. Una seixantena de persones van omplir fins el darrer racó de la sala, en una mostra de reconeixement a la trajectòria i la tasca d’Ancira i en homenatge permanent a Ángel Crespo, que, un any més, va ser recordat pels ponents de l’acte. El Premi Ángel Crespo, convocat per l’ACEC, CEDRO i el Gremi d’Editors de Catalunya, amb una dotació de 12.000 euros, és un dels més destacats en la traducció a llengua castellana. Enguany, el premi ha guardonat Selma Ancira per la traducció de Viva voz de vida, de Marina Tsvietáieva (Editorial Minúscula, 2008).

Selma Ancira va manifestar, emocionada, el seu amor a Marina Tsvietáieva (1894-1941), “abans fins i tot de conèixer la seva vida i obra: va ser arran de la carta que va escriure a Rilke”. “En llegir aquell text”, va afegir Ancira, “vaig sentir la necessitat de conèixer-la millor i traslladar la seva obra al castellà, de la mateixa manera que ella havia traslladat la de Rilke al rus, ja que la traducció és un acte d’amor”.

La guardonada traductora va ressaltar que sentia per Tsvietáieva “amor, admiració i empatia” i va definir la seva tasca com “fervorosament dedicada” a l’obra de l’autora russa. Ancira va agrair als catorze editors que han publicat en castellà l’obra de Tsvietáieva i va aprofitar per recordar la “meva admiració, des de l’adolescència, per la figura d’Ángel Crespo”. Selma Ancira (Mèxic, 1956) està especialitzada en literatura russa vuitcentista i en literatura grega moderna i ha traduït Lev Tolstòi, Alexandr Pushkin, Nikolái Gógol, Fiódor Dostoievski, Iván Goncharov, Iván Bunin, Mijaíl Bulgákov i Boris Pasternak, així com Seferis, Ritsos, Kampanelis i María Iordanidu.

Reconeixements a l’auora i el premi

El president de CEDRO, Juan Mollá, que va assistir des de Madrid al lliurament del premi, va aplaudir la iniciatva de l’ACEC per promoure aquest reconeixement i va apuntar que els traductors tenen un paper cada cop més important en aquest organisme: “dels 15.875 autors que hi ha a CEDRO, 3.291 han traduït, com a mínim, una obra”.

El president del Gremi, Antoni Comas, per la seva part, va destacar els dos extrems vitals de l’autora traduïda i la tasca duta a terme per la guardona al llarg de la seva trajectòria. Comas també va tenir unes paraules en record a José Luis Giménez-Frontín, traspassat aviat farà un any: “va ser un dels impulsors d’aquest premi, com tantes altres iniciatives dutes a terme per l’ACEC”.

Per últim, la presidenta de l’Associació, Montserrat Conill, va realitzar una acurada visió de Selma Ancira i de Marina Tsvietáieva. Conill, que va citar dues vegades Anna Muriá, va revelar que quan va comunicar-li el premi a Ancira va respondre-li: “com me n’alegro, per mi, però sobretot per Marina”. La presidenta de l’Associació va agrair el suport de CEDRO i el Gremi d’Editors de Catalunya en la convocatòria del premi i el prestigi que ha assolit.

Llegiu el discurs de Selma Ancira durant l'acte de lliurament del XII Premi Ángel Crespo.

Llegiu el discurs de clausura de l'acte de Montserrat Conill, presidenta de l'ACEC.


Galería fotogràfica

al sumari
Juan Antonio Masoliver, un home de lletres


J. A. Masoliver amb els participants a l'acte d'homenatge(Foto:Carme Esteve)
L’homenatge a Juan Antonio Masoliver Ródenas que l’ACEC va celebrar el passat 2 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya va repassar les diferents facetes d’aquest “home de lletres”: crític literari, narrador, poeta i, sobretot, “intel·lectual de pensament independent”.


Envoltat de nombrosos amics i companys de professió, Masoliver va escoltar les paraules que li van dedicar a la taula el seu germà gran, Bartolomé Masoliver, el periodista Sergio Vila-Sanjuán, la poeta Rosa Lentini, l’escriptor Enrique Vila-Matas i Salvador Giner, introduïts per Anna Caballé, secretària general de l’ACEC.


El germà de Juan Antonio Masoliver, Bartolomé, va repassar els fets que han marcat la vida de l’autor, des de la seva infantesa a Masnou, passant per l’exili a Londres, fins als anys que va viure a casa del seu oncle, l’erudit Juan Ramón Masoliver. Amb un to humorístic, va destacar la “intel·ligència, l’esperit rebel i l’inconformisme” del seu germà des de ben jove, així com un interès per tot “el que fos estranger”. Bartolomé Masoliver va ressaltar el seu últim llibre, El laberint del cos, que considera un homenatge de l’autor a Catalunya.

Sergio Vila-Sanjuán, coordinador del suplement Culturas de La Vanguardia, va parlar de la dedicació de Masoliver a la crítica literària en aquest diari barceloní, on va debutar l’any 1970. “Com a crític és un personatge obert i sempre atent, que no és sectari i de curiositat universal”, va subratllar Vila-Sanjuán, que també va elogiar la seva “generosa entrega de quaranta anys als llibres dels altres”, que han fet d’ell “no només el degà de la crítica espanyola, sinó també una referència inqüestionable per a qualsevol que vulgui endinsar-se a la cultura espanyola del nostre temps”.

La poeta Rosa Lentini, filla del també poeta Javier Lentini, gran amic de l’homenatjat, va descriure i analitzar la faceta poètica de Masoliver, que escriu una poesia en què trobem “el malestar existencial de Pavese, el dolor punyent de Vallejo i la lluminositat mediterrània de Montale”. Lentini també va assenyalar la vinculació dels seus versos amb el la imatge i les arts plàstiques, així com “l’estratègia d’alternar el llenguatge culte o idealitzat amb l’ús d’un llenguatge baix o malsonant”. L’amor, el sexe, la infantesa com a revelació de l’entorn i el pas del temps són alguns dels temes recurrents en la poesia de Masoliver.


“El Masoliver narrador” va centrar la intervenció de l’escriptor Enrique Vila-Matas, que va referir-se als seus llibres, “als seus relats amb llàgrimes de riure feliç, amb humor tràgic de vegades buñuelesc”. “Ell desitjava marxar per a tornar algun dia, per a fer-se passar per estranger a la seva pròpia terra”, va dir Vila-Matas en parlar dels anys que Masoliver va passar fora d’Espanya. Així, va destacar dues “línies mestres” de la seva personalitat: “la seva estrangeria, diguem la seva falsa estrangeria, i la seva indiscutible condició d’home de lletres, en el sentit més britànic del terme”. L’escriptor va acabar dient: “Masoliver exiliat, poeta i crític literari ha sabut descobrir una cosa essencial: l’única manera d’escapar del seu país és vivint en ell”. Per altra banda, Salvador Giner, va recordar algunes de les anècdotes que va viure amb l’autor durant la seva estada a Londres.


En nom de l’ACEC, Anna Caballé va desitjar que l’homenatge a Masoliver Ródenas “serveixi també com a record a la tasca de la crítica literària, que no sempre està prou reconeguda i darrera la qual hi ha una veritable vocació literària”.



 




L'homenatge de Masoliver a la premsa

El cartógrafo de lo imaginario (Cultura/s, La Vanguardia, 20 d'octubre)

"En literatura la referencia es hoy el mercado, no la crítica" (La Vanguardia, 2 de novembre)

Extranjero en país natal (La Vanguardia, 3 de novembre)


Galería fotogràfica

al sumari
“Noies que conten”, diàlegs amb autores de narrativa breu


Lolita Bosch, Mª Àngels Cabré i Berta Marsé en la segona sessió del cicle(Foto:294-01.jpg)

“Noies que conten” és una iniciativa per a debatre i dialogar sobre narrativa breu a través de sis escriptores vinculades a la ciutat de Barcelona. Coordinat per Mª Àngels Cabré i patrocinat per l’ACEC, ja s’han dut a terme les dues primeres sessions d’aquest cicle: la primera, el passat 4 de novembre, amb la participació de Cristina Peri Rossi i Care Santos, i la segona, l’11, amb Lolita Bosch i Berta Marsé com a convidades. Cristina Fernández Cubas i Sònia Hernández tancaran les trobades literàries el proper dimecres, 18 de novembre.

Aquestes tres sessions sobre narrativa breu “tenen com a objectiu debatre sobre un gènere considerat menor i que en conseqüència rep menys atenció per part dels mitjans de comunicació, el sector editorial en general i els propis lectors”, explica la seva coordinadora, Mª Ángeles Cabré. Per a fer-ho les jornades compten amb la participació d’aquestes sis dones que mantenen un diàleg intergeneracional i, alhora, mostren diferents maneres d’apropar-se a la narrativa breu.

La presència de dones, per altra banda, no és casualitat, ja que aquest cicle vol també “compensar la encara escassa presència de les dones en els ambients literaris, que semblen reticents a integrar-les en igualtat de condicions”, reivindica Cabré. I és que, sigui per la raó que sigui, “si hi ha sort, en les antologies amb prou feines treu el cap una escriptora per cada nou homes i a les taules rodones la proporció és equivalent”.

“Noies que conten”, doncs, pretén constatar la vigència del gènere, xerrar sobre el seu futur immediat i apropar al públic l’obra d’aquestes sis escriptores.


Galería fotogràfica

al sumari
Roser Berdagué, Premio Nacional de Traducción


Roser Berdagué, sòcia d’honor de l’ACEC, ha estat guardonada amb el Premio Nacional de Traducción pel conjunt de la seva obra, atorgat pel Ministeri de Cultura. Per altra banda, José Luis Moralejo ha obtingut el Premio Nacional de Traducción per la traducció de l’obra Sátiras. Epístolas. Arte poética de Horacio.

El Ministeri de Cultura ha guardonat Roser Berdagué amb el Premio Nacional a la Obra de un Traductor 2009, dotat amb 20.000 euros, pels quaranta anys que l’autora ha dedicat a la professió. I és que aquest guardó té l’objectiu de distingir el conjunt de la feina realitzada per un traductor espanyol, que hagi dedicat una atenció especial a la traducció d’obres estrangeres a qualsevol llengua de l’Estat espanyol. Berdagué, traductora al castellà i al català de més de 300 obres en llengua anglesa, italiana i francesa, ha declarat que la traducció és una tasca cultural “imprescindible, que hauria d’estar més protegida, estimada i reconeguda”. L’autora guardonada també ha denunciat el fet que “les editorials no citen sempre el traductor”, així com la poca atenció que també li dediquen els crítics a aquesta “tasca minuciosa, sostinguda i que requereix una lectura profunda”.

Roser Berdagué (Montcada i Reixac, Barcelona 1929) és llicenciada en Filosofia i Lletres, secció de Filologia Moderna, en l’especialitat d’anglès. El 1950 va iniciar la seva activitat professional a Pro-Libris, i el 1962 va començar el seu treball com a traductora independent per a diferents editorials. Ha traduït 340 obres de l’anglès, l’italià i el francès, a més d’articles i conferències i de la correcció literària de versions d’altres traductors.

El jurat dels dos premis ha estat format, entre d’altres, per membres de les reals acadèmies espanyola, basca i gallega; de l’Institut d’Estudis Catalans; de l’Escola de Traductors de Toledo; i pels dos últims guardonats: Miguel Martínez Lage i Fernando Navarro.


al sumari
Daniel Samoilovich presenta ‘Molestando a los demonios’


Daniel Samoilovich(Foto:Carme Esteve)

Daniel Samoilovich va presentar el seu poemari Molestando a los demonios (Pre-Textos, Poesía), el passat 10 de novembre, a l’Aula dels escriptors de l’Ateneu Barcelonès, acompanyat dels escriptors Nora Catelli i Edgardo Dobry.

Samoilovich (Buenos Aires, Argentina, 1949) ha publicat deu llibres de poemes, entre ells Superficies iluminadas, Las Encantadas i El despertar de Samoilo. El 2001 es va editar La nuit avant de monter a bord, una selecció dels seus poemes traduïts al francès, i el 2007 l’antologia de la seva poesia traduïda a l’anglès, amb el títol  Driven by the Wind. Per altra banda, és també traductor del llatí, el francés i l’anglès i, entre d’altres, ha traduït al castellà al poeta Horaci i també a Shakespeare. Des de 1986 dirigeix el diari trimestral Diario de Poesía.


Galería fotogràfica

AGENDA D'ACTIVITATS

  Trobadas on line. Parlem de la Mònica. Activitat ajornada 

Dilluns, 1 de juny, 19,00h.
Encuentros on line: Poesía/Arte Casual, con Francesc Cornadó y Ferrer Lerín  

Dimecres, 3 de juny, 19,00h.
Tronco, invisible, hielo: ¿cómo escribir la naturaleza? 1a. parte, on line 

Dilluns, 8 de juny, 19,00h.
La narrativa verde del futuro. Escribir la naturaleza, 2a. parte, on line 

Dimarts, 9 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Almas, desiertos, islas'' 

Dijous, 11 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''El último flâneur'' 

Dilluns, 15 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Una historia de hacerse mayor'' 

Dimecres, 17 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Dispersión y la confusión en la música de hoy'' 

Dijous, 18 de juny, 19,00h.

Encuentros on line ''Escribir una novela confinado'' 

Divendres, 19 de juny, 19,00h.

ACEC - Canuda, 6, 5è, 
08002 Barcelona
Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18
secretaria: secretaria@acec-web.org
redacció: redaccio@hydramedia.info