www.acec-web.org
números publicats
hemeroteca
El butlletí de l'ACEC
inici >

< subscriu-te

versión en castellano >
 

núm. 58  /  12/2/2010

 

S

U

M

A

R

I

Diàriament, l'ACEC envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
subscriure-s'hi>


al sumari
L’Edat Mitjana centrarà les Jornades sobre l’Excel·lència Literària


Ramon Llull(Foto:UAB)
L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, amb la col·laboració de la Fundació Lluís Carulla, organitza els propers 8, 9 i 10 de març la segona edició de les Jornades sobre l’Excel·lència Literària. El certamen combinarà ponències i recitals i comptarà amb la participació d’experts en literatura medieval. “La intenció és lligar la idea de l’excel·lència amb la tradició; i la tradició, en la literatura catalana i castellana l’hem d’anar a buscar a l’Edat Mitjana”, explica Miquel de Palol, vicepresident de l’ACEC.

El programa de les Jornades està dividit en tres eixos. El primer, centrat en l’escriptura, inclourà les ponències “Lírica dels trobadors”, a càrrec d’Anton Rossell; “La modernitat com a invenció de la novel·la”, de Carlos Alvar, i “Dante i l’eclosió de les llengües romàniques com a vehicles de pensament i creació artística”, de Raffaele Pinto. El segon dia el tema vertebrador serà el pensament, amb les intervencions “L’originalitat de Ramon Llull. De la màgia a la ciència a través de la poesia”, ponència d’Amador Vega; “Cims de transcendència”, a càrrec de Josep María Benítez, i “Traducció, adaptacions i actualitat dels clàssics medievals”, de José María Micó. I el tercer, es parlarà dels ideals, amb les conferències “Les místiques medievals com a fonts de l’excel·lència intel·lectual moderna”, de Victoria Cirlot; “El món d’Ausiàs March”, a càrrec de Ferran García Oliver, i “Bernat Metge, primer clàssic de la prosa especulativa catalana, d’Stefano Cingolani”. Les Jornades es clouran el dia 10 de març, amb el concert La cançó amatòria de l’Edat Mitjana al renaixement, a càrrec de Marta Rodrigo i Andreas Martin.

L’ACEC i la Fundació Lluís Carulla van signar el
conveni de col·laboració per a l’organització d’aquestes Jornades el passat 29 de gener. Durant l’acte de signatura, Carles Duarte, director de la Fundació Carulla, va expressar la seva satisfacció de poder treballar amb l’ACEC, “una de les entitats més representatives del món literari, un dels eixos que sustenten el país”. Duarte també va destacat la relació de la temàtica de les Jornades, l’Edat Mitjana, amb la feina de “recuperació i reivindicació dels textos medievals”, que realitza la Fundació a través de la seva Editorial Barcino. En aquest sentit, tant Conill com Palol van ressaltar l’interès d’“anar a les arrels de la literatura, ja que nosaltres venim de l’Edat Mitjana i la nostra identitat també”. Conill també va recordar l’èxit de la primera edició d’aquest certamen i la importància  d’administrar “les forces de l’Associació en organitzar activitats de qualitat”. Les dues entitats van manifestar la voluntat de seguir col·laborant i de trobar “interessos” comuns per a treballar plegades en un futur.

Programa de L’excel·lència: l’Edat Mitjana
Dies 8, 9 i 10 de març de 2010
Aula Josep Maria de Sagarra (4rt. Pis de l’Ateneu Barcelonès)

Dia 8, a les 19 h.
L'escriptura

Antoni Rossell: Lírica dels trobadors

Carlos Alvar: La literatura, els models, els gèneres. La modernitat com a invenció de la novel·la.

Raffaele Pinto: Dante i l'eclosió de les llengües romàniques com a vehicles de pensament i creació artística.

Lectura de Curial e Güelfa, a càrrec de Jordi Boixaderas

Presentació de José María Micó

Dia 9, a les 19 h.
El pensament

Amador Vega: L'originalitat de Ramon Llull. De la màgia a la ciència a través de la poesia.

Josep M. Benítez: Cims de transcendència.

José Mª Micó: Traducció, adaptacions i actualitat dels clàssics medievals.

Lectura del Llibre de les bèsties, a càrrec de Carles Canut

Presentació de Valentí Gómez i Oliver

Dia 10 a les 19h.
Els ideals

Victoria Cirlot: Les místiques medievals com a fonts de l'excel·lència intel·lectual moderna.

Ferran García Oliver: El món d'Ausiàs March.

Stefano Cingolani: Bernat Metge, primer clàssic de la prosa especulativa catalana.

Concert La cancó amatòria de l’Edat Mitjana al renaixement, a càrrec de Marta Rodrigo i Andreas Martin

Presentació de Miquel de Palol

al sumari
L’Assemblea General de l’ACEC se celebra avui, 22 de febrer

L’Assemblea General Ordinària anual de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya se celebra avui, 22 de febrer, a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès (5è pis), a les 19 hores en primera convocatòria i a les 19.30 hores en segona convocatòria, d’acord amb el següent ordre del dia:

1.   Lectura de l’Acta de l’Assemblea General del 2009
2.   Informe de la Presidenta
3.   Aprovació, si escau, de la memòria d’activitats i comptable del 2009
4.   Aprovació, si escau, de les activitats i pressupostos del 2010
5.   Torn obert de paraules

Respecte al punt 5 de l’Ordre del Dia, la Junta Directiva de l’ACEC recorda que els socis tenen el dret de proposar a Secretaria qualsevol tema associatiu que vulguin que sigui debatut per l’Assemblea General.

al sumari
La Comissió Paritària entre autors i editors acorda estudiar un model de contracte per a la cessió de drets digitals

La Comissió Paritària, formada per representants de l’ACEC, l’AELC i el Gremi d’Editors de Catalunya, va decidir en la seva reunió constitutiva realitzar un estudi conjunt sobre el negoci digital amb l’objectiu de redactar un model de contracte especial per a la cessió dels drets digitals. L’ACEC recomana als seus socis que no cedeixin aquests drets sense assessorar-se prèviament.

L’ACEC, l’AELC i el Gremi d’Editors de Catalunya van formalitzar el passat 27 de gener la Comissió Paritària, en compliment dels
acords signats entre autors i editors el juny de 2009. La Comissió va quedar formada pels editors Julián Viñuales, en qui va recaure la presidència anual proposat pels autors i els traductors; Daniel Fernández (titular) i Albert Pélach (suplent); i pels autors i traductors Guillem-Jordi Graells, membre de l’AELC designat secretari, i Antonio Tello (titular) i Lluís Maria Todó (suplent), membres de l’ACEC.

En aquesta primera reunió es va fixar el calendari anual de sessions, que tindran una periodicitat trimestral, a banda de convocatòries específiques per a resoldre assumptes eventuals. També es va acordar fer el seguiment a través de les entitats representades de l’aplicació  efectiva dels nous models de contracte d’edició i traducció; i encarregar als assessors jurídics de les dues parts –Mario Sepúlveda i Jordi Casalmiglia– l’estudi conjunt de les particularitats del negoci i la cadena de valors que afecten els drets digitals amb l’objectiu de redactar un model de contracte especial per a la cessió d’aquests drets.

L’ACEC recomana no signar la cessió dels drets digitals
D’acord amb aquest propòsit, la Comissió de Drets d’Autor de l’ACEC ha decidit recomanar als seus associats no signar la cessió dels seus drets digitals sense assessorament legal previ i fins que no s’estudiï degudament la naturalesa i l’abast del negoci digital.

L’ACEC avança als seus associats que el futur contracte de cessió i explotació de drets digitals diferirà radicalment dels tradicionals models d’edició en canviar, en funció dels recursos tecnològics, els suports de lectura i les vies de distribució i difusió dels continguts emparats pels drets d’autor. En defensa d’aquests drets i davant l’ofensiva dels qui defensen la gratuïtat de les descàrregues, la Comissió Paritària va acordar implementar una campanya informativa conjunta d’autors, traductors i editors sobre la legitimitat patrimonial i moral de la propietat intel·lectual.

al sumari
L’ACEC dedica el nou volum de ‘Cuadernos de Estudio y Cultura’ a Giménez-Frontín


Cuaderno de Estudio y Cultura número 33(Foto:ACEC)
L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC) recull en el número 33 de Cuadernos de Estudio y Cultura les diferents ponències dedicades a José Luis Giménez-Frontín en l’
acte d’homenatge que li va retre l’Associació, el 8 de juny de 2009, al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

El monogràfic editat per l’ACEC conté les intervencions dels sis ponents presents a l’acte – Anna Caballé, Nora Catelli, José Corredor-Matheos, Juan Antonio Masoliver Ródenas, Miquel de Palol i Sergio Vila-Sanjuán–, que va estar presidit pel conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. L’homenatge va ressaltar les múltiples facetes, tant personals com intel·lectuals, de Giménez-Frontín, traspassat el 21 de desembre de 2008, qui va ser poeta, traductor, narrador, assagista i un dels intel·lectuals més destacats de la Catalunya actual, a més de secretari general de l’ACEC.

El monogràfic es completa amb poemes inèdits de Giménez-Frontín, textos sobre la seva obra d’Ana María Moix, Juan Carlos Elijas, Sergi Doria i del mateix autor i la seva biografia i bibliografia. També inclou alguns dels comiats que diferents companys, socis de l’ACEC i representants del món de la cultura van dedicar en memòria de Giménez-Frontín. La publicació està il·lustrada amb fotografies de Carme Esteve, Pilar Aymerich i Ricardo Sánchez-Velázquez.

Últim poemari de Giménez-Frontín
La Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès acollirà el proper 24 de febrer, a les 19.30 hores, la presentació del llibre Los días que hemos visto, l’últim poemari que va escriure Giménez-Frontín, editat per la Fundación Jorge Guillén. Participaran en aquest acte l’editor Antonio Piedra, José María Micó i José Corredor-Matheos, que ha prologat el poemari juntament amb Victoria Cirlot.

al sumari
Drets d’autor i cultura
Per Antonio Tello, secretari de la Comissió de Drets d'Autor de l'ACEC


El vincle entre cultura i obra artística no és diferent al que existeix entre mercat i mercaderia en el marc del sistema capitalista. En aquest sentit, tant l’artista o l’intel·lectual com el productor es reclamen propietaris originals de la seva creació artística o del seu article industrial i com a propietaris que són custodien legalment el seu patrimoni industrial o intel·lectual assentant-lo en els registres corresponents de marques i patents i de copyright. Cal apuntar que aquest és un dret substantiu en l’àmbit anglosaxó, però no a l’Europa continental, on opera com a advertència de propietat.

Un producte artístic o intel·lectual respon a l’impuls creador d’un determinat individu –l’artista– i està connotat per l’espai sociocultural on es produeix i la retroalimentació del qual contribueix. Però és erroni confondre l’obra artística amb la cultura mateixa. Mentre la cultura és el conjunt de formes de vida i costums, coneixement i grau d’evolució artística, científica i tècnica d’un grup social en una època determinada, l’obra artística és un producte cultural individualitzat. Aquest producte és fruit de l’impuls creador de l’artista, fet pel qual la seva originalitat depèn del seu talent i la seva autenticitat i no del dret a la propietat que tingui sobre aquest producte.

Va ser a partir de l’humanisme renaixentista quan l’artista va prendre consciència de la seva individualitat i va reclamar la paternitat de les seves obres, és a dir, els drets morals i, conseqüentment, a mesura que la societat avançava per la via del pensament racionalista i dels avenços tecnològics, dels drets patrimonials que generaven. El romanticisme, en el marc de les noves societats burgeses i els seus correlats polític, les democràcies parlamentàries, i econòmic, el capitalisme, va consolidar aquesta convicció d’acord amb el marc determinat pel sistema productiu i les seves plusvàlues.

Les avançades societats occidentals, especialment les europees, han aconseguit un nivell alt de benestar social a mercè del desenvolupament científic i tecnològic, les regalies del capitalisme i, en no poca mesura, a la supèrbia maniobra propagandística que els governs de les grans potències occidentals van impulsar per a oposar-se a l’amenaça comunista. En aquestes societat s’aconseguiren també grans avenços en el terreny dels drets humans i laborals. Tot i així, en la primera dècada del segle XXI, la situació dels intel·lectuals és, especialment la dels escriptors professionals adscrits a la indústria editorial, equiparable a la d’un obrer del segle XVIII, centúria en què, precisament, l’anomenat Estatut de la reina Anna d’Anglaterra va reglamentar, el 1710, els drets patrimonials de l’autor creant el copyright. Com a treballadors, els autors professionals no tenen molts dels drets naturalitzats dels quals gaudeixen els altres, fins al punt que –almenys a Espanya¬– ni tan sols són reconeguts com a tals en no tenir un epígraf professional específic per a pegar els seus impostos, que fan efectius com a artesans, venedors ambulants, etc.

La reclamació del pagament dels drets d’autor és tan legítima com ho és la de qualsevol treballador, dependent o autònom, pel pagament del seu salari. A ningú se li acudiria demanar-li a un paleta, fontaner, obrer fabril, administratiu, mestre o professor, etc., que treballi gratuïtament, per amor al poble, a l’art o a la cultura. Però sí s’exigeix als autors –escriptors, traductors, etc.¬– que renunciïn als seus drets patrimonials en nom d’una suposada gratuïtat de la cultura o de les possibilitats de transmissió que ofereix Internet. Aquesta gratuïtat no existeix, per la senzilla raó que no vivim en una societat comunista, socialista ni tampoc autogestionària. L’autor no és un ens espiritual que viu de l’aire, sinó  un individu amb les mateixes necessitats vitals que els altres, la vocació/professió del qual l’integra en la indústria editorial. Això és, en un sector important del sistema productiu que representa un valor alt del PIB i que és l’encarregat de l’explotació mercantil de l’obra.

Per altra banda, els intel·lectuals, com s’argumenta fal·laçment, no pretenen “apropiar-se” de la cultura, perquè aquesta és per naturalesa un producte social i per tant inherent a la comunitat que la genera; tampoc és veritat que els intel·lectuals vulguin millorar la qualitat de les seves obres mitjançant el copyright, perquè aquest, com a conjunt de normes i regles que regulen els drets morals i patrimonials d’una obra, no està vinculat a la qualitat d’aquesta obra sinó a la seva propietat. Ningú s’animaria a dir que la fertilitat de la terra depèn del seu registre cadastral.

Les virulentes campanyes contra el pagament dels drets d’autor, focalitzades en el descrèdit de les organitzacions de gestió d’aquests drets, no se sustenten en principis filosòfics o ideològics seriosos, ni tan sols en arguments racionals. Els qui defensen a ultrança la gratuïtat cultural i fomenten l’apropiació indeguda de les obres protegides són portaveus útils de sociòlegs de moda, com Joost Smiers, o intèrprets de l’anomenada generació ni-ni, és a dir, la d’aquells que ni estudien ni treballen. Per no dir, dels nous xeics de la comunicació global, és a dir, les plataformes o servidors digitals.

al sumari
Autors en ruta: literatura de viatges


Libros publicados por Jordi Esteva y Gabi Martínez
L’ACEC organitza el proper 23 de febrer, a les 19 hores, la taula rodona “Autors en ruta: literatura de viatges”, que comptarà amb la participació de dos dels autor més destacats d’aquest gènere: Gabi Martínez i Jordi Esteva.

“Volem donar a conèixer un gènere literari que no té el ressò d’altres gèneres”, diu
José Luis Espina, organitzador de l’activitat, en explicar l’objectiu que el va moure a plantejar aquesta taula rodona. Però, segons Espina, el més interessant és “la visió concreta que els dos autors convidats tenen de la literatura de viatges”, ja que tant Gabi Martínez com Jordi Esteva són “dos representants generacionals significatius i dos viatgers amb una concepció singular d’aquesta fórmula narrativa”. Espina puntualitza que en la literatura de viatges l’autor “no reflecteix des d’un punt de vista escèptic el paisatge que troba en els seus viatges, sinó que conjunta la seva experiència personal amb l’experiència d’aquests viatges”. Es tracta doncs, segons Espina, d’una aportació en línia amb l’anomenat periodisme narratiu, molt present en els llibres dels dos convidats.

Jordi Esteva és un periodista, fotògraf i escriptor apassionat de les cultures orientals i africanes, a les quals ha dedicat tots els seus llibres: Fortalezas de barro en el sur de Marruecos; Mil y una voces; Viaje al país de las almas; Los oasis de Egipto; i Los Árabes del Mar. Tras la estela de Simbad: de los puertos de Arabia a la isla de Zanzíbar, la seva última novel·la.

Gabi Martínez està considerat un dels més destacats impulsors del gènere de llibres de viatges i un dels referents del nou periodisme literari, amb obres com Diablo de Timanfaya, Una España inesperada, Sudd i Los mares de Wang, aquest últim, publicat el 2008, narra el viatge que va fer per la costa xinesa amb el seu traductor.

Cartell en PDF.

al sumari
Descomptes en serveis culturals per als socis de CEDRO


Els autors associats a CEDRO poden beneficiar-se de descomptes en determinats productes culturals i serveis gràcies als acords establerts entre l’entitat i diferents organitzacions. Entre ells, hi ha una reducció del 15% en les subscripcions a les revistes de pensament i cultura associades a
ARCE, del 50% en les entrades de cinema de Casa d’Amèrica o assessorament gratuït de caràcter lingüístic i de ressolució de dubtes a la Fundación del Español Urgente de l’Agència EFE.

Més informació.

AGENDA D'ACTIVITATS

  Tronco, invisible, hielo: ¿cómo escribir la naturaleza? 1a. parte, on line 

Dilluns, 8 de juny, 19,00h.
La narrativa verde del futuro. Escribir la naturaleza, 2a. parte, on line 

Dimarts, 9 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Almas, desiertos, islas'' 

Dijous, 11 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''El último flâneur'' 

Dilluns, 15 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Una historia de hacerse mayor'' 

Dimecres, 17 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Dispersión y la confusión en la música de hoy'' 

Dijous, 18 de juny, 19,00h.

Encuentros on line ''Escribir una novela confinado'' 

Divendres, 19 de juny, 19,00h.

ACEC - Canuda, 6, 5è, 
08002 Barcelona
Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18
secretaria: secretaria@acec-web.org
redacció: redaccio@hydramedia.info