www.acec-web.org
números publicats
hemeroteca
El butlletí de l'ACEC
inici >

< subscriu-te

versión en castellano >
 

núm. 59  /  26/2/2010

 

S

U

M

A

R

I

Diàriament, l'ACEC envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
subscriure-s'hi>


al sumari
Menys actes culturals, però de més qualitat

La disminució de l’aportació econòmica de CEDRO a l’ACEC provoca una retallada del pressupost per al 2010


Assemblea General Ordinària de l'ACEC 2010(Foto:Carme Esteve)
“La dràstica disminució dels ingressos de CEDRO, que repercuteix directament en els recursos que rep la nostra associació, unida a la situació de crisi econòmica generalitzada, ens ha obligat a instaurar un règim d’austeritat i extremar la prudència a l’hora de programar activitats”. Amb aquestes paraules explicava la presidenta de l’ACEC, Montserrat Conill, el passat 22 de febrer durant l’Assemblea general de l’entitat, la reducció del pressupost per a actes culturals per aquest 2010. Així, la prioritat de l’Associació és la de mantenir íntegrament els serveis als associats i “potenciar més el contingut i la qualitat dels actes culturals que el nombre” i buscar “acords de finançament per a projectes concrets amb entitats privades”. Conill va recordar l’acord signat fa pocs dies amb la Fundació Lluís Carulla per a finançar les Jornades de l’Excel·lència –8, 9 i 10 de març–, que enguany estan dedicades a l’Edat Mitjana.

En aquest sentit, també es va pronunciar Josep Anton Soldevila, tresorer de l’ACEC, en repassar la memòria comptable de 2009 i parlar del pressupost per al 2010 (272.946 euros). “Portem dos anys en què l’aportació de CEDRO ha minvat més del 40%”, explicava Soldevila, que va remarcar que l’Associació no realitzarà “cap activitat fora de les habituals sense suport d’una entitat externa”. Entre les mesures de restricció econòmica, també va enumerar la publicació d’un sol volum de “Cuadernos de Estudio y Cultura” i la unificació de l’aula de debat i els cicles culturals.

Objectius assolits el 2009
En la presentació del balanç de 2009, però, Conill va recordar que “ha estat un any molt fructífer pel que fa a objectius assolits”, ja que el juny es va dur a terme la signatura dels nous contractes d’edició i de traducció pactats amb el Gremi d’Editors de Catalunya, després de més de dos anys de negociació conjuntament amb l’AELC. La presidenta va destacar “les millores que representen aquests acords per als professionals del nostre sector”. Per altra banda, Anna Caballé, secretària general de l’ACEC, va fer una valoració molt positiva de les activitats realitzades durant el 2009, des del manteniment de la programació habitual fins l’organització de certàmens molt exitosos com les Jornades d’Excel·lència Literària, les Jornades Poètiques, el cicle Traduir a la Tardor i el lliurament del Premi de Traducció Àngel Crespo a Selma Ancira.

Tant Montserrat Conill com Anna Caballé van ressaltar també el suport econòmic que per primera vegada a rebut l’ACEC per part de la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas, del Ministeri de Cultura, per a un projecte de difusió de l’Arxiu Audiovisual de Poetes, a través d’una plataforma digital. Conill va acabar la seva presentació amb el record dels autors associats morts durant el 2009 i amb paraules d’agraïment per als membres de la Junta Directiva, que “han estat el factor que ha permès que l’ACEC mantingués intacta la seva presència en el pla institucional i cultural del nostre país”.

Presentació de Montserrat Conill de la memòria d'activitats de 2009.

Resum de les activitats culturals, els serveis i les publicacions de l'ACEC.

Defuncions durant el 2009.

Galería fotogràfica

al sumari
“Los días que hemos visto”, la culminació de l’obra poètica de Giménez-Frontín


La Sala d'Actes de l'Ateneu Barcelonès va acollir la presentación de 'Los días que hemos visto'(Foto:Carme Esteve)
Amics, socis de l’ACEC i gent del món de la cultura van omplir, el passat 24 de febrer, la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès per a assistir a la presentació del llibre Los días que hemos visto, l’últim poemari de José Luis Giménez-Frontín (1943-2008), editat per la Fundación Jorge Guillén. L’acte, però, no va ser només una presentació, sinó un homenatge a la memòria de qui va ser “l’ànima i motor de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya”, tal i com va ressaltar Montserrat Conill, presidenta de l’ACEC. José Corredor-Matheos, que ha prologat el llibre, José Maria Micó i Antonio Piedra, l’editor, van glossar la trajectòria poètica de Giménez-Frontín i van analitzar la poesia recollida en aquesta última obra. L’acte va cloure amb la lectura d’alguns dels poemes de l’autor, per part d’alguns dels socis de l’ACEC i amics de Giménez-Frontín.

“No es tracta només d’un acte formal, sinó que és un acte entranyable, emotiu i molt sentit”, va dir Corredor-Matheos abans d’abordar el contingut del poemari. Los días que hemos visto, que reuneix elegies inèdites i d’altres poemes ja editats en els seus quatre llibres anteriors, és “una culminació de tota la seva obra”, opinava Corredor-Matheos, i “tot i que ell hagués continuat escrivint poemes, ens permet veure la seva obra poètica d’una manera coherent i tancada en si mateixa”. El crític d’art i poeta va diferenciar dues parts en aquest llibre: “un llibre elegíac, amb una segona meitat, la del poema del Requiem de las esferas, ben diferent”. Corredor-Matheos va destacar els temes presents en els versos de Giménez-Frontín: “És un llibre de desaparicions, amb una presència de la mort relacionada amb el temps i vista des dels seus morts”. I juntament amb la mort, l’amor també hi juga un paper important, ja que els dos elements “són els que sustenten el cosmos”. Altres temes recurrents en aquesta obra són el bé i el mal, “els dos pols a través del quals es desenvolupa la vida humana”, i la solidaritat. Corredor-Matheos va qualificar el poemari de “manifestació de saviesa poètica i d’independència”.

José Maria Micó, amb una “visió personal d’afecte de lector”, va insistir en la idea de que “la bona poesia té tendència a l’elegia, es vulgui o no”, tal com passa en la poesia de Giménez-Frontín. Micó va descriure Los días que hemos visto com a “mostra de bona poesia que ja ningú escriu, amb una gran ambició formal i fins i tot ideològica” i va dir que el percep com un “llibre de celebració, el resultat d’una experiència de vida”. Repetint la idea de Giménez-Frontín de que “la gran motivació a l’hora d’escriure és la d’agradar als autors que ens han agradat”, Micó va acabar el seu parlament dient: “A partir d’ara aquesta idea en el meu cas té un nom afegit i jo escriuré per agradar a José Luis Giménez-Frontín”.

Antonio Piedra, editor de Los días que hemos visto, va expressar la seva emoció pel fet de trobar-se a l’ACEC, perquè “el meu amic Giménez-Frontín n’era la seva ànima”. Piedra va parlar del procés que va portar-lo a editar aquest poemari i va donar tres raons per haver-ho fet: perquè “en el llibre existeix una estranya intuïció dels darrers moments”; perquè “s’aborda de manera positiva”; i perquè “una vegada el tanques, et deixa una sensació de pau blanquíssima”. Piedra va explicar anècdotes viscudes amb Giménez-Frontín per a ressaltar-ne el seu esperit lluitador, amb ganes de fer coses i d’aprofitar cada moment de la vida.

La part més emotiva de l’acte va ser lectura de diferents versos de Giménez-Frontín, llegits per alguns dels companys de professió i amics: David Castillo, Neus Aguado, Ramon Andrés, Enrique Badosa, Dante Bertini, Anna Caballé, Pura Salceda, Manuel Serrat Crespo, Antonio Tello i Lluis Maria Todó. Pilar Brea, vídua de Giménez-Frontín, va tancar la trobada agraint les paraules i la lectura dels participants i també el suport que ha rebut durant tot aquest temps per part dels membres de la Junta Directiva de l’ACEC.

Galería fotogràfica

al sumari
El llibre electrònic
Per José Florencio Martínez, vocal de la Comissió de Cultura de l’ACEC


El llibre electrònic, el mercat del qual encara està en embrió a Espanya, és un més dels multimèdia que ens porta a una velocitat vertiginosa la denominada revolució digital: telèfons mòbils, ordinadors portàtils, reproductors MP3, MP4, iPods, iPads, etc., als quals, anticipant-se en el temps, el canadenc Marshall McLuhan va denominar “extensions de la persona”.

A la cèlebre asserció del biòleg Faustino Cordón que diu: “Som el que mengem”, podria afegir-s’hi, però en un pla més espiritual, la de: “Som el que llegim”, ja que poques coses conformen el nostre pensament com la lectura. Per això en el país de Montag –(Fahrenheit 451)– estava terminantment prohibit llegir, perquè llegir obliga a pensar, i a “Bradburylandia” estava prohibit pensar.

Quan parlem de “llibre electrònic” (o e-book, eBook, eReaders, ciberllibre, llibre digital...) hem de diferenciar entre contingut (text electrònic) i continent (aparell o suport del text). És una peculiaritat (la primera d’altres que s’assenyalaran) que el diferencia del llibre tradicional, on continent i contingut coincideixen en un mateix objecte. Per tant, si aquest objecte era depositari d’uns drets (d’autor fonamentalment), en el llibre electrònic aquests drets adquireixen unes característiques noves, sobretot pel que fa al contingut, és a dir, al seu text. La seva inconcreció espacial, la seva ubiqüitat transfronterera, la protecció de dades, el control de les còpies, etc., fa que els llibres electrònics o digitals siguin especialment volàtils o esquius a la submissió jurídica. Ens trobem, doncs, davant d’un fet nou que va, com quasi sempre a la vida, per davant del Dret. I com ha de fer aquest –és a dir, els legisladors– per a regular un món virtual? Com es regula en aquest món l’etèria existència dels bits electrònics? Com controlar la seva interactivitat, és a dir, les càrregues i descàrregues en/de la denominada Xarxa, l’omnipresent World Wide Web? Com, en un món sense fronteres, aplicar les febles normes del Dret Internacional que continua sent encara i bàsicament el dret del més fort? Perquè escriure normes no és massa complicat; la prova és la inflació reguladora que patim; però fer que aquestes s’acompleixin, és a dir, que, per exemple, el copyright es meriti amb equitat i promptitud, això ja són figues d’un altre paner… Som, com des d’antany, subjectes de drets formals, però no reals o efectius. En fi…, Google proveirà!

Passa que un llibre tradicional quan es mostra en una pantalla electrònica a la qual hem accedit via Internet ja no és un llibre en ús, ja que els seus límits, la seva distribució, la seva ubiqüitat, la seva comercialització, el control de les seves còpies, les seves possibilitats de manipulació, etc., ja no són les tradicionals. Després vindran (ja estan venint amb passes de gegant) les característiques tecnològiques: la compatibilitat entre els diferents sistemes operatius de les diferents marques, la capacitat d’emmatzematge de les seves memòries, la no emissió de llum electrònica per les seves pantalles, la inclusió del color en les seves pàgines, la seva configuració més o menys ergonòmica, la durada de les seves bateries, les possibilitats d’incloure notes marginals o subratllar textos o accedir a enllaços com diccionaris o llibres de consulta, el seu cost competitiu al mercat, etc.
   
La revolució de l’e-book, derivada de la revolució digital, consisteix en que, per primera vegada, les eines del coneixement estan a l’abast de la mà de qualsevol amb una capacitat inesgotable –ningú podrà llegir a la seva vida tots els llibres que poden emmagatzemar els artefactes electrònics–, i a una velocitat pràcticament instantània. Fins ahir mateix, en la millor biblioteca disponible, només es tenia accés al limitat nombre de volums dels seus prestatges. Ara, qualsevol lector que ho desitgi, té davant la pantalla del seu ordinador la sencera i incombustible Biblioteca d’Alexandria, o si es vol, la borgiana i infinita Biblioteca de Babel, és a dir, la fantàstica i inabastable US Library of Congress.      
    
Però, no ens enganyem amb les possibilitats d’aquesta revolució. Un llibre, electrònic o de paper, no serveix de res si no es desplega davant d’una ment àvida de coneixement, amb capacitat crítica i una sòlida formació ètica. A l’Antiguitat Clàssica, un dels camps de competició era la cultura; avui, (o això és el que ens transmet la televisió del nostre país), només es competeix en els camps de gespa, o en la cursa per obtenir més bens de consum, que al final són bens de consumació.    
    
Sí, els nostres joves, la majoria d’ells, reconeguem-ho, s’apropen a aquests artefactes electrònics amb una avidesa inusitada, però només pensant –ai!– en allò que és atractiu de les seves possibilitats lúdiques. I és que, com va dir Euclides, no hi ha camí fàcil cap al coneixement.
    
Malgrat tot, i després de considerar en el decurs de la humanitat el dur recorregut del suport dels textos, del papir al pergamí, del paper a la pantalla electrònica, benvinguda sigui la revolució de l’e-book si s’utilitza, a més de per a matar el temps de l’homo ludens, per a obrir horitzons no només a un món més savi, per les increïbles possibilitats d’intercanvi de sabers, sinó també i sobretot, a un món més lliure i més just. Carl Sagan, glossant  l’antiga Biblioteca d’Alexandria, va dir que allà es va qüestionar la permanència de les estrelles, però no la injustícia de l’esclavitud. Que no ens torni a passar el mateix en aquesta virtual Biblioteca d’Alexandria del nostre temps.

al sumari
Gabi Martínez i Jordi Esteva parlen de literatura de viatges


Jordi Esteva i Gabi Martínez(Foto:Carme Esteve)
L’ACEC va organitza, el passat 23 de febrer, una taula rodona per parlar de literatura de viatges, que va comptar amb la participació de Gabi Martínez i Jordi Esteva, dos dels autors més destacats d’aquest gènere.



Els dos convidats van explicar la seva visió concreta sobre la literatura de viatges, “un gènere literari que no té el ressò d’altres gèneres”, tal i com apuntava el coordinador i moderador de l’acte,
Jose Luis Espina. Així, els dos escriptors van parlar sobre la seva “concepció singular d’aquesta fórmula narrativa”, i ho van fer a través dels seus darrers llibres publicats: Los árabes del mar. Tras la estela de Simbad: de los puertos de Arabia a la isla de Zanzíbar, de Jordi Esteva, i Los mares de Wang, el viatge de Gabi Martínez per la costa xinesa. Les dues obres barregen l’experiència del viatge amb l’experiència personal, “molt en línia amb el denominat periodisme narratiu”, que està sempre present en els dos autors.

Jordi Esteva és un periodista, fotògraf i escriptor apassionat de les cultures orientals i africanes, a les quals ha dedicat tots els seus llibres: Fortalezas de barro en el sur de Marruecos; Mil y una voces; Viaje al país de las almas; Los oasis de Egipto; i Los Árabes del Mar. Tras la estela de Simbad: de los puertos de Arabia a la isla de Zanzíbar, la seva última novel·la.

Gabi Martínez està considerat un dels més destacats impulsors del gènere de llibres de viatges i un dels referents del nou periodisme literari, amb obres com Diablo de Timanfaya; Una España inesperada; Sudd i Los mares de Wang, aquest últim, publicat el 2008, narra el viatge que va fer per la costa xinesa amb el seu traductor.

Galería fotogràfica

al sumari
La revista 'Letralia' entrevista Rubén García Cebollero


Rubén García Cebollero(Foto:Letralia)
Letralia, la revista dels escriptors hispanoamericans a Internet, publica una entrevista al soci de l’ACEC Rubén García Cebollero. L’autor parla de la seva novel·la històrica Ebro 1938, la batalla de la Tierra Alta, publicada per l’editorial Nowtilus el 2009, que narra a través de diferents personatges dels dos bàndols –republicans i nacionals– aquest fet històric. García Cebollero, a més, deixa clara també la seva opinió sobre els premis literaris –va ser finalista del premi Planeta amb aquesta obra– i critica la Ley de la Memoria Històrica, que qualifica de “vergonyosa” perquè creu que “és millor fer les coses bé que fer-les com si no tinguessin la importància que tenen”.

Llegiu l’entrevista.

al sumari
Zafiropoulos ret un homenatge a Lévi-Strauss amb la presentació del seu llibre al CCCB

El Centro de Investigación Psicoanálisis y Sociedad va retre homenatge, el passat divendres 12 de febrer, al recent desaparegut Claude Lévi-Strauss amb la presentació del lllibre Se dice que dijeron de lo social... Freud y Lacan, 5 ensayos de Antropología Psicoanalítica, del psicoanalista i sociòleg Markos Zafiropoulos. L'autor va impartir una conferència titulada Arqueologia Psicoanalítica: Lacan amb Lévi-Strauss, on va posar de relleu la manera com el retorn a Freud de J.Lacan es va realitzar passant per l'obra de Lévi-Strauss.

La sala 2 del CCCB va acollir l’acte, en què també van participar-hi Jorge Chapuís i Francisco Caja, que van seguir nombrosos psicoanalistes, sociòlegs, estudiants i altres interessats en la matèria. La sessió es va tancar amb un debat sobre les qüestions presentades per Zafiropoulos.




al sumari
Veu de dona, recital poètic a la Casa de Menorca

Dones de diferents àmbits llegiran poemes escrits per dones, el proper 1 de març, a les 19 hores, a la
Casa de Menorca (carrer Diputació, 215), amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les dones (8 de març).

El recital Veu de Dona s’emmarca en el VII Cicle de Poesia a la Casa de Menorca i està coordinat per la sòcia de l’ACEC Assumpció Forcada. L’acte es clourà amb cançons i pomes de Fina R. Palau i també de Forcada, i hi intervindran: Antonina Rodrigo, Assumpció Forcada, Anna Balletbó, Fina R. Palau, Eulàlia Solé, Maite Fandos, Dolors Montserrat, Carme freixa, Maria Lluïsa Cortada, Josefina Piquet, Mª Lluïsa Pazos, Janet de Cesaris, Anna Caballé, Carmina Virgili, Maite Pons, Mercè Piqueras, Montserrat Cornet, Maite Marín, Sònia Recasens, Isabel Giralt, Esther Capella, Shigeko Suzuki i Gala Xaus.

al sumari
CEDRO crea un canal a Twitter

CEDROenlinea (
www.twitter.com/cedroenlinea) és el canal que el Centro Español de Derechos Reprográficos ha creat a la xarxa social de microblogging Twitter, que permet a l’entitat informar sobre la seva activitat i establir converses en línia amb els socis, els usuaris i els interessats en el món de la propietat intel·lectual. Per a seguir les informacions i debats de CEDRO a Twitter no cal disposar d’un compte en aquest sistema, només s’ha de visitar http://www.twitter.com/cedroenlinea.

AGENDA D'ACTIVITATS

  Tronco, invisible, hielo: ¿cómo escribir la naturaleza? 1a. parte, on line 

Dilluns, 8 de juny, 19,00h.
La narrativa verde del futuro. Escribir la naturaleza, 2a. parte, on line 

Dimarts, 9 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Almas, desiertos, islas'' 

Dijous, 11 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''El último flâneur'' 

Dilluns, 15 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Una historia de hacerse mayor'' 

Dimecres, 17 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Dispersión y la confusión en la música de hoy'' 

Dijous, 18 de juny, 19,00h.

Encuentros on line ''Escribir una novela confinado'' 

Divendres, 19 de juny, 19,00h.

ACEC - Canuda, 6, 5è, 
08002 Barcelona
Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18
secretaria: secretaria@acec-web.org
redacció: redaccio@hydramedia.info