www.acec-web.org
números publicats
hemeroteca
El butlletí de l'ACEC
inici >

< subscriu-te

versión en castellano >
 

núm. 60  /  12/3/2010

 

S

U

M

A

R

I

Diàriament, l'ACEC envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
subscriure-s'hi>


al sumari
Jornades de l’Excel·lència Literària: l’èxit d’una activitat d’alt nivell

Les II Jornades de l’Excel·lència Literària han repetit l’èxit de l’edició anterior, amb tres sessions d’una gran qualitat que van cobrir les expectatives del públic assistent. Organitzades per l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, amb la col·laboració de la Fundació Lluís Carulla, el certamen es va centrar en l’Edat Mtjana i va oferir ponències d’alt nivell a càrrec d’Antoni Rossell, Carlos Alvar, Raffaele Pinto, Amador Vega, Josep Maria Benítez, José María Micó, Victoria Cirlot, Ferran García Oliver i Stefano Cingolani.

La lírica dels trobadors, Dante, l’origen de la novel·la, la traducció dels clàssics medievals, Ramon Llull, Ausiàs March, Bernat Metge i les místiques medievals van ser alguns dels temes i personatges que es van tractar amb la intenció de fer una revisió de l’escriptura, el pensament i els ideals de l’Edat Mitjana com a fonts de l’excel·lència intel·lectual moderna. Les Jornades van combinar les diferents ponències amb recitals i lectures.

al sumari
L’Edat Mitjana, l’origen de la novel·la contemporània


Antoni Rossell, Carlos Alvar, Raffaele Pinto(Foto:Carme Esteve)
Antoni Rossell, Carlos Alvar i Raffaele Pinto van ser els ponents, dilluns 8 de març, de la primera sessió de les II Jornades de l’Excel·lència Literària, que l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya organitza fins el dia 10 de març a l’Ateneu Barcelonès. Amb la col·laboració de la Fundació Lluís Carulla, les Jornades d’enguany tracten la vigència de l’escriptura, el pensament i els ideals de l’Edat Mitjana com a fonts de l’excel·lència intel·lectual moderna i de la tradició en la literatura catalana i castellana. En la sessió de dilluns, els temes centrals van ser la lírica dels trobadors, l’origen de la novel·la moderna i la importància de Dante per a la cultura occidental.

Antoni Rossell va parlar la lírica trobadoresca des de la perspectiva del creador, fent referència a factors com la memòria, la construcció arquitectònica del text i de la música per a entendre els sistemes de creació medieval. Rossell va tractar els conceptes de perversió, amor cortès i imitació a partir de dues concepcions: la contemporània i la medieval. “Què busquen els trobadors en la seva obra i què busquem nosaltres avui dia en aquestes obres?”, es qüestionava Rossell durant la ponència. En aquest sentit va insistir en que “els trobadors s’han de cantar i no s’han de llegir, per tal d’arribar a saber què diuen”, ja que utilitzen “sistemes de composició en què cada melodia vol dir una cosa”.

“Els textos que apareixen el segle XII s’han mantingut vigents fins els nostres dies”. Aquest va ser l’eix de la intervenció d’Alvar, que va contextualitzar els orígens de la literatura en llengües romàniques. Així, la unió de la historiografia, la lírica i l’èpica són condicionants que fan néixer la novel·la, que “és literatura de ficció”. Alvar va mencionar el material artúric com el més representatiu d’aquesta literatura i va ressaltar que “les històries de ficció que van sorgir al segle XII aviat es van convertir en el tema literari de més èxit dels que hem conegut a Occident”.

Dante va ser el personatge en què es va centrar Raffaele Pinto en la seva conferència. “En aquest escriptor tenim el punt exacte en el qual conflueixen, per una banda, antiguitat i, per una altra, modernitat”, assegurava Pinto. I és que Dante “recull l’herència de la gran literatura antiga dels clàssics, la metabolitza i la tradueix en la llengua de la modernitat”. La intervenció de Pinto va resumir el tema central de les Jornades, ja que la vigència de la literatura medieval, segons explicava, queda plasmada en el fet que “qualsevol escriptor europeu ha interioritzat Dante, d’alguna manera l’ha fet servir o s’ha posicionat davant seu”.

La sessió es va tancar amb la lectura d’un fragment de Curial e Güelfa, a càrrec de Jordi Boixaderas, amb la intenció de combinar les ponències amb recitals.

Les II Jornades de l’Excel·lència Literària continuen el 9 de març, amb una sessió que comptarà amb Amador Vega, Josep Maria Benítez i José Maria Micó, i una lectura del Llibre de les bèsties, a càrrec de Carles Canut; i el 10 de març, amb Victoria Cirlot, Ferran Garcia Oliver i Stefano Cingolani, i la clausura amb el concert La cançó amatòria de l’Edat Mitjana al Renaixement, a càrrec de Marta Rodrigo i Andreas Martin.




Galería fotogràfica

al sumari
Llull, Boeci, Anselm i Aquino, homes que transcendeixen


José M. Micó, Amador Vega, Josep M. Benítez, Valentí Gómez i Oliver(Foto:Carme Esteve)
La segona sessió de les Jornades de l’Excel·lència Literària van reflexionar, dimarts 9 de març, sobre alguns dels personatges més importants de l’Edat Mitjana, el pensament dels quals ha “ultrapassat la normalitat de la vida” i ha creat un “sistema d’invenció que pot ser aplicat avui dia”. Amador Vega, Josep Maria Benítez i José María Micó van ser els ponents d’aquesta trobada literària, que va acabar amb una lectura del Llibre de les bèsties, a càrrec de Carles Canut.

“L’originalitat de Ramon Llull. De la màgia a la ciència a través de la poesia” va ser el títol escollit per Amador Vega per a desenvolupar la seva ponència. Vega es va centrar en el model de gramàtica universal creada per Llull, “a partir d’una experiència visionària i contemplativa”, que va donar pas al que ell va anomenar “un art d’inventar la veritat”. Aquesta gramàtica, explicava Vega, “va ser vista per els seus continuadors i pels intel·lectuals europeus com un sistema d’invenció que pot ser aplicat també a la literatura, a la ciència i a d’altres disciplines”. Ramon Llull, en tant que místic, “és un dels creadors de la modernitat”.

Josep Maria Benítez va destacar tres dels personatges més importants del pensament cristià de l’Edat Mitjana: Boeci, Anselm i Aquino. “Aquestes persones han sigut cims, ja que han proposat algun tipus de pensament o d’intuïció que els ha fet ultrapassar la normalitat de la vida”, ressaltava. Així, comparant algunes de les seves reflexions, Benítez va justificar la transcendència, anant a buscar el sentit etimològic d’aquesta paraula, dels tres pensadors, ja que “van més enllà”.

La traducció dels clàssics va ser el tema tractat per José María Micó en la seva conferència. Micó va parlar de les dificultats que suposa traduir “autors literaris de molta importància pel mateix fet de la seva supervivència després de tants segles” i va reclamar la necessitat de traduir i adaptar els clàssics al segle XXI. “Les traduccions  d’Ausiàs March del segle XVI ens semblen igualment llunyanes, i per tant l’hem de traduir al segle XXI, sent fidels, però aquesta fidelitat és diferent de la que havia de tenir al segle XVI”, exemplificava Micó.

L’última sessió de les II Jornades de l’Excel·lència Literària es fa avui, 10 de març, i inclou les ponències de Victoria Cirlot, Ferran Garcia Oliver i Stefano Cingolani, que parlaran dels ideals a l’Edat Mitjana. El certamen es clausurà amb el concert La cançó amatòria de l’Edat Mitjana al Renaixement, a càrrec de Marta Rodrigo i Andreas Martin.




Galería fotogràfica

al sumari
Victoria Cirlot, Ferran Garcia Oliver i Stefano Cingolani tanquen les II Jornades de l’Excel·lència Literària


Victoria Cirlot, Ferran García Oliver i Stefano Cingolani(Foto:Carme Esteve)
La sessió de dimarts 10 de març, a la Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès, va tancar les II Jornades de l’Excel·lència Literària, organitzades per l’ACEC amb la col·laboració de la fundació Lluís Carulla. Les ponències de Victoria Cirlot, Ferran Garcia Oliver i Stefano Cingolani van mantenir l’alt nivell d’aquest certamen dedicat a l’Edat Mitjana. Les intervencions van estar seguides del concert La cançó amatòria de l’Edat Mitjana al Renaixement, a càrrec de Marta Rodrigo i Andreas Martin.

Victoria Cirlot va exposar la modernitat de la mística medieval a través dels textos de dones escriptores dels segles XII i XIII. “Tot i que aquests textos de mística procedeixen d’una època tan llunyana com l’Edat Mitjana, contenen trets d’una gran modernitat”, assegurava Cirlot. I entre aquests trets, va ressaltar “l’aparició de la primera persona” i “el relat autobiogràfic de les místiques, on explicaven les seves pròpies experiències”. En el discurs també va destacar el fet que es tractés de dones que escriuen, “que resulta insòlit a l’Edat Mitjana, sobretot als segles XII i XII, l’època de màxim esplendor d’aquesta mística medieval”.

El món d’Ausiàs March va centrar la intervenció de Ferran Garcia Oliver, partint de dos punts concrets: l’ideal de l’autor i la relació de la seva obra amb la seva biografia. En parlar d’ideals, Garcia Oliver va constatar la dependència de March a la seva condició de cavaller, “un cavaller modest”, i va contraposar el seu pensament estètic al del rei Alfons el Magnànim. Pel que fa a la biografia, el ponent, a través dels versos d’Ausiàs March, va insistir en la relació entre la seva vida i la seva obra. “La seva biografia és una biografia de fracassos”, va dir Garcia Oliver, que va concloure amb la idea que “les pistes que ens han deixat els documents i els seus versos fan més entenedora la poesia tan complexa i tan poc amable d’un home que té una mirada negativa sobre el món que li ha tocat viure”.

L’última conferència, la d’Stefano Cingolani, va girar entorn la figura i l’obra de Bernat Metge, sobretot en Lo somni. Cingolani va explicar com “Metge busca l’excel·lència cercant models literaris de pensament totalment diferents als que hi havia llavors aquí”. Entre els autors de referència hi ha Petrarca, Ciceró, Boccaccio i Dante, escriptors que “li donaran el nord en la seva recerca de l’excel·lència”. Però en l’exposició de Cingolani no hi va faltar la crítica, ja que va reivindicar la figura de Bernat Metge, a qui “ningú no va fer cas durant mig mil·lenni” i a qui “tinc els meus dubtes que avui dia es llegeixi i es tingui en compte”.  






Galería fotogràfica

al sumari
Antonio Tello presenta ‘El mal de Q.’


Portada del llibre 'El mal de Q.'
L’escriptor
Antonio Tello, secretari de la Comissió de Drets d’Autor de l’ACEC, va presentar el seu llibre de contes El mal de Q. (Editorial Candaya), el passat dimarts 9 de març, a les 20 hores, a la Casa d’Amèrica Catalunya (Còrsega, 299, de Barcelona). Anna Caballé, secretària general de l’ACEC, va ser l’encarregada de fer la presentació de l’obra, en un acte que va oferir també l’espectacle Poesía y música gauchesca en el arte de contar.

El Mal de Q. reuneix els contes escrits per Antonio Tello entre 1968 i 2009 i constitueix en el seu conjunt una peça crucial de la literatura argentina de l’exili. Sostinguts per una prosa marcadament lírica, els 32 contes formen part d’un univers narratiu que fluctua de la vigília al somni i del que és real al que és simbòlic, fet que dóna a aquestes històries un to heroic que embruixa el lector i el trasllada al temps de la llegenda i del mite.

La presentació del llibre va anar seguit de l’espectacle Poesía y música gauchesca en el arte de contar, on s’alternen –cantats i recitats– textos clàssics de la poesia gautxesca, com el Martin Fierro de José Hernádnez o La cautiva d’Esteban Echevarría, amb la lectura de fragments dels contes d’Antonio Tello. Jorge Serraute va estar al piano, Carlos Padula a la guitarra i Tello hi va posar la veu.

Antonio Tello
Antonio Tello va néixer a l’Argentina, el 1945. Va publicar el seu primer llibre de contes, El día en que el pueblo reventó de angustia, el 1973. Després de ser amenaçat de mort, va aconseguir sortir d’Argentina amb la seva família, gràcies a l’ajuda d’Amnistia Internacional. Va viure un temps a París i finalment es va instal·lar a Barcelona, on va treballar en diferents mitjans de comunicació. Ha sigut a Espanya on Tello ha desenvolupat gairebé tota la seva obra: les novel·les De cómo llegó la nieve; El hijo del arquitecto, i Los días de la eternidad; el volum de contes El interior de la noche, i diferents assaigs, entre els quals destaquen El Quijote a través del espejo; Extraños en el paraíso i Historia breve de Argentina. Claves de una impotencia. El  2004 va publicar el seu primer llibre de poesia, Sílabas de arena.

al sumari
Carlos Manzano guanya el II Premi Mots Passants de traducció literària

Carlos Manzano, soci de l’ACEC, ha estat guardonat amb el II Premi Mots Passants de Traducció Literària, per la traducció del francès al castellà d’El tiempo recobrado, de Marcel Proust, publicat per Lumen. El certamen està organitzat pel departament de Filologia Francesa i Romànica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Anna Casassas també ha estat premiada per la traducció del francès al català de Manuscrit trobat a Saragossa, de Jan Potocki, publicat per Quaderns Crema.

El Premi Mots Passants distingeix la millor traducció d’un llibre escrit en llengua francesa publicat en català i castellà durant l’any anterior. El guardó pretén dignificar amb un reconeixement oficial la feina dels traductors i, alhora, la literatura de qualsevol gènere de l’àmbit francòfon. Els guanyadors reben un volum de les obres completes de Maupassant corresponent a les novel·les publicades a la col·lecció de La Pléiade i un diploma. 



L’acte de lliurament del Premi tindrà lloc el proper dimecres 17 de març, a les 12h, a l'Auditori de Lletres de la UAB. 



El jurat estava format per Manuel Serrat Crespo (president), Manuel A. Tost, Ester Xargay, Imma Montsó i Ricard Ripoll (secretari).


al sumari
L’ONU convoca un concurs per a contractar traductors-redactors en francès

La Secretaria de l’Organització de les Nacions Unides convoca un concurs per a la contractació de traductors-redactors en llengua francesa. El concurs se celebrarà l’11 de maig de 2010. El termini per a lliurar els dossiers de les candidatures és fins el 26 de març de 2010.

Si voleu més  informació dels detalls del concurs, consulteu l’adreça d’Internet:

http://www.un.org/Depts/OHRM/examin/exam.htm

AGENDA D'ACTIVITATS

  Trobadas on line. Parlem de la Mònica. Activitat ajornada 

Dilluns, 1 de juny, 19,00h.
Encuentros on line: Poesía/Arte Casual, con Francesc Cornadó y Ferrer Lerín  

Dimecres, 3 de juny, 19,00h.
Tronco, invisible, hielo: ¿cómo escribir la naturaleza? 1a. parte, on line 

Dilluns, 8 de juny, 19,00h.
La narrativa verde del futuro. Escribir la naturaleza, 2a. parte, on line 

Dimarts, 9 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Almas, desiertos, islas'' 

Dijous, 11 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''El último flâneur'' 

Dilluns, 15 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Una historia de hacerse mayor'' 

Dimecres, 17 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Dispersión y la confusión en la música de hoy'' 

Dijous, 18 de juny, 19,00h.

Encuentros on line ''Escribir una novela confinado'' 

Divendres, 19 de juny, 19,00h.

ACEC - Canuda, 6, 5è, 
08002 Barcelona
Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18
secretaria: secretaria@acec-web.org
redacció: redaccio@hydramedia.info