www.acec-web.org
números publicats
hemeroteca
El butlletí de l'ACEC
inici >

< subscriu-te

versión en castellano >
 

núm. 67  /  18/6/2010

 

S

U

M

A

R

I

Diàriament, l'ACEC envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
subscriure-s'hi>


al sumari
Jornades 'Literatura i àmbit digital: drets i creativitat"

Els nous models de negoci que es plantegen en l’entorn digital, els nous formats, els drets d’autor, les alternatives al copyright i les noves formes de creació van ser els temes principals que es van tractar a les Jornades “Literatura i àmbit digital: drets i creativitat”, organitzades els dies 9 i 10 de juny per l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Van participar com a ponents Xavier Badosa, Enric Faura, Mario Sepúlveda, Magdalena Vinent, Raquel Xalabarder, Ernest Abadal, Ignasi Labastida, Llorenç Valverde, Laura Borràs i Ramon Dachs.

La confusió generalitzada entre editors, autors i consumidors va quedar patent a les Jornades, ja que estem just en un moment de canvi en què la tecnologia avança més de pressa que la legislació i en què les editorials busquen nous models de negoci davant un nou entorn que ara és desconegut i que té com a referència la indústria discogràfica.

Llegiu a continuació les cròniques de les dues sessions de les Jornades.

al sumari
La irrupció ‘inevitable’ del llibre digital planteja moltes incerteses entre els experts

Primera sessió de les Jornades "Literatura i àmbit digital: drets i creativitat", organitzades per l'ACEC i l'AELC, els dies 9 i 10 de juny al Col·legi de Periodistes de Catalunya.


La segona taula rodona va comptar amb Raquel Xalabarder, Magdalena Vinent, Guillem-Jordi Graells i Mario Sepúlveda(Foto:Carme Esteve)
El sector del llibre ha canviat amb la irrupció de les noves tecnologies. Aquest és un fet inevitable que van avalar tots els ponents de la primera sessió de les Jornades sobre literatura i àmbit digital que les dues associacions d’escriptors, ACEC i AELC, van organitzar al Col·legi de Periodistes de Catalunya el passat 9 de juny. Aquest canvi de paradigma en els models de creació, distribució i consum de llibres, però, planteja una sèrie d’interrogants, entre els quals els que més preocupen són els que fan referència al respecte als drets d’autor i les fórmules de retribució en un món digital que té com a exemple la indústria discogràfica.

Enric Faura, director de les plataformes
edi.cat i edibooks.com, i Xavier Badosa, expert en edició digital, van ser els encarregats, en la primera taula rodona, d’exposar el panorama actual pel que fa a nous formats digitals i plantejar la necessitat de canviar els models existents de negoci en el sector del llibre. “El món del llibre seguirà el camí que han seguit altres àmbits de continguts culturals”, va avançar Faura. “Els autors o la indústria, han d’encarar la situació o li donaran l’esquena”. I va posar com a exemple d’aquesta immediatesa en els canvis en el sector la presentació de la plataforma de llibres digitals Libranda, promoguda per les grans editorials espanyoles. Faura va instar la indústria editorial a canviar per adaptar-se a aquesta nova situació, però també va advertir dels problemes que s’obren a partir d’ara: “Què passa amb l’autor? I amb els drets digitals i amb la legislació que reguli tot plegat? Quin serà el suport per a consumir els continguts?”. I la pregunta clau: “què passa amb la pirateria?”. Tot i aquests interrogants, però, va acabar dient “tots els problemes i dificultats se superaran” i va assegurar que “l’autor ha d’estar tranquil, perquè sense l’autor no hi ha continguts”.

Xavier Badosa va fer un repàs històric i tècnic del desenvolupament dels e-books, des dels seus orígens fins ara, en què “l’estàndard d’e-book simula el llibre en paper i llavors té una sèrie de limitacions en relació a la tecnologia avançada d’avui dia”. Va plantejar moltes de les possibilitats que ofereix la tecnologia digital en l’àmbit dels llibres i va constatar que “això està passant i és només l’inici”. Per això va apostar també per un canvi en la indústria i per buscar noves maneres d’explotació i distribució de les obres. “Amb el llibre electrònic tenim motes possibilitats”, deia, “tot canviarà i, fins i tot, potser no seran les editorials les intermediàries entre l’autor i el públic”. Badosa va posar com exemple plataformes com Amazon, “on hi ha autors que treuen més diners venent-los els llibres que no pas quan ho feien de la manera tradicional”.  

Els drets digitals, un tema preocupant
La segona taula del dia es va centrar en els drets digitals, segurament una de les qüestions que més preocupa als autors, sobretot veient el que ha passat a la indústria de la música i del cinema. La professora Raquel Xalabarder, experta en propietat intel·lectual i drets d’Internet, va presentar una visió global de la problemàtica derivada dels drets en l’àmbit digital. Xalabarder va apostar pels “drets de simple remuneració” i va recomanar “no anar cap al model de prohibir, sinó cap al model de llicenciar”. La professora de la UOC va denunciar també que “tenim una Llei de Propietat Intel·lectual encarcarada i adaptada massa de pressa per por”. Per això va insistir en la necessitat de fer pedagogia sobre el valor de la LPI, “que no està feta per a prohibir, sinó per a beneficiar l’autor perquè pugui crear”. Xalabarder va cloure la seva intervenció dient que l’esperança per resoldre tot això “està en els contractes, les llicències i les entitats de gestió”.

Mario Sepúlveda, advocat de l’ACEC i l’AELC, va tractar el tema dels contractes d’edició, descrivint els punts que han quedat oberts en relació als drets digitals. Sepúlveda va lamentar que “s’acostuma a perdre de vista l’autor en tots aquests debats sobre les noves tecnologies”. Per això va insistir en la necessitat de reformar la LPI “perquè l’autor no quedi abandonat” i va reclamar que “les associacions d’escriptors puguin negociar col·lectivament i que els acords que se’n derivin siguin vinculants”. L’advocat va advertir sobre algunes de les clàusules que s’apliquen actualment en els contractes, que poden ser perjudicials per als autors, com “l’acaparació del màxim de drets per part de les editorials, tot i que molts d’ells no els podran explotar”. En aquesta cessió de drets, explicava, “s’inclou l’e-book, tot i que és impossible agafar un contracte de llibre ara i traslladar-lo al llibre digital, perquè hi ha moltíssimes qüestions que no encaixen”. Sepúlveda va remarcar tots els punts d’incertesa al voltant de l’explotació dels drets digitals.

La veu de Magadalena Vinent, directora general de CEDRO, va ser important per contextualitzar la situació de l’entitat de gestió dels drets reprogràfics, que “va sorgir per a regular les noves formes d’explotació de les obres”. I és que fa més de 20 anys que s’exploten les obres a través de la tecnologia, però aquest nou model de negoci digital “encara no sabem quin serà i tampoc quin serà el paper de CEDRO”. Vinent va confessar que “tots els CEDRO del món estem en un moment de confusió”. Alhora, va ressaltar la importància d’educar la societat, “sobretot a Espanya, perquè el que passa en aquest país jo no ho he vist a la resta del món”. La directora de CEDRO va recordar la situació que es va produir amb l’aprovació del decret per a regular les tarifes aplicades als aparells per a compensar l’autor de la còpia de la seva obra: “La situació és molt greu, el sector del llibre és el que en va sortir perdent i aquestes tarifes han derivat a una reducció del 40% en els ingressos de CEDRO”. I per acabar, un reclam unànime: “La necessitat de canviar la LPI perquè s’ajusti a la realitat”.





Articles sobre les Jornades a la premsa:

"La veritat és que tots tenim por" (Avui, 14 de juny de 2010)

"Llibre digital: cruïlla de dubtes" (El Punt, 13 de juny de 2010)

"Los escritors debaten sobre los derechos digitales" (La Vanguardia, 10 de juny de 2010)





Galería fotogràfica

al sumari
La literatura digital, noves possibilitats de creació i de cessió de drets d’autor

Segona sessió de les Jornades sobre Literatura i àmbit digital


Laura Borràs durant la seva intervenció a les Jornades(Foto:Carme Esteve)
Les alternatives al copyright i les noves perspectives en la creació de textos a través de la tecnologia van ser els dos temes que van centrar la segona sessió de les Jornades sobre literatura i àmbit digital, celebrada el passat 10 de juny, al Col·legi de Periodistes. Els ponents van exposar diferents maneres de cedir els drets d’una obra i de fer-la arribar a tothom, així com el ventall de possibilitats que ofereix la tecnologia per a aportar un valor afegit a la creació. Tot això, però, sense oblidar un cop més el moment d’incertesa en què es troba el sector del llibre davant uns canvis encara desconeguts.

Ignasi Labastida, responsable del projecte Creative Commons a l’Estat espanyol, el professor Ernest Abadal i el Vicerector de Tecnologia de la UOC, Llorenç Valverde, van parlar en la primera taula rodona sobre les alternatives al copyright. Labastida va defensar la necessitat de “donar eines a l’autor per decidir com exerceix els seus drets”. Per això va enumerar els avantatges de les llicències Creative Commons, “que permeten a l’autor decidir lliurement què vol fer amb la seva obra”. Aquestes llicències donen la possibilitat a l’escriptor d’oferir la seva obra de diferents maneres, “sense cedir els drets en exclusivitat”. Així “permeten que es faci servir citant l’autoria, amb o sense ús comercial, amb dret o no a transformar-la”, etc. Seguint aquesta línia, Llorenç Valverde va afirmar que “el copyright no té sentit en l’àmbit digital”, i va apostar per “buscar la màxima difusió d’una obra”, tot i que “l’autor professional necessita un marc legal i contractual que el defensi a ell”. Partint d’aquesta base, Valverde va lamentar que les editorials “no experimentin amb aquestes llicències alternatives al copyright” i va denunciar que “les lleis estan pensades per a la indústria, que ha de canviar els seus supòsits per a sobreviure”.

La intervenció d’Ernest Abadal es va centrar en les seves experiències personals com a editor de la revista digial BID: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, i també com a autor de textos de divulgació científica. En totes dues facetes, Abadal aposta clarament per utilitzar les llicències Creative Commons, per la “versatilitat dels seus usos segons les intencions de l’autor”. El professor va animar els presents a utilitzar aquesta manera de cedir els drets si el que es busca és “la màxima difusió dels seus continguts”. També va citar alguns exemples de llibres publicats en paper amb llicències Creative Commons, “tot i que les editorials encara no ho tenen molt clar”.

Els nous camins de la literatura
“Hi ha prejudicis en l´ús de la tecnologia digital que quan ens hi acostem s’esvaeixen”, va dir Laura Borràs, professora de Teoria de la Literatura de la UB. I això és el que va fer ella a la seva ponència: apropar la literatura digital per veure la quantitat de possibilitats que ofereix la tecnologia a l’autor per “aportar un valor afegit a la seva obra”. Borràs va insistir en que “l’interès sempre ha d’estar en els textos i no en els suports” i va reclamar la necessitat de “combatre la intimidació de la modernitat”. Per això va recordar els diferents suports que han anat canviant al llarg de la història fins a aturar-se al present, “en què sempre parlem de dispositius i deixem de banda el contingut”. Borràs va parlar de les diferències que s’estableixen a l’hora de llegir literatura digital, perquè “naveguem, interactuem, cooperem, co-creem, rellegim, etc.”. Així , va ressaltar que “tots els canvis es poden veure com una oportunitat” i que ara “el repte és aprendre a llegir d’una altra manera”, ja que els textos “són mòbils, viatgen, tenen lògiques de lectura que ens costa entendre”. Borràs va il·lustrar la seva ponència amb diferents exemples en pantalla d’obres digitals, com
La casa sota el temps, d’Isaías Herrero, i Serial Chiken, de Jordi Cervera. Laura Borràs dirigeix el grup de recerca Hermeneia, que estudia les connexions entre els estudis literaris i les tecnologies digitals.

I, per cloure les Jornades, el testimoni d’un autor de literatura digital a la xarxa: Ramon Dachs. El seu primer missatge va ser: “La literatura digital no aboleix la no digital”, i va comparar aquesta convivència amb la de la fotografia i la pintura, i la del cinema i el teatre. Dachs va explicar les seves dues aportacions a la Xarxa: Inermínims de navegació poètica, un dels primers poemaris íntegrament hipertextuals del món, que va crear l’any 1996, i Intertarot de Marsella, una proposta de poesia aleatòria interactiva.





Articles sobre les Jornades a la premsa:

"La veritat és que tots tenim por" (Avui, 14 de juny de 2010)

"Llibre digital: cruïlla de dubtes" (El Punt, 13 de juny de 2010)

"Los escritors debaten sobre los derechos digitales" (La Vanguardia, 10 de juny de 2010)


Galería fotogràfica

al sumari
Guillem-Jordi Graells i Ramon Dachs participen al programa 'Cel obert', de Ràdio 4

Guillem-Jordi Graells, president de l’AELC, i l’escriptor Ramon Dachs, soci de l’ACEC, van ser els convidats, el passat 8 de juny, del programa “Cel Obert a la Cultura”, de Ràdio 4 (RNE). En el marc de la celebració de les Jornades “Literatura i àmbit digital: drets i creativitat”, organitzades per les dues associacions d’escriptors, els dos autors van parlar de la situació actual en el sector del llibre amb la irrupció dels nous formats digitals i la problemàtica que se’n deriva pel que fa als drets d’autor. Dachs va ser un dels ponents de les Jornades, a la taula rodona “Noves perspectives en la creació i la innovació de l’escriptura”; mentre que Graells va moderar la taula “Drets digitals”.

Escolteu l’entrevista

al sumari
Presentació d’ ‘El otro foco de la hipérbola’, de Francisco Zaragoza Esbrí


Miuel de Palol, Francisco Zaragoza i Lluís Martí(Foto:Carme Esteve)
L’ACEC va acollir, el 7 de juny, la presentació d’El otro foco de la hipérbola (
Editorial Hipálage), de Francisco Zaragoza Esbrí, a càrrec de Lluís Martí i Saurí.

El otro foco de la hipérbola és una novel·la de ficció que gira al voltant de l’amor entre dos joves metges i la passió per la seva professió. “Aquest és el primer focus de la història”, tal com explica l’editor del llibre, José Miguel Desuárez, “mentre que el segon focus, l’altre focus de la hipèrbola, resta latent fins al desenllaç final”.

Francisco Zaragoza combina la seva professió d’enginyer i analista industrial amb l’escriptura. Ha publicat els llibres La génesis de los dioses menores; El murmullo de las aguas bravas; Reencuentro; i Un futuro en el pasado.

Galería fotogràfica

al sumari
Una jornada d'homenatge a l'escriptora Rosa Leveroni


Vinyet Panyella durant la seva conferència(Foto:Andreu Puig (El Punt))
La
Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Català de les Dones, en col·laboració amb la Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC), van celebrar, el passat 15 de juny, la jornada "Rosa Leveroni, escriptora", un homenatge a l'autora en el centenari del seu naixement. L'acte va incloure la presentació de l'antologia La poesia essencial de Rosa Leveroni, a cura d'Antoni Clapés i Quim Curbet (CCG Edicions). 

La jornada va comptar amb la conferència "Rosa Leveroni, dona de lletres", de Vinyet Panyella (coordinadora del certamen) i amb una taula rodona, moderada per Mariàngela Vilallonga, per aprofundir en les diferents facetes de l'autora: la seva poesia, per Teresa d'Arenys; el seu treball com a traductora, per Carles Miralles; la seva prosa, per Teresa Iribarren; i les seves amistats literàries, per Bel Graña. Va tancar l'acte una lectura poètica de la seva obra, amb la participació de Rosina Ballester, Jaume Benavente, Carles Duarte, Mireia Lleó, Dolors Miquel, Vinyet Panyella y Cèlia Sànchez-Mústich. En el marc de la jornada, l’Institut Català de les Dones va presentar l’exposició “Rosa Leveroni, dona de lletres”, que s’afegirà al catàleg d’exposicions itinerants que aquest organisme ofereix gratuïtament a entitats i centres educatius i culturals. Per altra banda, el proper 2 d'octubre se li retrà homenatge a Cadaqués.

AGENDA D'ACTIVITATS

  Tronco, invisible, hielo: ¿cómo escribir la naturaleza? 1a. parte, on line 

Dilluns, 8 de juny, 19,00h.
La narrativa verde del futuro. Escribir la naturaleza, 2a. parte, on line 

Dimarts, 9 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Almas, desiertos, islas'' 

Dijous, 11 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''El último flâneur'' 

Dilluns, 15 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Una historia de hacerse mayor'' 

Dimecres, 17 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Dispersión y la confusión en la música de hoy'' 

Dijous, 18 de juny, 19,00h.

Encuentros on line ''Escribir una novela confinado'' 

Divendres, 19 de juny, 19,00h.

ACEC - Canuda, 6, 5è, 
08002 Barcelona
Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18
secretaria: secretaria@acec-web.org
redacció: redaccio@hydramedia.info