www.acec-web.org
números publicats
hemeroteca
El butlletí de l'ACEC
inici >

< subscriu-te

versión en castellano >
 

núm. 76  /  19/11/2010

 

S

U

M

A

R

I

Diàriament, l'ACEC envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
subscriure-s'hi>


al sumari
Zgustová ironitza sobre la professió “terrorífica” del traductor en recollir el Premi Ángel Crespo


Monika Zgustová en l'acte de lliurament del Premi Ángel Crespo(Foto:Carme Esteve)
La traductora i escriptora Monika Zgustová va recollir, el passat 16 de novembre, el XIII Premi de Traducció Ángel Crespo, en un acte celebrat a l’Ateneu Barcelonès que va ser alhora un reconeixement a la important i llarga trajectòria de la guardonada. El Premi Ángel Crespo, convocat per l’ACEC, CEDRO i el Gremi d’Editors de Catalunya, amb una dotació de 12.000 euros, és un dels més destacats en la traducció a llengua castellana. Enguany, el premi ha guardonat Monika Zgustová per la traducció del txec de Las aventuras del buen soldado Švejk, de Jaroslav Hašek (Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, 2008).

Monika Zgustová va manifestar el seu agraïment per poder rebre “el premi que porta el nom d’Ángel Crespo, una persona que jo admirava i admiro molt, un punt de referència per a mi”. L’autora va voler compartir amb tots els presents la seva opinió sobre la professió del traductor. “En el fons és una professió molt desagraïda”, va dir, i va justificar aquesta afirmació ironitzant sobre la visió general que es té sobre el traductor: “Sempre queda amagat. Això sí, si hi ha un llibre del qual tothom en parla bé i a tu no t’agrada, penses que deu ser culpa del traductor, deu estar mal traduït”. I també va escenificar amb humor la relació entre els traductors i els editors: “Els editors pensen que per culpa dels traductors es disparen els pressupostos i no s’arriba a les dates adequades”, deia despertant el riure del públic. “I, és clar, si el llibre té 800 pàgines i triga 4 mesos a traduir-lo, l’editor pensa: ‘Com és que no ho pot fer en 4 setmanes?’. Per això, Zgustová va assenyalar que el traductor “sempre és el bitxo dolent de la pel·lícula, el lent de la pel·lícula sobre el qual s’ha d’apuntar tots els fusells”.

La guardonada, però, va explicar les raons per les quals es dedica a aquesta “professió terrorífica”, entre les quals va destacar “les ganes de compartir les grans obres del meu país”. I és que, com va reivindicar Zgustová, “la literatura, sense traductors, només la podrien llegir uns quants, ja que “el traductor és com l’intèrpret d’una música. Sense intèrpret, la música només seria un seguit de notes”.  

Elogis a la guanyadora
El vicepresident del Gremi d’Editors de Catalunya, Xavier Mallafré, va enaltir la tasca dels traductors, que “ajuden a ampliar el nombre de lectors tant en llengua catalana com en llengua castellana”. I també va defensar el treball del “bon editor”, que “sempre arriba a un punt d’equilibri amb els traductors” perquè valora la seva feina. Després de felicitar la guanyadora del premi, Mallafré va aprofitar l’acte per lloar la qualitat de molts dels traductors, entre ells, Monika Zgustová.  

Per últim, la presidenta de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, Montserrat Conill, va realitzar un minuciós repàs a la trajectòria professional de Zgustová, a qui va agrair en públic el fet “d’apropar-nos els tresors que amaga la literatura centro-europea”. Conill va confessar la dificultat que va tenir enguany el jurat per decidir el guanyador “per la qualitat de les obres presentades”. Per aquest motiu, va dir que “premiar Zgustová és encara més valuós”.

Un gran premi per a una gran traductora
El premi, que recorda el mestratge intel·lectual i literari d’Ángel Crespo (Ciudad Real, 1926 – Barcelona, 1995) i la seva vinculació a l’ACEC des de llur fundació l’any 1986, és un dels guardons de traducció més importants en llengua castellana. El Jurat del Premi ha estat format per la vídua d’Ángel Crespo, Pilar Gómez Bedate, i els traductors Luisa Cotoner, Anne Hélène Suárez, Oliver Strunk i Carlos Vitale, com a secretari.

Zgustová afirma que “no esperava guanyar aquest premi, veient el nivell de les obres que s’hi presenten” i reconeix que “va ser una traducció difícil perquè el registre bàsic de l’obra és el de les institucions en temps de l’Imperi Austrohongarès, i els personatges barregen l’alemany i el txec”. La traductora destaca del llibre de Hasek el seu sentit de l’humor “tant de Praga”, que també va haver de resoldre. 

Monika Zgustová

L’escriptora i traductora Monika Zgustová va néixer a Praga, però va emigrar amb la seva família a Estats Units, on es va doctorar en Literatura Comparada a la Universitat d’Illinois. Des dels anys vuitanta viu a Catalunya. Zgustová és una de les figures clau de la introducció de la literatura txeca a Espanya, especialment d’autors com Bohumil Hrabal, Milan Kundera, Václav Havel, Jaroslav Hasek i Jaroslav Seifert. Ha traduït més de 40 llibres del txec i del rus i ha rebut prestigiosos guardons com el Premi Ciutat de Barcelona i el Premi de les Lletres Catalanes. Com a escriptora és autora d’una biografia novel·lada de Bohumil Hrabal, Els fruits amargs del jardí de les delícies, i dels llibres La dona dels cent somriures; Menta fresca amb llimona; La dona silenciosa; Jardí d’hivern i Contes de la lluna absent (Premi Mercè Rodoreda 2009). És, a més, coautora del diccionari rus-català i col·labora en diferents mitjans de comunicació.

Las aventuras del buen soldado Svejk, de Jaroslav Hasek
Las aventuras del buen soldado Svejk és un clàssic de la literatura txeca que per primera vegada s’ha traduït a Espanya directament de la seva llengua d’origen. El seu autor, Jaroslav Hasek, contemporani de Kafka, és un dels escriptors més influents del segle XX. L’obra és un manifest antibel·licista de primer ordre i una proclama satírica irreverent contra l’absurd de la guerra, narrada des de l’òptica d’un idiota genial. Després d’un periple de tribunals i manicomis, l’entranyable protagonista del llibre acaba a l’exercit austrohongarès durant la Primera Guerra Mundial.

Traduccions de Monika Zgustová.

Galería fotogràfica

al sumari
Torna el cicle ‘Traduir a la tardor’

Aquest mes de novembre l’ACEC organitza la segona edició del cicle “Traduir a la tardor”, després de l’èxit que va tenir aquest iniciativa engegada l’any passat. Amb el lema ‘Nous reptes per als traductors literaris”, el cicle, coordinat per Lluís Maria Todó, constarà de dues taules rodones:  una primera que estarà dedicada a les llengües eslaves i una segona en què es parlarà de les traduccions del japonès i el xinès.

La primera sessió serà dimarts 23 de novembre, a les 19.30 hores, i portarà per nom “Traductors de l’Est d’Europa”. Hi participaran Simona Škrabec, Adan Kovacsics i Bożena Zaboklicka, i moderarà la taula Ricard San Vicente.

"El revers dels caràcters: traduccions del xinès i del japonès" és el títol de la segona taula rodona, dimarts 30 de novembre, a les 19.30 hores, amb les intervencions d’Albert Nolla, Carles Padro i Alicia Relinque. Manel Ollé en serà el moderador. Les dues sessions se celebraran a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès i l’entrada serà gratuïta.

Un dels objectius principals d’aquestes jornades, segons explica Todó, és “aconseguir que la tasca del traductor sigui mínimament reconeguda en l’espai social”. De fet, un cop vista la bona acollida de la primera edició, el coordinador assegura que iniciatives com aquesta “són útils i ajuden els traductors a considerar-se més valorats, i els ciutadans en general a saber que hi ha uns professionals dedicats a reescriure en català i en castellà els llibres que després ells llegiran i gaudiran”.

Eentrevista a Lluís Maria Todó sobre la professió de la traducció.

al sumari
S’estrena el curtmetratge ‘Beneyto desdoblándose’


Cartell del curtmetratge(Foto:Judith Vizcarra)
El curtmetratge Beneyto desdoblándose, dirigit per Adriana Hoyos i produït per la Huella del Gato, s’endinsa en l’univers de l’escriptor, pintor i editor
Antonio Beneyto, soci de l’ACEC i autor de la litografia commemorativa del 25è aniversari de l’Associació. La seva estrena serà el proper divendres, 26 de novembre, a les 22 hores, al cinemes Maldá (carrer del Pi, 5, de Barcelona).

Beneyto desdoblándose difumina els límits entre la realitat i la ficció per a apropar-nos al món surrealista d’Antonio Beneyto. Alguns dels seus amics, com Pere Gimferrer, José Corredor Matheos, Jaime D. Parra o Glòria Bosch ens revelen alguns dels trets de l’enigmàtica personalitat d’aquest artista multidisciplinari. El curtmetratge mostra un Beneyto entrenyable i suspicaç, amic de Max Aub, Joan Brossa, Eduardo Cirlot, Alejandra Pizarnik i Camilo José Cela, entre d’altres. Beneyto recorre els carrers del barri Gòtic de Barcelona, alguns dels seus espais i cafès més emblemàtics, en escenaris que formen part de la vida diària de l’autor. D’altra banda, Alejandra Pizarnik, amb qui va mantenir una afectuosa correspondència entre 1969 i 1972, estarà present a tota la pel·lícula a través dels seus versos, les seves fotos i les seves cartes.

Beneyto recorda “la insistència” d’Adriana Hoyos, que ja coneixia de feia temps, de fer una pel·lícula sobre ell. Després de “guions refets i molta feina, el mes de març van començar a rodar, “just el dia que va nevar tant”. L’autor reconeix que en el film surt el Beneyto “tal qual, tal com sóc”, tot i la barreja de ficció i realitat que contempla. Així, els escenaris del barri gòtic “són els llocs i espais on jo em moc”. També explica que estan molt presents en el curtmetratge “les dones que han format part de la meva vida”.

La gent interessada a assisitir a l’estrena de Beneyto desdoblándose haurà d’enviar un correu a adriana@lahuelladelgato.com, ja que l’aforament de la sala és limitat.

Més informació.


al sumari
Els editors premien el suplement ‘Cultura’, dirigit per David Castillo

El suplement cultural de l’Avui, Cultura, ha rebut el premi Atlàntida 2010 a la millor tasca informativa en premsa escrita. El guardó, atorgat pel Gremi d’Editors de Catalunya, reconeix la “brillant trajectòria d’informació literària i sobre el món del llibre en general” d’aquesta publicació.

Cultura es va crear el 1989 de la mà del periodista i escriptor David Castillo, vocal de l’ACEC, i és la segona vegada que rep aquest guardó, ja que també el va guanyar l’any 1990. Castillo va advertir, durant la roda de premsa prèvia al lliurament dels premis, que “és un miracle haver arribat fins aquí perquè el llibre és molt feble i l’amenacen moltes crisis, unes crisis que també afecten el món de la premsa i el de la música”.

Els  guardons es van lliurar el 10 de novembre, durant la 25a Nit de l’Edició, que cada any organitza el Gremi d’Editors de Catalunya, en què també van ser distingits ‘Clàssics de literatura' de TV3, Pilar Rahola i Josep Guardiola.


al sumari
Adan Kovacsics rep el Premi Nacional de Traducció 2010


Adan Kovacsics(Foto:Acantilado)
Adan Kovacsics ha estat guardonat amb el Premi Nacional a l’Obra d’un Traductor 2010, atorgat pel Ministeri de Cultura, que reconeix la seva trajectòria i el conjunt de la tasca que ha dut a terme en el món de la traducció. D’altra banda, el crític literari, periodista i traductor Mauro Armiño ha obtingut el Premi Nacional a la Millor Traducció per l’obra Historia de mi vida, de Giacomo Casanova.

El jurat, presidit per Rogelio Blanco, director general del Llibre, ha estat format per José Manuel Sánchez Ron, Manuel González, Joaquim Mallafrè, Ana María Bejarano, Juan de Sola, Gloria Corpas, Teresa Sanz Tejero, Esther Morillas i els últims autors guardonats en cada modalitat: José Luis Moralejo, a la millor traducció, i Roser Berdagué i María Teresa Gallego, al conjunt de la seva obra.

Adan Kovacsics (Santiago de Xile, 1953), de procedència hongaresa i nacionalitat espanyola, va rebre el 2004 el Premi Ángel Crespo, un dels guardons més prestigiosos atorgats a Espanya convocat per l’ACEC, CEDRO i el Gremi d’Editors de Catalunya, per la seva traducció de la novel·la El distrito de Sinistra (Acantilado, 2003), de l’escriptor hongarès transilvà Ádám Bodor. Ha rebut també el II Premi de Traducció Imre Kertész (2007) i la condecoració “Pro Cultura Hungarica” del Govern hongarès (2009), entre molts d’altres.


al sumari
Marga Clark i Carles Duarte parlen de poesia i mística


Albert Tugues, Marga Clark i Carles Duarte(Foto:Carme Esteve)
El cicle Encontres 080, coordinat per Albert Tugues, va centrar la sessió del passat 11 de novembre en la poesia y la mística, amb la participació de Marga Clark i Carles Duarte.

Tugues va introduir el tema comentant que el místic se serveix de la paraula per arribar a la divinitat, però que en realitat no vol escriure, no té voluntat poètica d’escriure, sinó que “desitja dissoldre’s en la paraula, deixar de parlar i fer-se ‘un’ amb Déu, amb la divinitat” –Tugues va citar El fruto de la nada, d’Eckhart–; mentre que el poeta sí que vol romandre i afirmar-se en la paraula. Marga Clark, tanmateix, va opinar que no existeix en els místics aquesta “humilitat verbal”, com Tugues suggeria, i que “ells també volen ser autors, romandre en la paraula encara que diguin el contrari”. A més, va comentar amb ironia que els místics “estan en possessió d’un ego religiós tan fort com pot ser l’ego dels poetes”. Per la seva part, Carles Duarte va fer un anàlisi del llenguatge místic i del poètic, remuntant-se als clàssics grecs i citant els poemes filosòfics dels presocràtics, la filosofia escrita en vers de Parmènides, Empèdocles, etc.

Clark i Duarte, després d’explicar la necessitat que la visió mística té de la poesia per a expressar-se, van indicar que tant els místics com els poetes apel·len al llenguatge metafòric en transcendir els límits de la realitat, en situar-se en el domini de l’inefable, dins l’experiència interior i la necessitat de transmetre-la. En una recerca d’una comprensió millor de la seva experiència mística i de comunicar el que és inefable, d’allò que no pot “dir-se” amb el llenguatge comú. En arribar a aquest punt, Clark va citar El llibre vermell, de C.G. Jung, i també es va fer referència al llenguatge de l’esquizofrènia, al “jo i les seves visions al·lucinatòries, contradictòries i caòtiques”, com va indicar Duarte, enfront la realitat i la falta d’un llenguatge ordenat, d’un discurs lògic per a comunicar-les.

El públic va participar en el debat, i van destacar les intervencions, entre d’altres, de Valentí Gómez, Alfonso Levy, Miquel de Palol, José Florencio Martínez, Antonio Tello i Jaume Sisterna, que va llegir uns versos en finalitzar l’acte.

El proper Encontres 080 serà a finals de febrer, amb Fernando Valls i José Florencio Martínez, que parlaran del microrrelat.


Galería fotogràfica

al sumari
La poesia uruguaiana actual, a càrrec de María de los Ángeles González

L’ACEC va acollir el passat mes d’octubre la conferència “Los más jóvenes: poesía uruguaya actual”, a càrrec de María de los Ángeles González, de la Universidad de la República, de Montevideo, Uruguai. Va presentar l’acte Concha García.

Podeu descarregar-vos la conferència en PDF.


al sumari
La literatura hispanoamericana a les editorials regionals

Com és la relació entre la literatura espanyola i hispanoamericana? Ens trobem en un nou període d’apropament? Quines possibilitats té un autor hispà de publicar a Espanya i quines repercussions té aquest fet en la seva trajectòria? Aquestes són algunes de les preguntes que el filòleg Simón Viola planteja en el tema central del número 22 del Boletín del Observatorio del Libro y la Lectura en Extremadura, una iniciativa del Pacto Extremeño por la Lectura.

Observatorio del Libro y la Lectura en Extremadura, número 22. (PDF)

AGENDA D'ACTIVITATS

  Diálogos on line ''El best-seller oculto'' 

Dilluns, 25 de maig, 19,00h.
Diálogos on line. Mata a tus ídolos 

Dimarts, 26 de maig, 19,00h.
Trobadas on line. Parlem de la Mònica 

Dilluns, 1 de juny, 19,00h.
Encuentros on line: Poesía/Arte Casual, con Francesc Cornadó y Ferrer Lerín  

Dimecres, 3 de juny, 19,00h.
Tronco, invisible, hielo: ¿cómo escribir la naturaleza? 1a. parte, on line 

Dilluns, 8 de juny, 19,00h.
La narrativa verde del futuro. Escribir la naturaleza, 2a. parte, on line 

Dimarts, 9 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Almas, desiertos, islas'' 

Dijous, 11 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''El último flâneur'' 

Dilluns, 15 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Una historia de hacerse mayor'' 

Dimecres, 17 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''La diversidad de los sonidos'' 

Dijous, 18 de juny, 19,00h.

Encuentros on line ''Escribir una novela confinado'' 

Divendres, 19 de juny, 19,00h.

ACEC - Canuda, 6, 5è, 
08002 Barcelona
Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18
secretaria: secretaria@acec-web.org
redacció: redaccio@hydramedia.info