www.acec-web.org
números publicats
hemeroteca
El butlletí de l'ACEC
inici >

< subscriu-te

versión en castellano >
 

núm. 77  /  4/12/2010

 

S

U

M

A

R

I

Diàriament, l'ACEC envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
subscriure-s'hi>


al sumari
L’ACEC distingeix Enrique Badosa amb el Premi José Luis Giménez-Frontín


Enrique Badosa(Foto:Carme Esteve)
L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya ha decidit atorgar el I Premi José Luis Giménez-Frontín a
Enrique Badosa, poeta, traductor, assagista i crític literari. El guardó, de caràcter honorífic, distingeix “una figura del món literari que hagi destacat per haver contribuït a l’apropament entre cultures”. L’acte de lliurament del premi se celebrarà el proper 21 de desembre –segon aniversari de la mort de Giménez-Frontín–, a les 19.30 hores, a la Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès.

L’ACEC ha instituït el Premi José Luis Giménez-Frontín, que es lliurarà anualment, per retre homenatge i mantenir viu l’esperit de l’obra de qui va ser fundador, president i secretari general de l’entitat, i una de les figures intel·lectuals més importants de la Catalunya actual.

Des de la les primeres reunions posteriors a la desaparició de José Luis Giménez-Frontín, els membres de la Junta Directiva de l’ACEC, presidida per Montserrat Conill, van decidir buscar la manera de retre-li homenatge. Unànimement, van destacar com a aspecte més representatiu d’una obra polièdrica com la seva –Giménez-Frontín era poeta, narrador, assagista, articulista i gestor cultural– “la disposició al diàleg que impregna tota la seva producció i caracteritza la seva trajectòria intel·lectual i humana, i el converteix així en un referent a l’hora de trobar punts de contacte i vies d’aproximació entre idees i cultures diverses”.

Enrique Badosa
Enrique Badosa (Barcelona, 1927) és poeta, traductor, assagista i crític literari. És llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i Diplomat en Periodisme, un ofici que va exercir en El Noticiero Universal, de Barcelona, on també hi va conrear la crítica literària. Ha estat durant molts anys director del Departament de Llengua Espanyola de l’Editorial Plaza y Janés i responsable de diverses de les seves col·leccions.

Com a poeta ha publicat més d’una vintena de llibres, entre ells Baladas para la paz (1963; 1970); Historias en Venecia (1971; 1978); Dad este escrito a las llamas (1976); Mapa de Grecia (1979; 1980; 1989; 2004 (edició bilingüe)); Cuadernos de las Ínsulas Extrañas (1973); Epigramas confidenciales (1989; 1993); Marco Aurelio, 14 (1998); Epigramas de la Gaya Ciencia (2000); De fin de siglo (2003); i Ya cada día es más noche (2006). Però la manera més senzilla d’accedir a la seva obra poètica és a través d’Antología (2007), que el poeta Joan Margarit va dedicar a l’autor.

Badosa ha traduït Horaci, Paul Claudel, Mariana Alcoforado, Salvador Espriu i J.V. Foix, entre d’altres, i és el responsable de l’obra La lírica medieval catalana (2007). Entre els seus assajos destaca Primero hablemos de Júpiter (La poesía como medio de conocimiento) (1958); Razones para el lector (1964); i La libertad del escritor (1968).

La seva aportació a la literatura li ha merescut prestigiosos reconeixements, com el Premio Quevedo, el Ciutat de Barcelona de Poesia en Llengua Castellana i el Fastenrath de la Real Academia. L’ACEC li va retre un homenatge l’any 1999 i li va dedicar un monogràfic.

al sumari
L'acte de lliurament del XIII Premi de Traducció Ángel Crespo, en vídeo

Podeu veure el vídeo de l'acte de lliurament del XIII Premi de Traducció Ángel Crespo, celebrat el passat 16 de desembre a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès. Enguany la guanyadora del guardó ha estat Monika Zgustová, per la traducció del txec de Las aventuras del buen soldado Švejk, de Jaroslav Hašek (Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, 2008). En recollir el guardó, l'autora va aprofitar per a ironitzar sobre la professió "terrorífica" del traductor i va reivindicar la importància de este trabajo.

Crònica de l'acte de lliurament del Premi Ángel Crespo.



al sumari
El testimoni dels traductors de l’Est d’Europa

Cicle Traduir a la tardor


Lluís Maria Todó, Adan Kovacsics, Simona Škrabec, Bożena Zaboklicka, Ricard San Vicente(Foto:Carme Esteve)
Simona Škrabec, Adan Kovacsics i Bożena Zaboklicka, moderats per Ricard San Vicente, van participar, el passat 23 de novembre, a la taula rodona “Traductors de l’Est d’Europa”, organitzada per l’ACEC a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès, en el marc del cicle “Traduir a la tardor”.

Els tres ponents i el moderador, tots traductors i tots nascuts a fora, van explicar com havien arribat a Barcelona, i com havien arribat a ser traductors: tres d’ells per casualitat, i un –Adan Kovacsics– per vocació. Ricard San Vicente i Bożena Zaboklicka, a més, són també professors universitaris. Tots ells, tot i que Ricard San Vicente menys, han actuat com a agents de difusió de les literatures dels seus països respectius: Škrabec de l’eslovena, Zaboklicka de la polonesa i Kovacsics de l'hongaresa.

Els ponents van explicar que van començar la seva professió als anys vuitanta proposant llibres als editors amb poc èxit, però més tard la tendència es va invertir i ara són els editors els que els demanen que tradueixin. Pel que fa a les relacions amb les editorials, a Rússia, Polònia i Hongria estan bastant normalitzades, “es contracta i es publica molt”; el cas eslovè és diferent, en ser un país petit. Tots quatre van comentar que ja tenen alumnes (a la universitat o per altres vies) que han après d'ells les llengües i han après la manera de traduir, fet que fa pensar que “l'intercanvi sembla assegurat”.

El cicle Traduir a la Tardor és una iniciativa de l’ACEC, coordinada per Lluis Maria Todó, que té l’objectiu de donar a conèixer la feina dels traductors i dotar a aquest col·lectiu d’un espai social on puguin explicar i compartir la seva tasca.


Galería fotogràfica

al sumari
‘El revers dels caràcters’, traduccions del xinès i el japonès


Els participants de la taula rodona, amb Lluís Maria Todó i Montserrat Conill(Foto:Carme Esteve)
La taula rodona titulada "El revers dels caràcters", coordinada per Manel Ollé, va tractar sobre les traduccions del xinès i el japonès al català i castellà. Hi van participar Alicia Relinque, Carles Prado i Albert Nolla. L’acte, celebrat el dia 30 de novembre, era la segona sessió del cicle “Traduir a la tardor”, coordinat per Lluís Maria Todó.

Els ponents van fer un repàs als canvis rapidíssims que s'han  produït en el terreny de les traduccions en aquestes llengües, des del temps en què els traductors havien de proposar llibres als editors, fins ara que són els agents els que proposen llibres als editors, els quals contracten els traductors. També és notable que s'ha passat d'un relatiu desinterès a una moda, molt marcada en el cas del japonès, però també en el cas xinès. Els participants van parlar també de les moltes traduccions indirectes (a través de l'anglès, el francès o l'alemany) que encara van apareixent al mercat, malgrat el nombre creixent de traductors directes del xinès i el japonès, i de les gravíssimes deficiències que presenten aquestes traduccions indirectes.

Galería fotogràfica

al sumari
Ana María Matute, Premi Cervantes 2010


Ana María Matute(Foto:Carme Esteve)
L’escriptora
Ana María Matute, sòcia de l’ACEC, ha guanyat el Premi Cervantes 2010, considerat el guardó més important de les lletres hispanes i concedit pel Ministeri de Cultura en reconeixement al conjunt de l’obra d’un autor.

El veredicte del premi, dotat amb 125.000 euros, l’ha fet públic la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, després de la reunió del jurat, que va aprovar el nom de Matute per majoria. L’autora és la tercera dona que guanya aquest guardó, que també van aconseguir María Zambrano, el 1988, i Dulce María Loynaz, el 1992.

Ana María Matute (Barcelona, 1925), que era una de les candidates més clares per a guanyar el Cervantes, està considerada una de les prosistes amb més capacitat de fabulació. Matute ha obtingut els premis literaris més prestigiosos per la seva obra, entre la qual figuren les novel·les Los Abel (finalista del premi Nadal 1947), Fiesta al Noroeste (Premi Café Gijón 1952), Pequeño teatro (Premi Planeta 1954), Los hijos muertos (Premi de la Crítica 1958 i Premi Nacional de Literatura 1959), Primera memoria (Premi Nadal 1959), Los soldados lloran de noche (Premi Fastenrath de la Real Academia Española 1962), La torre vigía (1971), Olvidado Rey Gudú (1996), Aranmanoth (2000) i Paraíso inhabitado (2008). També és autora de diferents llibres de contes, reunits en el volum La puerta de la luna (Destino, 2010). És membre de la Real Academia Española i de la Hispanic Society of America. El 2007 va ser guardonada amb el Premio Nacional de las Letras pel conjunto de la seva obra.

La notícia a la premsa:

ABC / El País / La Vanguardia / El Periódico / Avui / La Razón / El Mundo / ADN

al sumari
Enquesta sobre la situació professional del traductor literari

Les universitats de Huelva i Pablo de Olavide de Sevilla estan duent a terme un projecte d’investigació sobre la professió del traductor literari. Per a això, estan fent una enquesta als traductors sobre la situació professional del traductor literari amb l’espanyol com a llengua meta. L’objectiu és difondre i debatre els resultats d’aquesta enquesta en un proper congrés internacional.

Entre els aspectes que es proposen analitzar està l’estatut professional, la relació amb les agències de traducció, les editorials i altres organismes, la valoració de l’ofici, les llengües de treball, els drets d’autor, les tarifes o el tipus de literatura traduïda.

Aquestes dades els permetran elaborar un mapa de la situació laboral del sector que contribueixi al reconeixement institucional i a la visibilitat d’una activitat clau per a la transmissió cultural.

Si vols participar en aquesta enquesta, pots
descarregar-te-la i, una vegada complimentada, enviar-la a una de les adreces següents: nducx@upo.es o zambrano@uhu.es.

Enquesta

al sumari
Congrés Internacional sobre Carme Riera a Palma


Carme Riera(Foto:Carme Esteve)
Palma acollirà, els dies 9, 10 i 11 de desembre de 2010, el Congrés Internacional “Carme Riera i la seva obra”. Les jornades, que se celebraran al Centre Cultural “Sa Nostra”, inclouran diferents taules rodones i ponències per analitzar la trajectòria professional i l’obra de l’escriptora, sòcia de l’ACEC. Luisa Cotoner Cerdó i Pilar Arnau i Segarra han coordinat el congrés, organitzat per la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears i Obra Social «Sa Nostra» Caixa de Balears.

El Congrés Internacional sobre
Carme Riera oferirà tres taules rodones: “Recepció internacional de l’obra de Carme Riera (crítica i traducció)”, amb la participació de Francesco Ardolino (Universitat de Barcelona), Carles Cortés (Universitat d’Alacant) i Rafaela Fiori Urízar (Catholic University of America, Washington DC; “Formes i procediments narratius”, amb Francesca Bartrina (Universitat de Vic), Carme Gregori (Universitat de València) i Meri Torras (Universitat Autònoma de Barcelona); i “Memòria i identitat a la narrativa de Carme Riera”, amb Pilar Arnau i Segarra, Rosa Cabré i Moné (Universitat de Barcelona) i Lluïsa Julià (Institut Obert de Catalunya i Universitat Oberta de Catalunya).

Les jornades també comptaran amb les ponències “La memòria de l’ordre de les coses a l’obra de Carme Riera”, a càrrec de Geraldine Nichols (University of Florida, Gainesville), i “Amb els ulls de Carme Riera”, a càrrec de Brad Epps (Harvard University). A més, també tindrà lloc l’espectacle literari Onatge (basat en textos de Carme Riera i també de Neus Canyelles, Xesca Ensenyat, Mariona Moyano i Duran, Antònia Vicens), a càrrec de la companyia Disperses; i la lectura dramatitzada L’estiu de l’anglès, de Carme Riera, a càrrec de la companyia Tau Teatre.

Programa del Congrés Internacional “Carme Riera i la seva obra”.

al sumari
Performance al cinema Maldà


Performance Beneyto(Foto:Gemma Ferron)
Va passar ahir a la nit [divendres 26 de novembre] al cinema de les Galeries Maldà, al cine Maldà: la performance filmada d’Adriana Hoyos, Beneyto desdoblándose (guió d'Adriana Hoyos, Jaime D. Parra i Francesc Cornadó).

A la primera seqüència ja apareix Beneyto posant-se i traient-se màscares, iniciant el desdoblament, la doble vida de pintor i escriptor. Després surt al carrer i es dirigeix a una perruqueria del barri, al carrer Rull, cantonada Còdols (dos noms emblemàtics a la seva vida i en la seva obra), on el barber pakistanès li afaita amb navalla el cap i amb màquina li dibuixa la perilla. Un cop transvestit, surt a voltar pels carrers del barri gòtic a la recerca de personatges, a la cerca d’Airun (interpretada per Mariona Tena)

De sobte, a la plaça de la Mercè, descobreix una jove que passa en bicicleta. Serà potser Airun, el personatge de la seva obra? Més tard, escrivint a la platja de la Barceloneta, torna a veure-la sortint del mar, i poc després, en una altra seqüència, apareix de sobte a l’altell del Cafè de l’Òpera, on veiem l’artista escrivint. Es miren, ella fuma una cigarreta, es tornen a mirar, ella es pren un cafè i se’n va, indiferent. Beneyto, que en aquesta seqüència va pintat, com una màscara més) surt darrera d’ella, ja intueix que és l’Airun: l’autor a la cerca del personatge, l’autor perseguint l’Airun. Arriba a ella, l’autor es presenta al seu personatge, parlen, es reconeixen mútuament, i així és com comença a entrar i sortir d’una sèrie de quadres pintats.

Tots dos provaran la fruita prohibida d’un bodegó escenificat, representat al jardí de la casa de Jacint Verdaguer, on Hermes i Afrodita, sempre mítics i burletes, parodien la trobada del creador i el seu personatge: representació a l’aire lliure de la bellesa i el desig (i la seva paròdia), personificacions que han sorgit de l’espai d’un bodegó.

Dies després, el personatge, Airun, desapareix a l’aigua blava d’una banyera, i deixa una postal escrita per a l’autor, una postal semblant a aquelles que li enviava la seva amiga, Alejandra Pizarnik. Ara, Beneyto, sol, desapareguda Airun, penetra un en un laberint de parets transparents, de plàstic. Llenços de plàstic, un mur alt que l’empresona, però que ell, l’artista minotaure, pintarà a brotxades i llançant cubells de pintura contra el mur transparent, fins a esquinçar el plàstic i tombar el laberint sota l’acció de la pintura.

Transvestit, un, el rostre cobert de pintura, emmascarat una altra vegada, així acaba la performance filmada de Beneyto, posant-se i traient-se les màscares, desdoblant-se un altra vegada en pintor i escriptor.

I per a confirmar-lo allà estaven també, a la pantalla i físicament, José Corredor-Matheos, Pere Gimferrer, Glòria Bosch i Jaime D. Parra, comentant les màscares, les sabates, la vida i les obres de Beneyto, dins un mirall morat, a la sala fosca del cine Maldà, ple de públic i amb l’assistència de nombrosos socis de l’ACEC.

Més informació al bloc
Pensión Ulises.

al sumari
‘La leyenda de las calaveras de cristal’, de Francisco Zaragoza


Acte de presentació de la novel·la a l'ACEC(Foto:Carme Esteve)
L’ACEC va acollir, el 29 de novembre, la presentació del llibre La leyenda de las calaveras de cristal, de
Francisco Zaragoza, a càrrec de Lluís Martí i Sergi Zaragoza.

La leyenda de las calaveras de cristal és una novel·la d’intriga que “navega lliure i respectuosament, solcant els mars de la sorprenent cultura maia”, tal com explica el seu autor. La història se centra en els esforços d’Ottavia Kisner per a trobar el seu marit, un arqueòleg alemany misteriosament desaparegut durant unes tasques d’excavació. Aquesta recerca la porta a veure’s implicada en una trama d’interessos contraposats en què els seus companys de viatge són agències d’intel·ligència, organitzacions religioses, mercenaris a sou i un grup guardià custodi d’un secret ancestral que s’ha anat transmeten a través dels segles.

Francisco Zaragoza compagina la seva professió d’enginyer i analista industrial amb l’escriptura. Ha publicat els llibres La génesis de los dioses menores; El murmullo de las aguas bravas; Reencuentro; Un futuro en el pasado; i El otro lado de la hipérbola.


Galería fotogràfica

AGENDA D'ACTIVITATS

  Tronco, invisible, hielo: ¿cómo escribir la naturaleza? 1a. parte, on line 

Dilluns, 8 de juny, 19,00h.
La narrativa verde del futuro. Escribir la naturaleza, 2a. parte, on line 

Dimarts, 9 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Almas, desiertos, islas'' 

Dijous, 11 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''El último flâneur'' 

Dilluns, 15 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Una historia de hacerse mayor'' 

Dimecres, 17 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Dispersión y la confusión en la música de hoy'' 

Dijous, 18 de juny, 19,00h.

Encuentros on line ''Escribir una novela confinado'' 

Divendres, 19 de juny, 19,00h.

ACEC - Canuda, 6, 5è, 
08002 Barcelona
Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18
secretaria: secretaria@acec-web.org
redacció: redaccio@hydramedia.info