www.acec-web.org
números publicats
hemeroteca
El butlletí de l'ACEC
inici >

< subscriu-te

versión en castellano >
 

núm. 86  /  8/4/2011

 

S

U

M

A

R

I

Diàriament, l'ACEC envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
subscriure-s'hi>


al sumari
Miquel de Palol, nou president de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya


Miquel de Palol(Foto:Carme Esteve)
Miquel de Palol és el nou president de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC), escollit en la reunió de la Junta Directiva de l’ACEC del passat 30 de maig. Palol, que fins ara n’era el vicepresident, substitueix Montserrat Conill, que ha ocupat aquest càrrec durant 10 anys.

La Junta Directiva de l’ACEC està formada per: Miquel de Palol (president); Valentí Gómez i Oliver i Lluis Maria Todó (vicepresidents); Pura Salceda (secretària general); Josep Anton Soldevila (tresorer); i els vocals Dante Bertini, Ada Castells, David Castillo, José Luis Espina, Rodolfo Häsler, Gemma Lienas, Matías Nespolo, Maria Cinta Montagut, Ágata Orzeszek i Albert Tugues. Aquesta junta ha quedat constituïda després de les eleccions del passat 22 de març per a la renovació parcial dels seus membres.

La nova Junta encara el present i el futur immediat de l’Associació amb “esperit de continuïtat” dels objectius de les Juntes anteriors “pel que fa al caràcter de l'entitat, a la primacia de la defensa dels drets dels autors i els traductors, i als aspectes assistencials i socials”, explica Palol. El nou president, però, vol recordar als associats que “per un canvi profund de la societat, afegit a més a la crisi econòmica, som conscients que els temps de les ajudes oficials s'acaben”. Per això avança que “pel que fa a les activitats literàries i als actes públics en general caldrà buscar noves i imaginatives formes de finançament, ja que les ajudes d'entitats públiques i de gestió arribaran poc més que al manteniment de les prestacions esmentades al principi”.

Afrontar el canvi de les noves tecnologies
Pel que fa al “canvi radical” que l’esclat de les noves tecnologies i el món digital està operant i ja ha operat en la difusió de les lletres, Palol adverteix que, entre altres coses, “posa en crisi el concepte mateix de propietat intel·lectual, amb tot el que això comporta”. Però alhora també posa un punt d’optimisme i esperança a aquesta situació, ja que assegura que “el que depèn com es miri pot semblar un gran desastre, una pèrdua de drets establerts que ens retorna als temps de Gutenberg, si s'és al lloc on s'ha de ser i es fan les coses ben fetes, amb coneixement i unitat, pot ser una gran oportunitat per als autors, ja que en tot el procés de la comunicació escrita només hi ha dos estaments que tenen la continuïtat assegurada: els dels dos extrems, lectors en l'un, escriptors i traductors en l'altre”.

Així, “conscients de la seva responsabilitat”, els vocals de la nova Junta Directiva de l'Associació han adquirit “amb il·lusió” el compromís de treballar en negociacions amb les entitats pertinents i de prendre les iniciatives necessàries “per aconseguir les millors condicions possibles pels autors”.

Als mitjans:

Miquel de Palol, nou president de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (Avui)

Miquel de Palol, nuevo presidente de la Asociación de Escritores de Cataluña (ABC)

Miquel de Palol, nou president de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (Cultura 21)

Miquel de Palol, nou president de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACN)

Miquel de Palol, nuevo presidente de la Asociación Colegial de Escritores (ADN)



al sumari
Montserrat Conill: “L’ACEC pot sentir-se orgullosa de l’alt nivell de les les seves activitats culturals”


Montserrat Conill durant l'Assemblea general de l'ACEC(Foto:Carme Esteve)
Montserrat Conill ha estat presidenta de l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya durant deu anys. Conill, que ha pogut conèixer de ben a prop els problemes que afecten escriptors i traductors en l'exercici de la seva professió, destaca el treball de l'ACEC realitzat durant aquests anys, sobretot pel que fa als actes culturals d'alt nivell que ha organitzat i els acords amb el Gremi d'Editors per a reonovar els contractes d'edició i traducció.


- Què ha significat per a tu estar al capdavant de l'ACEC?


- En primer lloc, poder retornar a l’ACEC el suport que em va donar, ja fa molts anys, a causa d’un conflicte que em va enfrontar amb un editor durant l’exercici de la meva professió de traductora. Per aquest motiu, quan José Luis Giménez-Frontín em va proposar incorporar-me a la Junta Directiva, vaig creure que havia de fer-ho per correspondre al tracte que havia rebut de l’Associació. Estar al capdavant d’ella m’ha permès conèixer de primera mà l’ampli ventall de problemes que afecten els escriptors i els traductors en l’exercici de la seva professió.

A més, he pogut participar directament, i des d’una posició de privilegi, en moltes de les activitats culturals que han tingut lloc a la nostra ciutat i he tingut la fortuna de tenir com a companys en les tasques de la Junta Directiva a un conjunt d’homes i dones de lletres de primer ordre que han enriquit extraordinàriament la meva experiència vital.

Per últim, he format part, com a representant de l’ACEC, de la Junta Directiva i de diverses comissions de treball d’una entitat de gestió de drets col·lectius d’autors i editors, CEDRO, que durant els anys de prosperitat econòmica ha tingut un paper de primer ordre en la distribució de recursos destinats als autors.

- Ets la primera dona que presideixes l'ACEC. Com valores aquest fet?

- Com un pas més cap a una normalitat basada en l’equiparació de mèrits i aptituds. No ho vaig considerar un fet excepcional fins que, repassant la llista de qui m’havia precedit al càrrec, vaig comprovar que era la primera dona que ocupava aquest lloc. Considero més significatiu el fet d’haver estat el primer traductor que presideix una associació d’escriptors, i utilitzo deliberadament el masculí genèric. Que una associació com l’ACEC, que agrupa escriptors i traductors, esculli entre els grans creadors que figuren entre els seus membres —i després d’haver tingut com a presidents poetes, pensadors, crítics literaris i narradors de primera fila– una traductora, representa un pas importantíssim per al reconeixement de la professió que exerceixo. M’enorgulleixo d’això en la mesura en què contribueix a reduir la immerescuda però tradicional invisibilitat que patim els traductors.

- Destaca alguna de les accions o fites aconseguides per l'Associació en aquests anys.

- Considero que l’ACEC pot sentir-se summament orgullosa de determinades activitats culturals, molt consolidades amb el pas dels anys, que figuren entre les del nivell més alt de la ciutat. Penso, per exemple, en les Jornades Poètiques, en els cicles dedicats a reflexionar sobre l’Excel·lència Literària o en el Premi de Traducció Ángel Crespo que, amb un palmarès excel·lent, arriba ja a la tretzena edició.

No obstant, em satisfà especialment la tasca portada a terme amb el Gremi d’Editors de Catalunya, entitat amb la qual hem negociat –conjuntament amb l’AELC– els nous contractes d’edició i de traducció i estem en procés de negociar els que regulen la funció de difusió digital de les obres literàries. Fruit d’aquesta relació ha sorgit la creació d’una Comissió d’Arbitratge que, al marge de vetllar per l’aplicació d’aquests contractes i tractar de mitjançar en els possibles conflictes, constitueix un canal de comunicació permanent entre els autors i els editors; es tracta d’una comissió de composició paritària, a la qual l’ACEC hi figura representada com a membre permanent, junt a un representant de l’AELC i dos representants corresponents al col·lectiu editorial.

- Sempre has denunciat amb fermesa l'estat d'opinió negativa pel que fa a la noció de propietat intel·lectual. Creus que s'ha anat agreujant en aquests darrers anys?

- La noció de propietat intel·lectual i el seu corol·lari, els drets d’autor, ha sofert al nostre país un extraordinari deteriorament que s’ha anat accentuat greument els últims anys. A Espanya predomina un estat d’opinió que considera que la cultura ha de ser accessible i gratuïta per a tots els ciutadans –noció amb la qual no podríem estar més d’acord els autors– però que qüestiona el fet que l’autor rebi com a retribució una compensació econòmica pel temps, els coneixements i l’esforç que ha dedicat a la creació de la seva obra. La mateixa exigència d’universalitat, obligatorietat i gratuïtat que plantegen els ciutadans respecte l’assistència sanitària o l’ensenyament, encara que en aquests casos no gosin reclamar que es suprimeixi el salari dels metges ni el dels mestres o docents.

Aquesta situació, agreujada per l’aparició de les noves tecnologies, per l’indiscutible poder de les plataformes a la xarxa i per la negligència dels responsables de l’acció política, ha perjudicat molt seriosament els qui ens dediquem al cultiu de les lletres i ha col·locat el nostre país a la cua, una vegada més, de les nacions civilitzades, que mostren respecte cap a la dignitat i els legítims interessos dels seus creadors i artistes.

- Com es planteja d'ara endavant el futur de l'ACEC, tenint en compte la reducció d'ingressos que pateix CEDRO?

La realitat és que CEDRO es troba en una situació de greu dificultat. La falta de respecte per la propietat intel·lectual i els drets d’autor ha repercutit greument en la nostra entitat de gestió de drets col·lectius, que com a conseqüència de la crisi econòmica ja ha vist reduïts notablement els seus ingressos i pateix ara l’amenaça de veure’ls retallats encara amb més rigor després de les recent sentències jurídiques que posen en entredit la principal font de recursos, és a dir, la compensació equitativa (el mal anomenat cànon) per còpia privada.

Aquesta circumstància afecta molt directament l’ACEC que, com a entitat col·laboradora de CEDRO, rebia d’aquesta font la major part dels seus recursos. Ja fa un any que la nostra associació va iniciar la cerca de finançament extern per a dur a terme determinades activitats i projectes. És, sens dubte, un bon camí. D’altra banda, el fenomenal i vertiginós canvi, en tots els ordres de la societat, que estem vivint en aquests últims anys afecta també la producció de l’objecte que simbolitza la nostra activitat: el llibre. No sabem quin destí li oferirà l’imparable difusió i els constants avenços de les noves tecnologies.

- La nova Junta directiva tindrà feina…
- Serà necessari canviar molts aspectes, sense cap mena de dubte, però crec que l’ACEC no ha d’encarar el futur amb pessimisme. L’ACEC s’ha renovat en incorporar a la seva Junta Directiva unes persones de gran capacitat i prestigi professional, dotades totes elles de creativitat i visió de futur i il·lusionades amb la responsabilitat adquirida. Perquè les conec i les considero dignes de tota confiança, a totes, però en especial al seu president, Miquel de Palol, i a la secretària general, Pura Salceda, els hi desitjo tota la sort i èxits.

al sumari
'Canon insuficiente', de Fernando Carbajo Cascón

Fernando Carbajo Cascón, professor titular de Dret Mercantil de la Universitat de Salamanca, va publicar el passat 1 d'abril al diari El Mundo l'article 'Canon insuficiente', en què es mostra partidari de que les persones jurídiques i les empreses paguin també el cànon digital.

Us podeu descarregar l'article
aquí en PDF.

al sumari
Vilapoètica, un festival de poesia i microrelat


Invitació del festival Vilapoètica
Viladecans serà l’escenari, aqueste dissabte 9 d’abril, de
Vilapòetica, el I Festival internacional de poesia i microrelat, organitzat per l'associació sense afany de lucre Anceo. La iniciativa, que pretén acostar la poesia a la gent, oferirà més de 20 activitats literàries, presentacions de llibres, taules rodones, lectures de poemes, exposicions fotogràfiques i poemes visuals, de les 10 a les 22 hores. Més de 200 poetes d’arreu d’Espanya participaran en aquest festival en què s’uneix la poesia amb la dansa, el microrelat i el teatre, per demostrar que “la poesia no està en crisi, sinó que busca el seu espai”.


Descarregueu-vos el programa en pdf.

al sumari
Sant Cugat inaugura la nova Biblioteca Marta Pessarrodona


Díptic informatiu de la Biblioteca(Foto:Biblioteca Marta Pessarrodona)
Sant Cugat ha estrenat la Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona, que porta el nom de l’escriptora santcugatenca, guardonada amb el darrer Premi Nacional de Literatura.

L’equipament ocupa prop de 1.000 metres quadrats i compta amb diferents espais, com una sala polivalent per a xerrades, conferències i convertible en sala d’estudi, una aula de formació en noves tecnologies, un espai infantil, mediateca, zona de revistes amb 60 publicacions periòdiques i espai d’Internet. La biblioteca tindrà uns fons inicial de 14.000 documents, que s’anirà ampliant.
 
L’acte d’inauguració de la Biblioteca es va celebrar el passat 26 de març, a les 17 h, a la plaça d’Ausiàs March de Sant Cugat, i va comptar amb la presència de
Marta Pessarrodona.

Programa:

- Màgia amb l’Oriol, El mag de les bruixes
- 8uit de Teatre, amb fragments de les cartes d’Adreça desconeguda
- Música 2xswing amb Artur Regada i Gerard Nieto
- Actuació dels Castellers de Sant Cugat
- Lectura de poemes a càrrec de Marta Pessarrodona
- Confecció plàstica d’un poema, Les coses que ens agraden, amb Dolors Serra
- Itinerari dinamitzat a càrrec de La vídua de Cortina


Dítptic informatiu de la biblioteca en PDF.


al sumari
III Beca d'Estudi d'Artur Bladé


El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre (CCRE) i l'Ajuntament de Benissanet  publiquen les bases per a la concessió d'una beca per a l'estudi de la figura i obra d'
Artur Bladé i Desumvila. L'objectiu d’aquesta beca, que compta amb el suport del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), de l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), és promoure el desenvolupament, la divulgació i el foment dels valors literaris i culturals de la comarca. En la present edició (2011-2012) els organitzadors de la convocatòria proposen dues línies d'investigació:



a) Els articles publicats per Artur Bladé a la premsa de la província de Tarragona (La Riuada de Móra d’Ebre, El diari Tivissa, El Llamp de Gandesa, El Pueblo, L’Avançada i L’Ideal de l’Ebre) previs al seu exili. Se’n poden consultar molts exemplars en línia  la base de dades de premsa digitalitzada de la Generalitat.


b) L’activitat periodística d’Artur Bladé i Desumvila en tornar de l’exili.



La beca, concedida pel CCRE i l’Ajuntament de Benissanet, està dotada en 2.000 euros. És requisit indispensable, a l’hora d’atorgar la beca, que es tracti d’un estudi inèdit, que aporti noves dades sobre l’obra i figura d’Artur Bladé i Desumvila. Els projectes de treball s’han de lliurar abans del 21 d’abril de 2011, per correu postal, a l’adreça de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (carrer d’Antoni Gaudí, 23. 43740 de Móra d’Ebre).

+ informació.

al sumari
La revista ‘El Alambique’ homenatja Ángel Crespo


Presentació del segon número de la revista 'El Alambique'(Foto:Carme Esteve)
El segon número de la revista El Alambique, editada per la
Fundación Alambique para la Poesía, està dedicat al poeta i traductor Ángel Crespo. L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya va acollir, el passat 25 de març, la presentació d’aquesta publicació. José Corredor-Matheos, Ángel Guinda, Amador Palacios i Agustín Porras van participar en l’acte, moderat per Pilar Gómez Bedate.

El monogràfic que homenatja Ángel Crespo, coordinat per Amador Palacios, inclou una petita mostra de la seva àmplia obra poètica, un àlbum fotogràfic, així com unes valuoses aportacions per conèixer la seva vida i obra, de la mà de la seva vídua, Pilar Gómez Bedate, i d’alguns dels seus grans amics i companys, com José Corredor-Matheos, Dionisio Cañas, Santiago Sastre, Ángel Guinda i Enrique Trogal, entre d’altres.

En aquest segon lliurament, a més, la secció Tienen la palabra ofereix poemes inèdits d’Antonio Gracia, Zhivka Baltadzhieva, Martín López-Vega, Ingrid Tempel, Mircea Opriță, Hernán Vargascarreño, Moshen Emadi, Javier Lostalé i José Luis de la Vega, entre d’altres.

Tanquen el número dos discursos breus: en el primer, Jorge Cela Trulock recorda una entrevista que va mantenir amb Gabriel Celaya a finals dels anys setanta; en l’altre, seguint amb la recerca de noves petjades becquerianes, Agustínb Porras ens presenta les paraules emocionades de Chactas (en ser alliberat per Atala) com a font en què va beure el genial autor de la suggeridora rima L.

Índex del número 2.


Galería fotogràfica

AGENDA D'ACTIVITATS

  Tronco, invisible, hielo: ¿cómo escribir la naturaleza? 1a. parte, on line 

Dilluns, 8 de juny, 19,00h.
La narrativa verde del futuro. Escribir la naturaleza, 2a. parte, on line 

Dimarts, 9 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Almas, desiertos, islas'' 

Dijous, 11 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''El último flâneur'' 

Dilluns, 15 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Una historia de hacerse mayor'' 

Dimecres, 17 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Dispersión y la confusión en la música de hoy'' 

Dijous, 18 de juny, 19,00h.

Encuentros on line ''Escribir una novela confinado'' 

Divendres, 19 de juny, 19,00h.

ACEC - Canuda, 6, 5è, 
08002 Barcelona
Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18
secretaria: secretaria@acec-web.org
redacció: redaccio@hydramedia.info