www.acec-web.org
números publicats
hemeroteca
El butlletí de l'ACEC
inici >

< subscriu-te

versión en castellano >
 

núm. 98  /  21/10/2011

 

S

U

M

A

R

I

Diàriament, l'ACEC envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
subscriure-s'hi>


al sumari
L’ACEC celebra la jornada Literaturas / Literatures


Maria Cinta Montagut, Álvaro Colomer, Andreu Martín i Pedro Zarraluki, participants de la primera taula rodona(Foto:Carme Esteve)
L’ACEC va organitzar, el passat divendres 7 d’octubre, a la Casa del Llibre de Barcelona, la jornada Literaturas / Literatures, coordinada per
Maria Cinta Montagut i José Luis Espina. L’acte va consistir en dues taules rodones: una primera en què Andreu Martín, Pedro Zarraluki i Álvaro Colomer van parlar de el paper de la ciutat en les seves respectives obres; i una segona que va centrar-se en la literatura a la Xarxa, amb les intervencions d’Isabel Núñez, Ramon Dachs i Agustín Calvo Galán.

Andreu Martín, Pedro Zarraluki i Álvaro Colomer, els tres autors que van participar en la taula rodona “Cultura urbana i literatura”, van encetar la xerrada explicant les raons per les quals ambienten o no les seves novel·les en ciutats. Colomer va dir que el seu interès en la ciutat és un “interès en la mort urbana”, concretament en el suïcidi, tal com plasma la la trilogia dedicada a aquest tema formada per les obres La calle de los suicidios; Mimodrama de una ciudad muerta; i Los bosques de Upsala. En aquest sentit, van sorgir alguns temes importants sobre la soledat o l’opressió que pot provocar en les persones la gran ciutat, potser una de les raons que podrien portar a aquest suïcidi.

En el cas d’Andreu Martín, “ambiento les meves novel·les a Barcelona pel simple fet que me la conec”, ja que dotar de realisme la novel·la negra és important per tal de fer-la creïble. Però, tot i que la novel·la negra s’identifica sovint amb les ciutats, “això no és cert, ja que hi ha novel·la negra rural magnífica”. De les diferències entre la novel·la rural i la urbana va parlar Zarraluki, que va concloure que “la literatura és bona o no ho és, però no té res a veure amb el lloc on estigui ambientada”. En el col·loqui posterior van sorgir temes molt interessants com la relació entre prostitució i ciutats; la llibertat o la “falsa llibertat” que es respira a la literatura urbana; o la mitificació de ciutats a través de la literatura.

Literatura a la Xarxa
Les possibilitats que ofereix Internet als autors en un mercat editorial “pervers” va ser el punt de partida de la segona taula rodona, que va comptar amb la participació de tres autors molt actius a través dels seus blocs, pàgines webs i xarxes socials: Isabel Núñez, Ramon Dachs i Agustín Calvo Galán.

Dachs va explicar les seves dues aportacions a la Xarxa: Intermínims de navegació poètica, un dels primers poemaris íntegrament hipertextuals del món, que va crear l’any 1996, i Intertarot de Marsella, una proposta de poesia aleatòria interactiva. L’autor creu fermament en les oportunitats que Internet posa a l’abast de tots els autors i va apuntar que “aquest nou mitjà et permet arribar a tot arreu, deslocalitzar totalment el que escrius”.

“Regalar escrits al públic és molt interessant, quan en aquest país no es controlen les vendes dels llibres”, va sentenciar Isabel Núñez, que va criticar durament el “sistema pervers” de l’edició de llibres. L’autora, que edita tres blocs, va explicar les seves experiències molt positives a la Xarxa i la reciprocitat que existeix entre autor i lector. I davant la pregunta de si la literatura a la Xarxa és un recurs per a l’escriptor mediocre, Núñez va assegurar que “clar que hi ha brossa a Internet, però és que a les llibreries també”. L’escriptora creu que “la vida s’ha convertit en un pretext per escriure-la” i va assegurar que per a ella és un vici comunicar-se a través dels seus blocs.

D’altra banda, Agustín Calvo Galán va apostar per la potencialitat que ofereix Internet i les noves tecnologies per als autors, una eina que “evidentment, ja està canviant la manera d’escriure”. L’autor del bloc Afinidades selectivas va parlar de la “igualtat de tots a la Xarxa”, i va apuntar que, tot i que falta molta crítica literària en aquest mitjà, “el criteri del lector estableix una selecció natural dels blocs i webs”. Calvo Galán creu que “el futur està encara per escriure i no sabem què passarà, cap a on anirà tot”. El públic i els participants van mantenir un diàleg final per parlar sobretot de les mancances en la indústria editorial, de les dificultats dels autors per a poder publicar i de les noves portes que la tecnologia els pot obrir.  



Galería fotogràfica

al sumari
Mor el poeta Daniel Riu


Daniel Riu Maraval(Foto:Ediciones Carena)
Daniel Riu Maraval, soci de l’ACEC, va morir el passat 17 d’octubre, als 75 anys.

Nascut a Madrid el 1936, es va traslladar de ben petit a Tremp (Lleida), on va passar part de la seva joventut. Va començar a estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, però va obtenir la llicenciatura a la Universitat de València. El 1961 es va traslladar a Barcelona i el 1987 va establir el seu domicili a Sant Cugat del Vallès. Com a poeta va publicar: Momentos (1955); Poema del Hombre el árbol y los Hombres (1977); Poemas y Decires (1989); Inquietud (1998); Los agujeros del aire; La voz de los silencios (1999); i Y perdemos los nombres de la piedra (2005). A banda d’escriure, però, conjuntament amb el poeta Florentino Huerga, va dur a terme el clicle de conferències El autor y su palabra (1995, 2004, 2005). Va ser col·laborador d’Ojos de Papel i del diari El Pipiripao.

Florentino Huerga diu de Daniel Riu: “És una veu poètica que de vegades arriba a crear una mena de complicitat amb el lector, com si aquella veu fos també la seva pròpia veu, perquè és la veu humana, és l’home des de la seva pròpia arrel, des de la seva pròpia indefensió, des de la seva impotència davant la llum o la nit, entre la llum i l’ombra i que sap que camina per un lloc i per un temps inexplicable”.

al sumari
José Luis García Herrera guanya el premi de poesia Ciutat d’Elx


José Luis García Herrera va recollir el premi el passat 5 d'octubre(Foto:La Información)
José Luis García Herrera ha guanyat, amb l’obra La solitud, el premi de poesia Ciutat d’Elx, que enguany ha arribat a la seva XXVI edició. García Herrera va rebre el guardó el passat 5 d’octubre en un acte celebrat a la sala de plens de l’Ajuntament d’Elx.

El jurat, format per Francesc Sellés Bautista, Rubén Benavent i Benavent i Alberto Bazán Hiraldo, va escollir La solitud, una oda dedicada a la soledat, tant la buscada com l’obligada, d’entre les 32 obres que s’hi van presentar.

Pel que fa al premi de narrativa “Antoni Bru” del mateix certamen, el jurat, format per Núria Cadenes i Alabèrnia, Eliseu Tomàs Climent Raga i José Payá Alberola, van decidir deixar desert el guardó, dotat amb 8.000 euros.  

Cal recordar que José Luis García Herrera, soci de l’ACEC, va guanyar el passat 12 de setembre el premi Rei en Jaume 2011 de poesia en castellà amb l’obra Hielo.

al sumari
CEDRO sensibilitza els usuaris sobre la seva tasca a través d’un vídeo



El Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) ha elaborat un vídeo per tal de sensibilitzar els usuaris sobre la importància de gestionar els drets dels autors. D’una manera molt gràfica i clara, l’audiovisual, realitzat per Hydra Media, explica quines són les tasques que dur a terme CEDRO, que defensa de manera col·lectiva els drets de propietat intel·lectual dels autors i editors de llibres. L’entitat no només concedeix llicències per a la utilització de les obres i recapta la compensació per còpia privada i la de préstec públic per a  repartir-la entre escriptors i editors, sinó que també compleix una funció social, amb serveis de promoció i assistència als autors.

al sumari
‘Veus Noves’, un plataforma per a nous escriptors


Rodolfo Häsler i Martín Grinberg(Foto:Carme Esteve)
L’ACEC va inaugurar, el 13 d’octubre, l’espai “Veus Noves”, una plataforma de nous escriptors. En aquesta primera sessió, el poeta i traductor
Rodolfo Häsler va presentar Martín Grinberg, un jove poeta que va oferir una lectura del poemari inèdit Manos.

“Veus Noves” ja es va iniciar el 2008, dins el cicle “Encontres 080”, per on van passar les poetes Miriam Reyes, Laia Martínez, María José de los Santos, Natalie Sève, Ximena Holzer i Laura González. A partir d’ara, tal com va explicar Albert Tugues, “el nou espai, autònom, deslligat dels Encontres 080, estarà dedicat com a plataforma de veus noves, desconegudes, no només de poetes, sinó també de narradors, dramaturgs, filòsofs, assagistes, etc., hagin publicat o no algun llibre”.

Presentació de Martín Grinberg
Rodolfo Häsler va referir-se a “l’essencialitat” de la poesia de Martín Grinberg, tant en la presentació de l’acte com en el col·loqui posterior amb el nombrós públic. I sobretot es va remarcar la “sorprenent brevetat i concisió del seu estil”, com varen indicar Tugues i Häsler, una brevetat i essencialitat de l’estil poètic que “sorprenen en un poeta tan jove com Grinberg”. Després es va entrar en un debat sobre lectures i influències poètiques de la seva obra, destacant sobretot la de la poesia llatinoamericana i la poesia oriental, i citant també els poetes César Vallejo, J.L. Borges, J.A. Valente, Antonio Gamoneda, José Corredor Matheos, i els poetes catalans Gabriel Ferrater i Feliu Formosa, entre d’altres. També es va mencionar especialment la falta de promoció dels poetes joves: problemes d’edició, falta d’espais de lectura per a donar-se a conèixer a un públic més ampli, etc.

Cal destacar la presència i les intervencions d’altres escriptors presents a l’acte, com José Corredor Matheos, Jesús Aguado, Leonardo Valencia, Neus Aguado, Marina Oroza, Júlia Bel i Esther Zarraluki.

La propera sessió de “Veus Noves” se celebrarà el 3 de novembre, en què Matías Néspolo presentarà un altre escriptor.


Dos poemes de Martín Grinberg:


Salir del poema,
de ti.
       Queda un lugar
de no haber estado.

…........................

Empieza por no escribir el poema.

La aurora viene naciendo.

Nada sabes, aún, de su nombre.


Galería fotogràfica

al sumari
CEDRO defensa les llicències com a solució per a la reproducció


Magdalena Vinent, Pedro de Andrés i Susana Checa(Foto:Hydra Media)
El president del Centro Español de Derechos Repográficos (CEDRO), Pedro de Andrés, va remarcar en una sessió celebrada al Líber el pasat 6 d’octubre un compromís de les autoritats amb els drets d’autor per trencar l’actual situació que ha convertit Espanya en un dels països del món amb menor sensibilització per la feina dels creadors i amb els majors índexs de pirateria. De Andrés va participar en un acte convocat per CEDRO que va comptar amb la presència de diferents professionals i agents culturals i en el qual hi van intervenir la directora general d’aquest organisme, Magdalena Vinent, i la seva cap de llicències, Susana Checa.

De Andrés va mostrar la seva preocupació perquè en l’estat actual “és molt difícil fer plans si no hi ha un punt de suport clau”. “Això genera incerteses, ja que les autoritats miren cap una altra banda”, va afegir. De Andrés va reclamar una reforma de la Llei de la Propietat Intel·lectual (LPI) que validi la defensa dels drets d’autor en l’actual context.

Magdalena Vinent, per la seva part, va ressaltar la via que CEDRO està desenvolupant en els darrers anys per la gestió voluntària de llicències, que ha permés tancar acords amb organismes i empreses. Segons va detallar Vinent, el comput total de reproduccions de material protegit és de 1.549 milions de còpies a l’any, entre fotocòpies en paper i material digital.

Susana Checa, per últim, va detallar la realització d’aquests acords i va posar de manifest les dificultats i obstacles en alguns àmbits, especialment en el món universitari, on la Conferència de Rectors de les Universitats d’Espanya ha avortat qualsevol intent d’acord que regularitzi l’ús de llicències. Checa va subratllar que les llicències de CEDRO constitueixen la solució per a l’ús de material amb drets d’autor: “permeten l’ús de repertori com llibres, revistes i partitures, afavoreix la reproducció digital i en fotocòpia controlada, respecta la llei i remunera autors i editors”.


al sumari
Juan Ramón Mansilla presenta a l’ACEC ‘Una habitación en rojo’


Pura Salceda, Juan Ramón Mansilla i Carlos Morales(Foto:Carme Esteve)
El poeta Carlos Morales, director de l’editorial
El Toro de Barro, i Pura Salceda, secretària general de l’ACEC, van presentar, el 10 d’octubre, el poemari Una habitación en rojo, cinquè llibre del professor i poeta Juan Ramón Mansilla.

L’autor de Los días rotos o Fugaz segueix fidel en aquesta obra al seu estil depurat, tot i que Morales apunta que Mansilla “no està vinculat a tendència estètica” i per això cadascun dels seus llibre “és una aventura independent”. I és que per al director d’El Toro de Barro, que ha editat Una habitación en rojo, “es tracta d’un “poeta de la generació dels 80 que sondeja camins de llibertat i individualitat’.

Juan Ramón Mansilla (Tribaldos, 1964) és escriptor i professor d’Història. A més d’assaigs històrics, ha publicat els poemaris Los Días Rotos (2000), El rostro de Jano (2001), Posdata (2003), Fugaz (2009), així com el relat C-501 (2002). Antologat a Mar interior, alguns dels seus poemes han aparegut en diferents mitjans. Ha codirigit la revista El Timbre i, amb el poeta i editor Carlos Morales, actualment dirigeix la revista Hilos de Araña. Ha col·laborat també en diferents mitjans publicant-hi crítica literària. Ha obtingut el I Premi “Astrana Marín” d’assaig sobre El Quixot, el I Premi “Luis Rius” de poesia, l’accèssit  del III Premi de poesia “Ángel Crespo” i el I Premio de Relat Curt “Asociación Pedro Heras”.

Galería fotogràfica

al sumari
Presentació de ’13 lunas 13’, de Tina Escaja


Concha García i Tina Escaja(Foto:Carme Esteve)
Concha García i Maria Cinta Montagut van ser les encarregades de presentar a l’ACEC, el 19 d’octubre, el nou poemari de
Tina Escaja, 13 lunas 13.

El poemari 13 lunas 13 (Ediciones Torremozas), com passa en altres indagacions poètiques de Tina Escaja, forma part d’un projecte més ampli que involucra art digital, vídeo, poesia i testimoni interactiu. La poeta Concha García, cofundadora de l’Aula de Poesia de Barcelona i presidenta de l’Associació Mujeres y Letras, va presentar aquesta nova proposta a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès davant d’un públic interessat en l’obra d’Escaja.

Tina Escaja (Zamora, 1965), que signa els seus llibres amb el pseudònim d’Alma Pérez, exerceix actualment la càtedra de Literatura Iberoamericana a la Universitat de Vermont (EE.UU). Entre les seves publicacions literàries hi ha el poemari Código de barras, amb pròlegs de Concha García i Sharon Keefe-Ugalde (2007); l’obra de teatre Madres (2007); la reedició de Caída Libre, amb pròleg de María Victoria Atencia (2007); i la novel·la interactiva Pinzas de metal (2003). És autora alhora de poesia hipertextual, i el seu treball digital ha estat exposat en museus i galeries d’Espanya, Mèxic i Estats Units. Entre els seus artefactes hipertextuals es troben la sèrie VeloCity (2000, 2002), Código de barras (2006) i Negro en Ovejas (2011).


Galería fotogràfica

AGENDA D'ACTIVITATS

  Trobadas on line. Parlem de la Mònica. Activitat ajornada 

Dilluns, 1 de juny, 19,00h.
Encuentros on line: Poesía/Arte Casual, con Francesc Cornadó y Ferrer Lerín  

Dimecres, 3 de juny, 19,00h.
Tronco, invisible, hielo: ¿cómo escribir la naturaleza? 1a. parte, on line 

Dilluns, 8 de juny, 19,00h.
La narrativa verde del futuro. Escribir la naturaleza, 2a. parte, on line 

Dimarts, 9 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Almas, desiertos, islas'' 

Dijous, 11 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''El último flâneur'' 

Dilluns, 15 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Una historia de hacerse mayor'' 

Dimecres, 17 de juny, 19,00h.
Encuentros on line ''Dispersión y la confusión en la música de hoy'' 

Dijous, 18 de juny, 19,00h.

Encuentros on line ''Escribir una novela confinado'' 

Divendres, 19 de juny, 19,00h.

ACEC - Canuda, 6, 5è, 
08002 Barcelona
Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18
secretaria: secretaria@acec-web.org
redacció: redaccio@hydramedia.info