Entre parterres i sota les pèrgoles, el caminant passeja per aquest Jardí ardent i, a l’ombra dels salzes i les acàcies, reflexiona sobre els jardins de l’home i sobre l’art i la raó. En aquest jardí res és superflu, no hi ha cap concessió a l’ambigüitat ni a les veritats absolutes. Només hi trobarem una recerca obstinada de la bellesa que s’oculta entre les flors i els esbarzers. En els versos del Jardí ardent no hi ha cap arravatament ni cessió romàntica, tot al contrari, hi ha un exercici de racionalitat extrema, i d’això en prenem consciència quan el passejant del jardí afirma que “la natura no persegueix cap objectiu i no té cap finalitat. La naturalesa no és sàvia ni és res”.


Ho prologa Pura Salceda.
Ho edita SD-Edicions. De la col·lecció Mundo Roto

Francesc Cornadó Estradé. L'Hospitalet de Llobregat, 1949. Arquitecte que ha exercit la docència a l'Escola de Màsters de La Salle (Universitat Ramon Llull). Autor de poesia, prosa poètica i narrativa breu i de textos sobre art i especulació estètica. Ha publicat diversos títols de poesia: Doble tall (2009), Els quatre miralls quadràtics de Quadreny (2010) i Odis, venjances i altres traçats geomètrics (2014). I de narrativa: El caminant i la garsa (2010) i Sa Ximbomba (2015). Ha escrit diàlegs per a cinema, presentacions i pròlegs per a publicacions d'art i poesia.