FES-TE'N SOCI
Català - Castellano
Laura Borràs: “No penso renunciar als autors que escriuen en castellà”. La consellera de Cultura assegura que ja té data per entrevistar-se amb el ministre, al que reclamarà "els incompliments de l'Estat"
Noticia anterior
Noticia següent
Laura Borràs: “No penso renunciar als autors que escriuen en castellà”. La consellera de Cultura assegura que ja té data per entrevistar-se amb el ministre, al que reclamarà "els incompliments de l'Estat"
ACEC  27/7/2018



L aura Borràs (Barcelona, 1970) compleix dos mesos al capdavant del Departament de Cultura, després de dirigir la Institució de les Lletres Catalanes. Va participar en la candidatura de Junts per Catalunya el 2017 com a número 5 per Barcelona i va ser elegida diputada. Durant l’entrevista, realitzada al seu despatx del Palau Marc, vestida amb el groc dels llaços que llueixen centenars de catalans a la solapa per demanar la llibertat dels polítics presos catalans, confirma que viatjarà dissabte a Waterloo per participar en la posada en marxa del Consell de la República.


Pregunta. Al seu Departament mana vostè o Lluís Puig?
Resposta. A la gent li preocupa qui mana. A mi gens, perquè no he tingut mai la intenció de manar. A mi em correspon la responsabilitat perquè me l’ha transferit el president. Soc la consellera d’aquest Govern, i Puig, el conseller a l’exili. És un mandat compartit.

P. Assegura que són un tàndem. Qui condueix i qui pedaleja?
R. Vaig fer servir la metàfora perquè moltes vegades s’havia parlat de bicefàlia, però o es pedala en la mateixa direcció, o no hi ha moviment i cal avançar.


P. Hi ha hagut un abans i un després un cop s’ha aixecat el 155 a la conselleria?
R. Als departaments han tornat les persones legitimades per ser-hi i no les que van arribar a través d’una ocupació que ens va semblar una interpretació hiperbòlica del 155: un tap i un fre que van impedir que arribessin ajudes, que es realitzessin activitats i normalitat de govern.


P. La seva tasca principal serà recuperar el temps perdut?
R. Amb la marxa del Govern vam rebre l’ordre de protegir les institucions, en el sentit que hi havia una usurpació de funcions. Moltes de les entitats tenen òrgans de govern que van deixar de ser convocats perquè no els presidís qui no li corresponia. Això va obturar el seu funcionament i també mostra el sacrifici que van fer perquè la humiliació no fos més evident.


P. Però en el seu departament hi ha hagut relleus de persones que es van mantenir al seu lloc. No es confiava en ells?
R. Les decisions sobre la continuïtat o no d’alguns directors generals va ser una decisió del conseller Puig. I tot i el risc que se’m pogués considerar un titella seu, vaig preferir no desautoritzar-lo. Va ser una decisió dolorosa, perquè tinc en bona consideració el treball que va fer el director general Jusèp Boya.


P. La seva acció de govern porta per títol Cultura: eina de transformació.
R. La cultura és una eina de transformació de la realitat, però també personal. És el que et fa ser qui ets. Mai m’ha agradat pensar-la només com a motor econòmic, que ho és, però transforma l’entorn, ens enriqueix, fa una societat més crítica i justa.


P. Per això són necessaris recursos, i des de Vicepresidència se’ls ha demanat que no gastin per complir l’objectiu de dèficit.
R. Les necessitats són gegants i venen d’una pauperització econòmica evident. És just, legítim, de sentit comú, que demanem un finançament digne. Cal revertir la situació per tenir nivells com els europeus.


P. Se l’ha acusat d’haver signat el 2016 el manifest Koiné, contrari al bilingüisme.
R. Sempre he estat reticent a signar-los. Se’m demanava que ho fes com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes, però ho vaig fer a títol personal com a filòloga del claustre de la UB. El que es proposava era generar un debat de com podria ser un model lingüístic en un suposat procés constituent. Vaig veure que era un text subscribible i que no hi havia elements que poguessin ser considerats supremacistes ni contraris al bilingüisme.


P. El tornaria a signar?
R. No faré cap acte de retractació pública. No crec que ho hagi de fer. És un parany portar-me a dir què faria ara. El que he fet fins ara m’ha fet tenir la consciència tranquil·la. 


P. La literatura catalana s’escriu en català i castellà?
R. En català, ho sap tothom que s’apropi a estudiar les llengües i les literatures. El material amb el qual es crea una literatura és la llengua.


P. Marsé què és?
R. Un català que escriu en castellà. La seva adscripció és pròpia de la literatura catalana, però la llengua amb què escull incorporar-se a aquest món artístic és la castellana. La filiació de les persones té a veure amb on es neix, i en literatura en funció de la llengua en què s’escriu, però no penso renunciar a la literatura castellana, perquè aquests autors formen part de la meva vida.


P. Per què la literatura en català no té un premi Nobel?
R. En el Nobel intervenen elements de naturalesa política, i si no ets un estat no intervens en el club d’estats que fan les propostes i decideixen.


P. Espanya té poc interès per la literatura en català?
R. Hi ha escriptors que, com que no són traduïts, no són coneguts. Per què una persona d’una competència mitjana no pot llegir en català, una de les llengües de l’Estat?, em pregunto. Hi ha una convicció que les llengües són un obstacle, una barrera i no una cosa positiva.


P. La preocupa la política cultural d’Ada Colau?
R. Quan l’Ajuntament de Barcelona va decidir prescindir de la regidoria de Cultura em va preocupar, perquè a la gestió de la cosa pública li has de donar visibilitat. Però ens trobarem en moltes de les polítiques que compartirem.


P. No al Macba.
R. Volem trobar solucions a un problema que no hem creat. Que la capella de la Misericòrdia s’ofereixi per fer-hi un CAP quan era el lloc on havia de créixer el Macba ens col·loca en un problema on no n’hi havia. Hem buscat una alternativa. Ampliar en un altre lloc seria fer un altre museu.


P. Recuperarà la taxa de l’audiovisual suspesa pel Tribunal Constitucional?
R. Estem redactant un nou projecte de llei. Aquest impost és necessari per a tot el sector cultural perquè ingressava 17 milions.


P. Té por d’acabar imputada com els seus predecessors per desobediència en el tema de Sixena?
R. Les pintures murals que hi ha al MNAC, pel fet arrencar-les, es poden destruir, segons els informes. Qui assumirà això moralment? Si s’està disposat que deixin d’existir és que hi ha un problema ètic i no estètic. Apel·laria a la responsabilitat moral que tenim sobre els béns que preservem. Em declararé objectora de consciència artística per no signar, encara que ho digui el jutge.


P. Heu fet alguna cosa perquè Planeta torni de Madrid?
R. No he fet res perquè no he de fer res ni puc fer res, però ho he viscut amb tristesa, ja que molts d’aquests professionals són amics meus.

José Ángel Montañés 
Article publicat al diari El País
25-7-2018

 




Artícles relacionats :

Noticia anterior
Noticia següent







Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat