La tarda del 27 d’octubre del 2017, la de la proclamació de la República Catalana, Simon –bloquejat quan intentava recordar una frase sobre l’infinit– deixa enrere el seu casalot i es dirigeix a Barcelona, on se cita amb el germà. De fet, la novel·la s’havia de titular Figuras del infinito i una part de la inspiració la deu al pintor Édouard Manet. També va esmentar que un altre dels efectes provocadors del text va ser una conferència sobre l’art de la cita que va dictar al Collège de France de París, ciutat on el narrador és un autèntic heroi. Quan li vam preguntar ahir sobre les intencions de la novel·la, va ser categòric: “La novel·la parla de literatura, però al mateix temps està parlant de la vida. No vull que quedi per sempre la idea que és metaliteratura, sinó que parla de les dues nocions de la vida, entre el ser i no ser de la vida o el rebuig a la vida, i d’un constant Jekyll i Hyde en relació amb els germans: mentre que l’un mostra el rebuig a l’escriptura, l’altre expressa la seva fe en la literatura.”
Vila-Matas ens diu que la seva novel·la “s’assembla al judici del procés, perquè busca la complexa veritat dels fets”.
David Castillo
Punt/Avui