DONAR-SE D’ALTA
Català - Castellano
Tot el que no és Antonio Machado és Pink Floyd
Noticia anterior
Noticia següent
Tot el que no és Antonio Machado és Pink Floyd
ACEC  24/11/2021



C ada vegada que escolto Pink Floyd recordo Antonio Machado. És amb aquella cançó del disc The wall, que es diu Blue sky. Parla del mateix que el poeta portava a la butxaca de l'abric, escrit en un paper, quan va travessar la frontera cap a França pel camí de l'exili, al final de la guerra mentre fugia del feixisme. Potser es tracta dels darrers versos que va escriure a la vida. Estos días azules y este sol de la infancia... Machado sencer es troba aquí dintre, com també aquestes paraules contenen tot Roger Waters.

Es pot comprovar a l'esmentada cançó, Blue sky, on el compositor de Pink Floyd retorna al cel blau de la seva infantesa, als dies en què l'aviació nazi bombardejava Anglaterra. Però també és veritat que l'un i l'altre fan camins inversos. La guerra escomet Machado quan és vell i no té diners, i així torna enrere líricament a la recerca de la llum més pura, i Waters es troba amb la guerra de ben petit, però n'escriu a propòsit quan ja és un artista madur i força ric. Així mateix hi ha la figura de la mare. Igual que Baudelaire i la seva mare, Mme. Aupick, estan enterrats junts al cementiri de Montparnasse, Antonio Machado i Ana Ruiz, la seva mare, descansen junts al cementiri de Cotlliure.

Quan Machado guardava els darrers versos a l'abric, la mare anava amb ell, era molt vella, estava malalta, i com que no podia aguantar-se dreta la portava en braços l'escriptor Corpus Barga, que també marxava cap a l'exili, com també hi anava el poeta Carles Riba (diuen que Machado va confessar a Riba que volia empenyorar un rellotge d'or que havia heretat del seu pare ni que fos per poder prendre un cafè). Al disc de Pink Floyd, fent costat a la infantesa de Roger Waters i als dies de la Segona Guerra Mundial, la mare apareix en un bon grapat de cançons, i dona títol a una, Mother, que comença amb Roger Waters de petit demanant-li si creu que caurà una altra bomba. El rellotge i la necessitat de diners de Machado, però, es troben en un altre disc del grup, The dark side of the moon, amb les cançons Time i Money. I potser Waters i Machado també compartiran la presència del germà i del company convertits en artistes de culte. Manuel Machado versus Syd Barrett. Ai, al batxillerat, tot allò que no era Machado era Pink Floyd.

Javier Pérez Andújar - ARA




Artícles relacionats :

    Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent







Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat