Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
Ara fa trenta anys que Francesc Castel regenta la llibreria Stock del carrer Comtal. És un dels últims supervivents dels llibreters de vell del carrer Llibreteria, al centre de Barcelona
Noticia anterior
Noticia següent
Ara fa trenta anys que Francesc Castel regenta la llibreria Stock del carrer Comtal. És un dels últims supervivents dels llibreters de vell del carrer Llibreteria, al centre de Barcelona
ACEC  13/3/2019



Nosaltres tenim la salvació del llibre com a bandera”

Quant fa que té la lli­bre­ria?
Bé, la cosa té una mica d’història. Vaig començar als 19 anys a tre­ba­llar a la lli­bre­ria Nove­ci­en­tos, el 1983. Ara en tinc 55. M’hi va fer entrar la Con­xita, que era l’encar­re­gada pel pro­pi­e­tari Isi­dre Pi. Tots dos em van ense­nyar el que sé, sobre­tot el comerç del lli­bre i el noranta per cent del que vaig apren­dre de lli­bre antic. Pas­sats qua­tre anys, a l’Isi­dre li van ofe­rir obrir una botiga al número 7 del Por­tal de l’Àngel, i poste­ri­or­ment una altra al 13 del mateix car­rer. Ell em deia que era la seva mà dreta, però no m’aca­bava de tro­bar ubi­cat a cap dels esta­bli­ments. El 1989 li van ofe­rir el local del car­rer Com­tal 29. Des d’ales­ho­res som aquí.


El car­rer Lli­bre­te­ria era ple de lli­bre­ries, ara no en queda cap...

Exacte: Nove­ci­en­tos, Època, que seria després Happy Books, Canuda i, dar­rere l’ajun­ta­ment, dos o tres més. També la del car­rer Jaume I, que ha resis­tit.


Tor­nem al 1989.
Bé, l’espai on som, Stock, es va fer gran. L’any 1993, el senyor Pi va deci­dir jubi­lar-se i me la va pas­sar a mi. Quan la vam obrir, el 1989, estava espe­ci­a­lit­zada en res­tes d’edició, tant de divul­gació com d’infan­til. Per la meva experiència a la Nove­ci­en­tos amb el lli­bre vell i d’ocasió, vaig voler no per­dre aquesta tra­dició, que par­ti­cu­lar­ment és la que més m’agrada: la com­pra i venda. La bar­reja entre el lli­bre sal­dat i el d’ocasió ha estat la que ha fet per­du­rar la lli­bre­ria durant els trenta anys.


Un mira­cle?
Més o menys, sent on és, al cen­tre mateix de Bar­ce­lona.


Té també peti­tes jogui­nes, cot­xes en mini­a­tura, sol­da­dets de plom i ‘sou­ve­nirs’.
El fet que la venda de lli­bres hagi anat bai­xant de mica en mica m’ha fet ampliar l’oferta amb com­ple­ments com ara les guies i algu­nes jogui­nes vin­cu­la­des als fas­ci­cles: pri­mer els Madel­man i després les mini­a­tu­res de cot­xes i els sol­da­dets de plom.


Quin és el sis­tema?
La nos­tra política és ven­dre el més barat que es pugui. Seguint les res­tes d’edició de lli­bres vam arri­bar a les res­tes de les edi­ci­ons de quiosc. Aquesta com­ple­men­ta­ri­e­tat ens ha permès resis­tir vius durant aquests trenta anys.


No han pas­sat a ser una botiga de moda o de res­tau­ració més.
Exac­ta­ment. Nosal­tres tenim la sal­vació del lli­bre com a ban­dera. En la part inte­rior de la lli­bre­ria és on tenim el lli­bre més antic i el de lance...


Quin cli­ent té?
Bé, la gent dels lli­bres no en busca cap en con­cret, sinó que ve a veure el que troba, que és l’encant d’aquests tipus de lli­bre­ries: la curi­o­si­tat.


Venim a fer d’explo­ra­dors.
Abso­lu­ta­ment. Vens a fer d’explo­ra­dor i mar­xes amb una peça, sigui la que sigui.


Com s’ho com­bi­nen?
Doncs amb molt esforç i tre­ball físic i men­tal. Sol no ho hau­ria pogut fer. No puc fer altra cosa que agrair-ho al meu col·labo­ra­dor Jordi Aloy, així com a altres agents fona­men­tals, com el meu pare, que em va donar suport sem­pre i sovint em feia de vigi­lant al car­rer i sovint de rela­ci­ons públi­ques. També a la meva dona i els meus fills, perquè durant aquests trenta anys han hagut de supor­tar els hora­ris impos­si­bles d’una botiga.


Per exem­ple?
M’he per­dut mol­tes coses. No he anat mai ni a una caval­cada de Reis. Vull dir que sem­bla que són coses sabu­des, però sense la com­prensió i el suport no es poden tirar enda­vant les empre­ses, ni que siguin peti­tes com la meva. També vull recor­dar l’ajuda dels meus col·legues. A tots els del gremi, però en espe­cial al Xavier Tor­ra­das, a l’Albert Obra­dors i al Rafa Sánchez.


A la com­petència?
Ho dic perquè un com­ple­ment a la botiga ha estat la Fira del Lli­bre d’Ocasió Antic i Modern del pas­seig de Gràcia, al setem­bre. La vaig poder començar a fer gràcies al Tor­ra­das i el Sánchez, que van posar la firma per al permís, i a l’Obra­dors, perquè m’ha ense­nyat mol­tes de les coses que sé del lli­bre.


Quin és el tipus de lli­bre que li agrada?
Per­so­nal­ment el que més m’ha agra­dat sem­pre és el lli­bre antic. No ha de ser un lli­bre del segle XVI o un incu­na­ble, sinó el lli­bre que con­serva un regust dife­rent de la novel·la o del lli­bre que es publica en sèrie.


I un plaer?
Tenir a les mans una pri­mera edició de García Lorca, Pla, Mac­hado, Espriu, Alberti o de la Mercè Rodo­reda, té un gust dife­rent del lli­bre de nove­tat.


Si se li cremés la lli­bre­ria, quin lli­bre sal­va­ria?
Com a lli­bre­ter he fet una bibli­o­teca per­so­nal, però la tinc a casa. M’empor­ta­ria el foc, els records i els amics que he fet. O les fra­ses de pre­sen­tació quan em pre­gun­ten: “Què tal, Fran­cesc?”, i els con­testo: “Aquí, llui­tant per la cul­tura.”

 

David Castillo
Diari Avui





Artícles relacionats :

Noticia anterior
Noticia següent


Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat