Les raons de Seguir Creando i la desraó d'un Govern
Les raons de Seguir Creando i la desraó d'un Govern
Manuel Rico  31/05/2016



 
Els últims mesos han estat, per als creadors, especialment tibants en relació amb l'Administració. Sota el «paraigua» de la cerca d'una fórmula de suport a una jubilació activa, concretada en el Decret 5/2013 (que desenvolupa i concreta una llei d'agost de 2011) que obria la possibilitat de compatibilitzar la pensió de jubilació amb la percepció de drets d'autor o ingressos per activitats literàries i culturals sempre que es renunciés al 50% de la pensió, s'ha obert alguna cosa semblant a una «caça» del creador.

El desenvolupament de diverses inspeccions per part del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social ha tingut com a conseqüència l'exigència a alguns creadors que havien excedit en la percepció de drets l'import anual del Salari Mínim Interprofessional, de la devolució de diversos anys de la pensió percebuda, la seva incorporació al règim d'autònoms amb el consegüent pagament de les quotes endarrerides i la suspensió a partir de gener de 2016, de la pensió.

La reclamació de diversos centenars de milers d'euros, la limitació de la seva activitat intel·lectual i creativa i la concepció de la figura dels drets d'autor com a «rendiments del treball» o de «activitats econòmiques» està tenint greus conseqüències per als creadors afectats i ha generat inquietud i por en un col·lectiu extremadament vulnerable.

Ens trobem, així, amb autors i creadors de les més diverses disciplines que després d'haver cotitzat durant llargs anys, en molts casos en àmbits professionals que gens tenen a veure amb l'activitat artística, es veuen privats per la via administrativa d'una pensió que és un dret constitucional i un patrimoni adquirit. Amb autors que, en cas d'haver cotitzat com a autònoms, perceben una pensió limitada, que en molts casos no excedeix dels 600 o 800 euros mensuals i als quals els drets d'autor i l'activitat cultural els permet dignificar una mica més la seva vida quotidiana. Amb homes i dones que han fet de la creativitat una manera de vida i que amb posterioritat als 65 anys disposen del màxim nivell d'experiència, de formació, de coneixements i destreses per bolcar-los en la societat i perquè el conjunt del país es beneficiï d'ells: és a dir, amb un patrimoni cultural viu i actiu del qual el conjunt de la societat es pot beneficiar.

Als països europeus més avançats (França, Gran Bretanya, Itàlia, Alemanya, Dinamarca, Suècia....) la compatibilitat entre pensió de jubilació i drets d'autor o percepcions per activitats literàries i culturals és plena. Es parteix de la consideració que després de la jubilació els creadors han de seguir contribuint a l'enriquiment del patrimoni cultural del país, d'un costat, i, d'un altre, que amb la seva activitat contribueixen a l'increment, via retencions de l'IRPF, als ingressos de l'Estat per al desenvolupament dels serveis públics i la satisfacció de les necessitats socials.

A Espanya, per contra, ens trobem amb autors, en alguns casos amb premis Cervantes o Nacional de les Lletres, alguns d'ells amb més de vuitanta anys, als quals no només se'ls planteja la incompatibilitat entre el cobrament de la seva pensió i la percepció de drets, sinó que se'ls obliga, si volen seguir creant i rebre la corresponent contraprestació econòmica, a donar-se d'alta en el Règim d'Autònoms, a pagar la quota corresponent i a renunciar a la seva pensió.

Pensions no contributives

Aquesta situació adquireix tints dramàtics quan ens referim a aquells creadors que per no haver pogut cotitzar el mínim de quinze anys en el règim d'autònoms (per la irregularitat del seu treball) reben pensió no contributiva: aquests no necessiten superar el SMI. Amb percebre 10 euros a part de la pensió, aquesta els és retirada de manera immisericorde.

En algun fòrum (cada vegada més minoritari) s'ha qualificat als creadors de privilegiats per exigir la compatibilitat. No obstant això, s'obliden dues coses: la primera, la naturalesa absolutament singular, irregular i incerta de la creació artística; la segona, que l'autor crea per a la societat donat que l'obra per la qual cobra drets passarà, al cap d'un determinat nombre d'anys després de la seva mort, a domini públic, sense que ni tan sols els seus hereus puguin beneficiar-se d'ella. No hi ha cap paral·lelisme entre aquest tractament de la propietat intel·lectual i el de qualsevol altre tipus de propietat, des de la propietat immobiliària fins a la propietat d'accions, dipòsits, actius financers o plans privats de pensions, dels quals un jubilat es pot beneficiar sense cap límit sempre que faci front als seus deures tributaris. Finalment, els drets d'autor han de tenir un tractament específic, assimilable al d'una propietat immobiliària perquè és un ben patrimonial de l'autor.

Si alguna cosa ha quedat clar al llarg del procés de trobades i reunions que la Plataforma Seguir Creando ha celebrat amb partits polítics i institucions en aquests mesos és la neutralitat absoluta dels drets d'autor en el còmput d'ingressos anuals a equiparar al SMI. Ningú ho discuteix. Fins i tot hi ha acord general a modificar la legislació per garantir la plena compatibilitat amb les pensions: comptem amb dues proposicions no de llei aprovades al Congrés que en un cas exigeixen l'anul·lació de les sancions amb caràcter retroactiu (Comissió de Cultura) i en un altre la modificació de la Llei per garantir la compatibilitat absoluta en tots els àmbits (Comissió d'Ocupació i Seguretat Social). No obstant això, els expedients iniciats segueixen en marxa, les sancions no han estat retirades, els autors afectats han deixat de cobrar la seva pensió, desconeixem si s'ha suspès la campanya d'inspeccions i la legislatura ha acabat.

Paralització d'expedients

És veritat que el govern està en funcions: però també ho és que pot fer l'impossible perquè els expedients es paralitzin o perquè els recursos presentats es resolguin favorablement per als autors per ser de clara justícia. O perquè es busquin solucions negociades en tant es modifica la Llei que gravin al mínim als creadors afectats, tal com ha ocorregut en alguna Comunitat Autònoma. És el menys que cal esperar d'una Administració que, segons va expressar Fátima Báñez a la Plataforma, és conscient de la injustícia de la situació.









Artícles relacionats :
-> Castellano  

  

<

Novembre 2017

>
DL DM DX DJ DV DS DM
1
2
3 4 5
6
7 8
9
10
11 12
13
14
15
16
17
18
19
20 21
22
23
24
25 26
27
28
29
30
Activitats

ACEC

SOCIS




PATROCINADA POR


 



Pagina nueva 2