Barcelona Novel·la Històrica, del 6 al 11 de novembre
Barcelona Novel·la Històrica, del 6 al 11 de novembre
icub  25/10/2017



 

El festival Barcelona Novel·la Històrica arriba aquest any a la cinquena edició amb un nou comissari, Fèlix Riera, que, precisament, vol posar l’accent en com la condició humana ha determinat la manera de fer dels homes i dones que ens han precedit i sobre com després alguns grans escriptors ens han explicat aquesta realitat. Un dels qui ho ha fet, i de manera magistral, ha estat Arturo Pérez-Reverte, guanyador d’enguany del Premi Barcino. L’escriptor passa a engrossir una llista de la qual ja formen part Christian Jacq, Lindsay Davis, Santiago Posteguillo i Simon Scarrow.

La cita amb l’escriptor xilè Jorge Edwards i l’actriu Maria Molins serà, sens dubte, un dels moments culminants d’aquest festival literari. Com també ho serà la trobada entre el cineasta Albert Serra i el guionista i novel·lista Javier Olivares, responsable de la sèrie de televisió El Ministerio del Tiempo, i les xerrades que, durant tota la jornada de dijous, provaran d’explicar el fenomen de la novel·la històrica llatinoamericana.

Us animo a rellegir el nostre passat a través de les pàgines d’aquest Barcelona Novel·la Històrica!

Jaume Collboni/ Tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació

 

El futur, que estarà construït d’intel·ligència artificial, de robòtica o biotecnologia, ens persegueix per atrapar el nostre present; i, si aconsegueix agafar-lo, podrà canviar el nostre paper en la història i també la nostra condició humana. Ara, quan està variant la nostra relació amb el món, la novel·la històrica ens permet observar d’on venim, allò que hem anhelat com a societat, allò pel qual hem lluitat i els aspectes de la nostra condició humana que poden ser modificats. Així, la novel·la històrica, amb la seva capacitat de recrear paisatges perduts, és el que ens permet endinsar-nos en la nostra condició humana.

En la novel·la històrica, la condició humana és el motor més determinant per comprendre com és la nostra relació amb el món. Al llarg dels segles no ha canviat la nostra manera de ser, només ha variat la nostra forma d’estar, com ens permet constatar la novel·la històrica, que situa la condició humana en el temps. En la novel·la històrica, el narrador, que és l’únic capaç de copsar la història, s’ha d’endinsar en la condició humana per poder construir els seus personatges i dotar-los de veritat. Només aprofundint en la condició humana podrem entendre les nostres accions, la nostra manera d’actuar, sigui l’afany de venjança, l’ànsia de llibertat o bé la lluita pel poder. Només explicant la inclinació per la bellesa i el coneixement de l’emperador Adrià podrem comprendre l’abast de les seves conquestes; només coneixent la por a la revolució i l’afany de virtut que Robespierre i Marat van ajudar a construir, podrem entendre el que van fer…

I és per tot això que Barcelona Novel·la Històrica tindrà com a protagonistes les emocions i les accions humanes, i que ho farà a partir de tres eixos:

Fer la història. El narrador explica la història a partir de la condició humana, que és la que defineix les accions humanes; és a dir, la que dota de sentit la història i els seus protagonistes. Els principals creadors i protagonistes de la història, en primer i últim terme, són els homes i les dones.

Protagonitzar la història. Quin és el motor de la història en la literatura llatinoamericana, que té la necessitat de definir una visió del món per mostrar el seu relat polític? La literatura llatinoamericana construeix una visió de la societat en què la història i les històries serveixen per emplenar els forats buits que la història oficial moltes vegades ignora. Són molts els autors llatinoamericans que han escrit una novel·la que ha marcat el nostre coneixement sobre la seva història; en tenim alguns exemples en Zama, d’Antonio di Benedetto; Los últimos espectadores del acorazado Potemkin, d’Ana Teresa Torres; La guerra del fin del mundo, de Mario Vargas Llosa; Hasta no verte Jesús mío, d’Elena Poniatowska; Terra nostra, de Carlos Fuentes; o El reino de este mundo, d’Alejo Carpentier.

Mirar-se en la història. Sigui des dels mitjans de comunicació o bé des de la indústria de l’entreteniment (sèries de televisió, videojocs…), cada cop s’està explicant més la història a partir del caràcter dels seus personatges, complexos i contradictoris, amb les seves fortaleses i debilitats.

Fèlix Riera
Comissari

Programa







Artícles relacionats :
    Sense artícles relacionats
-> Castellano  

  

<

Novembre 2017

>
DL DM DX DJ DV DS DM
1
2
3 4 5
6
7 8
9
10
11 12
13
14
15
16
17
18
19
20 21
22
23
24
25 26
27
28
29
30
Activitats

ACEC

SOCIS




PATROCINADA POR


 



Pagina nueva 2