Hemeroteca Drets d'autor / Derechos de autor Hàbits de lectura / Hábitos de lectura Mercat editorial / Mercado editorial Consum cultural / Consumo cultural
Las entidades de gestión recaudaron 476 millones de euros en 2006 La cantidad total recaudada por el conjunto de las entidades de gestión de derechos de propiedad intelectual en 2006 asciende a 476 millones de euros, cifra que continúa aumentando desde el año 2000, según indica el Ministerio de Cultura en el «Anuario de estadísticas culturales 2007», informa Ep. Por tipo de entidad, el 80,1% se corresponde con entidades de gestión de derechos de autor; el 11,3% con entidades de gestión de derechos de artistas, interpretes o ejecutantes y el 8,6% con entidades de derechos de productores. El número de miembros de estas entidades ascendió, en 2006 a 121.000. Este anuario supone la tercera edición de este iniciativa, que recoge una selección de los resultados estadísticos más relevantes del ámbito cultural. En esta edición del anuario se incorporan los resultados del quinquenio 2001-2005 de la Estadística de Financiación y Gasto Público en Cultura. Según estos, en el ejercicio 2005 el gasto liquidado en cultura por la Administración General del Estado se situó en 784 millones de euros, por la Administración Autonómica en 1.466 millones y por la Administración Local en 2.895 millones. Estas cifras suponen, en términos del PIB (base 2000), el 0,09%, el 0,15% y el 0,32% respectivamente. El anuario señala también que sigue el incremento del número de empresas cuya actividad económica principal es cultural, 67.115 a principios de 2007, el 2% del total de empresas recogidas en el Directorio Central de Empresas elaborado por el Instituto Nacional de Estadística (INE). R.C. La Razón, 21 de noviembre de 2007
Els internautes insten la fiscalia anticorrupció a investigar l'SGAE per presumptes activitats il·lícites L'Associació d'Usuaris d'internet (AUI), l'Associació d'Internautes (AI), l'Associació Espanyola de Petites i Mitjanes Empreses d'Informàtica i Noves Tecnologies (APEMIT) i l'Associació Espanyola d'Hotelers Víctimes del Cànon (VACHE), tots membres de la plataforma Todoscontraelcanon.es, han posat en coneixement de la fiscalia anticorrupció els fets publicats en diferents mitjans de comunicació sobre "suposats comportaments il·lícits en la gestió econòmica dels recursos de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE)". Segons el text de la denúncia "s'ha posat de relleu que en el si de la Junta Directiva de l'SGAE existeix una activitat econòmica amb aparents tints delictius". "La premsa adverteix des de fa dies que, suposadament, el repartiment de les múltiples i variades classes de recaptacions de l'SGAE (inclòs el cànon digital), es fa en gran mesura de manera il·legal entre les seves filials, i no entre els seus socis, com ordena l'article 154 de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI)", diu el comunicat. Els internautes denuncien també que els directius de l'SGAE "vénen participant en la creació i gestió d'empreses filials de l'entitat i, podrien estar embolicats en una trama societària suposadament utilitzada per a la gestió fraudulenta dels seus fons" i creuen que, segons les notícies publicades, les quantitats recaptades en concepte de gestió de drets d'autor s'han invertit en activitats de "lucre propi" per als directius de l'SGAE Cultura21.cat,
21 de
novembre de 2007
Derechos de autor progresan en América latina a pesar de la adversidad (...) América Latina despliega "notables esfuerzos" para promover y proteger los derechos de autor, pero existen "fuertes corrientes" de pensamiento según los cuales éstos traban el acceso a la información, dijeron expertos en un congreso en Uruguay. "La promoción de los derechos de autor en América Latina, que despliega "notables esfuerzos, se topa con numerosas dificultades", declaró a la AFP Carlos Fernández Ballesteros, presidente del Instituto Uruguayo de Derechos de Autor y del comité organizador del Congreso 2007 de la Asociación Literaria y Artística Internacional (ALAI). Este congreso anual, reunido este años en el balneario de Punta del Este (este) del 1 al 3 de noviembre, fue el primero que se celebra en América Latina. "Estas dificultades surgen bajo la influencia de corrientes, doctrinas fuertes que llevan a considerar los derechos de autor como un obstáculo al acceso a la información y la cultura, con el desarrollo del uso de obras literarias y artísticas en formato digital", explicó Ballesteros, quien fue secretario general de la Organización Mundial de la Propiedad Intelectual (OMPI) entre 1986 y 1999. (...) El Periódico de México, 4 de noviembre de 2007 Hàbits de lectura / Hábitos de lectura Amazon idea el Kindle per popularitzar la lectura electrònica de llibres Amazon.com ha llançat el Kindle, el seu lector electrònic de llibres que s'ha començat a comercialitzar als Estats Units amb l'objectiu de popularitzar la lectura electrònica. Whispernet connecta el Kindle a internet tal i com ho fan els telèfons mòbils, de manera que els qui el comprin podran descarregar i comprar llibres des de qualsevol lloc on hi hagi cobertura per als mòbils, sense dependre d'un ordinador connectat a internet o d'una xarxa wi-fi. A més de comprar llibres a la xarxa Whispernet permet subscriure's a diaris electrònics i alguns blogs i fins i tot navegar per internet. Es ven al preu de 399 dòlars i competirà directament amb el Sony Reader, que està al mercat des del mes de setembre però que té menys prestacions i no ha aconseguit les vendes esperades. Cultura21.cat,
20
de novembre de 2007
El libro pantalla Ni la pantalla del ordenador ni la copia de impresora pueden derrotar al libro. La comodidad de leer en la cama, arrellanado en un sillón, en la tumbona de la playa o en la postura que más plazca no tiene sustitución para las gentes que aman la lectura. (...) Los tiburones de la informática, conscientes de que el ordenador no podrá nunca con el libro, han inventado una fórmula que, esta vez sí, lo desplazará en parte y en poco tiempo. Se trata de una pantalla en cuarto menor y de poco más de un centímetro de grosor. En ella se puede leer con la misma o más comodidad que en un libro convencional. Cualquier postura, en la cama, en un sillón, de pie o tumbado, es válida. Se trata además, de una pantalla flexible que puede arquearse, incluso enrollarse. (...) Lo más importante, sin embargo, es que
resulta posible almacenar en la pantalla una
biblioteca de dos mil volúmenes, por ejemplo.
Seguramente, al lector le costará trabajo
calibrar lo que esto significa. Se podrá viajar
con la biblioteca a cuestas sin el menor esfuerzo.
Los libros preferidos nos acompañarán
a todas partes. (...). Saludo con expectación
y alegría al libro electrónico
que se abre ya camino en una sociedad incapaz
de digerir lo que la ciencia y la técnica
alumbran cada día.
Luis María Ansón El Cultural-El Mundo, 8 de noviembre de 2007
El Penedès de Noah Gordon Uno de los elementos más en auge dentro del sector, también en auge, del turismo cultural, es el de las rutas literarias. Concebidas para poner en valor el propio patrimonio y a la vez fomentar la lectura, las principales ciudades del mundo las estimulan desde hace tiempo: Nueva York, París, Londres o Barcelona, por ejemplo, cuentan con recorridos regulares liderados por guías especializados y con libros que animan a ver la metrópoli a través de los ojos de los grandes autores. El ejemplo ha cundido y en los últimos tiempos las iniciativas se suceden: el Ministerio de Educación y Cultura español creó en el 2003 un programa de rutas literarias para alumnos de ESO, la Asociación de Casas-Museo y fundaciones de Escritores propone un abanico de actividades y en Catalunya, la Xarxa de Patrimoni Literari Català ofrece un contrapunto virtual a la labor pionera de Biblioteques de Barcelona, que tantas rutas literarias ha organizado. (...) Sergio Vila-Sanjuán Culturas-La Vanguardia, 7 de noviembre de 2007
Mercat editorial / Mercado editorial La literatura infantil factura menys que l'adulta tot i publicar més títols Els llibres per a infants i adolescents representen la quarta part dels títols editats en català, segons dades del Comercio interior de libro en Catalunya 2006. Dit d'una altra manera, 2.209 obres per als joves escrites en català van veure la llum l'any passat. Tot plegat, xifres optimistes que demostren que la literatura infantil i juvenil està a l'alça a Catalunya i que els 25 anys d'existència del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (Clijcat), celebrats ahir, han donat fruit. Encara que la literatura juvenil produïda en català supera l'adulta, un 21% contra un 17%, Marta Vilagut, directora del Clijcat, no es mostra del tot complaguda: un dels reptes a què s'enfronta l'organisme és que la literatura infantil i juvenil hagi facturat un 1% menys que l'adulta tot i publicar més títols. Segons Vilagut, «no és pas una davallada en la literatura juvenil, que s'ha mantingut, sinó que la facturació de la literatura adulta ha pujat». Amb un quart de segle d'història, Clijcat ha volgut atorgar els Premis Trajectòria, que, segons Vilagut, reconeixen els mèrits de les persones de diferents àmbits «que han fet possible la nostra feina». L'escriptor Joaquim Carbó va rebre ahir el premi Trajectòria a l'escriptor per la publicació de més d'un centenar de llibres. Altres guardonats van ser el president de la Federació de Gremis d'Editors de Espanya, Jordi Úbeda, i el periodista cultural Andreu Sotorra. (...) Lídia Gamero El Punt, 16 de novembre de 2007
El mercado chino interesado en el sector editorial español Con motivo del nombramiento de Jaime Brull como miembro del Consejo Asesor de China Book Internacional, China Publishing Today solicita nombres de empresas editoriales españolas interesadas en el mercado chino. Aquellos editores interesados en entrar en contacto con el sector editorial chino deben remitir, antes del próximo 20 de noviembre, a la Redacción de Delibros (info@delibros.com) los siguientes datos: Nombre de la editorial, especialidades, interés en el mercado chino, nombre de la persona de contacto y correo electrónico. La expansión del gigante asiático en todos los ámbitos es una realidad y su interés en la cultura española y en mercado editorial editorialespañol es una tendencia que se ha puesto en evidencia en las últimas ferias internacionales. Infolibro, 12
de noviembre de 2007
Consum cultural / Consumo cultural El número de personas ocupadas en 2006 en el ámbito cultural ascendió a 544.00 El volumen de personas ocupadas en 2006 en el ámbito cultural ascendió a 544.000, lo que supone un 2,8% del empleo total en España. Éste es tan sólo uno de los datos que aparecen reflejados en "Anuario de estadísticas culturales 2007", que publica el Ministerio de Cultura, por tercer año consecutivo. Por sexo, se observa un 60% de varones frente al 40% de mujeres, cifras que no presentan diferencias significativas respecto a años anteriores, ni en relación a la estructura observada en el empleo total. En relación a las empresas culturales, continúa el incremento del número de empresas cuya actividad económica principal es cultural, que ascendían a 67.115 a principios de 2007, el 2% del total de empresas recogidas en el Directorio Central de Empresas elaborado por el Instituto Nacional de Estadística (INE). Infolibro, 22 de noviembre de 2007
El Saló del Llibre obre les portes fixant-se en l'edició ecològica Encara amb el record fresc de la Fira del Llibre de Frankfurt, el Saló del Llibre de Barcelona obre avui les portes en una edició que es fixarà en la protecció del medi ambient i l'edició ecològica. Entre les més de cent activitats programades fins diumenge hi ha una trobada amb llibreters alemanys, que exposaran la necessitat de crear escoles de formació. La preocupació per la sostenibilitat en el món del llibre serà l'eix central de la vuitena edició del Saló amb l'exposició Llibre Verd? i una serie de taules rodones al voltant del canvi climàtic i els secrets de l'edició ecològica. Per damunt de tot, però, el Saló té com a objectiu promoure la lectura, tal com reivindica Antoni Comas, president del Gremi d'Editors de Barcelona i Catalunya. «Tenim un problema de lectura al país i encara és més paradoxal perquè tenim una indústria editorial molt potent que no es correspon amb els baixos índexs de lectura», va dir divendres en roda de premsa. El Saló dedica un programa ampli a dinamitzar l'hàbit lector, com ara lectures comentades de poemes de Joan Margarit i Feliu Formosa, a càrrec de David Castillo, i el concert de Gerard Quintana que presentarà l'últim àlbum en què musica diferents poetes. (...) Uns 400 segells editorials hi seran presents a través d'un centenar d'expositors, repartits en un espai de 13.000 metres quadrats. Comas preveu una assistència de 77.000 visitants: «Suposa un increment del 10% dels visitants respecte l'any passat, per tant em sembla que no és una xifra agosarada». Valèria Gaillard El Punt, 21 de novembre de 2007
Els 364 títols de la col·lecció Bernat Metge ja es poden consultar a Internet Els 364 títols de clàssics grecs i llatins traduïts al català de la col·lecció Bernat Metge poden consultar-se des d´ahir a través d'Internet en format digital, segons va informar l'Institut Cambó, gràcies a l'acord que ha assolit amb Google. La col·lecció Bernat Metge, fundada per Francesc Cambó el 1923, és un dels projectes intel·lectuals més ambiciosos de la cultura catalana.Durant més de vuitanta anys ha publicat els clàssics grecs i llatins en edició crítica dels seus textos originals, acompanyats de versions catalanes, introduccions, notícies preliminars i notes explicatives. Efe Diari de Girona, 13 de novembre de 2007
Mis 104 (y más) revistas favoritas Manuel Rodríguez Rivero Confío en que el ministro CAM (...) siga adelante con su intención de proteger la difusión de las minoritarias revistas culturales. No lo tienen nada fácil. (...) Y, la verdad, en
esta época de simplificación
de contenidos y uso indiscriminado de wikipedia,
las viejas revistas culturales constituyen un excelente
contrapunto a la banalidad mediática. Ojeo el boletín de
la Asociación de Revistas Culturales de España
(ARCE), donde están casi todas las que son (104),
y me inunda una sensación de enorme satisfacción,
como si yo fuera el propietario de todas. Las hay de arquitectura
y diseño, de arte, de teatro y artes escénicas,
de ciencias sociales, de cine y cultura audiovisual, de crítica
cultural, de literatura, de música, de pensamiento:
todas ellas con variados ámbitos de reflexión
sobre su negociado. (...) ACBD-ABC, 17 de noviembre 2007
Sin capital y con acero Baltasar Porcel (...) Pero la felicidad nunca es completa. Muchos congresistas, a partir de la idea de capitalidad pancatalana atribuida a Barcelona, atendían su sistema mediático esperando ver expresadas en él sus labores congresuales e ideas. Pero se asombraron: no apareció nada. Entonces hubo que explicar la anomalía, y es que en Barcelona no sólo fallan los trenes, se degradan las calles y bailotea inane la política, sino que la ciudad resulta incapaz de asumir cualquier capitalidad. "Nosotros creíamos que en Barcelona sólo se marginaban a los escritores en castellano", decían algunos extranjeros. Pues no, porque el escritor en catalán apenas sale en los medios en castellano, mientras en los catalanes casi no asoma si no pertenece al envanecido localismo de los círculos de amigos y conocidos. A lo que hay que añadir los desorbitados doctrinarismos imperantes, y ese viejo complejo de inferioridad que se resuelve en la facilona terapéutica emocional del cainismo. Su situación motivada por esa historia, que frustraba en extremo a los catalanes y asistentes al congreso y enrabiaba a los mallorquines, siempre usados desde Barcelona colonialmente. (...) La Vanguardia, 13 de noviembre 2007
El perill de les etiquetes Óscar López (...) Fa uns quants anys que tots els intents per crear generacions literaries per solidificar-ne alguna han caigut en sac foradat. La última que em ve a la memoria és la dels anys 90, la del Kronen, amb José Ángel Mañas al capdavant. (...) A Catalunya es van inventar l'etiqueta dels Imparables, amb Bofill, Alzamora i companyia, de la qual se sap ben poc què queda, i per a la resta d'Espanya sorgeix ara la Generació Pop, Nocilla o Postmoderna. I s'assegura que Agustín Fernández Mallo, Kiko Amat, Vicente Luis Molina, Javier Calvo, Lolita Bosch i encara alguns més pertanyen a un grup de creadors, amants de la literatura fragmentaria i experimental, influenciada pels escriptors nordamericans, la televisió, el cinema, i no sé quantes consideracions més, sembla que renegant de la literatura convencional, aixó sí, sense rebutjar la literatura com a negoci, tot i que sense fer concessions. Suposo que aixó vol dir que publicar en editorials minoritàries no és de cumpliment obligat (quan li arriben a deure molts a Constantino Bértolo). Ho dic perquè la trilogía de Nocilla té el seu futur assegurat a Alfaguara i els altres membres apareixen en editorials de prestigi com Anagrama o Mondadori. (...) Deixem que cada un
d'ells resolgui el seu futur literari tan bé com pugui, o vulgui, i d'aquesta manera evitem
que el mercat es cruspeixi la Nocilla en dos dies i no en
quedin ni les engrunes. (...)
Éxit-El Periódico, 8 de noviembre 2007
|
ACEC • Canuda,
6, 5º • 08002 Barcelona • Tel. 93 318 87 48 • Fax
93 302 78 18 • secretaria@acec-web.org |
 |
Núm.
4/ 23 de novembre de 2007 |