< suBscriu-te

S
U
M
A
R
I

• Cicle "Literatura, guerra i pensament"
• L'ACEC ret un homenatge a Eugenio Trías
• Abraham Méndez i José María Portugués, en el record
• L'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès proposa disset cursos per aquest estiu
• Cap autor sense cobrar els drets
• Els editors insten als governs a defensar els drets d'autor
• L’ACEC continua amb el seu programa d'activitats culturals

Diàriament, l'ACEC envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
subscriure-s'hi>

Cicle “Literatura, guerra i pensament”

Anna Caballé

Coordinadora de les jornades

Participants i coordinadors de la jornada "Escriure en guerra, escriure sobre la guerra"	F:Carme Esteve

El motiu de les dues jornades dedicades a guerra, literatura i pensament responia al propòsit de l’ACEC de potenciar regularment temes de reflexió al voltant de la creació literària. La idea d’aquest tema va sorgir el passat nadal en llegir que els jocs de guerra per a la play-station havien estat, amb una gran diferència, els “jocs” més venuts en els grans magatzems, els preferits pels nens i els adolescents. Es va comentar la notícia en la Comissió de Cultura i, immediatament, van sorgir altres comentaris: quina atracció exerceix la guerra “quan no hi ha guerra”?; què passa amb la ideologia que filtren aquests jocs en els quals no pot haver-hi matisos, només un món de bons i dolents enfrontats sense treva? Per altra banda, la nova vigència en l’àmbit espanyol de la literatura relacionada amb la guerra civil ens va fer pensar que podia ser un tema molt interessant, plantejat genèricament, és a dir, amb llibertat perquè uns ponents poguessin abordar-lo des de perspectives múltiples i potser complementàries.

En la primera sessió, “Naturalesa humana, germinació del mal”, va intervenir el novel·lista Rafael Chirbes, recent premi de la Crítica, que va abordar un exhaustiu repàs a la literatura generada per les guerres, des de la Ilíada fina a la I Guerra Mundial. La conclusió de Chirbes és que la I Guerra Mundial, la Gran Guerra, va alterar substancialment la literatura bèl·lica. Aquesta, per primera vegada, va quedar desposseïda dels trets èpics, heroics, del brillant cromatisme que l’havia caracteritzat en obres anteriors a 1914, per a plantejar la impotència del soldat davant el domini creixent de la tècnica. “La literatura de la Gran Guerra manifesta l’ensorrament d’un món” i una obra fonamental d’aquesta etapa de crisi és El foc, d’Henri Barbusse, una crua descripció de la vida a les trinxeres i que, en opinió de Chirbes, és la responsable d’un canvi de paradigma narratiu en la literatura bèl·lica. Es podria establir, segons Chirbes, un arc narratiu que aniria de Barbusse a Ernst Jünger i les seves Tempestes d’acer, on la crua realitat es transforma en una freda i lúcida al·legoria.

En la segona sessió, “Escriure en guerra, escriure sobre la guerra”, moderada per Flàvia Company, es van plantejar múltiples qüestions. Adan Kovacsics, autor de Guerra i lenguaje, va coincidir amb Chirbes al senyalar la Gran Guerra com la responsable d’un canvi de paradigma en tots els sentits. En la seva intervenció va subratllar la importància que adquireix el discurs propagandístic en aquest conflicte d’enorme abast polític. Per primera vegada es creen ministeris de propaganda responsables de generar un llenguatge dedicat a divulgar, engrandint-los, els fets militars i d’enfortir la moral dels soldats. Kovacsics es va referir a com la catàstrofe de la guerra provoca una “catàstrofe de paraula”, de la qual alguns intel·lectuals volen romandre al marge: Karl Graus, Walter Benjamin, fins i tot Wittgenstein denunciarà la instrumentalització del llenguatge. “La literatura es qüestiona a ella mateixa a partir de la Gran Guerra”. No s’entén, va explicar Kovacsics, el dadaisme sense ella.

La reflexió de Lázaro Covadlo va estar vinculada a la manera com els argentins van viure la guerra de les Malvines i a l’exaltació patriòtica i irracional a la qual van sucumbir. Per la seva banda, Ignacio Martínez de Pisón va fer un repàs als motius que el van dur a escriure dos relats específicament centrats en la guerra civil espanyola, un tema del qual s’havia mantingut aliè fins que va descobrir que no estava tot escrit, ni era conegut, sobre ella. Els llibres: Enterrar a los muertos i Dientes de leche.

Galeria fotogràfica

AGENDA D'ACTIVITATS

Antología de poesía mexicana de hoy >

Presentació del llibre de Mario Campaña, amb la participació de l'autor, Ana Maria Moix i Gloria Gervitz. Dilluns, 2 de juny de 2008, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès.

Homenatge a Eugenio Trías >

Taula rodona amb la participació d'Andrés Sánchez Pascual, Xavier Antich, Amador Vega, Ana Maria Moix i Juan Antonio Rodríguez Tous. Dijous, 5 de juny de 2008, a les 19.30 hores, al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Encontres 080. Creadors del bloc >

Taula rodona amb la participació de José Ángel Cilleruelo, Ricard Ripoll i Albert Tugues. Dijous, 12 de juny de 2008, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès.

consulti properes activitats

L’ACEC ret un homenatge a Eugenio Trías

Eugenio Trías	F.:El País

L’ACEC retrà un homenatge, el proper dijous 5 de juny, a les 19.30 hores, al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10, principal, de Barcelona), al filòsof i escriptor Eugenio Trías. L’acte consistirà en una taula rodona per parlar de l’obra de l’autor, amb la participació d’Andrés Sánchez Pascual, Xavier Antich, Amador Vega, Ana Maria Moix i Juan Antonio Rodríguez Tous.

Eugenio Trías va néixer a Barcelona, ciutat que ha inspirat moltes de les seves pàgines sobre l’arquitectura moderna i algunes figures de la cultura catalana, en especial el poeta Joan Maragall, a qui va dedicar l’assaig El pensamiento cívico de Maragall (1985). Professor de la Universitat Autònoma i de l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona, va destacar a la dècada dels anys 70 per conciliar la seva afició per la denominada gauche divine amb un pacient i, en ocasions, incomprès treball filosòfic, caracteritzat pel seu extrem rigor, la densitat de la seva escriptura i la independència de criteri respecte les escoles teòriques tradicionals. Entre els seus primers assaigs destaquen: La filosofía y su sombra (1969), Drama e identidad (1974), El artista y la ciudad (1976), El lenguaje del perdón (un assaig sobre Hegel), Tratado de la pasión (1981) i La filosofía del futuro (1983). A aquest període pertany un dels seus textos més coneguts: Lo bello y lo siniestro (Premi Nacional d’Assaig de 1993). A partir d’aquests anys la seva reflexió filosòfica tendeix a fonamentar una ontologia de l’ésser humà on reprèn la metàfora nietzscheana, tal i com mostren les seves obres Los límites del mundo (1985), La aventura filosófica (1988) i la seva monumental La edad del espíritu (1994).

Catedràtic d’Història de les Idees a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, va rebre el 1994 el Premi Internacional Friedrich Nietzsche, concedit al conjunt de l’obra d’un pensador. Entre els seus darrers treballs destaquen Pensar la religión (1997), La razón fronteriza (1999), Ética y condición humana (2000), Ciudad sobre ciudad (2001), El árbol de la vida (2003), El hilo de la verdad (2004), La política y su sombra (2005) i El canto de las sirenas (2007)

Abraham Méndez i José María Portugués, en el record

Méndez amb una col·lecció de corbates	F.: Museu de l'Escriptor

L’escriptor i soci de l’ACEC Abraham Méndez va morir el passat 20 de febrer. Méndez, que va néixer a Madrid l’any 1941, va publicar una quinzena de llibres de temàtica molt diversa: assaig, poesia, biografies, narrativa, investigació, etc. Tres de les seves obres parlen de la correspondència i les cartes al director, ja que ell exposava la seva opinió enviant cartes als diaris, fins al punt d’aparèixer al llibre del  Rècord Guinnes l’any 1999 per les 1.265 cartes publicades a 65 diaris. L’autor també va crear el Museu de l’Escriptor, on va reunir les seves col·leccions.

José María Portugués	F: C. Esteve

Una altra mort que s’ha de lamentar és la de l’escriptor i Soci d’Honor de l’ACEC, José María Portugués, que va morir el passat 24 de maig a l’edat de 90 anys i amb una llarga trajectòria al món de les lletres. Algunes de les obres destacades de Portugués són El corazón y la niebla (1954) i Viento de Dios: poemario 1949-1999 (2004).

L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu proposa disset cursos per aquest estiu

L’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès ja ha obert la matriculació per als cursos d’estiu de 2008; més de disset propostes que tenen com a finalitat l’ensenyament de les arts i els oficis de la paraula. Els cursos, d’entre 15 i 20 hores de durada, es desenvolupen durant el mes de juliol i estan impartits per reconeguts escriptors, entre els quals hi ha tres socis de l’ACEC: Flàvia Company, professora de “La construcció de personatges”; Rolando Sánchez Mejías, que ofereix “El cuento: sus modalidades, técnicas y práctica” i “El placer y el saber en la lectura”, i Leonardo Valencia, que impartirà el curs “Escritores ante su oficio: ¿cómo se han enfrentado los grandes escritores a su propio oficio?

La data límit d’inscripció als cursos d’estiu és el 25 de juny de 2008 i la matriculació s’ha de fer a la Secretaria de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

L’ACEC i l’Escola d’Escriptura

L’ACEC, des de fa dos anys, ofereix beques als seus associats per als cinquanta cursos que l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès inclou en el programa d’hivern. Amb aquests ajuts, l’Associació dóna la possibilitat de realitzar a alguns dels seus socis 180 hores d’entre els cursos oferts, dividits en quatre àrees: escriptura, oficis d’edició, literatura i humanitats i el cicle de conferències “Amb veu pròpia”. L’Associació té previst continuar amb aquestes beques el poper any i se seguirà fent un sorteig per adjudicar-les, si el número de sol·licituds supera el número de beques per assignar.

Cap autor sense cobrar els drets

CEDRO activa una campanya per buscar autors que no formin part de l’entitat

El Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO) ha engegat una campanya per localitzar els autors que tinguin drets econòmics pendents i que no siguin socis de l’entitat. Aquestes quantitats provenen de la remuneració compensatòria per còpia privada establerta a la Llei de Propietat Intel·lectual, que CEDRO té l’obligació de distribuir als titulars de tots els llibres susceptibles de ser reproduïts a Espanya. Com que els socis de l’entitat reben la quantitat corresponent anualment, CEDRO du a terme una crida a través d’anuncis a premsa i revistes culturals perquè els escriptors no socis reclamin el que els pertoca.
           
Per tal de poder rebre aquests drets econòmics, el sol·licitant ha de ser autor (únic o en col·laboració) de llibres que hagin estat editats, reeditats o impresos entre 1990 i 2007, i ha de tenir un número d’ISBN espanyol. Els interessats poden accedir al web de CEDRO, descarregar-se els impresos corresponents i enviar la sol·licitud per correu ordinari a l’adreça de l’entitat.

Els editors insten als governs a defensar els drets d’autor

El 28è Congrés de la Unió Internacional d’Editors (IPA) demana que es faci complir el respecte a la propietat intel·lectual

El 28è Congrés de la Unió Internacional d’Editors (IPA), celebrat a Seül del 12 al 15 de maig, va tenir com a lema “La diversitat en un futur compartit” i va reunir més de 600 editors de 45 països. Entre les principals resolucions de la trobada, que té com a objectiu plantejar cap a on va el mercat editorial global i amb quins problemes es troba, va tenir un pes molt important els drets d’autor. Concretament, els editors van manifestar que els drets d’autor són la pedra angular essencial per a la creació i la publicació en la societat de la informació. En aquest sentit, el congrés va instar als governs a assegurar que s’apliquin de manera justa els drets d’autor i, a més, els va demanar que facin complir les lleis de propietat intel·lectual.

Un altre dels punts més importants d’aquest document final és el que fa referència a la importància de la indústria editorial per a la preservació de l’herència i la diversitat cultural, i per a l’educació. Per això, el congrés també va sol·licitar als governs dels diferents països a reconèixer el valor del llibre com a ambaixador cultural i a donar suport a la traducció d’obres literàries, així com també a la importació de llibres en la seva llengua original.

L’IPA va remarcar la importància de la llibertat d’expressió, la llibertat de publicar i la llibertat d’empresa com a drets humans fonamentals, i va oferir la seva col·laboració a les diferents administracions per a desenvolupar marcs legals que fomentin polítiques nacionals de promoció del llibre.

La Unió Internacional d’Editors, presidida per l’editora argentina Ana María Cabanellas, és una agència no governamental que es va fundar l’any 1896 i que actualment compta amb 78 països membres. El congrés, que se celebra cada quatre anys, és la reunió més important dels representants del sector editorial. Enguany ha tingut com a amfitrió l’Associació d’Editors de Corea i ha comptat amb ponències de reconeguts experts així com també d’autors, com ara el guanyador del Premi Novel de literatura 2006, Orhan Pamuk, que va ser l’encarregat d’obrir el certamen.

L’ACEC continua amb el seu programa d’activitats culturals

Un moment de la presentació	F:Arnau Bach

L’Aula Josep Maria de Sagarra va acollir, el passat divendres 16 de maig, la presentació de l’“Intertarot de Marsella: poesia aleatòria interactiva”, la versió a Internet del llibre de Ramon Dachs, Tarot de Marsella. Poema aleatori, una obra de l’any 2006 basada en la pràctica adivinatòria de les cartes del tarot i la construcció de poemes aleatoris. Aquesta versió web està creada per Pau Ceano i allotjada a la pàgina del grup d’investigació Hermeneia, de la Universitat Oberta de Catalunya. Dachs va explicar durant l’acte la intenció i el funcionament d’aquesta versió electrònica, que permet la creació d’infinitats de combinacions de versos a partir de la tirada de les cartes. “Dos versos estan associats a cadascuna de les 78 cartes i, quan es juguen, es construeix un poema aleatori que depèn de les cartes que surtin”, explicava Dachs.

L’acte, en el qual també va participar Pau Ceano i l’escriptor i crític Eduardo Moga, va servir també per a celebrar els dotze anys d’existència dels “Intermínims de navegació poètica” de Dachs, “el primer hipertext literari de creació publicat a Espanya”, segons va ressaltar el seu autor, “una sèrie de poemes lligats per paraules enllaçades que uneixen els poemes del recull fins l’infinit”. L’any 2006, per a celebrar els deu anys dels “Intermínims”, Hermeneia va fer una exposició virtual de l’obra de Dachs, sota el nom “Ramon Dachs: poètiques no lineals, 1996-2006”, que ara s’ha ampliat fins el 2008.

Galeria fotogràfica

	Imatge del recital literari	F: Arnau Bach

L’associació cultural El laberinto de Ariadna va oferir, dilluns 19 de maig, a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès, un recital de poesia clàssica, a càrrec de dinou dels seus membres. Cadascun d’ells va escollir un autor i va llegir alguns dels seus textos, des de Quevedo i Bécquer fins a autors més contemporanis com Ángel González o Joan Margarit. Felipe Sérvulo, president de l’entitat literària, va explicar que “la nostra associació té com a objectiu la difusió de la literatura, però també de qualsevol manifestació artística dels nostres associats”. Per això, El laberinto de Ariadna es reuneix dues vegades al mes a l’Ateneu Barcelonès i publica també un plec de poesia trimestral.

Aquesta associació va néixer el 2001 a Castelldefels amb la intenció d’animar la vida cultural de l’entorn mitjançant activitats i trobades per intercanviar experiències. “Salvador Espriu és una referència imprescindible per als membres fundadors”, puntualitza Sérvulo, tal i com es dedueix del nom escollit per l’entitat, inspirat en Cançons d’Ariadna i Ariadna al laberint grotesc.

Galeria fotogràfica

J. Corredor-Matheos, O. Sàbat i S. Rafart	F:Carme Esteve

Dilluns 26 de maig, l’ACEC va acollir la presentació del llibre Oriol Sàbat. Projecte, llibre més film, que dóna a conèixer l’obra d’aquest artista de Sant Sadurní d’Anoia. El llibre inclou textos de José Corredor-Matheos, Albert Mercadé, Susanna Rafart i del mateix artista, a més de 70 reproduccions de pintures i escultures de Sàbat. Entre els textos del pintor hi ha poemes i proses poètiques. També inclou un documental de deu minuts que porta per títol Cursa cap al no-res i que relaciona els temes que apareixen en les diferents disciplines de l’artista, amb la fragilitat de l’espai natural fronterer amb el perímetre urbà de Sant Sadurní. El curtmetratge ha estat dirigit per l’historiador i crític d’art Albert Mercadé, amb guió d’Oriol Sàbat, fotografia de l’argentí Sebastián Bruno i música de l’alemany Martin Merker. Sàbat es defineix com “algú que té una actitud poètica davant la realitat i que troba en el dibuix la seva forma més natural d’expressió”. Susanna Rafart, José Corredor-Matheos i el mateix Oriol Sàbat van fer la presentació del llibre a l’Ateneu Barcelonès, que també va comptar amb la participació de Carmen Borja, que ha traduït l’obra al castellà.

Galeria fotogràfica