www.acec-web.org
números publicats
hemeroteca
El butlletí de l'ACEC
inici >

< suBscriu-te

versión en castellano >
 

núm. 33  /  6 de febrer 2009

 

S
U
M
A
R
I

Diàriament, l'ACEC envia per correu electrònic els Titular(e)s Digital(e)s als associats inscrits, amb l'última informació de l'agenda d'activitats i enllaços a notícies culturals, especialment de temàtica literària, aparegudes als principals mitjans de comunicació nacionals i internacionals.
subscriure-s'hi>

El públic respon amb entusiasme a les jornades sobre excel·lència literària

Les tres sessions de la trobada es van caracteritzar per les brillants intervencions dels ponents

 
Bru de Sala, Mendoza i Palol
F: Carme Esteve

Les jornades “L’Excel·lència literària, a debat”, organitzades per l’ACEC aquesta setmana a l’Ateneu Barcelonès, han cobert amb escreix les expectatives d’un públic que va omplir l’aforament durant les tres sessions, atent a les intervencions dels ponents participants. Xavier Bru de Sala, Eduardo Mendoza, Eulàlia Lledó, León Febres Cordero, Rafael Argullol i Lluís M. Todó van tractar la vigència de l’excel·lència literària i la seva necessària existència, a través de plantejaments diversos com l’humor com a element invasiu de la literatura, la tradició, el plagi, l’autoria i el cànon literari.

La primera taula rodona, dilluns 2, que es va haver de traslladar a la Sala d’actes de l’Ateneu per la quantitat de públic que hi va assistir, va posar en dubte la intenció crítica de l’humor en la literatura actual. Bru de Sala i Mendoza van discrepar sobre aquesta hipòtesi. Mentre el crític literari i assagista va defensar que “l’humor més difós a casa nostra és el feridor, la burla”, sense cap intenció de reforma ni cap objectiu, Mendoza va considerar que “l’humor és una manera de veure el món”, però en cap cas l’hi troba una intenció crítica.

 
Eulàlia Lledó, Anna Caballé i León Febres
F: Carme Esteve

Eulàlia Lledó i León Febres Cordero van centrar les seves intervencions, dimarts 3, en la defensa de la tradició en la literatura, una tradició confosa moltes vegades amb el plagi, per culpa, segons Lledó, de la crítica literària, que “pot presentar com a plagi el que no és res més que un enfilall d’autories nodrint-se unes de les altres”. Els dos ponents van reivindicar la definició de literatura com a tradició, sempre amb una autoria que n’homenatja una altra, però anant una mica més enllà.

 
Rafael Argullol, Valentí Gómez Oliver i Lluís M. Todó
F: Carme Esteve

Les Jornades es van tancar, dimecres 4, amb un col·loqui en el qual Argullol i Todó van exposar les seves teories sobre la construcció del cànon literari. Els dos ponents van criticar durament la responsabilitat del sistema educatiu en la creació d’una població llicenciada, però ignorant, “domesticada per cànons sectaris i dogmàtics i de molt baix nivell humanísitc i científic”. Els dos professors universitaris van discrepar també del cànon literari elaborat pel crític nord-americà Harold Bloom, que van definir de “sectari”.

Galeria fotogràfica

Galeria fotogràfica

Galeria fotogràfica

Consulteu les cròniques i els vídeos de les tres sessions de les Jornades al web de l'ACEC.

AGENDA D'ACTIVITATS

Encontres 080. Poesia i performance >

Nova sessió d'quest cicle, coordinat per Albert Tugues, amb la participació de Dante Bertini i Júlia Bel. Dijous, 12 de febrer, a les 19.30 hores, a l'Aula dels Escriptors de l'Ateneu Barcelonès.

consulti properes activitats

al sumari
 
 

Mor Luis Romero, un dels grans escriptors de la generació de la postguerra

Soci d’Honor de l’ACEC, va ser el primer autor a qui l’Associació va retre homenatge l’any 1993 amb un acte recollit a ‘Cuadernos de Estudio y Cultura’

 
Luís Romero
F: La Vanguardia

Luis Romero (Barcelona, 1916), un dels socis amb més antiguitat a l’ACEC, de la qual en va formar part de la seva Junta Directiva, va morir el passat dimecres, 4 de febrer de 2009, a l’edat de 92 anys. Romero està considerat per la crítica com un dels millors novel·listes de la generació de postguerra. Va guanyar el Premi Nadal l’any 1951 amb l’obra La noria, una novel·la que se situa en els orígens del realisme social, que descriu un dia en la vida de Barcelona a través de 37 personatges i on l’autor mostra la seva preocupació per la societat. Romero va obtenir un altre dels premis més prestigiosos del país l’any 1963, el Planeta, amb l’obra El cacique, també inclosa en el realisme social. Altres novel·les que ha publicat són Cartas de ayer (1953), Las viejas voces (1955), Los otros (1956) i La corriente (1962).

Però Romero serà recordat també pels assaigs que va fer sobre dos temes que van predominar a la seva obra: la Guerra Civil i la figura de Salvador Dalí. Sobre la II República i la guerra civil va publicar, entre d’altres, Tres días de julio (1967), Desastre de Cartagena (1971), El final de la guerra (1976), Cara y cruz por la República (1980) y Porqué y cómo mataron a Calvo Sotelo (1982). Pel que fa a Dali, les seves investigacions van quedar plasmades a Todo Dalí es un rostro (1975), Aquel Dalí (1984), Dedálico Dalí (1989) y Salvador Dalí (1992). També cal destacar la seva vessant de poeta i de narrador de contes, amb les obres Cuerda tensa (poemes, 1950), Esas sombras del trasmundo (contes, 1957), Tudá (contes, 1957) i Ha pasado una sombra (relats, 1953). En català va escriure Els nostres números (1985) i Castell de cartes (premi Ramon Llull, 1991).

L'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC) va nomenar Luis Romero, juntament amb 30 associats més, soci d’honor de l’entitat, amb un acte celebrat el 12 de desembre de 2007 al qual hi va assistir per a rebre el diploma corresponent. Romero, per altra banda, va ser el primer escriptor homenatjat per l’Associació, amb un acte realitzat el febrer de 1993 i que l’ACEC va recollir en la publicació Cuadernos de Estudio y Cultura sota el títol Luís Romero, 40 años de literatura.

La mort de Luis Romero a La Vanguardia, 5 de febrer de 2009

Entrevista a Luis Romero a El País, febrer de 1982

al sumari
 
 

L’ACEC edita un nou volum de ‘Cuadernos de Estudio y Cultura’ dedicat a José Corredor-Matheos

 

L’ACEC dedica el nou volum (el número 31) de la publicació Cuadernos de Estudio y Cultura al poeta José Corredor-Matheos. El monogràfic està centrat en la seva obra poètica, des dels seus incis, el 1953, fins a l’actualitat. Han col·laborat a la publicació Lola Josa, Elena Vega-Sampayo i Mª Elena Rodríguez, així com el mateix Corredor-Matehos, que ha cedit tres dels seus poemes innèdits.

El 22 de maig de 2002, l’ACEC va organitzar un dels primers homenatges que la cultura barcelonina va retre a la figura del poeta, crític d’art i editor. Aquell mateix any, però, tal i com explica el pròleg del nou volum, no es va poder realitzar el monogràfic corresponent amb les ponències de l’acte, com acostuma a fer l’ACEC amb tots els autors que homenatja. Per això, l’Associació ha elaborat aquesta anàlisi complet de la seva poesia, que inclou els últims treballs de l’autor, com ara El don de la ignorancia, que va merèixer el Premio Nacional de Poesía el 2004.

Sumari número 31 de Cuadernos de Estudio y Cultura

Consulteu tots els números publicats

al sumari
 
 

Els autors poden reclamar indemnitzacions a Google per les obres digitalitzades sense permís

El Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) ofereix als seus socis la possibilitat de gestionar la reclamació de possibles indemnitzacions que els corresponguin per la digitalització no autoritzada que pugui haver realitzat Google de les seves obres als Estat Units. CEDRO ha enviat una notificació a tots els associats on els explica el procés a seguir per tal de fer aquesta reclamació a través de l’entitat. Els interessats que vulguin reclamar ho hauran de fer abans del proper 27 de febrer.

Google ha estat escanejant durant els darrers anys els fons d’algunes biblioteques nord-americanes sense haver sol·licitat permís als titulars de drets de les obres reproduïdes. Davant d’aquesta situació, autors i editors dels Estats Units van denunciar fa uns mesos l’empresa per no respectar els drets de propietat intel·lectual. Finalment, l’octubre de 2008, es va anunciar un acord entre les dues parts, tot i que encara està pendent d’aprovació judicial. Aquest acord, que s’espera que estigui ratificat el mes de juny i que té caràcter universal –inclou tots els autors i editors independentment de la seva nacionalitat– preveu indemnitzacions per als titulars de drets de les obres digitalitzades i, alhora, permet a Google, amb autorització prèvia, comercialitzar a partir d’ara les obres ja digitalitzades.

Els autors socis de CEDRO que vulguin mantenir-se dins aquest acord i que desitgin que l’entitat dugui a terme aquesta gestió en el seu nom, han de comunicar-ho a CEDRO, abans del 27 de febrer, per correu electrònic i han d’enviar a l’entitat un correu postal amb el formulari signat.

Notificació de CEDRO als seus socis autors

Conseqüències pràctiques per a autors i editors de l’ "acord Google"

Preguntes més freqüents

Document oficial de notificació elaborat pels responsables de l’acord

Més informació

al sumari
   
   

Mercedes Sánchez presenta el llibre de relats ‘La feria de los sentidos’

 
Mercedes Sánchez, amb la seva filla i David Castillo
F: Carme Esteve

L’ACEC va acollir, el passat dilluns 26 de gener, la presentació del llibre de relats La feria de los sentidos (Editorial Maikalili), de Mercedes Sánchez Luque. L’obra, que David Castillo va presentar davant l’auditori de l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès, recull 19 relats de fets quotidians, d’experiències tant personals com de diferents individus, amb una barreja de ficció i realitat. “És un amalgama de sentiments, d’emocions”, explica l’autora, per a qui “hi ha un punt de la vida en el qual els sentiments no els pots explicar, només escriure”. De fet, Sánchez Luque va començar a escriure poesia l’any 1998 “perquè tenia moltes coses per explicar”, però sense el propòsit de publicar.

La feria de los sentidos és el primer llibre de relats de Sánchez Luque, que fins ara havia escrit els poemaris Mi existencia y mi pesar (1998), Flecos de luna (2001) i Agridulce (2004). L’escriptora, presidenta d’una entitat sense ànim de lucre que realitza treballs socials per a joves (CEJAC), comenta que un dels seus relats, “que algú va penjar a Internet” abans de publicar-los i sense que ella ho sabés, ha passat a formar part dels textos estudiats a 3er d’ESO i que “això és el que m’anima realment a seguir escrivint”.

Galeria fotogràfica

Nova sessió del taller de literatura y psicoanàlisi

El passat 29 de gener, a les 20 hores, es va celebrar la setena sessió del taller de literatura i psicoanàlisi 'La creació literària i el concepte d'autor', coordinat per Antonio Colom i Alejandro Gómez-Franco. Aquesta activitat, que té continuïtat al bloc http://escrituraypsicoanalisis.blogspot.com, és una modalitat d’investigació creativa on desplegar les diferents formes d’aproximació a la intersecció entre la literatura I la psicoanàlisi. En aquest trimestre, el taller té com a llibre literari de referència 24 horas en la vida de una mujer, de Stefan Zweig, a partir del qual es treballen aspectes com el concepte d’autor i el text de l’inconscient.

 
al sumari
   
 

 

ACEC - Canuda, 6, 5è, 08002 Barcelona
Tel. 93 318 87 48 - Fax 93 302 78 18
secretaria: secretaria@acec-web.org
redacció: redaccio@hydramedia.info