HAZTE SOCIO
Català - Castellano
Conxa  Llinàs


Flora Tristán, una filósofa social. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2018
Flora Tristán, icono del feminismo y representante del primer socialismo, es todavía una gran desconocida en España. Su novelesca biografía transcurre durante la primera mitad del siglo XIX, un tiempo de esperanza e indignación por las consecuencias de la Revolución Industrial, de conspiraciones y revueltas, pero también de experimentos comunitarios e imaginación teórica.

Luna, Lola G. Memoria, feminismos y movimientos de mujeres. Conversaciones de Conxa Llinàs con Lola G. Luna. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2017.
Los movimientos sociales de mujeres —especialmente en América Latina—, los diversos feminismos, las aportaciones de la videografía a las fuentes orales y la creación de un nuevo marco teórico para los estudios historiográficos sobre la experiencia política y vital de las mujeres, son algunos de los temas abordados en las entrevistas mantenidas a lo largo de tres años y recogidas en este libro. En ellas, Conxa Llinàs, profesora de Filosofía, conversa con Lola G. Luna, profesora de Historia de América de la Universidad de Barcelona y gran conocedora de los movimientos de mujeres latinoamericanos.

Trayner Vilanova, Mª Pau. "La indústria tèxtil en mans de les dones.  L’Hospitalet". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 30 (octubre 2016), p. 59-64.
Les professores M. Pau Trayner i Conxa Llinàs reivindiquen el paper cabdal de la dona en les fàbriques tèxtils de L’Hospitalet i la seva implicació en les lluites obreres catalanes. Tot plegat, en el marc d’unes condicions laborals molt inferiors a la dels homes i el menyspreu no només de la patronal, sinó també dels propis treballadors, que les consideraven intruses.

Trayner Vilanova, Mª Pau. "Dones de l’Hospitalet, agents de canvi social". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 30 (octubre 2016), p. 183-187.
Les autores posen de relleu els espais de trobada de dones que al llarg del temps han possibilitat la convivència, el diàleg i les accions per tal de fer-se visibles i transformar la ciutat. I com aquestes activitats interrelacionen i reformulen el seu espai privat i públic, canviant així el teixit social i adoptant nous models de vida.

Trayner Vilanova, M. Pau; Villazón Povedano, Juana. Dones de l'Hospitalet, agents de canvi social. Col. Josefina Gómez Olivares, 4. L'Hospitalet : Centre d'Estudis de L'Hospitalet, 2013. 
La demostració que les dones de l'Hospitalet "teixim el nostre futur" i som "agents de canvi social" és l'existència, activa i consolidada de divuit organitzacions, entitats i col·lectius de dones de la ciutat que fan activitats, es reuneixen, es coneixen, reflexionen plegades i gaudeixen de l'amistat i de les experiències pròpies i alienes i, fent tot això, ajuden a prendre consciència i a enfortir la igualtat i la llibertat.
El llibre vol donar testimoniatge d'aquesta realitat plural i viva i, alhora posar de manifest els canvis que s'estan produint a la nostra societat. Tot plegat des d'una mirada de dona i adreçada a les dones però no només a elles. Es tracta de posar de manifest que les dones de l'Hospitalet som una col·lectivitat inquieta que treballa per millorar les condicions socials de totes les persones i, millorant aquestes condicions, contribuim a crear una societat més justa i més lliure.

Agenda de les dones.  Barcelona: de les Pumes,  des del 1996 fins el 2009.
Aquest almanac intercala als seus fulls diferents il·lustracions i notícies de fets significatius relacionats amb el mon de la dona, fent ressò al principi de cada mes amb fets destacats de les fites aconseguides per les dones a l'últim segle. A la part final hi ha un petit recull d'adreçes d'entitats i organismes que treballen en el món de la dona a Catalunya, Illes Balears i el Pais Valencià.

Antònia Carré. Les dones també fem la democràcia: 75 è aniversari del vot femení a Catalunya. Barcelona:  Mina, 2008
Democràcia és sinònim de sufragi, un dret que les dones han conquerit a poc a poc arreu del món. El camí, però, no ha estat fàcil. Des de la Revolució Francesa, passant per les sufragettes angleses i nord-americanes, les dones han hagut de lluitar per manifestar la seva veu a les urnes. Pel que fa al nostre país, el 1932, ni Francesc Macià ni Francesc Cambó no van donar l’oportunitat a les dones perquè votessin al Parlament de Catalunya durant la Segona República espanyola. Les dones catalanes van poder opinar per primera vegada el 1933, una data que aquest llibre vol recordar. Les dones també fem la democràcia vol celebrar aquest 75è aniversari.

Feminismes de la transició a Catalunya. Textos i materials. Barcelona: Horsori, 2008

Anna Masó; Maria José Sánchez. Les dones i les filosofies: Diputació de Barcelona, 2002







Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat