En una nota per a l’edició, Jordi Raventós també pun­tu­a­litz: “Així mateix, hem res­pec­tat la seva volun­tat pel que fa a l’orde­nació i el for­mat del lli­bre i les per­so­nes que havien de par­ti­ci­par-hi: una edició bilingüe en un sol volum, amb el text grec aca­rat, les notes al final i un índex de noms pro­pis que per­meti al lec­tor saber ràpida­ment qui és qui en aquesta obra fun­da­ci­o­nal de la cul­tura euro­pea. A més, el volum conté, d’acord amb les seves indi­ca­ci­ons, un pròleg del pro­fes­sor Jaume Pòrtu­las, una intro­ducció del pro­fes­sor Fran­cesc X. Cuar­tero i les notes a la tra­ducció i l’índex de noms pro­pis a cura del pro­fes­sor Joan Albe­rich, tots ells filòlegs emi­nents, grans conei­xe­dors de l’obra homèrica i, sobre­tot, bons amics de la tra­duc­tora.”

Per la seva part, Fran­cesc J. Quar­tero pun­tu­a­litza que la Ilíada, com l’Odis­sea, està com­posta amb els pro­ce­di­ments ver­bals de la poe­sia oral, pròpia d’una cul­tura àgrafa, és a dir, que des­co­neix l’escrip­tura o en pres­cin­deix. Ens explica que la Ilíada és un llarg poema èpic, el més antic de la lite­ra­tura grega, que narra un epi­sodi de l’expe­dició de grecs sota les ordres d’Agamèmnon, rei de Mice­nes, con­tra Troia, una pròspera ciu­tat del nord-oest de la península d’Anatòlia.

Una història dels traductors
Després de la pel·lícula Troia, el professor i poeta Carles Miralles estava ben content perquè l’Aquil·les representat per Brad Pitt esdevindria un gran divulgador del llibre. Ben segur que també se sentiria orgullós d’aquesta edició, que conté, a part dels textos esmentats, una molt interessant peça en què Jaume Pòrtulas parla dels traductors i les traduccions d’Homer al català. A part de les versions anònimes, esmenta “Pere Joan Nunyes (1525/9-1602), professor en diverses universitats de l’antiga Corona d’Aragó, o Manuel Martí (1663-1737), degà d’Alacant, aquesta història s’inicia ja avançada la Renaixença. Entre el 1874 i la primera dècada del segle XX, hi hagué un cert gruix de versions homèriques (molt majoritàriament de la Ilíada), a càrrec de personatges com el metge Joan Montserrat i Archs (1844-1895), Magí Verdaguer i Callís (1849-1925), el prolífic Conrad Roure (1841-1928), Miquel Victorià Amer (1824-1912), Artur Masriera i Colomer (1860-1929) i Antoni Bulbena i Tosell (1854-1946).”

També fa esment, ja en el segle XX, en les figures de Lluís Segalà (1873-1937) i Carles Riba (1893-1959): “Riba traduí l’Odissea en vers, però no va recórrer a cap metre tradicional —com havien fet, per exemple, M. V. Amer o Artur Masriera—, sinó que optà per adaptar al català l’hexàmetre homèric.”

Jaume Pòrtulas fa un exercici de síntesi en acostar-nos erudits i professors que en el nostre àmbit han fet versions dels poemes homèrics. El seu recorregut és, així mateix, una història de la literatura catalana més sacrificada fins arribar a Montserrat Ros (1943-2018), deixebla de Miquel Dolç i de Josep Vergés, connectors amb la feina de Carles Riba, Joaquim Balcells i Joan Petit.

David Castillo
Punt-Avui