HAZTE SOCIO
Català - Castellano
Una llum brillant La poeta de Nova York Louise Glück guanya el premi Nobel 2020.
Noticia anterior
Noticia siguiente
Una llum brillant La poeta de Nova York Louise Glück guanya el premi Nobel 2020.
ACEC  10/10/2020



L a millor manera de tor­nar el pres­tigi a un premi lite­rari és la poe­sia. La manera més ade­quada per tor­nar a la cul­tura la dig­ni­tat és anar a les fonts i tro­bar el vers, con­nexió essen­cial amb l’espi­ri­tu­a­li­tat, el car­rer, Déu... Després del xou de l’any pas­sat, amb doble gua­nya­dor pels escàndols del comitè del Nobel i les seves cor­rup­te­les i embo­lics de llit, els suecs han deci­dit donar un cop de timó i pre­miar una poeta com la nord-ame­ri­cana Louise Glück, que el 2017 va ser traduïda al català. El guar­do­nat el 2019, Peter Handke, també ha escrit poe­sia, però Glück és una escrip­tora cone­guda sobre­tot per la poe­sia. Totes les tra­ves­ses i els Murakami han sal­tat. La poe­sia passa, de nou, al davant de les lote­ries. L’acadèmia sueca ha valo­rat que, “en els seus poe­mes, el jo escolta el que queda dels seus som­nis i il·lusi­ons, i ningú pot ser més dur que ella per afron­tar les il·lusi­ons del jo”.

El lli­bre Nit fidel i vir­tu­osa va ser traduït per Núria Bus­quet –nota­ble tra­duc­tora i poeta que s’acaba d’estre­nar en la novel·la– per al petit segell valencià Edi­ci­ons del Buc. Al suple­ment cul­tu­ral del diari, el maig del 2017, Sam Abrams salu­dava la pri­mera tra­ducció de Glück al català dient que es trac­tava “d’una de les veus més dis­tin­ti­ves i més sig­ni­fi­ca­ti­ves” del pano­rama actual de la lírica nord-ame­ri­cana: “És la pri­mera vegada que apa­reix l’obra de Glück en català i es tracta d’un dels seus lli­bres més potents, sub­tils i pro­funds. La tra­ducció de Bus­quet és un autèntic pro­digi, perquè demos­tra en cada pàgina que el vers lliure no és Can Pixa i rellisca, ni és prosa reta­llada tal com adver­tia equi­vo­ca­da­ment el ser­mo­naire W.H. Auden. Exem­plar, modèlic.” Som, doncs, davant d’una veu des­co­ne­guda, però exem­plar, en alguns moments dis­tant, intros­pec­tiva i freda, però potent. Nas­cuda a Nova York el 1943, va ser la poeta llo­re­jada (2003-2004) per la Bibli­o­teca del Congrés dels Estats Units. Lli­cen­ci­ada el 1961 per la George W. Hew­lett High School a la ciu­tat de He·lett, Nova York, també ha estat vin­cu­lada al Sarah Law­rence College a Yonkers (estat de Nova York), i a la Uni­ver­si­tat de Colúmbia. El 1993 arriba un dels moments impor­tants de la seva tra­jectòria, quan obté el premi Pulit­zer de poe­sia pel seu poe­mari The wild iris (L’iris sal­vatge). En el seu currículum, cal des­ta­car el Nati­o­nal Book Cri­tics Cir­cle Award per Triumph of Achi­lles (La victòria d’Aquil·les), el premi de l’Acadèmia Ame­ri­cana de Poe­tes per First­born (El pri­mogènit), el premi Bollin­gen i el premi Wallace Ste­vens de l’Aca­demy of Ame­ri­can Poets. També ha obtin­gut beques com les de la Gug­gen­heim.

Nas­cuda al barri benes­tant de Que­ens, es va criar a Long Island i actu­al­ment viu a Cam­bridge, Mas­sac­hu­setts. Ha desen­vo­lu­pat acti­vi­tats de docència al depar­ta­ment de llen­gua anglesa al Willi­ams College de Willi­ams­town, Mas­sac­hu­setts. De manera paral·lela, impar­teix clas­ses a la Uni­ver­si­tat de Yale i va ser pro­fes­sora con­vi­dada a la Uni­ver­si­tat Indus­trial de San­tan­der. És un resum d’una escrip­tora vin­cu­lada al món uni­ver­si­tari, però que ofe­reix una mirada ori­gi­nal al món, caso­lana, en què les rela­ci­ons per­so­nals i fami­li­ars són cons­tants. En un dels poe­mes de Nit fidel i vir­tu­osa, escriu: “El silenci m’havia pene­trat. / Era com la nit, i els meus records… eren com estre­lles / perquè esta­ven fixats, tot i que, és clar, / si hi poguéssim veure com hi veuen els astrònoms, / hauríem vist que són focs infi­nits, com el foc de l’infern.” La també poeta Mireia Vidal-Conte va aplau­dir la publi­cació d’aquest lli­bre excep­ci­o­nal afir­mant: “Un lli­bre de Glück traduït per pri­mera vegada al català no és només un motiu de cele­bració, sinó un nou repte per al lec­tor de poe­sia en català, que fins ara seguia la ruta de la poe­sia exi­gent, d’abast uni­ver­sal. Ens és igual d’on és Glück, tot i que és impen­sa­ble la seva veu sense tenir en compte escrip­tors ante­ri­ors com ara Anne Sex­ton, Adri­enne Rich, Muriel Rukey­ser i la seva con­tem­porània, per posar-ne només un exem­ple, Jorie Gra­ham. Par­lem d’aque­lla raça uni­ver­sal de poe­tes que es donen la mà, més enllà de cap toll, amb Pizar­nik, García Valdés, Szym­borska, Felícia Fus­ter, Leti­tia Ilea i Inge­borg Bach­mann... I Cer­nuda, Rilke, Gel­man, Gamo­neda, Valente, Màrius Sam­pere...”
En la més pura tra­dició de la poe­sia nar­ra­tiva, aquí menys­tin­guda per certs sec­tors del fei­xisme poètic, Glück repre­senta un sen­ti­ment encai­xat en una tra­dició de mirar. Vidal-Conte ho sin­te­tit­zava expo­sant que “la rapsòdia de Glück demos­tra el seu res­pecte davant de mol­tes coses: davant de qui l’ha pre­ce­dit, del que fa, de la paraula, d’allò que diu i (sí, també, hi som) del qui l’escolta”. En poques parau­les, busca l’essència de tota la seva poètica: “Jo era com una llum bri­llant pas­sant a través d’una cam­bra fosca.”


David Castillo
El Punt/Avui





Artículos relacionados :

    No hay artículos relacionados
Noticia anterior
Noticia siguiente







Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat