DARSE DE ALTA
Català - Castellano
La redescoberta de Josep Torres Tribó, el filòsof anarquista que va morir a Mauthausen
Noticia anterior
Noticia siguiente
La redescoberta de Josep Torres Tribó, el filòsof anarquista que va morir a Mauthausen
ACEC  19/1/2023



L a filosofia és l'activitat intel·lectual que es mou per amor al saber, és a dir, que reflexiona i pensa amb l'objectiu desinteressat d'acostar-se a la veritat. És per això que, a primera vista, el títol de l'assaig Elogi de la mentida, del filòsof Josep Torres Tribó (1899-1941), que alaba el privilegi de l'engany per sobre del coneixement, resulta sorprenent i cridaner. El text, publicat el 1928, veu de manera clara del pensament nihilista de Friedrich Nietzsche i formula tesis realment potents i xocants, però marginades per la intel·lectualitat catalana de l'època. Ara, amb el propòsit de redescobrir el valor d'aquesta obra desconeguda, l'editorial empordanesa Cal·lígraf l'ha reeditat.

Torres Tribó, més enllà de ser un dels màxims representants de la filosofia nietzscheana a Catalunya, també va escriure novel·les, obres de teatre i articles periodístics. Era reconegut sobretot per la seva militància anarquista i, igualment, per la seva tasca pedagògica com a mestre republicà. Durant la Guerra Civil va veure's obligat a exiliar-se i, després de passar pel camp de refugiats d'Argelers, va ser empresonat per l'exèrcit nazi i va morir gasejat a Mauthausen.

El principal responsable de la redescoberta contemporània de Torres Tribó és el filòsof Max Pérez, investigador de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona (UdG) que, fa aproximadament dos anys, mentre consultava la biblioteca personal de Prudenci Bertrana, va topar-se amb el llibre. "En aquell moment desconeixia la trajectòria de l'autor, però, encuriosit per l'atreviment del títol, vaig començar a fullejar-lo i, de seguida, vaig constatar que es tractava d'una obra valuosa, escrita amb una prosa poètica inusual, preciosa i amb idees molt interessants", explica Pérez. Des de llavors, el filòsof, juntament amb Alba Padrós, també investigadora de la Càtedra Ferrater Mora, va iniciar un treball de recerca per analitzar el text i reconstruir la biografia.

El poder de la invenció
Elogi de la mentida,doncs, parteix de les tesis de Nietzsche, que a Sobre veritat i mentida en sentit extramoral denuncia la veritat com un constructe antropològic carregat d'ideologia i moral coercitiva. Però Torres Tribó dona una volta més al plantejament del filòsof alemany: "Abandona la retòrica profètica i pessimista de Nietzsche, en favor d'una escriptura vitalista, plena de metàfores i al·legories, que celebra la superioritat de la mentida com una forma d'invenció i art", argumenta Pérez. Així, en l'assaig, la mentida no és un llast ni un greuge que augura la fi del món i reclama l'arribada del superhome, sinó un enorme ventall de possibilitats per crear bellesa i generar nous significats i, així, gaudir i donar valor a la vida. En aquest sentit, l'investigador de la UdG lliga els plantejaments del pensador català amb l'existencialisme d'Albert Camus: "Tribó ens ensenya, com Camus, que l'existència humana certament no té sentit, però això, lluny de ser un problema, és una oportunitat per produir-lo nosaltres mateixos", conclou.

I aquestes tesis d'herència nietzscheana, en efecte, van tenir molt poca repercussió entre la cultura catalana del moment, perquè no encaixaven amb l'ideari dominant del Noucentisme, de tradició racionalista i burgesa, que encarnaven pensadors com Eugeni d'Ors. I més enllà de la radicalitat filosòfica de l'assaig,Torres Tribó xocava amb la intel·lectualitat, sobretot per la seva ideologia anarquista: "Concretament, era anarcoindividualista, és a dir, defensava la llibertat individual per damunt del col·lectiu organitzat, propi del comunisme, i també era partidari de l'amor lliure i activista antimilitarista", explica Padrós. Per això, continua la investigadora, "el filòsof, menyspreat a Catalunya, escrivia sobretot en castellà, perquè sí que trobava acceptació entre el món llibertari espanyol, amb figures com Francisco Ascaso".

Llavors, però, "per què va decidir escriure Elogi de la mentida en català, si el seu públic es trobava en els col·lectius obrers i llibertaris que publicaven en castellà?", es pregunta Max Pérez. La resposta li va donar el mateix fill de Torres Tribó, que Pérez va poder entrevistar poc abans que morís: "El meu pare no va escriure l'assaig en castellà perquè valorava per sobre de tot la potència poètica del català, necessària per a un text com aquest", va dir-li.

D'Argelers a Mauthausen
Com a anarquista convençut, Torres Tribó va implicar-se activament en el bàndol republicà durant la Guerra Civil. No a primera línia del front, però sí donant suport fent de mestre, primer, al Masroig –una col·lectivització anarquista del Priorat– i, després, a l'Ateneu Llibertari de Valls. Salomó Marquès, catedràtic d'història de l'educació, que durant trenta anys ha recollit les fitxes de tots els docents exiliats durant la guerra, destaca: "Torres Tribó és d'aquells mestres que, més que creure en les armes, estaven convençuts que canviarien el país a través de l'educació, i això, en una dictadura, era perillós". El filòsof va fugir amb la seva família fins a la frontera francesa i allà el van internar al camp d'Argelers fins que, més tard, va ser enviat a un petit poble de l'est de França amb les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE) del govern francès. Llavors, el 1940, les tropes nazis, que ja estaven a punt de conquerir França, el van arrestar i obligar a pujar a un tren en direcció al camp de concentració de Mauthausen-Gusen. Hi va durar un any i tretze dies, fins que, finalment, va ser assassinat en una cambra de gas el 22 de setembre del 1941.



Aniol Costa- Pau   - Ara


Foto: Arxiu familiar




Artículos relacionados :

    No hay artículos relacionados
Noticia anterior
Noticia siguiente







Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat