Català - Castellano
¡Asóciate! Noticia anterior
Noticia siguiente
El pitjor de l’apagada
12/5/2025
S
egurament molts de nosaltres durant els anys vinents recordarem què estàvem fent el 28 d’abril passat quan es va produir la gran apagada. A alguns, a més, els va enxampar en un ascensor, del qual no van poder sortir fins que van ser rescatats pels bombers. A d’altres, al metro, entre estacions, i encara a uns altres, passatgers dels trens, a les rateres dels vagons, enmig del no-res, on van haver de quedar-se infinites hores fins que els equips d’emergència van aconseguir arribar-hi.
Tots pensàvem que es tractava d’una avaria, si no momentània, almenys de curt abast, que, com altres vegades ha passat, afectava els edificis d’un o dos xamfrans o a tot estirar només el barri on tenim els habitatges, oficines o llocs de treball.
Ningú, de bon començament, hauria imaginat que l’apagada era d’abast nacional, de la qual es van salvar només els dos arxipèlags i les ciutats de Ceuta i Melilla, a l’altra banda del mar. Algú podria referir-se de manera poètica a la mar guardiana i protectora que va preservar la llum elèctrica, i per una vegada, almenys per una, va demostrar que la insularitat, lluny de ser negativa, és un plus.
Si els dos arxipèlags no van sofrir els inconvenients de l’apagada peninsular va ser perquè el seu sistema d’autoproveïment elèctric va continuar funcionant. Pel que fa a les Balears, cas que conec millor, la connectivitat amb la xarxa elèctrica peninsular proporciona entre un 20% i un 30% de l’energia i s’opera per cable submarí des de Sagunt fins a la subestació de Santa Ponsa, a Mallorca, cosa que implica que la dependència sigui menor i d’aquí ve que no afectés.
La vulnerabilitat va fer estralls entre els joves, nadius digitals, i no entre els vells per una vegada
Com acostuma a passar, l’assumpte de la caiguda de la xarxa elèctrica i el que això comporta al món d’avui, tecnificat absolutament, ha servit perquè l’Executiu i l’oposició s’hagin embrancat en noves batalles polítiques, a més de retreure’s el que implica estar a favor o en contra d’un determinat tipus d’energia. Al Parlament, dimecres passat, el cap de l’oposició va carregar contra el president del Govern central per no donar explicacions sobre el que havia passat. També els ciutadans corrents, tant si un és d’esquerres com de dretes, nacionalista o constitucionalista, agrairíem saber-ho.
L’apagada, segons alguns mitjans, va causar cinc víctimes, que altres informacions augmenten fins a 10. A la pèrdua de vides humanes, sempre el pitjor, cal sumar-hi el desconcert de milers i milers de persones que van haver de recórrer quilòmetres caminant per tornar a casa perquè el transport públic no funcionava i d’altres que ni tan sols sabien com tornar perquè el GPS no els ho podia indicar. Com que els caixers no expenien bitllets i les targetes van deixar de ser operatives, els que acostumen a pagar mitjançant aquest sistema es van trobar a la intempèrie i en dejú. Si no tenien provisions a casa, exemptes de ser cuinades, era inútil baixar al bar de la cantonada o al supermercat més proper.
Per molts, especialment per als joves, el pitjor no va ser quedar-se sense electricitat, sinó que les xarxes deixessin de funcionar, i sense xarxes que els emparessin van sentir-se inermes i desvalguts. Com passar les hores sense watsapejar i sense piular quan es viu pendent del que va i ve a través d’aquest tipus de missatgeria?
Carme Riera - Lavanguardia
Artículos relacionados :
12/5/2025
Tots pensàvem que es tractava d’una avaria, si no momentània, almenys de curt abast, que, com altres vegades ha passat, afectava els edificis d’un o dos xamfrans o a tot estirar només el barri on tenim els habitatges, oficines o llocs de treball.
Ningú, de bon començament, hauria imaginat que l’apagada era d’abast nacional, de la qual es van salvar només els dos arxipèlags i les ciutats de Ceuta i Melilla, a l’altra banda del mar. Algú podria referir-se de manera poètica a la mar guardiana i protectora que va preservar la llum elèctrica, i per una vegada, almenys per una, va demostrar que la insularitat, lluny de ser negativa, és un plus.
Si els dos arxipèlags no van sofrir els inconvenients de l’apagada peninsular va ser perquè el seu sistema d’autoproveïment elèctric va continuar funcionant. Pel que fa a les Balears, cas que conec millor, la connectivitat amb la xarxa elèctrica peninsular proporciona entre un 20% i un 30% de l’energia i s’opera per cable submarí des de Sagunt fins a la subestació de Santa Ponsa, a Mallorca, cosa que implica que la dependència sigui menor i d’aquí ve que no afectés.
La vulnerabilitat va fer estralls entre els joves, nadius digitals, i no entre els vells per una vegada
Com acostuma a passar, l’assumpte de la caiguda de la xarxa elèctrica i el que això comporta al món d’avui, tecnificat absolutament, ha servit perquè l’Executiu i l’oposició s’hagin embrancat en noves batalles polítiques, a més de retreure’s el que implica estar a favor o en contra d’un determinat tipus d’energia. Al Parlament, dimecres passat, el cap de l’oposició va carregar contra el president del Govern central per no donar explicacions sobre el que havia passat. També els ciutadans corrents, tant si un és d’esquerres com de dretes, nacionalista o constitucionalista, agrairíem saber-ho.
L’apagada, segons alguns mitjans, va causar cinc víctimes, que altres informacions augmenten fins a 10. A la pèrdua de vides humanes, sempre el pitjor, cal sumar-hi el desconcert de milers i milers de persones que van haver de recórrer quilòmetres caminant per tornar a casa perquè el transport públic no funcionava i d’altres que ni tan sols sabien com tornar perquè el GPS no els ho podia indicar. Com que els caixers no expenien bitllets i les targetes van deixar de ser operatives, els que acostumen a pagar mitjançant aquest sistema es van trobar a la intempèrie i en dejú. Si no tenien provisions a casa, exemptes de ser cuinades, era inútil baixar al bar de la cantonada o al supermercat més proper.
Per molts, especialment per als joves, el pitjor no va ser quedar-se sense electricitat, sinó que les xarxes deixessin de funcionar, i sense xarxes que els emparessin van sentir-se inermes i desvalguts. Com passar les hores sense watsapejar i sense piular quan es viu pendent del que va i ve a través d’aquest tipus de missatgeria?
Carme Riera - Lavanguardia
Artículos relacionados :
-
No hay artículos relacionados
Noticia anterior
Noticia siguiente
