Català - Castellano
¡Asóciate! Noticia anterior
Noticia siguiente
Tal dia farà un any
16/9/2026
R
aúl Asencio, jugador del Reial Madrid, acusat de revelació de secrets per mostrar un vídeo de caràcter sexual gravat sense consentiment de les dues dones que hi apareixen, ha estat absolt després de rebre el perdó de les víctimes, malgrat que la Fiscalia havia demanat dos anys i mig de presó.
Pregunto a una jurista si hi ha altres delictes del Codi Penal que puguin “esborrar-se” mitjançant el perdó de la persona ofesa. M’explica que l’article 130.1 estableix que el perdó extingeix la responsabilitat únicament dels delictes lleus; són pocs i aquest –revelació de secrets– n’és un.
Em sorprèn que es consideri un delicte lleu ensenyar un vídeo de caràcter sexual. És més, em sembla un exemple de misogínia fastigosament incrustat al Codi Penal. Cert que entre una violació i mostrar un vídeo amb escenes de sexe hi ha tanta distància com entre clavar una pallissa i dir a la dona: “Sense mi no ets ningú; si un dia em deixes m’encarregaré que els teus fills sàpiguen que ets la pitjor mare del món”. Però també és cert que la violència psicològica deixa ferides, encara que no siguin visibles. Caldria, doncs, revisar aquesta suposada lleugeresa. D’altra banda, i no em refereixo al futbolista –encara que sí que s’ha fet públic que hi ha hagut una indemnització econòmica–, sinó que ho dic de manera general, si l’ofensor té diners i la persona ofesa és vulnerable, cal pensar que és fàcil obtenir la seva gràcia.
La violència psicològica deixa ferides, encara que no siguin visibles
Aquesta situació, en certa manera, em retrotrau a la meva adolescència, quan el Codi Penal contemplava que la responsabilitat de determinats delictes sexuals –la violació, els abusos deshonestos, l’estupre i el rapte (és a dir, tots)– quedava extingida si l’agressor es casava amb la víctima. Aquest article infame va persistir al Codi Penal fins al 1978.
En qualsevol cas i tornant a Raúl Asencio, l’article 130 també aclareix que “en els delictes comesos contra persones menors d’edat (…) que afectin béns jurídics eminentment personals, el perdó (…) no extingeix la responsabilitat criminal”. Aleshores, si una de les perjudicades era menor d’edat quan es va produir el delicte, com pot ocasionar efectes aquest perdó, tot i que ara, transcorreguts uns anys, sí que sigui major d’edat?
A mi em resulta no només cridanera sinó també escandalosa la decisió de la justícia. Sembla que Asencio pugui exclamar –com Ayuso quan no vol donar explicacions respecte a l’àtic de sis milions adquirit encara no se sap per què–: “Tal dia farà un any”, és a dir, no li donem més importància.
Gemma Lienas/Lavanguardia
Artículos relacionados :
16/9/2026
Pregunto a una jurista si hi ha altres delictes del Codi Penal que puguin “esborrar-se” mitjançant el perdó de la persona ofesa. M’explica que l’article 130.1 estableix que el perdó extingeix la responsabilitat únicament dels delictes lleus; són pocs i aquest –revelació de secrets– n’és un.
Em sorprèn que es consideri un delicte lleu ensenyar un vídeo de caràcter sexual. És més, em sembla un exemple de misogínia fastigosament incrustat al Codi Penal. Cert que entre una violació i mostrar un vídeo amb escenes de sexe hi ha tanta distància com entre clavar una pallissa i dir a la dona: “Sense mi no ets ningú; si un dia em deixes m’encarregaré que els teus fills sàpiguen que ets la pitjor mare del món”. Però també és cert que la violència psicològica deixa ferides, encara que no siguin visibles. Caldria, doncs, revisar aquesta suposada lleugeresa. D’altra banda, i no em refereixo al futbolista –encara que sí que s’ha fet públic que hi ha hagut una indemnització econòmica–, sinó que ho dic de manera general, si l’ofensor té diners i la persona ofesa és vulnerable, cal pensar que és fàcil obtenir la seva gràcia.
La violència psicològica deixa ferides, encara que no siguin visibles
Aquesta situació, en certa manera, em retrotrau a la meva adolescència, quan el Codi Penal contemplava que la responsabilitat de determinats delictes sexuals –la violació, els abusos deshonestos, l’estupre i el rapte (és a dir, tots)– quedava extingida si l’agressor es casava amb la víctima. Aquest article infame va persistir al Codi Penal fins al 1978.
En qualsevol cas i tornant a Raúl Asencio, l’article 130 també aclareix que “en els delictes comesos contra persones menors d’edat (…) que afectin béns jurídics eminentment personals, el perdó (…) no extingeix la responsabilitat criminal”. Aleshores, si una de les perjudicades era menor d’edat quan es va produir el delicte, com pot ocasionar efectes aquest perdó, tot i que ara, transcorreguts uns anys, sí que sigui major d’edat?
A mi em resulta no només cridanera sinó també escandalosa la decisió de la justícia. Sembla que Asencio pugui exclamar –com Ayuso quan no vol donar explicacions respecte a l’àtic de sis milions adquirit encara no se sap per què–: “Tal dia farà un any”, és a dir, no li donem més importància.
Gemma Lienas/Lavanguardia
Artículos relacionados :
-
No hay artículos relacionados
Noticia anterior
Noticia siguiente
