Català - Castellano
Associa-t'hi! Noticia anterior
Noticia següent
Un documental per desbrossar la memòria
10/11/2025
L
a primera setmana de la Mostra FRONT culmina amb la projecció del documental 'Walter Benjamin. L’aura del camí' de Jacobo Sucari.
La memòria és una ramificació de camins que cal desbrossar per construir salconduits. Un dels jardiners que s’ocupa de recuperar senders històrics és la Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau amb la projecció de documentals i films. I pareix que no està tot perdut quan el segon diumenge de novembre, on sembla que el fred torna a conquerir els carrers, una cinquantena de persones ha acudit a la cita cinematogràfica a Roquetes per veure Walter Benjamin. L’aura del Camí, una projecció que comptava amb la presència del director Jacobo Sucari. Un documental experimental que recorre la ruta que el filòsof alemany Walter Benjamin, acompanyat per l’activista hongaresa Lisa Fitkko, va emprendre el 1940 per fugir dels nazis de Banyuls de la Marenda fins a Portbou, on es va suïcidar.
L’últim camí que seguí l’escriptor sense ser-ne conscient. El director, Jacobo Sucari, adverteix abans d’apagar els llums de la sala que el film és un diàleg entre l’escriptura fragmentària i la figura de Walter Benjamin amb el rerefons de l’últim paisatge que va contemplar. ‘És un home molt inspirador. Avui dia, la seva figura i les seves idees tornen a estar de moda per la seva actualitat’, afirma tot assenyalant que durant tota la gravació va tenir “la sensació com si Benjamin em parles a l’orella, una impressió d’intimitat amb el personatge’.
Amb expectació i silenci els espectadors segueixen la sendera recuperada i escolten els testimonis francesos i alemanys que recorren la mateixa ruta de Benjamin per recuperar aquest fil de la història dels exiliats. Una ruta que molts catalans van fer a la inversa per fugir del franquisme. ‘Aquest recorregut no és un fet anacrònic. Avui dia hi ha centenars de persones que caminen per deixar enrere situacions bèl·liques. Pareix que no hàgim après res de la història’, exclama una dona de mitjana edat qui va decidir emprendre la sendera per apropar-se al filòsof alemany.
La projecció avança com una peça de patchwork, cosint fragments d’idees de Walter Benjamin que lliguen revolució en cultura popular, trencament de classes, la producció cultural en massa amb el rerefons de les últimes postals que va veure: camps de vinyes, boscos frondosos, pendents abruptes i fils d’aigua. Un documental que intenta captar l’essència d’un dels pensadors més cabdals del segle passat utilitzant idees del llibre ‘Carrer de sentit únic’. ‘Un dels pocs escrits que va néixer per ser entès per tothom’, justifica el director Jacobo Sucari.
El documental acaba a Portbou, on el 26 de setembre del 1940 el filòsof decideix posar fi a la seua vida després que agents de l’autoritat espanyols l’advertissin que el retornarien a França. 57 minuts de documental que indirectament posa l’ull a l’exili, a la fugida, a sortir amb el que tens, amb l’indispensable, amb les idees i quatre pertinences. Avui dia que pareix que la fugida sigui a l’inrevés, que ens agafem a tot el que sigui per deixar de pensar i mirar més enllà.
La Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau és un bàlsam en aquests temps tempestuosos en què estem contínuament bombardejats d’informació i continguts. Walter Benjamin ja ho va advertir: ‘“La premsa, amb els seus titulars, amb les seves il·lustracions i fotografies, crea una forma de recepció nova, en què el lector ja no llegeix immers, sinó distret.” I veure que cicles de documentals i films cuinats a foc lent que després provoquen l’esclat de debats i la proliferació del pensament crític dels assistents és una espurna d’esperança que no tot està perdut.
Júlia Albesa Valls-nuvol
Artícles relacionats :
10/11/2025
La memòria és una ramificació de camins que cal desbrossar per construir salconduits. Un dels jardiners que s’ocupa de recuperar senders històrics és la Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau amb la projecció de documentals i films. I pareix que no està tot perdut quan el segon diumenge de novembre, on sembla que el fred torna a conquerir els carrers, una cinquantena de persones ha acudit a la cita cinematogràfica a Roquetes per veure Walter Benjamin. L’aura del Camí, una projecció que comptava amb la presència del director Jacobo Sucari. Un documental experimental que recorre la ruta que el filòsof alemany Walter Benjamin, acompanyat per l’activista hongaresa Lisa Fitkko, va emprendre el 1940 per fugir dels nazis de Banyuls de la Marenda fins a Portbou, on es va suïcidar.
L’últim camí que seguí l’escriptor sense ser-ne conscient. El director, Jacobo Sucari, adverteix abans d’apagar els llums de la sala que el film és un diàleg entre l’escriptura fragmentària i la figura de Walter Benjamin amb el rerefons de l’últim paisatge que va contemplar. ‘És un home molt inspirador. Avui dia, la seva figura i les seves idees tornen a estar de moda per la seva actualitat’, afirma tot assenyalant que durant tota la gravació va tenir “la sensació com si Benjamin em parles a l’orella, una impressió d’intimitat amb el personatge’.
Amb expectació i silenci els espectadors segueixen la sendera recuperada i escolten els testimonis francesos i alemanys que recorren la mateixa ruta de Benjamin per recuperar aquest fil de la història dels exiliats. Una ruta que molts catalans van fer a la inversa per fugir del franquisme. ‘Aquest recorregut no és un fet anacrònic. Avui dia hi ha centenars de persones que caminen per deixar enrere situacions bèl·liques. Pareix que no hàgim après res de la història’, exclama una dona de mitjana edat qui va decidir emprendre la sendera per apropar-se al filòsof alemany.
La projecció avança com una peça de patchwork, cosint fragments d’idees de Walter Benjamin que lliguen revolució en cultura popular, trencament de classes, la producció cultural en massa amb el rerefons de les últimes postals que va veure: camps de vinyes, boscos frondosos, pendents abruptes i fils d’aigua. Un documental que intenta captar l’essència d’un dels pensadors més cabdals del segle passat utilitzant idees del llibre ‘Carrer de sentit únic’. ‘Un dels pocs escrits que va néixer per ser entès per tothom’, justifica el director Jacobo Sucari.
El documental acaba a Portbou, on el 26 de setembre del 1940 el filòsof decideix posar fi a la seua vida després que agents de l’autoritat espanyols l’advertissin que el retornarien a França. 57 minuts de documental que indirectament posa l’ull a l’exili, a la fugida, a sortir amb el que tens, amb l’indispensable, amb les idees i quatre pertinences. Avui dia que pareix que la fugida sigui a l’inrevés, que ens agafem a tot el que sigui per deixar de pensar i mirar més enllà.
La Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau és un bàlsam en aquests temps tempestuosos en què estem contínuament bombardejats d’informació i continguts. Walter Benjamin ja ho va advertir: ‘“La premsa, amb els seus titulars, amb les seves il·lustracions i fotografies, crea una forma de recepció nova, en què el lector ja no llegeix immers, sinó distret.” I veure que cicles de documentals i films cuinats a foc lent que després provoquen l’esclat de debats i la proliferació del pensament crític dels assistents és una espurna d’esperança que no tot està perdut.
Júlia Albesa Valls-nuvol
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
