Divendres, 19 d'abril de 2024



Castellano  


Daniela Cavalli, a ‘Veus noves’
19/1/2012



Esther Zarraluki, Daniela Cavalli (Foto:Carme Esteve)
 
Esther Zarraluki va presentar la poeta xilena Daniela Cavalli en la primera sessió del cicle ‘Veus noves’ del 2012, coordinat per Albert Tugues, que es va celebrar a l’ACEC el 18 de gener.

Zarraluki va destacar el valor i la novetat formal de la paraula poètica de Daniela Cavalli, que va llegir els seus poemes breus, concisos, que formen part d’un poemari inèdit amb una gran força lírica. D’alguns poemes l’autora va oferir dues lectures i va explicar que s’imposava una lectura ràpida per a respectar el ritme de les composicions, ja que, contràriament, una lectura lenta hagués modificat el ritme i el sentit dels poemes, un tema que també es va comentar durant el debat que es va obrir al públic.

Van destacar també que alguns dels seus poemes finalitzaven amb una pregunta enigmàtica o amb uns versos el·líptics, com si el final d’aquests poemes, va indicar Tugues, “tornessin el lector o oient a l’inici, a l’origen simbòlic del poema, quan aquest començava a adquirir forma i a ser escrit”. També es va comentar la musicalitat de la seva poesia (amb referències al tango, a Astor Piazzola, a la cantant Julieta Venegas, etc.), així com la presència de mites clàssics com els del laberint o Dèdal. Zarrraluki i Cavalli van fer referència al paisatge mític de la infantesa, a la tradició poètica, però entesa com a recreació, utilitzant formes noves, i es va citar com a exemple l’homenatge que un conjunt de poetes xilens han dedicat a La Araucana, el poema èpic d’Alonso de Ercilla. Durant el debat es van citar també les grans poetes Gabriela Mistral i Alfonsina Storni.

El poeta Jesús Aguado presentarà Rut Muñoz en la propera sessió de ‘Veus noves’, el 16 de febrer.


Daniela Cavalli Munizaga
Nacida en Santiago de Chile en 1974. Licenciada en lengua y literatura hispánicas, Licenciada en educación y profesora de educación secundaria, por la Universidad de Chile. Ha trabajado en escuelas en Chile y en los Estados Unidos. También se ha desempeñado como profesora de inglés. Actualmente está realizando un doctorado, en la Universitat de Barcelona, en didáctica de la lengua y la literatura, específicamente en enseñanza y aprendizaje de la poesía.
 

La grieta


Duele gris niebla gruesa apuntala sus paredes

..........................

Beso (El tal poder que quisiera tener)

A los quince me sentí así. Quería saber lo que era el amor

porque estaba tan lista

casi veinte años después


lo que daría por un beso

-no me atrevo a decirlo-

(con tal poder que mi piel tendría que no habría salida

y yo sería el laberinto más eterno y pantanoso

que ningún Teseo podría agarrarse de qué hilo ni qué nada)


da miedo tener quince a los treinta y cuatro

da problemas

y se nota


Anoche, por el laberinto

vagué yo por el beso

..........................................

 ¡la flor la rana el polvo!

¿sé vivir como

la flor en su vida?

o sólo como

yo no en la mía…


¡la flor la rana el polvo!

¿cuándo se sabe vive

lo que se aprende?

.......................................

Reinas

Fue hace años. Las tardes en que íbamos a ser reinas.

Al llegar a casa jugábamos, las montañas, el invierno y el amparo. Parecía un poema para niñas.

Luego, cayeron los primeros castillos y dejamos escapar el tiempo para trenzarnos el pelo

buscábamos la realidad, sin embargo…

nuestros príncipes

y sus amadas

no querían que nos hiciéramos mujeres


pero nos hacíamos

greñas

inviernos secos

la montaña maciza


Asoladoras marchando hacia el norte y el océano

Si no ¿cómo?

Suspiro


Hermanas, las tardes están por volver

creo escuchar una delicada rotación de sentimiento


¿Preparamos las coronas?



Galería fotogràfica
   
Vídeo destacat

 
Presentació del llibre 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Vols rebre el butlletí electrònic de l'ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA PER

Pagina nueva 2