Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
Gestes bèl·liques. David Castillo guanya el premi Joanot Martorell de narrativa 2019
Noticia anterior
Noticia següent
Gestes bèl·liques. David Castillo guanya el premi Joanot Martorell de narrativa 2019
ACEC  24/11/2019



Dani Cajal, un vell cone­gut per als lec­tors de Cas­ti­llo, és el nar­ra­dor de l’obra pre­mi­ada.



La loca­li­tat de Gan­dia, a la Safor, bres­sol de Joan Fus­ter, manté el bon nivell de la nit literària. El divendres 22 de noviembre,  es van lliu­rar els pre­mis lite­ra­ris Ciu­tat de Gan­dia, que inclo­uen el premi de nar­ra­tiva Joa­not Mar­to­rell, dotat amb 20.000 euros, i l’Ausiàs March de poe­sia, dotat amb 8.000 euros. També es va con­ce­dir el premi Joan Roís de Core­lla a la tra­jectòria literària, afe­git ara fa tres anys, que va ser per a Jaume Pérez Mun­ta­ner, poeta i assa­gista valencià nas­cut el 1938.


 

El 41è premi Joa­not Mar­to­rell va ser per al poeta, novel·lista i peri­o­dista d’aquest diari David Cas­ti­llo, per la novel·la El tango de Dien Bien Phu. El 62è premi Ausiàs March el va rebre Ramon Boi­xeda per Les bece­ro­les. Tots dos lli­bres es publi­quen el 8 de gener vinent a Edi­ci­ons 62. A més, l’obra de Cas­ti­llo surt el febrer en cas­tellà a l’edi­to­rial Edhasa.


 

Des de la sor­tida de les colum­nes lli­bertàries per la fron­tera el 1939 fins a la des­feta fran­cesa a Viet­nam el 1954, El tango de Dien Bien Fu és una novel·la coral que explora en les bio­gra­fies de per­so­nat­ges anònims tots els accents dels llui­ta­dors que no van tenir por a la der­rota. A través de les inves­ti­ga­ci­ons de Dani Cajal, per­so­natge que ja coneixíem per les novel·les El cel de l’infern (premi Cre­xells 1999) i No miris enrere (premi Sant Jordi 2001), el relat de Cas­ti­llo recons­tru­eix, a par­tir de tes­ti­mo­nis direc­tes, lli­bres de memòries i docu­ments d’arxius mili­tars, tota la peripècia d’una gene­ració que va patir la Guerra Civil, els camps de con­cen­tració, la Segona Guerra Mun­dial i, en molts casos, la con­ti­nu­ació en els con­flic­tes de la post­guerra.


 

Segons David Cas­ti­llo, “és una novel·la de no-ficció de 300 pàgines que des­criu les aven­tu­res de dos legi­o­na­ris de la Legió Fran­cesa que havien estat mili­ci­ans de les colum­nes anar­quis­tes durant la Guerra Civil”. Però també és una novel·la històrica cen­trada en les ges­tes mili­tars, com els còmics d’Hazañas bélicas, ascen­dits a lite­ra­tura.


 

“Comença quan els dos homes mar­xen per Puig­cerdà, amb els fran­quis­tes tre­pit­jant-los els talons, i con­ti­nua pels camps de con­cen­tració fran­ce­sos i fronts de la Segona Guerra Mun­dial: El Ala­mein, desem­bar­ca­ment de Nor­man­dia, entrada a París amb Leclerc, la bata­lla d’Estras­burg..., fins que arri­ben al niu de l’àliga de Hit­ler. La idea la vaig tenir el 2001, quan Vázquez Mon­talbán i Marsé em pre­sen­ta­ven No miris enrere. El can­tau­tor Ramon Muns va inter­pre­tar Los refu­gi­a­dos del 39, amb lle­tra de mili­ci­ans i música del tango de Gar­del Esta noche me embor­racho. L’he escrit al llarg dels dar­rers deu anys, perquè en aquell moment no tenia els conei­xe­ments històrics per afron­tar una obra com aquesta”, con­clou Cas­ti­llo, nas­cut a Bar­ce­lona el 1961 i amb una extensa llista de lli­bres de poe­mes, pre­mis i arti­cles.

 

 

Poe­sia d’imatge potent
Ramon Boi­xeda (Sant Julià de Vila­torta, 1981) viu a cavall de Bar­ce­lona i Sevi­lla. És arqui­tecte tècnic, lli­cen­ciat en teo­ria de la lite­ra­tura i lite­ra­tura com­pa­rada i màster en filo­so­fia i cul­tura moderna, títols que en el seu cas “han tin­gut una mala tra­ducció labo­ral”, admet. Ha publi­cat dos lli­bres de poe­mes: La pell fina (2013, premi Josep M. López-Picó) i El sedàs (2015).


 

Les bece­ro­les està for­mat per 56 poe­mes que es pro­po­sen al lec­tor com una seqüència mul­ti­cai­rada. Poe­mes autònoms, però amb capes diver­ses que apun­ten motius que es van des­ple­gant al llarg de tot el lli­bre. La força de les imat­ges i la potència de l’expressió poètica són dues de les vir­tuts que Boi­xeda mos­tra en l’obra.




Lluís Llort
Punt-Avui





Artícles relacionats :

    Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent


Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat