Català - Castellano
DARSE DE ALTA
Carlos  Barral


1928: Neix a Barcelona el 2 de juny. El primer estiu de la seva vida el passà a Calafell, municipi amb el qual establirà una estreta relació. "Calafell era el mito de la infancia feliz". Años de penitencia, 1975.

1936: Mor el seu pare.
"En el recuerdo, el padre figuraba como el genio de Calafell y de toda aquella costa todavía no descubierta por la burguesía barcelonesa". Años de penitencia, 1975.

1942: Data dels poemes més antics que es conserven al seu arxiu.
"Tales textos figuran en una vieja cuartilla, mecanografiados bajo el título general de Fósil". Años de penitencia, 1975.

1945: Inicia els estudis universitaris a la Facultat de Dret de Barcelona.
"Para mí y para unos cuantos literarios más, la universidad tenía su centro en el bar, dónde pasábamos charlando la mayor parte de las mañanas". Años de penitencia, 1975.

1945-1950: Entra en contacte amb joves autors i homes de lletres, futurs integrants de l’anomenada generació del 50: Jaime Ferrán, José María Castellet, Gil de Biedma, Alfonso Costafreda, Jordi Folch...

1949: La revista Estilo publica per primer cop els seus textos, concretament "Al timón" i "Arco iris", un fragment del seu primer poemari.

1950: Acaba els estudis universitaris i s’incorpora a l’editorial Seix Barral, de la qual la seva família és copropietària.
"[...] Y era libre
sólo para decidir lo que no importa"
"Apellido industrial", en Diecinueve figuras de mi historia civil, 1961

1951: Inicia, juntament amb altres membres de la seva generació, tot un seguit de col·laboracions literàries amb la revista Laye.
"En Laye nos movíamos todos como un equipo con cabeza de ideólogos y cola de poetas líricos". Los Años sin excusa, 1978.

1952: Publicació del seu primer poemari, Las aguas reiteradas, editat per la revista Laye.

1953: Publica l’article "Poesia no es comunicación" (Laye), on proclama la necessitat d’una poesia renovada que s’obrís a influències estrangeres i ressaltés la importància de l’acte creatiu.

1954: Es casa a Calafell amb Yvonne Hortet
"Fue número principal del festejo la constante compañía de la tripulación de la lancha salvavidas, de la que yo era entonces patrón honorario...". Los años sin excusa, 1978.

1956: Comença la transformació de Seix Barral. Creació de la Colección Biblioteca Breve, que contribuirà decisivament a l’enriquiment del panorama editorial espanyol. Neix Dánae, la primera dels seus cinc fills, a qui seguiran Yvonne, Alexis, Marco i Darío.

1957: Publica Metropolitano a l’editorial Cantalapiedra per mitjà de Vicente Aleixandre.
"¿Pero sería un poema acerca de qué? Parecía tener que ser un poema acerca de todo". Los años sin excusa, 1978.

1958: Primera convocatòria del Premio Biblioteca Breve, concedit a Luis Goytisolo per Las afueras.

1959: Homenatge a Antonio Machado a Cotlliure, on prendrà consciència de la importància de la seva tasca editorial. Apostà per la poesia social i de denúncia que reivindicava la seva generació.
"Comprendí que estaba en mi mano la posibilidad de hacer respetar la poesía que los que estábamos allí intentábamos hacer". Los años sin excusa, 1978.

1961: Publica Diecinueve figuras de mi historia civil a la Colección Colliure.
"... una confesión autobiográfica desde el punto de vista del personaje social e histórico..."
Contribuirà al trencament de l’aïllament del mercat editorial espanyol amb la participació directa en la creació del Premi Internacional dels Editors i del Premi Formentor de novel·la.
"Representar el papel del editor español en los salones de Francfort o en los despachos de los grandes editores se reveló como una tarea incómoda y a veces penosa". Los años sin excusa, 1978.

1962: Inici del "boom llatinoamericà". Mario Vargas Llosa guanya el Premio Biblioteca Breve amb La ciudad y los perros.

1965: Publica Usuras, el seu quart poemari, on abandona la temàtica social present a Diecinueve figuras de mi historia civil.

1966: Publica Figuración y fuga.

1967: Mort del seu soci, Victor Seix, atropellat per un tramvia durant la Fira de Francfurt. Ràpidament se succeiran els conflictes amb els nous socis propietaris.
"Se decía que la familia Seix debía conservar presencia y capacidad de decisión a pesar de la ausencia de Victor... también que había que limitar mi tendencia al personalismo...". Cuando las horas veloces, 1988.

1969: Abandona Seix Barral.

1970: Funda Barral Editores, on continuarà amb la mateixa línia editorial plantejada a Seix Barral.
"La nueva editorial, que adoptó el nombre de Barral Editores, comenzó a existir enseguida... los inicios fueron buenos...". Cuando las horas veloces, 1988.

1970: Publica Informe personal sobre el alba y acerca de algunas auroras particulares a l’editorial Lumen.

1972: Mort de la seva mare.
"En ese momento me embargó la sensación de ser el primero en la frontera de la nada". Cuando las horas veloces, 1988.

1973: Primera compilació de la seva obra Usuras y figuraciones. Poesia 1952-1972.

1975: Publica Años de penitencia, el seu primer volum de memòries.
"El alma del testigo ha ido invadiendo inexcusablemente el relato, velando con un aliento subjetivo el propósito original". Años de penitencia, 1975.

1978: Publica Los años sin excusa, segon volum memorialístic.

1979: Tancament de Barral Editores.
"El balance de mi obra en Barral Editores no era menos brillante que el de Seix Barral, pero sí menos aparente". Cuando las horas veloces, 1988.

1981: Última experiència editorial. Direcció de la col·lecció "Biblioteca del Fénice" de l’editorial Argos Vergara.
"Una enorme máquina editorial como Argos Vergara obligaba a un ritmo menos tranquilo que el que permitía mi nueva vocación artesana". Cuando las horas veloces, 1988.

1982: S’incorpora a l’activitat política com a membre del Partit Socialista de Catalunya. Elegit senador per Tarragona i parlamentari europeu. Publica el llibre de viatges Pel car de fora, Catalunya des del mar, la seva primera obra en llengua catalana.

1983: Primera incursió en el gènere de la novel·la amb Penúltimos Castigos.

1984: Publica el poemari Diez poemas para el nieto Malcolm.

1985: Publica el seu segon llibre de viatges, Catalunya a vol d’ocell.

1986: Publica el conte infantil Nefelibata en Cromos, il·lustrat per la seva filla Dánae.
Publica el seu últim poemari, Lecciones de cosas, que completa a l’anterior Diez poemas para el nieto Malcolm.

1988: Publica el seu darrer volum de memòries, Cuando las horas veloces.

1989: Mor a Barcelona el 12 de desembre.

Era socio de la ACEC y perteneció a la Junta Directiva Fundacional

Fundació Carlos Barral

 



Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat