Català - Castellano
DARSE DE ALTA
Paulina Fariza Guttmann publica ''La vida encontrada de Encarnación López, La Argentinita''
Noticia anterior
Noticia siguiente
Paulina Fariza Guttmann publica ''La vida encontrada de Encarnación López, La Argentinita''
ACEC  10/5/2021



P aulina Fariza Guttmann publica la biografia d’una artista molt cèlebre als anys trenta i ara semioblidada. Com a ballarina i coreògrafa, va triomfar a tot el món amb una visió renovadora del ball espanyol

La balla­rina i coreògrafa Encar­nación López Júlvez, La Argen­ti­nita (Bue­nos Aires, 1897 - Nova York, 1945), va ser una artista molt cèlebre als anys trenta tant a l’Estat espa­nyol com als Estats Units i altres països, per mèrits pro­pis com a gran reno­va­dora del ball espa­nyol, i també ha pas­sat a la poste­ri­tat per la seva amis­tat i col·labo­ració amb el poeta Fede­rico García Lorca, amb qui va gra­var una memo­ra­ble col·lecció de cançons popu­lars espa­nyo­les. A pesar de tot això, La Argen­ti­nita ha estat poc estu­di­ada i, fins ara, no hi havia una bio­gra­fia que deixés tes­ti­moni de la seva vida i de la seva car­rera, trun­ca­des com tan­tes altres coses per la Guerra Civil.

Per inten­tar resol­dre aquest cas greu de des­memòria històrica, l’escrip­tora –tot i que també ha exer­cit com a edi­tora, crítica literària, tra­duc­tora i actriu tea­tral– Pau­lina Fariza Gutt­mann (Vinaròs, 1963) ha publi­cat La vida encon­trada de Encar­nación López, La Argen­ti­nita (Bala Per­dida Edi­to­rial). En aquesta bio­gra­fia ben docu­men­tada fins a l’últim detall, que al mateix temps es lle­geix com una novel·la que comença amb la mort de La Argen­ti­nita al seu apar­ta­ment de la Cin­quena Avin­guda nova­ior­quesa, Fariza rei­vin­dica la gran­desa artística d’aquesta argen­tina filla de segovià i ara­go­nesa, que va com­pe­tir amb Raquel Meller pel reg­nat del món de les vari­e­tats, lla­vors en plena edat d’or, i va crear amb Lorca com a ideòleg i la seva ger­mana Pilar López, també balla­rina i coreògrafa, la com­pa­nyia Bai­les Espa­nyo­les de la Argen­ti­nita, “en una època en què s’estava bus­cant el gran ballet espa­nyol, com ho esta­ven fent al seu país els Ballets Rus­sos, inten­tant allu­nyar-se dels tòpics sobre l’Espa­nya pro­funda que havien difós inter­na­ci­o­nal­ment obres com la Car­men de Mérimée”, explica Pau­lina Fariza, que recorda que La Argen­ti­nita va tre­ba­llar amb famílies fla­men­ques i bai­la­o­ras sep­tu­a­genàries en espec­ta­cles com ara Las calles de Cádiz i El amor brujo, amb què va “revo­lu­ci­o­nar el pano­rama tea­tral”, i també va inten­tar mos­trar “la diver­si­tat cul­tu­ral de l’Espa­nya plu­ral”. “A través de la figura de La Argen­tina rei­vin­dico també la importància dels anys 30, l’Espa­nya de la Segona República, un moment de dones lliu­res i d’una riquesa artística impor­tantíssima en àmbits molt diver­sos”.

La curta i intensa vida de La Argen­ti­nita va estar molt mar­cada per la mort a la plaça dels cèlebres tore­ros Jose­lito, El Gallo, i Igna­cio Sánchez Mejías –amb qui van ser amants–, aquest últim amb interes­sos intel·lec­tu­als que el van vin­cu­lar a la Gene­ració del 27, i evi­dent­ment també per la mort en un con­text ben dife­rent del seu com­pa­dre Fede­rico García Lorca.


Xavier Castillón    El punt/Avui




Artículos relacionados :

    No hay artículos relacionados
Noticia anterior
Noticia siguiente


Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat