Català - Castellano
DARSE DE ALTA
Nobel postcolonial
Noticia anterior
Noticia siguiente
Nobel postcolonial
ACEC  11/10/2021



E l premi Nobel de literatura distingeix el tanzà Abdulrazak Gurnah, narrador del postcolonialisme, nascut a Zanzíbar el 1948Se’l premia “per la penetració intransigent i compassiva en els efectes del colonialisme”

El Nobel de lite­ra­tura va dis­tin­gir ahir el tanzà Abdul­ra­zak Gur­nah, nar­ra­dor del post­co­lo­ni­a­lisme. Es tracta del cinquè autor africà a gua­nyar el guardó i un escrip­tor que no figu­rava en els pronòstics pre­vis. Com cada any, els peri­o­dis­tes i les cases d’apos­tes s’entes­ten a repe­tir uns noms, com el del japonès Murakami, que mai acon­se­gui­ran el guardó de l’Acadèmia sueca. I menys encara publi­cant best-sellers en les edi­to­ri­als mul­ti­na­ci­o­nals. Segons el por­ta­veu del jurat, a Gur­nah se’l pre­mia “per la seva pene­tració intran­si­gent i com­pas­siva en els efec­tes del colo­ni­a­lisme i el destí del refu­giat en l’abisme entre cul­tu­res i con­ti­nents”.

Sobre aquesta con­jun­tura, Gur­nah ha asse­nya­lat que “aquest feno­men, que afecta par­ti­cu­lar­ment els afri­cans que viat­gen a Europa, és rela­ti­va­ment nou, però per als euro­peus que flu­ei­xen cap al món no és res de nou. Hem tin­gut segles d’aques­tes incom­pren­si­ons”. En decla­ra­ci­ons reco­lli­des al web dels Nobel, l’escrip­tor ha remar­cat que la difi­cul­tat d’Europa per enten­dre els dese­qui­li­bris només es pot argu­men­tar com una “mena d’avarícia, com si no hi hagués prou per a tot­hom”.

El premi a Gur­nah s’emmarca en el canvi que l’Acadèmia Sueca ha apli­cat després de la crisi del 2017 per un escàndol sexual i de fil­tra­ci­ons que en va amenaçar la super­vivència. A part de reno­var-se per dins, els res­pon­sa­bles han vol­gut eixam­plar mires, sobre­tot en el domini acla­pa­ra­dor occi­den­tal: el 81% dels gua­nya­dors són euro­peus o nord-ame­ri­cans. Per aquest motiu les espe­cu­la­ci­ons d’aquest any apun­ta­ven escrip­tors cari­benys o afri­cans, però Gur­nah no apa­rei­xia en les tra­ves­ses dels mit­jans suecs ni en les de les cases d’apos­tes, que esmen­ta­ven el kenyà Ngugi Wa Thi­ong’o, la nige­ri­ana Chi­ma­manda Adic­hie, Maryse Condé (Gua­da­lupe) i Jamaica Kin­caid (Anti­gua), entre d’altres. La cul­tura afri­cana és una de les assig­na­tu­res pen­dents per la seva riquesa i vari­e­tat, exclosa perquè el domini acla­pa­ra­dor és dels nord-ame­ri­cans i del que les edi­to­ri­als com­pren i venen a Frank­furt. De fet, les tres novel·les publi­ca­des per Gur­nah en cas­tellà van pas­sar inad­ver­ti­des. Les dinàmiques edi­to­ri­als han con­ver­tit en opa­ques llengües de gran pres­tigi com l’italià o el rus, i ja no diem el català o el neer­landès.

Nas­cut a l’illa de Zanzíbar el 1948, Gur­nah es va refu­giar a Angla­terra a finals de la dècada de 1960 fugint de la per­se­cució de ciu­ta­dans àrabs per part del règim sor­git després de la inde­pendència del domini colo­nial britànic. L’escrip­tor, mino­ri­tari però de gran pres­tigi, ha con­fes­sat que quan li van tru­car els suecs va pen­sar que era una broma i va com­pro­var la notícia als mit­jans del Nobel. Tot i que el sua­hili va ser la seva llen­gua materna, i el seu accés ini­cial a la lite­ra­tura va ser a través de l’Alcorà, l’anglès es va con­ver­tir en la llen­gua literària, amb refe­rents com Shakes­pe­are i Nai­paul, dins una car­rera que va començar als 21 anys, encara que no es va plas­mar en novel·les fins als anys vui­tanta.

Segons el jurat, Abdul­ra­zak Gur­nah “trenca cons­ci­ent­ment amb les con­ven­ci­ons, donant un tomb a la pers­pec­tiva colo­nial per res­sal­tar la de les pobla­ci­ons indígenes”. Hi ha també un intent per evi­tar la nostàlgia de l’Àfrica pre­co­lo­nial i, tot i que escriu des de l’exili, ho fa sobre el lloc d’ori­gen. Per aquest motiu la memòria juga un paper cen­tral en les novel·les: “Els seus per­so­nat­ges iti­ne­rants es tro­ben en un buit entre una vida que va ser i la vida emer­gent. És una situ­ació inde­fi­nida, que mai podrà ser resolta.”


David Castillo / El Punt-AVUI




Artículos relacionados :

    No hay artículos relacionados
Noticia anterior
Noticia siguiente


Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat