Ricardo Alcántara Sgarbi (Montevideo, 24 de novembre de 1946) es un escriptor uruguaià.
Als 17 anys va viatjar a São Paulo a estudiar psicologia perquè a la universitat en què estudiava hi havia tancat. Però a més de ser psicòleg, li apassionava escriure.
Abans de treballar com a escriptor va treballar d'artesà, cuiner, i en una guarderia. Al principi, va tenir conflictes con les editorials perquè no acceptaven els seus llibres, fins que l'editorial La Galera va acceptar publicar-li els seus llibres.
En 1979 va guanyar ho premio Serra d'Or que por primera vegada era atorgat a un llibre no escrit en català. Després d'aquest premi, ha estat guardonat en diversos certàmens literaris. S'una mostra l'obtenció del Premi Austral Infantil de l'any 1987 por Un cabell o azul.
La consagració definitiva li va arribar con ho Premio Lazarillo, l'any 1987, con Un cuento grande como una casa. L'any 1990 va obtenir també ho premio Apel·les Mestres con Carne y uña . Ha figurat en la Llista d'Honor del Banc del Llibre a Veneçuela i del CCEI a Espanya. També va ser seleccionat per a l'Antologia del Conte Español (University of Nebraska, EUA). La novel·la ¿Quien quiere a los viejos? ha estat seleccionada per a l'exposició The White Ravens 1997, que organitza anualment la Biblioteca Internacional de Munic.
Resideix en l'Eixample de Barcelona.