Abuchaibe escriu i recita, sobretot recita. Les seves performances són un acte poètic que transcendeix l'argument. La veu és forma. Derroca el vers i ho converteix en un gran ambient poètic que inunda tot el que té al voltant. La seva paraula lluminosa sembla un centelleig solitari enmig d'una nit on amb prou feines queden llums. Una nit llarga, molt llarga de desventura, on la creació poètica és parca, o es confon entre la boira de la sensibleria i la informalitat més grollera La seva poesia expressa l'afany de traspassar la boira per arribar de nou al jardí lluminós. Abuchaibe recupera l'oralitat, el sentit del ritme, la lògica formal de l'hexàmetre, la precisió de la forma. És, en definitiva, una ànsia de puresa. El ritme i l'accent de la seva poesia és modern i és, al mateix temps, atemporal. Rosa indaga en l'oralitat, deixa en peus solament una ombra de la forma, encara que para això hi hagi de desconstruir l'argument i derrocar la dada. Al llarg del seu camí poètic ha anat presentant la poesia en reunions literàries i recitals que s'han dut a terme en centres cívics i bars de Barcelona. Ha publicat el llibre de poemes titulat Rojo. Ha participat en exposicions d'obra plàstica barrejant la poesia amb la pintura. El nou camí obert és la màgia de la improvisació poètica.
