Llorenç
Raich Muñoz (Barcelona, 1959) ha desenvolupat la seva trajectòria professional
a l’IEFC de Barcelona, on va exercir com a docent entre 1987 i 2024. En la fase
final de la seva carrera va assumir la corresponsabilitat del Departament
d’Activitats Culturals per impulsar la programació i consolidar l’entitat en
l’àmbit de la cultura fotogràfica. Participa
regularment com a ponent, professor, tallerista, consultor i membre de jurat en
certàmens i festivals organitzats per institucions públiques i privades. Així
mateix, desenvolupa tasques de comissariat en exposicions i jornades
internacionals de fotografia. La
seva línia de recerca enllaça la teoria i la pràctica dels aspectes poètics i
narratius inherents al llenguatge fotogràfic, una inquietud que es manifesta en
els seus escrits, obra fotogràfica i producció audiovisual. En la
seva faceta d’assagista, ha publicat les següents obres: Corpografía. El
cuerpo en la fotografía contemporánea (2012), Poética fotográfica
(2014), Fotografía y motivo poético (2015), Fotografía como poesía
(2018), Sobre la imagen poética (2020), Poéticas dispersas I. Escritos sobre
fotografía,1984-2022 i Poéticas dispersas II. Correspondencia (2023).
