Català - Castellano
Associa-t'hi!
Rosa Ribas ens fa golafres
Noticia anterior
Noticia següent
Rosa Ribas ens fa golafres
  17/11/2026



R osa Ribas presenta la novel·la ‘Todos duermen’, una història inquietant en què dues germanes han de superar un trauma.  L’autora catalana torna a demostrar la seva capacitat de crear ambients partint dels detalls que mostra de ben a prop


Rosa Ribas (el Prat de Llo­bre­gat, 1963) és filòloga, va viure 30 anys a Frank­furt i va debu­tar en novel·la –ja havia publi­cat assa­jos acadèmics– el 2006 amb El pin­tor de Flan­des, que era una obra històrica. El 2010 va ser el torn de La detec­tive miope, que ja era policíaca, un gènere en què ha queda enca­se­llada, tot i que asse­gura que escriu el que li ve de gust, que no se sol limi­tar a un gènere, tret de quan con­ti­nua alguna sèrie. I el que li surt és, com a poc, inqui­e­tant. Enci­sa­do­ra­ment inqui­e­tant. Fins i tot en el magnífic lli­bre en què parla del fet lite­rari des de records auto­bi­ogràfics, Peces abi­sa­les (2024).

Un dia va pren­dre el camí que no poques per­so­nes han triat però que no gai­res han pogut man­te­nir: dedi­car-se a escriure novel·les. Com­ple­men­tat amb alguns arti­cles a la premsa i la con­ducció d’alguns clubs de lec­tura. Tot i que escriu les pri­me­res ver­si­ons a mà, amb lla­pis, amb l’esquerra i amb mala lle­tra –perquè li agrada el ritme que li imposa i per la banda sonora que el lla­pis li xiu­xi­ueja en fre­gar el paper–, la seva pro­ducció és alta, uns 25 títols entre assa­jos, novel·les inde­pen­dents i altres de sèries, com la de la comissària Cor­ne­lia Weber-Teje­dor, la de la repor­tera Ana Martí –escrita amb Sabine Hof­mann– i la de la família de detec­tius Hernández. Ara pre­senta Todos duer­men, publi­cada per Tus­quets, que fa uns anys que és l’edi­to­rial de Ribas gràcies a la bona sin­to­nia recíproca.

Rosa Ribas és una autora que té mol­tes vir­tuts i, un cop més, les mos­tra i totes alhora. Tre­ba­lla molt els tex­tos per enri­quir-los, però també per depu­rar-los. Amb 230 pàgines en té prou per cons­truir una història com­pletíssima i impac­tant. Mai sobra res, en el que escriu. A més, sap crear per­so­nat­ges ver­sem­blants i espe­ci­als que man­te­nen uns diàlegs suco­sos. Tenen l’apa­rença de gent nor­mal i rea­lista, però ocul­ten més plecs psi­cològics que un ocell d’ori­gami. Els ambi­ents sí que solen ser més ober­ta­ment malal­tis­sos, com en aquest cas. I tot ple­gat, sobre­tot els espais, estan for­mats per les peces d’orfe­bre­ria deta­llista marca Ribas. “Soc molt miop, per això el món dels detalls, el de més a prop, és el meu hàbitat”, explica sem­pre que pot.

Todos duer­men narra la relació entre dues ger­ma­nes òrfe­nes que viuen en un casa­lot. Només amb això ens poden venir al cap dos refe­rents, la novel·la Sem­pre hem vis­cut al cas­tell, de Shir­ley Jack­son, i el duel inter­pre­ta­tiu entre Bette Davis i Joan Craw­ford a Què se n’ha fet, de Baby Jane? L’Ana, tra­duc­tora amb ago­rafòbia extrema, viu reclosa a la planta supe­rior de la casa fami­liar. Tot ho veu­rem a través dels seus ulls, de la seva reclusió. La seva ger­mana gran, l’Elisa, la cuida a ella i, fins que la ingressa en una residència, a l’àvia. Un trauma rela­ci­o­nat amb la mort en acci­dent de cotxe dels pares plana sobre l’obra com l’ocell d’ori­gami. Fins que se li mullen les ales.

Amb aquests ele­ments, i altres que convé callar, Ribas cons­tru­eix una novel·la d’intriga psi­cològica, per moments gòtica, en què trans­met amb mes­tria l’ofec aquàtic que pateix l’Ana quan intenta sor­tir del pis. Un pis on també hi som tan­cats els lec­tors. I lle­gim i lle­gim com gola­fres per sor­tir, amb la recança de saber que se’ns aca­barà el plaer.

Lluís Llort-elpuntavui




Artícles relacionats :

    Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent


Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat