Català - Castellano
¡Asóciate! Noticia anterior
Noticia siguiente
Sobre les dones’ i ‘Sobre la fotografia’: les idees del feminisme i la imatge de Susan Sontag
1/12/2025
L
’editorial Arcàdia publica dos llibres d’assaig de la teòrica nord-americana que es complementen per entendre el seu pensament
L’editorial Arcàdia està recuperant l’obra de Susan Suntag, una de les pensadores cabdals del segle XX. Darrerament ha publicat una nova traducció del recull de textos Sobre les dones i ha recuperat Sobre la fotografia. Dos llibres complematris per entendre el seu pensament.
Susan Sontag, feminista
“He estat sempre feminista”, responia Susan Sontag el 1972 a una de les preguntes del qüestionari que els editors de Libre, una publicació en castellà, van enviar a sis feministes, entre les quals també hi era Simone de Beauvoir. Aquesta frase de Sontag és molt rellevant en tant que esborra tots els dubtes sobre la filiació feminista de la teòrica nord-americana, uns dubtes sense base però encoratjats per la no inscripció de Sontag en el feminisme radical.
I és cert, Sontag va ser sempre crítica amb la retòrica política del moviment feminista, el qual titllà de reduccionista i acusà d’un excés de moralisme: “El que als anys seixanta es denunciava com a burgès, repressiu i elitista, també es va destapar com a fal·locràtic. Pot semblar que aquest tipus de militància serveixi els objectius feministes a curt termini, però suposa rendir-se a unes nocions puerils de l’art i del pensament i instigar un moralisme que és veritablement repressiu”.
La seva consciència (crítica) feminista i el seu interès teòric, polític i estètic pel feminisme, que es van anar modulant al llarg dels anys, agafen forma sobretot a la dècada dels setanta: “El que he après durant els últims cinc anys —gràcies també al moviment feminista— és a situar la meva pròpia experiència sota una determinada perspectiva política. La bona sort que jo pugui haver tingut no és rellevant aquí”, afirmà en aquell qüestionari, on criticava un feminisme que sovint menystenia “altres dones menys realitzades”.
Sobre les dones reuneix textos i entrevistes publicades entre 1972 i 1975, en què reprèn part de les seves reflexions de Notes on camp, text publicat el 1964. Si camp vol dir oposar-se al rol imposat a la dona a través d’una “paròdia contundent, estrident i vulgar”, la potència política del feminisme residirà no només en la desarticulació dels conceptes que empresonen les dones —la bellesa, la joventut, el matrimoni, la família…—, sinó també en el qüestionament radical del concepte de gènere: “Una societat en què les dones siguin de manera subjectiva i objectiva iguals de debò que els homes”, afirma Sontag, “ha de ser per força una societat andrògina”.
Per a Sontag, és essencial ironitzar i qüestionar els gèneres, perquè és la manera de despolaritzar la dialèctica home/dona, essencial per a l’alliberament de les exigències vinculades al rol de gènere. I aquest alliberament s’ha de produir en el terreny laboral i familiar, però també del cos, camp de batalla clau. Es tracta, per un costat, de la llibertat de decidir —l’avortament— i, per l’altre, de la transgressió davant els tòpics de bellesa i joventut imposats: “Les dones tenen una alternativa. Poden aspirar a ser sàvies i no solament maques, a ser competents i no sols complaents, a ser fortes i no sols delicades, a ser ambicioses per elles mateixes i no únicament en relació amb els homes i els fills. Poden permetre’s envellir de manera natural i sense vergonya, oposant-se a i desobeint de forma activa les convencions que provenen d’aquest doble barem que la societat estableix sobre l’envelliment”. L’actualitat i la vigència dels textos feministes de Sontag són tan inqüestionables com la seva mirada aguda, crítica i mai acomodatícia. Per Anna Maria Iglesia
Anna Maria Iglesia -quadern
Artículos relacionados :
1/12/2025
L’editorial Arcàdia està recuperant l’obra de Susan Suntag, una de les pensadores cabdals del segle XX. Darrerament ha publicat una nova traducció del recull de textos Sobre les dones i ha recuperat Sobre la fotografia. Dos llibres complematris per entendre el seu pensament.
Susan Sontag, feminista
“He estat sempre feminista”, responia Susan Sontag el 1972 a una de les preguntes del qüestionari que els editors de Libre, una publicació en castellà, van enviar a sis feministes, entre les quals també hi era Simone de Beauvoir. Aquesta frase de Sontag és molt rellevant en tant que esborra tots els dubtes sobre la filiació feminista de la teòrica nord-americana, uns dubtes sense base però encoratjats per la no inscripció de Sontag en el feminisme radical.
I és cert, Sontag va ser sempre crítica amb la retòrica política del moviment feminista, el qual titllà de reduccionista i acusà d’un excés de moralisme: “El que als anys seixanta es denunciava com a burgès, repressiu i elitista, també es va destapar com a fal·locràtic. Pot semblar que aquest tipus de militància serveixi els objectius feministes a curt termini, però suposa rendir-se a unes nocions puerils de l’art i del pensament i instigar un moralisme que és veritablement repressiu”.
La seva consciència (crítica) feminista i el seu interès teòric, polític i estètic pel feminisme, que es van anar modulant al llarg dels anys, agafen forma sobretot a la dècada dels setanta: “El que he après durant els últims cinc anys —gràcies també al moviment feminista— és a situar la meva pròpia experiència sota una determinada perspectiva política. La bona sort que jo pugui haver tingut no és rellevant aquí”, afirmà en aquell qüestionari, on criticava un feminisme que sovint menystenia “altres dones menys realitzades”.
Sobre les dones reuneix textos i entrevistes publicades entre 1972 i 1975, en què reprèn part de les seves reflexions de Notes on camp, text publicat el 1964. Si camp vol dir oposar-se al rol imposat a la dona a través d’una “paròdia contundent, estrident i vulgar”, la potència política del feminisme residirà no només en la desarticulació dels conceptes que empresonen les dones —la bellesa, la joventut, el matrimoni, la família…—, sinó també en el qüestionament radical del concepte de gènere: “Una societat en què les dones siguin de manera subjectiva i objectiva iguals de debò que els homes”, afirma Sontag, “ha de ser per força una societat andrògina”.
Per a Sontag, és essencial ironitzar i qüestionar els gèneres, perquè és la manera de despolaritzar la dialèctica home/dona, essencial per a l’alliberament de les exigències vinculades al rol de gènere. I aquest alliberament s’ha de produir en el terreny laboral i familiar, però també del cos, camp de batalla clau. Es tracta, per un costat, de la llibertat de decidir —l’avortament— i, per l’altre, de la transgressió davant els tòpics de bellesa i joventut imposats: “Les dones tenen una alternativa. Poden aspirar a ser sàvies i no solament maques, a ser competents i no sols complaents, a ser fortes i no sols delicades, a ser ambicioses per elles mateixes i no únicament en relació amb els homes i els fills. Poden permetre’s envellir de manera natural i sense vergonya, oposant-se a i desobeint de forma activa les convencions que provenen d’aquest doble barem que la societat estableix sobre l’envelliment”. L’actualitat i la vigència dels textos feministes de Sontag són tan inqüestionables com la seva mirada aguda, crítica i mai acomodatícia. Per Anna Maria Iglesia
Anna Maria Iglesia -quadern
Artículos relacionados :
-
No hay artículos relacionados
Noticia anterior
Noticia siguiente
