Català - Castellano
¡Asóciate! Noticia anterior
Noticia siguiente
Ada Castells: "¿A qui li ha interessat que la literatura passi a ser pur entreteniment?"
19/9/2026
A
la novel·la 'L'antropòloga', l'escriptora imagina un món tecnificat on els humans han perdut la capacitat d'estimar
"Què passaria si perdéssim la capacitat d’estimar-nos, d’ajudar-nos desinteressadament, de tocar-nos, de criar els fills, de sentir pietat pels altres?", es pregunta Ada Castells (Barcelona, 1968). L’escriptora ha imaginat un món tecnificat on tot ho fan les màquines, fins i tot a l’hora de parir: unes grapes subjecten el cos de la mare, que una vegada s'expulsa la criatura ni tan sols la toca. Evidentment, són embarassos on el sexe no té cap paper. El nadó passa directament a una zona de criança, on l’educaran les màquines. La Sílvia, la protagonista de la novel·la L’antropòloga (Edicions 62), ho capgira tot quan neix la seva filla, la Maria: decideix enganyar la màquina i quedar-se amb la nena. A partir d'aquí sorgeixen tota mena de dubtes i una rebel·lió.
"És una societat molt dirigida a la producció, a la utilitat, al rendiment. Tenen poc espai, i tot va dirigit a fer que funcioni, i funciona. Tenen menjar, on dormir, una feina, se senten útils –que és un dels components que els humans volem sentir–, però, evidentment estan tristos. Hi ha una plaga de tristesa", diu Castells. De fet, tenen pànic a la tristesa, i per saber com combatre-la col·loquen una família de l’antiga civilització en un laboratori i l'observen. La Sílvia és l’antropòloga que els mira i en pren notes. "Vaig llegir informes d'antropologia i llibres d'etologia perquè volia que ella realment els veiés com una colla de mamífers i n'estudiés el comportament", afegeix Castells.
La Sílvia s'ha fet gran en un món deshumanitzat. "Analitza la seva criatura d'una manera científica; és una antropòloga que estudia què és aquest tros de carn que ha sortit de les seves entranyes, un ésser que no parla, que és incontinent, que plora i no entén res. Aquest ésser li crea rebuig perquè és irracional, no pas com ells, però és precisament qui li va despertant la capacitat de ser humana que ella pensava que no tenia", explica l'autora, que juga amb la ciència-ficció per magnificar les coses, però també perquè tot plegat sigui més divertit. "He fet servir l'aventura, la literatura especulativa i la reflexió, i m'he sentit molt lliure i m'he divertit molt, però per a mi també ha estat un repte no caure en alguns tòpics i portar-ho al meu terreny", remarca.
Els privilegis dels més rics
Els que viuen en aquest món apocalíptic, aparentment, són descendents d'una classe privilegiada que va poder pagar-se l'entrada a un refugi de luxe. "Hi ha una jerarquització cada cop més extrema, i la classe mitjana està desapareixent. Si només sobrevisquessin 300 persones al planeta, no seríem nosaltres", admet Castells, que va investigar i va trobar els Survival Condo, uns refugis al desert amb tota mena de luxes per als que s'ho poden pagar i creuen que han de preparar-se per al col·lapse global. "És una ficció que puguin sobreviure, perquè els humans som gregaris, necessitem vincles per a la supervivència. Pensar que només uns quants se salvaran és absurd", opina Castells. "¿Us imagineu refugiar-vos amb el pitjor de la humanitat? Amb Musk seria horrorós!", afegeix.
Una de les coses que li han costat a Castells és imaginar una nova escala de valors. La societat que imagina entén perfectament que als 40 anys la gent hagi de morir perquè només poden ser 300 persones. "Nosaltres vivim preocupats pel temps, però en tenim més del que pensem", diu. En aquesta societat tan polida i asèptica no hi ha ni intimitat ni llibertat, però els seus habitants ni tan sols en són conscients. No tenen pensaments propis. Sempre hi ha alguna musiqueta o uns paisatges controlats que et van modulant l'estat d'ànim d'una manera agradable. "No volia fer un món com el de 1984, pensava més en el Món feliç de Huxley. La intel·ligència artificial és tan amable, tan complaent, sempre et dona la raó. Que l'opressor sigui tan amable és una cosa molt perversa, i és el que ens està passant. Tanmateix, la Sílvia, l'antropòloga, el que fa és plantar la llavor de la revolta amb la seva actitud", afirma.
Castells no creu que la literatura hagi de ser només entreteniment: "Cada vegada tinc més clar que les novel·les tenen un deure moral, una cosa que va passant de moda, però la qüestió és: a qui li ha interessat que la literatura passi a ser pur entreteniment? La literatura té aquesta capacitat de fer-nos reflexionar sobre allò que ens neguiteja i ens preocupa". I la IA, opina l'autora, és un perill sobre el qual la literatura ha d'estar amatent: "Hi ha aquest nou terme, que ara s'utilitza, de la mandra cognitiva. Hem renunciat a imaginar futurs possibles, un món millor, o a crear narratives que no siguin fatalistes", lamenta.
Silvia Marimon Molas-Ara
Artículos relacionados :
19/9/2026
"Què passaria si perdéssim la capacitat d’estimar-nos, d’ajudar-nos desinteressadament, de tocar-nos, de criar els fills, de sentir pietat pels altres?", es pregunta Ada Castells (Barcelona, 1968). L’escriptora ha imaginat un món tecnificat on tot ho fan les màquines, fins i tot a l’hora de parir: unes grapes subjecten el cos de la mare, que una vegada s'expulsa la criatura ni tan sols la toca. Evidentment, són embarassos on el sexe no té cap paper. El nadó passa directament a una zona de criança, on l’educaran les màquines. La Sílvia, la protagonista de la novel·la L’antropòloga (Edicions 62), ho capgira tot quan neix la seva filla, la Maria: decideix enganyar la màquina i quedar-se amb la nena. A partir d'aquí sorgeixen tota mena de dubtes i una rebel·lió.
"És una societat molt dirigida a la producció, a la utilitat, al rendiment. Tenen poc espai, i tot va dirigit a fer que funcioni, i funciona. Tenen menjar, on dormir, una feina, se senten útils –que és un dels components que els humans volem sentir–, però, evidentment estan tristos. Hi ha una plaga de tristesa", diu Castells. De fet, tenen pànic a la tristesa, i per saber com combatre-la col·loquen una família de l’antiga civilització en un laboratori i l'observen. La Sílvia és l’antropòloga que els mira i en pren notes. "Vaig llegir informes d'antropologia i llibres d'etologia perquè volia que ella realment els veiés com una colla de mamífers i n'estudiés el comportament", afegeix Castells.
La Sílvia s'ha fet gran en un món deshumanitzat. "Analitza la seva criatura d'una manera científica; és una antropòloga que estudia què és aquest tros de carn que ha sortit de les seves entranyes, un ésser que no parla, que és incontinent, que plora i no entén res. Aquest ésser li crea rebuig perquè és irracional, no pas com ells, però és precisament qui li va despertant la capacitat de ser humana que ella pensava que no tenia", explica l'autora, que juga amb la ciència-ficció per magnificar les coses, però també perquè tot plegat sigui més divertit. "He fet servir l'aventura, la literatura especulativa i la reflexió, i m'he sentit molt lliure i m'he divertit molt, però per a mi també ha estat un repte no caure en alguns tòpics i portar-ho al meu terreny", remarca.
Els privilegis dels més rics
Els que viuen en aquest món apocalíptic, aparentment, són descendents d'una classe privilegiada que va poder pagar-se l'entrada a un refugi de luxe. "Hi ha una jerarquització cada cop més extrema, i la classe mitjana està desapareixent. Si només sobrevisquessin 300 persones al planeta, no seríem nosaltres", admet Castells, que va investigar i va trobar els Survival Condo, uns refugis al desert amb tota mena de luxes per als que s'ho poden pagar i creuen que han de preparar-se per al col·lapse global. "És una ficció que puguin sobreviure, perquè els humans som gregaris, necessitem vincles per a la supervivència. Pensar que només uns quants se salvaran és absurd", opina Castells. "¿Us imagineu refugiar-vos amb el pitjor de la humanitat? Amb Musk seria horrorós!", afegeix.
Una de les coses que li han costat a Castells és imaginar una nova escala de valors. La societat que imagina entén perfectament que als 40 anys la gent hagi de morir perquè només poden ser 300 persones. "Nosaltres vivim preocupats pel temps, però en tenim més del que pensem", diu. En aquesta societat tan polida i asèptica no hi ha ni intimitat ni llibertat, però els seus habitants ni tan sols en són conscients. No tenen pensaments propis. Sempre hi ha alguna musiqueta o uns paisatges controlats que et van modulant l'estat d'ànim d'una manera agradable. "No volia fer un món com el de 1984, pensava més en el Món feliç de Huxley. La intel·ligència artificial és tan amable, tan complaent, sempre et dona la raó. Que l'opressor sigui tan amable és una cosa molt perversa, i és el que ens està passant. Tanmateix, la Sílvia, l'antropòloga, el que fa és plantar la llavor de la revolta amb la seva actitud", afirma.
Castells no creu que la literatura hagi de ser només entreteniment: "Cada vegada tinc més clar que les novel·les tenen un deure moral, una cosa que va passant de moda, però la qüestió és: a qui li ha interessat que la literatura passi a ser pur entreteniment? La literatura té aquesta capacitat de fer-nos reflexionar sobre allò que ens neguiteja i ens preocupa". I la IA, opina l'autora, és un perill sobre el qual la literatura ha d'estar amatent: "Hi ha aquest nou terme, que ara s'utilitza, de la mandra cognitiva. Hem renunciat a imaginar futurs possibles, un món millor, o a crear narratives que no siguin fatalistes", lamenta.
Silvia Marimon Molas-Ara
Artículos relacionados :
-
No hay artículos relacionados
Noticia anterior
Noticia siguiente
