FES-TE'N SOCI
Català - Castellano
L’escriptora lleidatana Rosa Fabregat és l’autora del poema escollit per al Dia Mundial de la Poesia, en què es faran 200 actes al país
Noticia anterior
Noticia següent
L’escriptora lleidatana Rosa Fabregat és l’autora del poema escollit per al Dia Mundial de la Poesia, en què es faran 200 actes al país
ACEC  21/3/2019



S’ha edi­tat un opus­cle amb tra­duc­ci­ons a les vint llengües més par­la­des a Cata­lu­nya. Aquesta és la dot­zena edició en què la ILC par­ti­cipa en la ini­ci­a­tiva de la Unesco


El direc­tor de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes (ILC), Joan-Elies Adell, va pre­sen­tar el passat dia 19 en con­fe­ren­cia de premsa el Dia Mun­dial de la Poe­sia 2019, acom­pa­nyat per Dolors Reig, pre­si­denta de la Fede­ració Cata­lana d’Asso­ci­a­ci­ons i Clubs Unesco, i l’escrip­tora Rosa Fabre­gat, acadèmica de Farmàcia de Cata­lu­nya i autora del poema esco­llit enguany per a aquesta diada de les lle­tres.


 

Nas­cuda a Cer­vera el 1933, Fabre­gat és un dels valors de la lite­ra­tura cata­lana, que ha con­reat en dife­rents àmbits, des­ta­cant en la poe­sia –Pagès Edi­tors reco­pila la seva obra com­pleta– i la nar­ra­tiva, en què la novel·la La cape­llana és una referència, com també ho és la seva obra vin­cu­lada a la ciència-ficció enmig d’un cor­pus en prosa de més de deu lli­bres. No obs­tant això, i per les carac­terísti­ques pròpies del país, Fabre­gat no ha estat prou reco­ne­guda, cosa que aquest poema pal·lia en part. Mal­grat aquest oblit lite­rari, la seva extensa tra­jectòria ha estat reco­ne­guda amb la Creu de Sant Jordi, amb els pre­mis Sikarra i Vila de Mar­to­rell i la Meda­lla al Mèrit Cul­tu­ral de l’Ajun­ta­ment de Lleida. Fabre­gat va recor­dar ahir la seva tra­vessa del desert, els anys d’ano­ni­mat i la difi­cul­tat dels pre­mis. També va recor­dar els seus ini­cis a la indústria far­macèutica i el canvi cap a una petita farmàcia en un poble del Penedès. Ahir con­fes­sava que abans que far­macèutica ja era poeta perquè va recu­pe­rar els seus poe­mes de joven­tut en una lli­breta amb gai­rebé un cen­te­nar de com­po­si­ci­ons.


 

El poema triat, fet expres­sa­ment per a la cele­bració, es titula ''Música de l’ànima, tei­xida amb parau­les'' i és un poema de les inten­ci­ons de l’autora, que recorda les cigo­nyes, expul­sa­des de la cate­dral de Lleida, els empre­so­nats i els àngels de Rilke. Per a l’ocasió s’ha edi­tat un opus­cle amb tra­duc­ci­ons a les vint llengües més par­la­des a Cata­lu­nya, des del cas­tellà, anglès, xinès i italià fins a l’ama­zic i l’urdú. La Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes divul­garà el poema esco­llit per cele­brar la diada en un gran nom­bre de llengües, algu­nes de les quals extre­ma­ment mino­rit­za­des, gràcies també al com­promís i il·lusió de mol­tes per­so­nes voluntàries. Aquesta acti­vi­tat a Cata­lu­nya està con­ce­buda en plena sin­to­nia amb el prin­ci­pal leit motiv d’aquesta acció glo­bal de la Unesco: donar suport a la diver­si­tat lingüística a través de l’expressió poètica i opor­tu­ni­tat a les llengües amenaçades de ser un vehi­cle de comu­ni­cació artística en les seves comu­ni­tats res­pec­ti­ves.


 

D’altra banda, la diada té com a propòsit pro­moure l’ense­nya­ment de la poe­sia, fomen­tar la tra­dició oral dels reci­tals poètics, donar suport a les peti­tes edi­to­ri­als i crear una imatge atrac­tiva de la poe­sia en els mit­jans de comu­ni­cació “per tal que no es con­si­deri una forma anti­quada d’art, sinó una via d’expressió que per­meti a les comu­ni­tats trans­me­tre els seus valors més interns i rea­fir­mar-se en la seva iden­ti­tat”.


 

Aquesta és la dot­zena edició en què la ILC par­ti­cipa en aquesta ini­ci­a­tiva de la Unesco, que fa enguany vint anys. A tot Cata­lu­nya es desen­vo­lu­pa­ran prop de 200 actes i acti­vi­tats (en més de 100 muni­ci­pis de 41 comar­ques) en el marc d’aquesta cele­bració glo­bal; una mos­tra més del com­promís de tot el país amb l’expressió literària en llen­gua cata­lana. La diada té com a data el dia 21 de març de 2019, equi­nocci de pri­ma­vera a l’hemis­feri sep­ten­tri­o­nal. Final­ment, es tracta també de res­ta­blir el diàleg entre la poe­sia i les altres mani­fes­ta­ci­ons artísti­ques, com el tea­tre, la dansa, la música i la pin­tura dins un acte cen­tral que inclourà la presència de grups musi­cals que faran ver­si­ons del poema de Rosa Fabre­gat, que es tanca així: “I ell no pot volar. Poe­sia. Música / de l’ànima, tei­xida amb parau­les.”


David Castillo

 

 

Poesia.
Música de l’ànima, teixida amb paraules

 

Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.

 

La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l’ànima

 

dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera

 

que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l’ànima, teixida amb paraules.

 

Rosa Fabregat (Cervera, 1933)





Artícles relacionats :

Noticia anterior
Noticia següent







Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat