FES-TE'N SOCI
Català - Castellano
Tots amb Cussà sense Cussà
Noticia anterior
Noticia següent
Tots amb Cussà sense Cussà
ACEC  13/9/2021



S et­mana llarga la que ens espera els pròxims dies als afi­ci­o­nats, i espero que a la resta de la ciu­ta­da­nia. El país es fa cami­nant, però també lle­gint, i el català i la cul­tura són prou impor­tants per dei­xar-los en mans dels ava­tars o dels polítics. El català és cosa de tots i la lite­ra­tura és la seva màxima expressió. Ho demos­tra la mus­cu­la­tura que exhi­bei­xen autors i edi­tors en un dels millors moments de la nos­tra història, però que té rep­tes com són la impli­cació del tei­xit social, l’anal­fa­be­tisme fun­ci­o­nal i les sire­nes, que en forma de tec­no­lo­gia ens poden enga­nyar més que a Ulis­ses.

Aquí, al Moll de la Fusta, cus­to­di­ats per l’àngel Sal­vat-Papas­seit ben a prop de l’entrada del nou recinte de la Set­mana, la presència del mar m’evoca la figura del retorn de l’heroi grec, en aquest cas men­tre sento par­lar de les dife­rents vides de Jordi Cussà als seus edi­tors i amics. Assis­teixo, abans de la inau­gu­ració ofi­cial, a un acte en memòria del mala­gua­nyat Cussà, poeta, dra­ma­turg, tra­duc­tor i nar­ra­dor beat­nik d’unes novel·les que com­bi­nen passió i vivència, ente­ne­do­res i ben escri­tes. Hi par­ti­ci­pen alguns dels seus edi­tors, com ara Jordi Puig, Jaume Huch i Ignasi Pàmies, el dibui­xant Jaume Cap­de­vila Kap i l’escrip­tor Mat­hew Tree, mode­rats per Anna Gui­tart, que va haver d’actuar com a spe­aker als peus de l’esce­nari perquè les mesu­res de segu­re­tat només per­me­ten cinc per­so­nes a sobre. Fa goig perquè, mal­grat la pluja, l’audi­tori és ple.

La majo­ria dels ponents opten per la queixa con­tra el sis­tema lite­rari, cosa que con­trasta amb l’últim període de l’escrip­tor, que va tenir un visu­a­lit­zació nota­ble. S’estava morint, però. Jaume Huch, edi­tor de L’Albí des de fa 35 anys i amic de Cussà des de quan repre­sen­ta­ven els Pas­to­rets, va rei­vin­di­car la figura de l’escrip­tor com a dra­ma­turg, expo­sant la para­doxa d’haver edi­tat única­ment una obra de tea­tre entre els dis­set lli­bres publi­cats. També va recor­dar la quan­ti­tat de mate­rial inèdit que resta d’un escrip­tor que era un grafòman. Huch va recu­pe­rar un text de l’última inter­venció de Cussà en la Set­mana, quan no va poder assis­tir-hi a causa de la malal­tia que el cor­cava. Esmen­tava Anna Casas­sas, que, pre­ci­sa­ment el 2016, va rebre el premi Tra­jectòria: “Ni Jordi Cussà ni els Cavalls sal­vat­ges no par­la­rien amb la veu que par­len si no fos per les tra­duc­ci­ons històriques o recents, des d’Homer i Shakes­pe­are –els dos ídols del Jordi– fins a les lle­tres de Bob Dylan i Syd Bar­rett, fona­men­tals no sols en la con­cepció d’aquesta novel·la, sinó en les experiències vives que el van fomen­tar.”

La seva vida més fosca va ser el tema de les dues obres més popu­lars, Cavalls sal­vat­ges (Columna, i després L’Albí, i Pagès en l’adap­tació al còmic de Kap) i For­men­tera lady (Labreu). Nar­ren l’experiència al límit com a ion­qui i camell, tot i que, com van pre­ci­sar, no li agra­dava ser defi­nit com a “ion­qui escrip­tor” sinó com “un escrip­tor que va ser ion­qui”. En aquest sen­tit, Ignasi Pàmies va remar­car que Cussà no volia que l’enca­se­lles­sin, sinó que el reco­ne­gues­sin com a escrip­tor. Pàmies va inci­dir en el fet que, quan va tra­duir de l’ale­many el gran Jörg Fau­ser, el refe­rent de llen­gua van ser les dues novel·les de Cussà. Jordi Puig, edi­tor de l’última novel·la de Cussà en vida, El pri­mer empe­ra­dor i la reina Lluna (Coma­ne­gra), va anun­ciar la publi­cació l’any que ve d’un inèdit. El seu amic Matt­hew Tree va ampliar la visió a altres parts de l’obra de Cussà, com ara una tri­lo­gia sobre una nis­saga d’Empúries, els con­tes, una altra nis­saga de Bada­lona i una novel·la sobre el tro­ba­dor delinqüent Gui­llem de Ber­guedà.

David Castillo
El Punt/AVUI




Artícles relacionats :

    Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent







Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat