DONAR-SE D’ALTA
Català - Castellano
Dos ballant com egipcis
Noticia anterior
Noticia següent
Dos ballant com egipcis
ACEC  2/12/2022



C hristian Jacq és un expert en l’antic Egipte i té una obra molt prolífica amb què va guanyar el Premi Barcino a la trajectòria. Terenci Moix va assolir definitivament l’èxit quan el 1986 va guanyar el Premi Planeta amb ‘No digas que fue un sueño’
Si hi ha un parell d’autors lite­ra­ris que, com can­ta­ven The Ban­gles cap allà al1986, Walk like an egyp­tian, és a dir, podrien o vol­drien cami­nar o ballar com un egipci (segons la core­o­gra­fia popu­lar i fes­tiva) són el bar­ce­loní Terenci Moix i el pari­senc Chris­tian Jacq. Tots dos han fet lite­ra­tura de la seva passió per l’antic Egipte.

Terenci Moix, que en rea­li­tat es deia Ramon Moix, va néixer al barri del Raval de Bar­ce­lona el 1942 (va morir el 2003). Va ser un cinèfil expert i un escrip­tor, bàsica­ment en cas­tellà, molt reco­ne­gut pel seu estil, pel seu humor de vega­des amarg i per la rei­vin­di­cació dels seus orígens humils i de l’homo­se­xu­a­li­tat en una època molt més com­pli­cada que l’actual.

Va debu­tar el 1965 amb la novel·la negra Besaré tu cadáver, però la seva popu­la­ri­tat va escla­tar el 1986, quan gua­nyar el Premi Pla­neta amb No digas que fue un sueño (Marco Anto­nio y Cle­o­pa­tra), novel·la de la qual va ven­dre més d’1 milió d’exem­plars. Dos anys després va publi­car una mena de con­ti­nu­ació, El somni d’Ale­xan­dria, que en aquest cas va ser traduïda al català.

Moix tenia una flaca per l’antic Egipte i sovint s’hi va ins­pi­rar, com en les dues obres que aca­bem de citar, i també a La herida de la esfinge, El amargo don de la belleza i, de manera més per­so­nal, al lli­bre Terenci del Nil. Viatge sen­ti­men­tal a Egipte, amb mol­tes edi­ci­ons en l’ori­gi­nal en cas­tellà i una en català.

Tenint en compte, però, l’ani­ver­sari que com­me­mo­rem avui a La República, farem un esment espe­cial a la novel·la del 2002, El arpista ciego: una fan­tasía del rei­nado de Tutanka­mon. Amb aquesta novel·la va gua­nyar el Premi Fun­dación José Manuel Lara. Moix com­bina la música egípcia amb la visió del jove Tutanka­mon com a mite eròtic. A més, gràcies a les seves dots com a nar­ra­dor, es per­met jocs com fer coin­ci­dir humans amb déus (bé, això ja es feia a les cul­tu­res clàssi­ques), però també fets reals amb el con­tra­punt d’una ficció fan­ta­si­osa, amb ana­cro­nis­mes diver­tits. Tot ple­gat, una certa trans­gressió de la novel·la històrica més tra­di­ci­o­nal.

La trama la pro­ta­go­nit­zen tres ado­les­cents: un músic cec de nai­xe­ment (Ipi), un amic flau­tista bas­tant gri­llat (Jonet) i el faraó Tutanka­mon, acom­pa­nyats d’un cor de per­so­nat­ges amb què Moix va tei­xint tot de tra­mes amb sen­si­bi­li­tat i humor. El viatge dels tres per­so­nat­ges és iniciàtic, és clar, van des­co­brint la vida, l’amor, la mort, tot envol­tat d’una acu­rada recre­ació de la vida quo­ti­di­ana a l’època. A més, és un al·legat en favor de la tolerància.

La pare­lla de Moix per a aquest ball egipci és Chris­tian Jacq (París, 1947), egiptòleg expert en l’època del faraó Ramsès II i autor prolífic de tot de novel·les de for­mat best-seller ambi­en­ta­des a l’antic Egipte, inter­ca­la­des amb obres de con­tin­gut acadèmic i, també, de policíaques. El 2016 va gua­nyar el Premi Inter­na­ci­o­nal de Novel·la Històrica Bar­cino, premi a la tra­jectòria, no per una obra con­creta. I és que Terenci Moix és un dels amants de l’antic Egipte més nos­trats, però Jacq és l’autor sobre aquesta temàtica més reco­ne­gut a tot el món.

Alguns dels seus títols més des­ta­cats for­men sèries monogràfiques, com la tri­lo­gia El juez de Egipto, una obra d’intriga amb com­plots de l’exèrcit per assas­si­nar el faraó Ramsès II, for­mada per La pirámide ase­si­nada, La ley del desi­erto i La jus­ti­cia del visir; la pen­ta­lo­gia sobre la seva espe­ci­a­li­tat, Ramsès II: El hijo de la luz, El tem­plo de millo­nes de años, La bata­lla de Kadesh, La dama d’Abu Sim­bel i Bajo la aca­cia de Occi­dente; la tri­lo­gia La reina lli­ber­tat, for­mada per L’imperi de les tene­bres, La guerra de las coro­nes i L’espasa fla­me­jant; i la tetra­lo­gia Los mis­te­rios de Osi­ris, for­mada per El árbol de vida, La cons­pi­ración del mal, El camino de fuego i El gran secreto. Déu-n’hi-do!

I també (aga­fin aire, ben­vol­guts lec­tors): El Egipto de los gran­des fara­o­nes, Poder y sabi­duría en el anti­guo Egipto, El anti­guo Egipto día a día, El mundo mágico del anti­guo Egipto, El egiptólogo, Nefer­titi y Aje­natón, Por amor a Isis, El valle de los reyes, Las máximas de Ptah­ho­tep, El enigma de la pie­dra, San­gre en el Nilo, Cuen­tos y leyen­das de la época de las pirámides, Las egip­cias: retra­tos de las muje­res del Egipto faraónico, El faraón negro, La sabi­duría viva del Anti­guo Egipto, La ven­ganza de los dio­ses, El último sueño de Cle­o­pa­tra, Imho­tep. El inven­tor de la eter­ni­dad, La tumba mal­dita, El libro pro­hi­bido... Bru­tal, sí.

Com en el cas de Moix, tenint en compte l’efemèride del cen­te­nari de la des­co­berta de la tomba de Tutank­ha­mon a mans (és un dir) de Howard Car­ter, des­ta­ca­rem dos títols de Jacq, Tutankamón i En busca de Tutankamón. La pri­mera està ambi­en­tada al Caire del 1951. Mark Wil­der és un advo­cat nord-ame­ricà que, a través d’una sèrie de peripècies, s’embranca a tro­bar l’últim secret de Tutanka­mon, un secret ama­gat pel mateix faraó. Des que es va des­co­brir la tomba tot­hom el busca, el tre­sor, i s’ha con­ver­tit en una lle­genda, com la male­dicció que pati­ran els pro­fa­na­dors.

En busca de Tutankamón novel·la la des­co­berta de la tomba, amb Howard Car­ter i Lord Car­nar­von, natu­ral­ment, mol­tes dades reals i molts sen­ti­ments ima­gi­nats.

I si encara us que­den ganes de reme­nar entre més títols lite­ra­ris sobre el faraó, us podem par­lar de la novel·la juve­nil de Maria Carme Roca, Tutank­ha­mon. El des­co­bri­ment de la tomba, en què l’autora cata­lana, amb la seva perícia habi­tual, també des­criu el fet històric amb pin­ze­lla­des d’aven­tu­res afe­gi­des. Joyce Tydes­ley també sub­mer­geix el lec­tor en el fas­ci­nant món de l’antic Egipte i, en con­cret, de la tro­ba­lla del 1922, a La mal­dición de Tutankamón. La his­to­ria de un rey egip­cio. Nacho Ares ofe­reix la des­co­berta des d’un punt de vista arqueològic, científic, polític i ètic a l’assaig de divul­gació Cosas mara­vi­llo­sas. Cien años del des­cu­bri­mi­ento de Tutank­hamón.

Un altre espe­ci­a­lista en best-sellers amb el fons de l’antic Egipte és el canari Anto­nio Caba­nas que, entre altres títol, té El sueño de Tutank­hamón. En aquest cas, la des­co­berta de la tomba va pre­ce­dida d’una àmplia panoràmica de l’època del breu reg­nat del faraó, enmig d’una dura pugna pel poder.

La vene­ra­ble egiptòloga Chris­ti­ane Des­roc­hes Noble­court (1913-2011) també va donar la seva versió del des­co­bri­ment de la tomba a la bio­gra­fia Tutank­ha­mon. Vida y muerte de un faraón, en què també ofe­reix tot de detalls sobre els cos­tums de la soci­e­tat egípcia de la dinas­tia XVIII.

Un lli­bre dife­rent de tots els que hem comen­tat fins ara és Tutank­hamón. El viaje por el infra­mundo, perquè es tracta d’un lli­bre de foto­gra­fies. Fa més de trenta anys que San­dro Van­nini retrata murals i objec­tes de l’antic Egipte. Aquest lli­bre és una guia sobre tot el que es rela­ci­ona amb el món del més enllà a l’antic Egipte, amb el suport d’unes magnífiques foto­gra­fies.

NOTA: En aquest repor­tatge no s’han fet cons­tar ni les edi­to­ri­als que publi­quen els dife­rents títols ni els tra­duc­tors, en cas que n’hi hagi, perquè en la majo­ria de casos tenen mol­tes edi­ci­ons amb can­vis de tota mena que ho fan poc reco­ma­na­ble.




Lluís Llort -  lrp.cat




Artícles relacionats :

    Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent







Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat