Català - Castellano
Associa-t'hi! Noticia anterior
Noticia següent
Guia per contenir l'embat de la IA en les creacions culturals
8/5/2025
L
'ús de la intel·ligència artificial en l'àmbit de la creació cultural genera suspicàcies en el sector. Al caliu d'aquesta preocupació, el Consell Valencià de Cultura ha elaborat un informe que dissenya una guia per contenir l'embat que representa aquesta tecnologia per al món de les arts.
Els quadres que veiem a les pinacoteques, la música que escoltem amb els auriculars del nostre mòbil i les sèries que consumim al nostre ordinador estan sota l'ombra de la intel·ligència artificial (IA). Aquesta tecnologia, presumiblement dissenyada per facilitar la vida dels humans i alliberar-nos de les tasques més feixugues, s'ha endinsat en el terreny de les arts, despertant suspicàcies entre els creadors, impactant cada vegada més sobre les expressions culturals que palpem arreu.
La IA, altament beneficiosa en camps com la medicina, l'enginyeria, l'arquitectura o la investigació científica i amb reptes pendents com ara els problemes de falsedat, l'efecte substituïu o la producció en massa, genera un debat intens a la cultura. O, si més no, una preocupació que ha recollit un informe elaborat pel Consell Valencià de Cultura. No debades, i com apunta aquest document, «no hi ha cap sector artístic que no estiga impulsat actualment per la IA».
La capacitat d'aquesta tecnologia, d'acord amb l'informe, «per a generar nous continguts ens pot dur a una nova revolució en la creació artística, impulsada per l'accés a dades culturals obertes i a una generació d'artistes capaços d'aprofitar aquests avenços per a crear noves formes de pintura, música o literatura, transcendint barreres culturals i temporals». El document assenyala avantatges de la IA com ara la generació d'experiències immersives.
Tanmateix, i com també ressalta, «la posició dels professionals de la cultura sobre la IA no és homogènia». «Hi ha els qui la veuen com un enorme potencial que ajudarà a una creativitat sense límits; uns altres la veuen com una amenaça. Dues posicions que tenen les seues raons. Encara que coincideixen en una premissa bàsica: les màquines no poden ni deuen reemplaçar mai els autors, el conjunt dels éssers humans. La creació, l'emoció, la sensibilitat, la innovació són qualitats innates de l'ésser humà», desgrana.
Conviure amb la IA?
L'informe, amb el segell de la lletrada i membre de l'òrgan consultiu valencià, Ana Noguera, alerta d'algunes de les inquietuds que genera al sector a través d'una reflexió de José María Lasalle, exsecretari d'Estat de Cultura amb el popular Mariano Rajoy: «Saltar sense transició educativa, ni regulació, a una cultura basada en sistemes d'IA, pot provocar un clic que ens enfronte a un doble desafiament de falta d'autenticitat. D'una banda, a conviure amb objectes tècnics que tindran habilitats creatives que competisquen amb les nostres sense que puguem distingir-les. I, d'una altra, a veure com la mateixa condició humana es fa artificial».
Hi ha problemes com ara els biaixos dels algoritmes, els possibles canvis de competències professionals del sector cultural, les amenaces a la privacitat i la protecció de dades, així com el risc de pèrdua d'autenticitat, que emergeixen com a principals desafiaments de la IA en el camp de les arts i les expressions culturals. I més quan el 76% de les redaccions de mitjans de comunicació admeten emprar IA, hi ha agències de publicitat catalanes que usen models creades per algoritmes i ja s'han produït les primeres polèmiques per obres que han guanyat premis malgrat ser creades d'aquesta manera.
«Molts artistes es plantegen com conviurem amb les imatges generades amb IA», subratlla com a introducció l'informe per enumerar els problemes que s'hi plantegen: l'autoria sobre una imatge generada per aquesta tecnologia, així com la seua propietat intel·lectual; la incapacitat de la IA de distingir la realitat de la ficció, i la qüestió de la capacitat de discernir aquelles creacions artificials de les que no ho són.
Moisés Pérez-eltemps
Artícles relacionats :
8/5/2025
Els quadres que veiem a les pinacoteques, la música que escoltem amb els auriculars del nostre mòbil i les sèries que consumim al nostre ordinador estan sota l'ombra de la intel·ligència artificial (IA). Aquesta tecnologia, presumiblement dissenyada per facilitar la vida dels humans i alliberar-nos de les tasques més feixugues, s'ha endinsat en el terreny de les arts, despertant suspicàcies entre els creadors, impactant cada vegada més sobre les expressions culturals que palpem arreu.
La IA, altament beneficiosa en camps com la medicina, l'enginyeria, l'arquitectura o la investigació científica i amb reptes pendents com ara els problemes de falsedat, l'efecte substituïu o la producció en massa, genera un debat intens a la cultura. O, si més no, una preocupació que ha recollit un informe elaborat pel Consell Valencià de Cultura. No debades, i com apunta aquest document, «no hi ha cap sector artístic que no estiga impulsat actualment per la IA».
La capacitat d'aquesta tecnologia, d'acord amb l'informe, «per a generar nous continguts ens pot dur a una nova revolució en la creació artística, impulsada per l'accés a dades culturals obertes i a una generació d'artistes capaços d'aprofitar aquests avenços per a crear noves formes de pintura, música o literatura, transcendint barreres culturals i temporals». El document assenyala avantatges de la IA com ara la generació d'experiències immersives.
Tanmateix, i com també ressalta, «la posició dels professionals de la cultura sobre la IA no és homogènia». «Hi ha els qui la veuen com un enorme potencial que ajudarà a una creativitat sense límits; uns altres la veuen com una amenaça. Dues posicions que tenen les seues raons. Encara que coincideixen en una premissa bàsica: les màquines no poden ni deuen reemplaçar mai els autors, el conjunt dels éssers humans. La creació, l'emoció, la sensibilitat, la innovació són qualitats innates de l'ésser humà», desgrana.
Conviure amb la IA?
L'informe, amb el segell de la lletrada i membre de l'òrgan consultiu valencià, Ana Noguera, alerta d'algunes de les inquietuds que genera al sector a través d'una reflexió de José María Lasalle, exsecretari d'Estat de Cultura amb el popular Mariano Rajoy: «Saltar sense transició educativa, ni regulació, a una cultura basada en sistemes d'IA, pot provocar un clic que ens enfronte a un doble desafiament de falta d'autenticitat. D'una banda, a conviure amb objectes tècnics que tindran habilitats creatives que competisquen amb les nostres sense que puguem distingir-les. I, d'una altra, a veure com la mateixa condició humana es fa artificial».
Hi ha problemes com ara els biaixos dels algoritmes, els possibles canvis de competències professionals del sector cultural, les amenaces a la privacitat i la protecció de dades, així com el risc de pèrdua d'autenticitat, que emergeixen com a principals desafiaments de la IA en el camp de les arts i les expressions culturals. I més quan el 76% de les redaccions de mitjans de comunicació admeten emprar IA, hi ha agències de publicitat catalanes que usen models creades per algoritmes i ja s'han produït les primeres polèmiques per obres que han guanyat premis malgrat ser creades d'aquesta manera.
«Molts artistes es plantegen com conviurem amb les imatges generades amb IA», subratlla com a introducció l'informe per enumerar els problemes que s'hi plantegen: l'autoria sobre una imatge generada per aquesta tecnologia, així com la seua propietat intel·lectual; la incapacitat de la IA de distingir la realitat de la ficció, i la qüestió de la capacitat de discernir aquelles creacions artificials de les que no ho són.
Moisés Pérez-eltemps
Artícles relacionats :
-
Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent
