Quatre dels pilars de la poesia de Jaume Pont i Ibáñez (Lleida, 1947-2026) han estat l'amor, la follia, l'atzar i la mort. Mort aquest dijous als 79 anys, Pont, que era llicenciat en filosofia i lletres, es va donar a conèixer amb Límit(s) el 1976, publicat a l'emblemàtica Llibres del Mall, i no gaire després va fundar i dirigir la influent revista Quaderns de Ponent (1979-1983), que va ajudar a difondre i a valorar críticament l'obra de creadors de les Terres de Lleida com Maria-Mercè Marçal, Josep Maria Sala-Valldaura i Pere Rovira.

El 1982, Pont va guanyar el seu primer premi literari, el Vicent Andrés Estellés, amb Divan (3i4). "El lirisme extrem d'aquell llibre, d'una radical economia de paraules, a tocar de les fonts aràbigues del vers, em va impressionar —recorda el també poeta i crític Jordi Llavina—. D’aleshores ençà, en Jaume se’m va tornar una veu imprescindible". Autor d'una dotzena de poemaris i de diversos assajos, entre els quals hi ha La nova poesia catalana (Edicions 62, 1980), Pont va ser traduït a més d'una desena de llengües i reconegut amb premis a obra publicada com el Serra d'Or per Vol de cendres (Empúries, 1997), a obra inèdita com Enlloc (Proa, 2007), guardonat amb el Carles Riba, i a obra traduïda, com va ser el cas del premi Mallarmé per la versió francesa de Mirall de negra nit, publicada el 2023 a l'editorial L'Étoile des Limites. "En uns versos d'Enlloc afirmava que l’amor «cabdella en aigua pura les paraules» —continua Llavina—. I, en uns altres del mateix llibre, aplegades dins l'antologia L'altra llum (Poemes, 1976-2011), diu això: «Dic silenci / i tot em parla». El seu silenci —el de l’home— ens parlarà per mitjà d’una poesia fonda, rellevant, memorable, que no traspassa".

La poeta i editora Àngels Marzo també té un record elogiós "d'aquell professor que explicava amb passió la poesia espanyola del segle XX" des de les aules de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida. "Enlloc va representar un moment de maduresa i depuració expressiva —afirma Marzo—. Amb una escriptura més essencial i meditativa, el poemari indaga en l'absència, el silenci, el pas del temps i els límits de la paraula. Travessat de dalt a baix per la consciència de la fugacitat de les coses, Enlloc suggereix, ja des del títol, un espai paradoxal entre la presència i la desaparició, des d'on el poeta interroga el sentit de l'existència".

Un dels cops més durs en la vida de Jaume Pont va ser la mort de la seva companya, la pedagoga Maria Jesús Cabau, que va inspirar el seu últim llibre, Mirall de negra nit (LaBreu, 2020). "Del sol negre de la malenconia prové la llum de Mirall de negra nit —explicava llavors—. I la seva elegia resta escampada al llarg de les pàgines del llibre, talment empremtes que no podré esborrar mai del tot". "Mirall de negra nit ens acosta a la fondària d’una poesia capaç de donar paraula a allò que sembla inexpressable", assegurava l'equip de LaBreu en el comiat públic que han volgut fer a un autor subtil i alhora molt apreciat.

Foto. Maria Fernández