Català - Castellano
DONAR-SE D’ALTA
Los Pissimboni
Sonia Hernández 5/2015
Ningú volia als Pissimboni. Vivien en una casa coberta d'heura a la part alta d'un pujol, prou distanciada de les altres cases perquè tothom considerés que vivien fora del poble. Formaven una família de molts germans i ningú sabia si el patriarca i la seva dona, Ignacio i Martina Pissimboni, encara estaven vius. Mai se'ls veia pel Poble, i els seus habitants ja s'havien acostumat a no pensar en ells. Ningú els volia ni es preocupava ja per aquella família. Tampoc ells pensaven en ningú ni volien a ningú». Sònia Hernández narra una sorprenent història de tints kafkians que desafia amb destresa els límits de la ficció i constitueix una bella metàfora sobre la llibertat. "Una escriptura pertorbadora, poc convencional, que destaca per la seva independència absoluta respecte dels codis dominants en la narrativa castellana actual". Santos Sanz Villanueva, El Mundo
Sonia Hernández 5/2015
Ningú volia als Pissimboni. Vivien en una casa coberta d'heura a la part alta d'un pujol, prou distanciada de les altres cases perquè tothom considerés que vivien fora del poble. Formaven una família de molts germans i ningú sabia si el patriarca i la seva dona, Ignacio i Martina Pissimboni, encara estaven vius. Mai se'ls veia pel Poble, i els seus habitants ja s'havien acostumat a no pensar en ells. Ningú els volia ni es preocupava ja per aquella família. Tampoc ells pensaven en ningú ni volien a ningú». Sònia Hernández narra una sorprenent història de tints kafkians que desafia amb destresa els límits de la ficció i constitueix una bella metàfora sobre la llibertat. "Una escriptura pertorbadora, poc convencional, que destaca per la seva independència absoluta respecte dels codis dominants en la narrativa castellana actual". Santos Sanz Villanueva, El Mundo
Tornar a publicacions dels socis
