 |
|
al
sumari |
L’ACEC celebra les I Jornades de literatura gai i lèsbica
Eduardo Mendicuttti, María Cinta Montagut, Isabel Franc i Iñaki Echarte(Foto:Carme Esteve)
|
Les jornades, organitzades per l’ACEC amb el patrocini de la Fundació Arena, van constar de dues sessions –26 i 27 de gener– en què es va parlar de literatura gai i lèsbica, tant des d’una perspectiva acadèmica com a través del testimoni i l’experiència dels propis escriptors. Alberto Mira, coordinador del certamen, explica que “l’objectiu principal de les Jornades era parlar del concepte de literatura gai, perquè sovint no se sap què és, perquè està mal explicat, està simplificat”.
La primera taula rodona (el 26 de gener), moderada per Lluís Maria Todó, es va centrar en parlar de la literatura gai des del món acadèmic. Per a explicar la representació de la homosexualitat a la literatura, van compartir debat l’assagista María Castrejón, que va desenvolupar la ponència Del mar al coño: voces lésbicas en literatura; Rafael Mérida Jiménez, de la Universitat de Lleida, que va tractar les qüestions històriques de la literatura gai a Espanya; i Alberto Mira, de l’Oxford Brookers University, que va centrar la seva intervenció en la qüestió homosexual en las biografies d’escriptors com Lorca, Gil de Biedma i Terenci Moix.
La segona sessió (27 de gener), moderada per María Cinta Montagut, va donar la paraula als escriptors Eduardo Mendicutti, Isabel Franc i Iñaki Echarte, que van explicar la seva relació personal amb el concepte, sempre controvertit, de literatura gai. “Un aspecte que ens interessava molt en aquesta sessió era poder comptar amb tres escriptors amb diferents experiències i maneres d’escriure, condicionades moltes vegades pel context històric i les circumstàncies viscudes per cadascun d’ells”, comenta Mira. Isabel Franc va repassar en la seva intervenció la trajectòria de la literatura lèsbica per a demostrar que, històricament, la cultura feta per dones, i especialment la literatura lèsbica, ha estat negada pel sistema patriarcal dominant. Eduardo Medicutti, per la seva banda, va exposar la seva visió del concepte de literatura gai i la seva experiència personal com a escriptor. Segons Mendicutti, la literatura gai és “aquella que neix de la condició gai, de l’experiència gai, de la mirada gai, de la cultura gai, fins i tot del llenguatge gai”. L’escriptor, editor i llibreter Iñaki Echarte va parlar des de la seva experiència en aquestes tres àmbits sobre la literatura gai i el mercat, però sempre amb una mirada distanciada de les convencions existents sobre aquest concepte.
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
al
sumari |
Eduardo Mendicutti: “És una ximpleria dir que no hi ha literatura homosexual”
Entrevista
Eduardo Mendicutti(Foto:Carme Esteve)
|
L’escriptor i periodista Eduardo Mendicutti, que va participar el passat 27 de gener en les I Jornades de Literatura Gai i Lèsbica de l’ACEC, reivindica l'existència de la literatura gai i denuncia el rebuig que encara provoca aquesta definició. L'autor, a més, considera que és molt important defensar més que mai els drets dels autors davant els "robatoris" que pateix la cultura.
- Què és la literatura gai? Està mal entesa aquesta etiqueta?
- No m’agrada la paraula “etiqueta”. Prefereixo “definició”. “Literatura gai” no és equivalent a “literatura eròtica” o “literatura romàntica”, no és un gènere o un subgènere literari. És equivalent, per exemple, a “literatura jueva”. És la literatura que neix de la condició gai, de l’experiència gai, de la mirada gai, de la cultura gai, fins i tot del llenguatge gai. I sens dutbte existeix la literatura gai, com existeix la literatura heterosexual, i en el mateix pla. Que ningú parli de “literatura heterosexual” només significa que encara hi ha massa gent convençuda que només la literatura heterosexual és la que pot ser bona literatura i literatura per a qualsevol lector.
- Perjudica a l’autor definir la seva obra així pel rebuig que pot provocar en el lector heterosexual?
- Temo que encara sí. Produeix menys rebuig en la lectora heterosexual. Però la solució no pot venir de que l’escriptor homosexual repudiï la definició: això em sembla humiliant, servil, indigne, intolerable. Això significa sotmetre’s al dictamen dels qui segueixen considerant “allò homosexual” inferior, marginal, estrany, aliè. Jo, lector homosexual, seria un imbècil integral si rebutgés la literatura heterosexual perquè “no va amb mi”. Igual d’imbècil em sembla el lector heterosexual que reacciona així davant la literatura homosexual.
- Per a evitar precisament aquest rebuig, considera que és important la visió acadèmica sobre aquest tipus de literatura?
- Sí. Són necessaris els estudis acadèmics que aborden amb rigor i sense prejudicis extraliteraris la literatura homosexual. Clar que per això cal començar catalogant bé el que és literatura homosexual i/o gai (hi ha qui distingeix): Proust, Gide, Mann, Auden, Spender, Genet, Highsmith, Yourcenar, Virginia Wolf, Cernuda, García Lorca, Penna, Withman, Gingsberg… són literatura homosexual. Però només ara se’ls comença a estudiar sota aquesta definició. Quan es faci com cal, ningú no tornarà a repetir aquesta ximpleria de que no hi ha literatura homosexual, que només hi ha bona o mala literatura.
- Des de Tatuaje a la seva última novel·la, Mae West y yo, han passat prop de 40 anys. Com ha evolucionat la seva literatura?
- Doncs m’imagino que ha evolucionat com he evolucionat jo: des de la joventut a la maduresa. Durant aquests 40 anys la meva literatura i jo hem après, hem explorat, ens hem arriscat, ens hem asserenat, hem encertat, ens hem equivocat. I hem procurat no perdre mai el sentit de l’humor.
- Com ha canviat l’acceptació per part del lector del que parla en la seva obra?
- En relació a “això del que parlo” en la meva obra, aquest país ha canviat molt i no ha canviat tant. Per tant, l’acceptació dels lectors (i dels crítics, els estudiosos de la literatura, els suplements literaris, els gestors culturals) també ha canviat molt i no ha canviat tant. Tot i així, el que s’ha d’exigir és que l’acceptació o no del lector (i del crític, de l’estudiós, etc.) es refereixi als aspectes literaris de l’escrit, no a allò “del que parla”.
- Quin dels seus llibres li recomanaria a un lector que no l’hagi llegit?
- Ganas de hablar. No dóna les facilitats d’El palomo cojo ni té l’agressivitat gai de California. És una novel·la arriscada però adorable. De veritat.
- Des de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya no volíem deixar de preguntar-li la seva opinió sobre la complicada relació entre les noves tecnologies i la vulneració dels drets d’autor.
Cada vegada sembla més evident que cal defensar els drets d’autor sense complexos. Les noves tecnologies faciliten el robatori (s’ha d’anomenar les coses pel seu nom), així que cal tenir cura en la legítima defensa. Les lleis que defensen els drets d’autor, com més estrictes, millor. I segur que hi ha una fòrmula perquè l’autor, l’editor, l’intermediari (sigui qui sigui) i el lector assumeixin que s’ha de cobrar i pagar el que és just pel treball de l’escriptor.
- Com es pot conscienciar la societat de que la cultura no és gratuïta, que darrere d’un llibre hi ha un escriptor a qui s’ha de recompensar pel seu treball?
- En aquestes coses la paraula clau sempre és “educació”. Ben educades, potser les noves generacions arriben convençudes de que la cultura no és gratuïta. La responsabilitat dels educadors és molt gran. Mentrestant, potser estaria bé suspendre durant una temporada les lleis que prohibeixen robar i que tots ens dediquem durant aquest temps a robar-nos impunement els uns als altres. Potser els qui només consideren legítim robar cultura escarmentarien.
|
|
|
|
al
sumari |
CEDRO renova la prestació extraordinària per als seus socis autors
Els escriptors, traductors i periodistes membres de CEDRO poden sol·licitar durant aquest any a l’entitat ajudes per a la contractació i adquisició de serveis i materials sociosanitaris (materials òptics, tractaments dentals, etc.). La quantitat màxima per a cada soci són 300 euros i s’abonarà el 75% de cada factura amb data de 2012 fins arribar a la quantitat total per autor.
Els socis que es poden beneficiar d’aquesta prestació han de ser membres de CEDRO des d’abans de l’1 de gener de 2011, i tenen fins a l’11 de gener del proper any per a presentar la sol·licitud i la documentació corresponents. Per a sol·licitar una d’aquestes ajudes cal presentar a CEDRO la documentació necessària en els terminis establerts (Vegeu condicions, terminis i documentació requerida).
Aquesta prestació es finança, per llei, mitjançant la compensació per còpia privada. El Govern té pendent aprovar un reglament que desenvolupi el nou sistema, que es va modificar a finals de l’any passat. Si aquesta nova regulació afecta la concessió de la prestació, CEDRO n’informarà als socis autors pels canals habituals de comunicació.
|
|
|
|
al
sumari |
Ignacio Martínez de Pisón, Premi Ciutat de Barcelona
Ignacio Martínez de Pisón(Foto:Carme Esteve)
|
L’escriptor Ignacio Martínez de Pisón, soci de l’ACEC, ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en Llengua Castellana per El día de mañana (Seix Barral).
El jurat, format per Carme Riera, Jordi Gràcia, Antoni Monegal, Laura Fernández i Marta Ramoneda, ha valorat de l’obra de Martínez de Pisón “la construcció d’un món de ficció que retrata una època del passat recent a la ciutat de Barcelona amb l’ambició de comprendre les experiències del comú de la gent des de la complexitat moral”.
L’acte de lliurament dels premis se celebrarà dilluns, 13 de febrer, a les set de la tarda al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
Entre els guardons vinculats al món de les lletres, també s’ha premiat Núria Muriabet per la traducció al català de De la meva vida. Poesia i veritat (Editorial Montflorit), de Johann Wolfgang Goethe; i Perejaume, per Pagèsiques (Edicions 62).
Consulteu tots els guardonats.
|
|
|
|
al
sumari |
Arne Worren: la seva traducció brillant d’'El Quixot' de referència en noruec, per Mario Lucarda
Obituari
|
Arne Worren va morir a Oslo el 16 de desembre de 2011. Arne Worren deixa la traducció de referència al noruec de L’Enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (I Vl., 1605 i II VI., 1616) escrit per Miguel de Cervantes (1547-1616). Aquesta obra, que ja s’havia traduït al noruec el 1916, va ser traduïda de nou a aquesta llengua per aquest excel·lent hispanista. La traducció d’Arne Worren va aparèixer per primera vegada l’any 2002. I, per al quart centenari de la publicació de la primera part d’aquesta obra universal, el 2005, va aparèixer amb una introducció de Ben Okri. Per aquesta traducció, el 2003 va rebre el prestigiós premi noruec Bastian i també el premi de l’Acadèmia Noruega.
Arne Worren va néixer el 1924 a Ålesund. Va iniciar la seva carrera al món de les arts i les lletres com a empresari d’una companyia teatral regional a Rogoland durant cinc anys. A finals del 50 el va contractar el mateix col·legi on havia cursat els seus estudis superiors a Volda, Volda offentledge landsgymnas (Volda public junior collage). Experiències diverses que li van permetre tenir una visió àmplia dels compartiments i interessos humans.
Va defensar la seva tesi sobre Góngora el 1974. Després, va ingressar a la Universitat d’Oslo, al Departament de Llengües Europees, on en va ser el cap durant algun temps. La seva activitat docent en aquesta universitat va durar fins a l’any 1994, quan es va jubilar.
A la Universitat d’Oslo va ser membre del club anomenat Grup del Barroc. I, com podem veure, diferents articles i pròlegs confirmen el seu interès pel tema del Barroc tant pel que fa a la literatura del Segle d’Or com al Barroc europeu. Així, trobem entre els seus treballs el pròleg a l’edició noruega de La vida es sueño de Calderón de la Barca (2000), la introducció a l’edició noruega d’El caballero de Olmedo de Lope de Vega (2001), l’article "Muerte y fecundidad en la Fábula de Polifemo y Galatea de Góngora", publicat a Orbis Litterarum volum 32, número 1 (1977), i l’article "El Barroco y el Neo-Barroco", el text del qual he localitzat però no la seva data de publicació. A més del llibre sobre Góngora Luís de Góngora diktning: Ironi og ensomhet (1974), que correspon segurament a la seva tesi. La seva passió d’hispanista pel Segle d’Or el va dur a realitzar un registre de les antigues biblioteques nobles noruegues per a buscar edicions dels autors més destacats d’aquest període. Un esforç d’investigació en què va poder comprovar l’extensió que va adquirir el castellà com a idioma franc a l’Europa del XVII.
Arne Worren va ser també membre de l’Associació Noruega dels Traductors de Literatura. Per les seves publicacions, podem observar la diversitat de les etapes culturals de la literatura espanyola que coneixia i que va arribar a traduir al noruec: El informe del peregrino d’Ignacio de Loyola (1993), Rinconete y Cortadillo de Miguel de Cervantes (1991), Novelas ejemplares de Miguel de Cervantes –on es publica la traducció de quatre textos únicament els títols dels quals no he pogut localitzar- (2003), la novel·la Mañana en la batalla piensa en mí de Javier Marías (1998), la novel·la Donde las mujeres son de Álvaro Pombo (1998), La Regenta de Leopoldo Alas Clarín traduïda entre 1995 i 1997, així com una antologia del relat breu hispà des del segle XIV als nostres dies a Spania forteller: spanske noveller (1999). També com editor recull una selecció de textos crítics de diferents autors sobre literatura hispanoamericana a Oligarquías canto del cisne: artículos sobre novelas latinoamericanas (1988).
El ric i divers bagatge d’interessos d’Arne Worren comprenia la passió per l’arquitectura barroca, els viatges i la música, juntament amb el plaer de degustar un bon vi amb un menjar selecte. A tot això unia uns dots inigualables com a observador. Era un narrador màgic d’una escollida varietat de temes en què destacava tant la seva erudició com la seva fina observació de la naturalesa humana. Entre ells els relats, com a coneixedor de primera mà, dels costums i les tradicions noruegues. Mai prolix i sempre encertat cap als interessos d’aquells que van tenir el privilegi de la seva companyia. La seva conducta corresponia a l’epítom d’un home civilitzat amant de la cultura i del tracte humà. Compartir amb ell unes hores sempre va ser un enriquiment perdurable. Aquest esbós dels seus trets personals dóna testimoni del valor humanista i el calat filològic que impregnen l’elaboració i la delicadesa expressiva del seu gran assoliment, la traducció de l’obra universal L’enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa.
D’altra banda, el tarannà observador i curiós d’Arne Worren el va dur a desenvolupar la seva passió pels viatges. Entre els quals destaquen aquells que completaven el seu propòsit de perfilar constantment el seu coneixement de la cultura barroca, de les seves obres, de les seves aspiracions i dels seus projectes humanistes. Com a coneixedor de gairebé totes les llengües europees, era un plaer per a Arne Worren recórrer les ciutats del continent a la recerca d’arquitectura barroca, explorant més enllà dels valors comuns establerts. El pati diminut del palau de Nicodemus Tessin a Estocolm; o el palau de Castle Howard i el palau de Seaton-Delaval de Jhon Vanbrugh a Anglaterra; els espectaculars palaus o esglésies de Guarino Guarini a Torí; o els palaus, biblioteques i esglésies del rococó del sud d’Alemanya, eren elements que enriquien pas a pas el seu aprofundiment en la percepció sobre el significat de la cultura barroca europea.
La presència anual d’Arne Worren a Barcelona, on freqüentava la tertúlia d’Alberto Blecua, i el seu dilatat coneixement de la geografia de la península, de les seves ciutats, de les seves esglésies i els seus palaus, i també de la seva cuina i restaurants, constiuïen una prolongació existencial de la seva vida. I el feien viure dia a dia la llengua i la cultura, dins les diferències de costums, gastronomies i llengües del territori on van sorgir els textos referencials del Segle d’Or. La seva delicadesa intel·lectual i sensitiva el van permetre comprendre’ls profundament i donar-los a conèixer en la seva llengua materna.
Mario Lucarda
|
|
|
|
al
sumari |
|
|
|
al
sumari |
Micaela Serrano presenta ‘No dejes de ser lluvia’
Jordi Elías, Micaela Serrano, Inma Arrabal(Foto:Carme Esteve)
|
Micaela Serrano va presentar el seu poemari No dejes de ser lluvia (Parnas Ediciones) a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès, acompanyada de la poeta Inma Arrabal, de l’il·lustrador i escriptor Jordi Elías i de l'editora Amalia Sanchís.
El contingut de No dejes de ser lluvia està expressat al pròleg, escrit per Cristina Bergoglio: “Aquest llibre és pluja i la pluja és victòria, és esclat, és netedat. Aquest llibre t’omplirà d’aquesta vibració de romanç. D’aquesta dolçor que és necessària en el viure per a construir el teu dia viciat amb la passió de saber que mai no has de deixar de ser pluja. Deixa que Micaela et plogui des del seu càntir més ebri de sentiments. Mai no deixis de ploure’t, diu amb el seu llibre Micaela, perquè només quan ets com la pluja, obert a tots, compassiu amb tota la vida…la terra de l’amor floreix per a tu”.
Micaela Serrano és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Ha publicat el poemari Vientos azules, i alguns dels seus poemes a les revistes Thesaurus i Entorn. Participa a diferents tallers d’escriptura creativa, col·labora habitualment a la Fundació Espejo de Viladecans, és sòcia fundadora de l’associació Anceo i membre integrant del grup literari El laberinto de Ariadna. Forma part de l’antologia 10 años de poesía, del Laberinto de Ariadna, i de Siete voces para una misma palabra, la poesía, antologia d’Anceo.
Galería
fotogràfica
|
|
|
|
AGENDA
D'ACTIVITATS
|
|
|
Lectura poética de Walter Cassara y Laura Gómez Palma presentación de
Rodolfo Häsler
. Dilluns, 6 de febrer, 19,30h.
Aula dels Escriptors, 5è pis de l'Ateneu Barcelonès, Canuda, 6, a Barcelona
Reunión del Laberinto de Ariadna con José Florencio Martínez presentación de
Organiza: Laberinto de AriadnaPura Salceda
. Divendres, 10 de febrer, 20,00h.
Aula dels Escriptors, 5è pis de l'Ateneu Barcelonès, Canuda, 6, a Barcelona
VOCES NUEVAS, Jesús Aguado presenta a Rut Muñoz
Jesús Aguado, Rut Muñoz
. Dijous, 16 de febrer, 19,30h.
Aula dels Escriptors, 5è pis de l'Ateneu Barcelonès, Canuda, 6, a Barcelona
Presentación del libro Bares de Babel edición de Cecilio Pineda presentación de
Con la presencia, entre otros, de: Cecilio Pineda, Noemí Retuerto, Joan Ollé, José MembriveAnna Rossell, Josep Ma. Cortés, Felipe Aranguren, Toti Soler
. Divendres, 17 de febrer, 19,30h.
Aula dels Escriptors, 5è pis de l'Ateneu Barcelonès, Canuda, 6, a Barcelona
Reunión del Laberinto de Ariadna con Jaime Vándor Koppel presentación de
Organiza: Laberinto de AriadnaInma Arrabal, Alfonso Levy
. Divendres, 24 de febrer, 18,00h.
Aula dels Escriptors, 5è pis de l'Ateneu Barcelonès, Canuda, 6, a Barcelona
|
|
|
