Es va iniciar la Setmana de Poesia de Barcelona al Verger del Museu Frederic Marès, amb l’acte Espriuans. Memorial Salvador Espriu, amb la participació dels poetes Marta Pessarrodona, Joan Margarit, Miquel de Palol, Enric Sòria i Vicenç Villatoro. Xavier Bru de Sala, comissari de l’Any Espriu, va fer una introducció a la vida i obra del poeta i va explicar que Espriu “és un referent viu a la poesia catalana actual”, destacant l’extraordinari valor de la seva poesia, en la qual el jo poètic, va comentar, s’està construint a partir de les experiències de mort del poeta (la greu malaltia de la seva infància i la dels seus germans, la mort del seu amic poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, l’estrip de la guerra civil i la postguerra). “El doble enrunament: el personal i familiar, amb la malaltia, i el civil, amb la guerra i la postguerra”. Va comparar, també, la fondària de la seva poesia mística i metafísica amb la del Llibre d’Amic e Amat, de Ramon Llull. 

A continuació, Miquel de Palol va llegir cinc poemes del seu llibre Aire amb cel de fons, entre els quals la Balada del Reunit, que versiona, va explicar, un en castellà atribuït suposadament a l’actor Paco Rabal. Per acabar, va enllaçar la lectura de l’últim poema, Cançó d’opòsits, amb la lectura d’una altra “cançó d’opòsits” d’Espriu, va indicar Miquel de Palol, el poema Diré del vell foc i de l’aigua, del llibre Final del laberint. 

Enric Sòria va llegir quatre poemes, entre ells Paisatge nocturn i el poema d’Espriu Versos, enllà del camí, del llibre Mrs. Death. Per la seva part, Marta Pessarrodona va fer la lectura de quatre poemes i va comentar la cançó del cantant italià Adriano Celentano titulada C’era un ragazzo che come me amava i Beatles e i Rolling Stones, abans de llegir el seu poema C’era un ragazzo che come me amava Espriu e Pere Quart, Tàpies e Cuixart, del seu llibre Setembre 30. Per acabar, va llegir el poema d’Espriu Amb música ho escoltaries potser millor. 

Vicenç Villatoro va llegir una selecció d’Un llibre de blasfèmies, poemes incorporats a una de les seves novel·les, i va finalitzar l’acte al Verger del Museu Frederic Marès amb la lectura de Joan Margarit, que va llegir dotze poemes amb veu potent, eixordadora, interrompuda tant sols amb crits i visques d’alguns assistents a favor de Catalunya i la República.  

A. T.

La Setmana de la Poesia de Barcelona 2013 dóna el tret de sortida avui dimecres, 8 de maig, amb els Jocs Florals i altres actes literaris repartits per diferents espais emblemàtics de la ciutat. Un dels actes de major relleu és el batejat com a Espriuans, en què diversos esriptors catalans presentaran un memorial sobre Salvador Espriu per commemorar el centenari del seu naixement. L’acte, que s’iniciarà avui a les 21.30 hores al Museu Frederic Marès, comptarà amb la participació del president de l’ACEC, Miquel de Palol, i d’altres figures rellevants de les lletres catalanes, com Joan Margarit, Marta Pessarrodona, Enric Vicent Sòria o Vicenç Villatoro.
 
Els directors de la Setmana de la Poesia de Barcelona, Sam Abrams i Ernest Farrés, han explicat que la programació del certamen d’enguany “vol potenciar la interconnexió entre la societat, els seus poetes i el món del llibre”. Una aposta clara perquè la capital catalana esdevingui l’escenari d’un acurat ventall de recitals, trobades, concerts i conferències dels creadors catalans i, alhora, de destacades figures internacionals del món de l’edició, la traducció, la crítica literària, la música i la literatura a través d’Internet.

A més de Palol i Pessarrodona, la Setmana de la Poesia suma entre els seus participants altres socis de l’ACEC, com són David Castillo, Cèlia Sánchez-Mústich i Vinyet Panyella, entre d’altres.

El que va ser el primer president de l’ACEC, Romà Gubern, ha estat guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi. El premi distingeix les persones o entitats catalanes que preserven la identitat del país des del vessant cívic i cultural. 

Romà Gubern és escriptor, catedràtic de la UAB i historiador de mitjans de comunicació de masses, amb especial atenció als que es dediquen al cinema i al còmic. Ha escrit més de quaranta llibres sobre aquesta temàtica i, anteriorament, ja havia estat condecorat amb la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes del ministeri de Cultura.

Més enllà de la seva trajectòria literària, Gubern ha assumit diverses responsabilitats en associacions dedicades a la difusió cultural. Així, a part de presidir l’ACEC entre el 1980 i el 1983, també ha estat president de l'Asociación Española de Historiadores del Cine, ha dirigit l’Instituto Cervantes a Roma i forma part de l’Association Française pour la Recherche sur l’Historie du Cinema, la New York Academy of Sciences i l’American Association for the Advancement of Science. Des del 2011, a més, és membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català i de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando.

Romà Gubern rebrà la Creu de Sant Jordi junt amb una quarantena més de personalitats i associacions del país. Altres guardonats d’aquest univers cultural català són el poeta i artista Narcís Comadira, l’editor Antoine Gallimard o el crític d’art Daniel Giralt-Miracle.

L’escriptora, traductora i acadèmica Bel Olid ha estat escollida com a nova presidenta del Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires (CEATL) en l’assemblea general anual que l’entitat va celebrar l’últim cap de setmana d’abril a Viena. Olid, que hi assistia com a representant de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), ha aconseguit el vot unànim de tots els membres de la junta directiva de la institució.
 
Professora de llengua i de didàctica a la Univesitat Autònoma de Barcelona i col·laboradora habitual en diversos mitjans de comunicació, Bel Olid compta amb una àmplia carrera literària. L’any passat, per exemple, es va endur el Premi Roc Boronat pel recull de contes Celobert amb papallones. I, anteriorment, ja havia estat guardonada amb el Premi Documenta, per la novel·la Una terra solitària; el Premi Rovelló, per l’assaig Les heroïnes contraataquen: models literaris contra l'universal  masculí, i el Premi Qwerty, pel conte infantil Crida ben fort, Estela!.
 
El principal objectiu de la nova presidenta és que el CEATL segueixi sent el principal interlocutor europeu en el camp de la traducció literària. Fundada el 1993 com una organització internacional sense ànim de lucre, l’entitat exerceix de plataforma perquè les diferents associacions europees de traductors literaris uneixin esforços i intercanviïn punts de vista i experiències per millorar les seves condicions de treball. Actualment, compta amb 32 associacions de 26 països diferents, que representen al voltant de 10.000 professionals. L’ACEC en forma part.

L’escriptor, periodista i soci de l’ACEC Sergio Vila-Sanjuán ha estat escollit nou membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona un cop a seva candidatura, presentada per Carme Riera, Pilar Vélez i José Enrique Ruiz-Domènec, ha estat acceptada pels integrants de la institució. Vila-Sanjuán entra a l’Acadèmia junt amb l’arqueòloga Isabel Rodà i el filòleg Albert Rossich, per tal d’ocupar les tres vacants deixades per Frederic Udina, Joan Vernet i Fabià Estapé.
 
La institució compta actualment amb 26 acadèmics i és una de les societats culturals més antigues del país. Els seus orígens es remunten al 1729, quan alguns aristòcrates il·lustrats de l’època –com Segismon Comas o Bernat Antoni de Boixadors– van crear una associació que es preocupés per la instrucció dels joves de Barcelona, després que Felip V decidís traslladar la universitat de la capital catalana a Cervera. De fet, l’entitat pretenia ser la successora de l’Acadèmia dels Desconfiats, fundada vint-i-nou anys abans per Pau Ignasi de Dalmases i clausurada el 1714 pel mateix Felip V arran de la victòria borbònica en la Guerra de Successió.
 
Alguns dels escriptors que han format part de la històrica institució són Bonaventura Carles Aribau, Víctor Balaguer, Pròsper de Bofarull, Jacint Verdaguer, Manuel Milà i Fontanals, Caterina Albert (Víctor Català), Agustí Duran i Sanpere, Jordi Rubió, Jaume Vicens Vives, Salvador Espriu o Joan Perucho. Des del 1907, la seva seu es troba al Palau Requesens, al barri Gòtic de Barcelona i prop de l’Ateneu Barcelonès.

S’ha presentat a la Casa del Llibre l’últim llibre de Valérie Tasso, sexòloga i escriptora, titulat El método de Valérie. Després d’una breu introducció de l’editor de Plaza y Janés, Valérie Tasso, sòcia de l’ACEC, va presentar el seu llibre com un “mètode de l’antimètode de la seducció”, que intenta rebatre amb arguments i humor (“l’humor escurça distàncies i enriqueix la comunicació”, va dir) les propostes de llibres d’autoajuda, pseudocientífics i d’altres similars que recomanen aquest o aquell mètode com a infalibles per a resoldre un problema. 

En realitat, va comentar, en la nostra societat, on gairebé tot és mercat, encara falta per fer una vertadera revolució sexual, entre altres, ja que el poder ens presenta com a llibertat allò que no és més que un control de la mateixa, convertint-nos en consumidors de sexe més que en éssers alliberats de la repressió, una repressió que s’oculta sota una aparença de llibertat. O el que Michel Foucault denominava com a “biopolítica”, on el control del poder sobre els individus no es realitza només mitjançant la ideologia, sinó també pel control del cos com a “realitat biopolítica”, va comentar Valérie Tasso.

També va esmentar el Marquès de Sade per destacar el poder de la imaginació com a revulsiu moral. I va recordar que Simone de Beauvoir, en una entrevista, va lamentar no haver escrit un llibre sobre la seva pròpia experiència sexual. Va explicar la diferència entre seducció, que és un procés de la imaginació, d’un treball de la paraula com a un encantament, a vegades retorçat (Casanova, Don Juan, etc.), i de l’enamorament, que seria ja allò quotidià. Va indicar que a Las amistades peligrosas, una obra que és un autèntic tractat novel·lat de la seducció, el personatge Valmont resulta ser al final “un seductor fracassat perquè s’enamora”. Va afegir que a ella, com a sexòloga i escriptora, no li interessa el sexe en si mateix, sinó la condició humana, la relació de poder i domini que s’estableix entre els individus i que es manifesta a través del sexe, del qual, va dir, encara hem d’investigar molts enigmes.

I respete les plataformes digitals, com Facebook i Twitter, va senyalar que seria interessant fer un “filtre de mediocritat” per no perjudicar una relació virtual positiva i pràctica entre els usuaris. Ens va informar de la pròxima novel·la que està preparant sobre misteri i suspens, així com de les proses poètiques que ve treballant en secret des de fa temps. I va finalitzar l’acte amb una sèrie de preguntes per part del nombrós públic assistent, com l’editora Amàlia Sanchís i socis de l’ACEC com Antonio Beneyto i Rodolfo Häsler, entre altres.

A. T.

El conegut crític i analista d’art Arnau Puig (“analista millor que crític”, com va explicar ell mateix) va presentar l’exposició d’homenatge a J. V. Foix, organitzada per la Fundació J. V. Foix i la Fundació Setba, d’una sèrie de llibres artesanals il·lustrats del col·lectiu Poètica Còdex (Marta Balaguer, Marina Berdalet, Manuela Candini, Eva Figueras, Montse Ginesta i Marian López) i els dibuixos dels alumnes de Susoespai, obres totes elles basadas en versos del poeta Foix, que fou inaugurada a la sala d’exposicions de la Fundació Setba, situada en un pis de la Plaça Reial en el qual visqué el polifacètic artista Ocaña, i on en una de les seves parets es poden veure, restaurats, els àngels que ell hi va pintar.

Arnau Puig va traçar un recorregut històric i estètic comparant pintura, escultura i literatura, des de l’Ilíada i l’escut d’Aquiles, com inici estètic, fins l’art contemporani, passant per l’època clàssica, el Renaixement, el Romanticisme, va citar la pintura figurativa de Jaume Mercadé i Josep Obiols, el grup Els Blaus de Sarrià (Pere Tort, Joan Ponç, August Puig, Joan Boadella), el surrealisme de Dalí, l’abstracció onírica de Joan Miró, fins arribar a J. V. Foix, el Grup Dau al 7, Tàpies, Joan Ponç, Cuixart, l’art abstracte…

Citant Lessing, el dramaturg i assagista alemany que considerava que “l’art de la poesia és superior al de la pintura a l’incorporar el concepte de temps”, Arnau Puig va indicar que la literatura pot expressar millor que la pintura i l’escultura tota la successió d’instants estètics i emotius dels quals es forma una obra, tot el procés d’emoció i tècnica que et porta al resultat estètic final. És a dir, a l’obra acabada, però l’evolució estètica de composició de la qual, va explicar, podem seguir pas a pas, frase a frase, en la narrativa i en les obres del teatre (va citar Ifigenia, de Racine, i a Corneille), i vers a vers com en el cas de la poesia de J. V. Foix, del qual va llegir els poemes Sol, i de dol i El difícil encontre, en una magnífica lectura e interpretació del possible sentit de cadascun dels versos, descobrint la presència de la pintura i l’escultura en l’obra de J.V. Foix com “imaginari”, i va concloure Arnau Puig recordant els dos darrers versos del poema El difícil encontre: En les remors de la nit, per les platges, / Adoro el Res en múltiples imatges.

A. T. 

El vicepresident de l’ACEC, Valentí Gómez i Oliver, participarà al cicle de conferències Els Estats Units en clau cultural amb la ponència Nova York: la ciutat global vista a través de les muses d’Heròdot. La sessió tindrà lloc el proper 6 de maig, a les 18 hores, a la sala d’actes de la Residència d’Investigadors CSIC.

En la seva intervenció, Gómez i Oliver desvelarà algunes de les característiques ontològiques de la ciutat nord-americana des d’una perspectiva diferent del que és habitual: mitjançant les muses. Uns personatges que, segons el mateix Heròdot, protegeixen i estimulen els impulsos creatius dels éssers humans. A partir del seu poemari Nova York, al qual li ha dedicat gairebé vint anys de la seva vida, l’escriptor i traductor desgranarà diversos aspectes de la metròpololi novaiorquesa, passant de la història, la música o la dansa fins a l’èpica, la comèdia i la tragèdia.

El cicle de conferències es completarà amb la ponència de Jesús María de Miguel, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Barcelona, i la de María Jesús Buxó, catedràtica d’Antropologia Cultural de la mateixa Universitat de Barcelona.