Català - Castellano
¡Asóciate! Noticia anterior
Noticia siguiente
Que cinquanta anys no són res
14/10/2026
“
Que veinte años no es nada”, deia el tango que cantava Gardel. I cinquanta anys tampoc no ho són si considerem com de lent és arribar a conquerir els drets de les dones.
El 1975, mort Franco, el dictador, però no el feixisme que ell va instaurar, Espanya es va veure involucrada en l’any internacional de la Dona, promogut per les Nacions Unides. Els actes es van produir sense grans gesticulacions. I va ser millor així perquè qui es va encarregar de l’organització de les conferències va ser la Sección Femenina de la Falange, que continuava opinant que “les funcions que per essència té assignades la dona són la maternitat i la cura dels fills”.
El 1976, ja cavalcant la transició, amb Joan Carles I com a rei i Adolfo Suárez com a president del govern, s’estava preparant una llei per a la Reforma Política, que havia d’obrir el camí a unes eleccions democràtiques, mentre l’oposició exigia amnistia, llibertat i legalització de partits. No obstant, ningú, aleshores, portava al programa la igualtat entre dones i homes.
El maig del 1976, fa cinquanta anys, es van celebrar les Jornades Catalanes de la Dona al Paranimf de la Universitat de Barcelona sota els auspicis de l’Associació dels Amics de les Nacions Unides. Era la segona trobada de dones de tot l’Estat; la primera havia estat a Madrid uns mesos abans. Més de quatre mil dones es van reunir per debatre sobre temes que les concernien directament: política, legislació, treball, educació, família, sexualitat, mitjans de comunicació, zones rurals, barris… Es van denunciar amb energia els mecanismes d’opressió femenina que anaven aparellats a la ideologia feixista i que havien estat validats per l’Església catòlica: una família patriarcal en la qual l’home era l’autoritat indiscutible.
Convé estar alerta amb els missatges que arriben des de l’extrema dreta i de la dreta que impliquen retrocessos
Aviat, el feminisme va resultar un moviment fort i cohesionat. Tot i que minoritari al principi, s’ha anat refermant a la societat.
Aquest divendres 16 d’octubre l’Institut Català de les Dones commemorarà el 50è aniversari d’aquelles primeres Jornades Catalanes de la Dona amb un acte per recuperar la memòria i connectar amb els debats actuals.
Convé estar alerta amb els missatges que arriben des de l’extrema dreta i fins i tot de la dreta cada vegada més mimetitzada amb els seus postulats, i que impliquen retrocessos. Per posar un exemple, Vox al Parlament català ha promogut la derogació de qualsevol normativa (…) que afecti empreses i treballadors, incloent-hi plans d’igualtat o quotes de sexe en l'àmbit laboral. No abaixem la guàrdia!
Gemma Lienas- Lavanguardia
Foto: Pilar Aymerich
Artículos relacionados :
14/10/2026
El 1975, mort Franco, el dictador, però no el feixisme que ell va instaurar, Espanya es va veure involucrada en l’any internacional de la Dona, promogut per les Nacions Unides. Els actes es van produir sense grans gesticulacions. I va ser millor així perquè qui es va encarregar de l’organització de les conferències va ser la Sección Femenina de la Falange, que continuava opinant que “les funcions que per essència té assignades la dona són la maternitat i la cura dels fills”.
El 1976, ja cavalcant la transició, amb Joan Carles I com a rei i Adolfo Suárez com a president del govern, s’estava preparant una llei per a la Reforma Política, que havia d’obrir el camí a unes eleccions democràtiques, mentre l’oposició exigia amnistia, llibertat i legalització de partits. No obstant, ningú, aleshores, portava al programa la igualtat entre dones i homes.
El maig del 1976, fa cinquanta anys, es van celebrar les Jornades Catalanes de la Dona al Paranimf de la Universitat de Barcelona sota els auspicis de l’Associació dels Amics de les Nacions Unides. Era la segona trobada de dones de tot l’Estat; la primera havia estat a Madrid uns mesos abans. Més de quatre mil dones es van reunir per debatre sobre temes que les concernien directament: política, legislació, treball, educació, família, sexualitat, mitjans de comunicació, zones rurals, barris… Es van denunciar amb energia els mecanismes d’opressió femenina que anaven aparellats a la ideologia feixista i que havien estat validats per l’Església catòlica: una família patriarcal en la qual l’home era l’autoritat indiscutible.
Convé estar alerta amb els missatges que arriben des de l’extrema dreta i de la dreta que impliquen retrocessos
Aviat, el feminisme va resultar un moviment fort i cohesionat. Tot i que minoritari al principi, s’ha anat refermant a la societat.
Aquest divendres 16 d’octubre l’Institut Català de les Dones commemorarà el 50è aniversari d’aquelles primeres Jornades Catalanes de la Dona amb un acte per recuperar la memòria i connectar amb els debats actuals.
Convé estar alerta amb els missatges que arriben des de l’extrema dreta i fins i tot de la dreta cada vegada més mimetitzada amb els seus postulats, i que impliquen retrocessos. Per posar un exemple, Vox al Parlament català ha promogut la derogació de qualsevol normativa (…) que afecti empreses i treballadors, incloent-hi plans d’igualtat o quotes de sexe en l'àmbit laboral. No abaixem la guàrdia!
Gemma Lienas- Lavanguardia
Foto: Pilar Aymerich
Artículos relacionados :
-
No hay artículos relacionados
Noticia anterior
Noticia siguiente
