FES-TE'N SOCI
Català - Castellano
Maria Barbal recull el guardó de la 53a edició del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Noticia anterior
Noticia següent
Maria Barbal recull el guardó de la 53a edició del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
ACEC  11/6/2021



A quest any a Maria Bar­bal totes li ponen. Després de gua­nyar el premi Josep Pla de la fac­to­ria Pla­neta per Tàndem, va rebre el Premi d’Honor de les Lle­tres Cata­la­nes, un guardó que han obtin­gut poques dones i que con­firma una car­rera que va escla­tar el 1985 amb la cele­brada Pedra de tar­tera. Ahir, Òmnium en feia el lliu­ra­ment amb un acte cre­a­tiu i lite­rari, en què tres actrius van recórrer la nar­ra­tiva de l’escrip­tora de Tremp, a més de recu­pe­rar arti­cles de premsa dels gai­rebé qua­ranta anys de tra­jectòria. Magda Puig, Ester Cort i Rosa Cada­falch, amb flai­xos que res­so­na­ven a l’Espai La Lira del seu poble natal: “Bar­ce­lona és tot a una hora. A dos quarts de vuit obrir la porta, a les vuit encen­dre la cale­facció, a les dotze repar­tir les car­tes, a les nou reco­llir les escom­bra­ries i a les deu tor­nar a tan­car” o “Soc una per­sona reser­vada. Pot­ser per prudència o per timi­desa. Se’m pot expli­car a través de la meva obra. Explico el meu món, i miro d’enten­dre’l, a través de la meva obra. Però la família...” Men­tre reci­tava, Magda Puig ofe­ria un retrat fefa­ent de la com­bi­nació de timi­desa i força que conté la per­so­na­li­tat de Bar­bal. Un altre frag­ment reve­la­dor: “Crec que com a per­so­nes inten­tem viure una història pròpia, el més des­lli­gada pos­si­ble de la dels nos­tres pares, de la gene­ració ante­rior. No obs­tant això, sovint no podem dei­xar d’adme­tre l’herència que ens lle­guen, amb volun­tat de fer-ho o no. És després de pro­ces­sos de cons­ci­en­ci­ació, que podem assu­mir aquesta herència i pren­dre una posició clara en relació amb ella. Ide­o­lo­gia, acti­tuds, lluita, refugi i migració, pas­si­vi­tat, col·labo­ració, secret són mots que expres­sen qüesti­ons vitals bàsiques d’influència. A la perifèria hi ha les cir­cumstàncies econòmiques, geogràfiques i altres de cada família.”

El pre­si­dent d’Òmnium, Jordi Cui­xart, va recor­dar una altra asse­ve­ració de Maria Bar­bal: “Mal­grat totes les impo­si­ci­ons, si volem hi ha espe­rança.” També va remar­car: “Poder anun­ciar-li per­so­nal­ment el vere­dicte del jurat va ser un acte de rea­fir­mació, i avui, que per quart any els poders de l’Estat m’impe­di­ran lliu­rar el Premi d’Honor, cap frus­tració i, des de la presó, més lliu­res que mai. Perquè, gràcies als mes­tres que es van com­pro­me­tre amb la llen­gua, als cre­a­dors per­se­guits que no callen i al jovent que no es resigna, som cons­ci­ents que sí, que en la volun­tat del ser i la per­sistència del fer seguim ali­men­tant l’espe­rança.” Cui­xart va enviar un vídeo des de Lle­do­ners perquè li va ser revo­cat el ter­cer grau peni­ten­ci­ari. També va fer una glosa Albert Villaró. Més d’una hora després del començament, a un quart de nou del ves­pre, Bar­bal va fer un recor­re­gut per la seva vida, la dura bata­lla de la guerra a Tremp, la docència al Prat, Bar­ce­lona, el Besòs i la lite­ra­tura, abans de recor­dar Mont­ser­rat Roig –que va conèixer en un ins­ti­tut– i citar Joseph Brodsky: “Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria.” Feli­ci­tar Maria Bar­bal és lle­gir-la.



David Castillo

El punt/avui





Artícles relacionats :

    Sense artícles relacionats
Noticia anterior
Noticia següent







Carrer de Canuda, 6. 5ª Planta
08002 Barcelona
Telf: 93 318 87 48 | Email info@acec.cat